Miliario

Archiu:Roman milestone marking the distance to the nearest larger city of Municipium Aelium Cananefatium (Forum Hadriani), dating to 162 AD, Rijksmuseum van Oudheden Leiden, Netherlands (9553514799).jpg

Miliario

Archiu:Kilometerstein replik via claudia augusta bei unterdiessen.jpg

Rèplica d'un miliario en la Via Claudia Augusta prop d'Unterdießen (Alemània)

Un '___protected_title_0___' o '___protected_title_1___', paraula provinent del llatí ___protected_title_2___, és una columna cilíndrica, oval o paralelepípeda que es colocava en la vora de les calçades romanes per a senyalar les distàncies cada mil ___protected_title_3___ (passos dobles romans), és dir, cada milla romana, lo que equival a una distància d'aproximadament 1480 metros. El cridat miliario áureo era el que estava destinat a indicar la distància des de Roma a un dels extrems del Imperi, rebent dit nom per les lletres dorades elaborades en bronze i incrustades.La majoria dels miliarios que s'han conservat, provenen de l'Alt Imperi, encara que els primers es varen erigir en l'etapa final de la República romana. En el IV, la seua funció com a indicadors va disminuir i es varen convertir principalment en símbols de propaganda imperial. En la desintegració del Imperi d'Occident i la cessació del manteniment de les calçades, es va detindre l'instalació de nous miliarios. En l'Imperi d'Orient, encara que les vies es varen mantindre fins a el VI, els miliarios es varen tornar cada volta més escassos i finalment varen deixar d'erigir-se, ya que, en estar escrits en llatí, varen perdre la seua utilitat entre una població que parlava principalment grec, arameo o copto.

Hispania

En Hispania, els miliarios varen ser fonamentals per a l'organisació i el control del territori per part de Roma. S'han descobert numerosos eixemplars que oferixen informació valiosa sobre la ret de calçades i la presència militar romana en la península. Investigacions arqueològiques recents han explorat més a fondo la producció i l'abastiment en el context militar romà en Hispania, subrallant la rellevància d'estes infraestructures en la consolidació del domini romà.

Característica

Archiu:Miliario romano del Emperador Trajano Decio, Borriol.jpg

Miliario romà de l'Emperador Trajano Decio, trobat en Borriol.

Solien ser de granit, en una base cúbica o quadrada i medien entre 2 i 4 m d'altura, en un diàmetro de 50 a 80 cm.

Els primers miliarios coneguts daten del periodo final de la República romana, pero l'immensa majoria dels conservats varen ser realisats baix l'Alt Imperi i, en menor mida, en els sigles III i IV.

Archiu:MiliarioCapara.jpg

Miliario de Nerón en la Via de l'Argent en el Municipium Capara (Cáparra), al nort de la província de Càceres.

La major part dels miliarios duyen inscripcions gravades directament, depenent de l'importància de la calçada o de la rodalia o alluntament de Roma, o de les ciutats d'orige i destí. L'inscripció constava sempre d'una série de parts ben definides:

1. El títul complet de l'emperador baix el mandat del qual es construïa o modificava la calçada.
2. La distància fins a Roma o la localitat més important de la via.
3. El governador i/o l'unitat militar responsable de les obres en la calçada.
4. L'expressió refecit o reparavit si es tractava d'una obra de manteniment de la via.

En el IV, els miliarios varen perdre la funcionalitat indicativa, transformant-se en un element de propaganda política dels emperadors.

Ademés de la seua funció pràctica, els miliarios també actuaven com a ferramentes de propaganda política. Les inscripcions en estes columnes incloïen el nom i els títuls de l'emperador en el poder, resaltant les obres públiques portades a terme durant el seu mandat. Este enfocament propagandístic enfortia la presència i l'autoritat de l'Imperi en les províncies, recordant als habitants locals de manera constant el poder i la benevolència de l'emperador.

Archiu:RomaForoRomanoMiliariumAureum.JPG

Milliarium Aureum en el Fòrum Romà, que servia de punt i inici a les calçades romanes d'Itàlia.

En l'occident de l'Imperi, els últims miliarios varen ser realisats en nom dels coemperadores Teodosio I, Honorio i Arcadio, i, en les invasions bàrbares i la desintegració de l'Imperi, varen cessar de tallar-se en desaparéixer el manteniment de les calçades.

En la part oriental de l'Imperi, varen continuar mantenint-se les vies fins a el VI, encara que els miliarios varen ser tornant-se cada volta més rars fins a deixar de ser erigits, ya que, en estar escrits en llatí, varen perdre la seua funcionalitat entre una població que parlava principalment grec.