Miliario d'or
El Miliario áureo (en llatí, Milliarium aureum, "pedra miliar dorada") va ser un monument, provablement de marbre o bronze dorat, erigit pel emperador Octavio Augusto prop del Temple de Saturn en el Fòrum central de l'Antiga Roma. Es considerava que totes les calçades escomençaven en este monument i totes les distàncies en l'Imperi romà es medien en relació en ell.[1] Potser sobre ell hi havia una llista en totes les ciutats principals en l'Imperi i la distància fins a elles,[2] encara que l'ubicació precisa del monument i la seua inscripció seguix sent objecte de debat entre els historiadors.
Segons Schaff,[3] la frase «tots els camins conduïxen a Roma»[4] és una referència al Milliarium Aureum —el punt específic al que totes les carreteres duyen—. Actualment, s'especula en que una estructura de marbre siga la base de la pedra miliar en el Fòrum Romà.
Història
[editar | editar còdic]Augusto, com curator viarum, va erigir el monument en l'any 20 a. C.[5] Provablement va rebre el nom de Milliarium Aureum poc despuix de la seua inauguració. Simbolisava el punt inicial del sistema de calçades romanes al restant d'Itàlia i a totes les possessions imperials.
Segons Plutarco, l'objectiu primer del monument al temps de la seua construcció era marcar el punt de convergència de les rutes de la península itálica[6] permetent medir les seues distàncies no des de les muralles Servianas sino des del Fòrum, centre polític i religiós de la ciutat.[7][8] La funció simbòlica de centre de tota la ret vial de l'Imperi va poder ser-li atribuïda més tardíamente per extensió.
Arquitectura i estil
[editar | editar còdic]El pla del monument està entre els que falten entre els fragments recuperats de la Forma Urbis. Els fragments que es conserven en esta zona del Fòrum Romà estan tots en lo que es diu bloc V-11, Stanford University #19 (Temple de Saturn en la secció frontal i escala, pero la secció dels Rostra falta, el temple de la Concòrdia, i el Temple de Vespasiano deificado). L'informació d'autors antics és també molt escassa, de manera que hi ha molts problemes d'interpretació en relació en la naturalea exacta del Milliarium Aureum.
Ubicació
[editar | editar còdic]És cert que estava "[baix] el Temple de Saturn a la capçalera del Fòrum Romà", pero la seua ubicació exacta és encara desconeguda. Segons Plinio el Vell i Tácito, el miliario es trobava prop del temple de Saturn, en la zona occidental del Fòrum que queda per damunt del restant de l'esplanada (sub aedem Saturni i in capite Romani fori).[9][10]
Els restants d'una estructura circular de formigó varen ser descoberts durant les excavacions portades a terme en 1959 i podrien correspondre's en els fonaments del miliario. Degut a que les senyes arqueològiques d'esta excavació de Kähler en 1959 semblen confirmar els procedents de les excavacions realisades per Bunsen en 1833, molts estudiosos consideren actualment que estava ubicat en el cantó surest del podi dels Rostra Augusti en un eix simètric en el Umbilicus Urbis Romae,[11][12] adjacent a l'eixida dels passos que formaven un semicírcul.[13]
Estil, estructura i dimensions
[editar | editar còdic]Sembla que el Milliarium Aureum va ser una columna de marbre rodejada de bronze dorat; segons C. Hülsen, un enorme cilindre de marbre va ser trobat en 1835 prop del Temple de Saturn i encara tenia ganchos de bronze. El monument en el seu conjunt lo més provable és que tinguera la forma estandardisada d'una pedra miliar romana. Alguns estudiosos creuen que el Milliarium Aureum estava elaborat enterament en bronze dorat,[12] mentres que uns atres creuen que solament les lletres de l'inscripció estarien en bronze dorat.[14] Les dimensions provables d'esta estructura inclourien una altura de 370 cm, i un diàmetro d'1,15 m (solament la columna) o 3 m si s'inclou la suposta base (açò és, els fragments de marbre tallats cridats "Milliarium Aureum" en el Fòrum Romà).
El problema de l'inscripció
[editar | editar còdic]Les fonts antigues mai diuen res directament sobre una inscripció sobre el Milliarium Aureum, aixina que qualsevol idea que es puga tindre sobre l'inscripció deu considerar-se una inferència moderna basada en la forma típica, estructura i funció de les pedres miliares romanes.
Les principals hipòtesis que s'han sugerit sobre l'inscripció inclouen:
- Res, llevat el nom i títul de l'Emperador.
- Els noms de les ciutats més importants d'Itàlia i de l'Imperi romà en l'any 20 a. C., en les distàncies d'estes a Roma.[15] Segons una vaga frase de Plinio el Vell (Naturalis Història, 3.66), les distàncies en milles romanes es medien a partir de les portes de la ciutat i no des de l'ubicació del Milliarium (aixina en una diferència d'al voltant d'una milla): la via Apia des de la porta Capena (a Bríndisi, Grècia i les províncies orientals); la via Salaria i la via Nomentana des de la porta Collina i la via Flaminia (al nort d'Itàlia, Recia, Nórico, Panonia i Ilírico); la via Aurelia (a la Galia i Hispania); la via Ostiensis (a Ostia i les principals baïes de Còrsega i Cerdenya, Sicília i Àfrica).
- Els noms de les calçades que eixien de Roma i els hòmens de ranc pretoriano als que Augusto havia nomenat curatores viarum per a que veren el seu manteniment,[16] basant-se en el relat de Dión Casio de l'erecció del monument.
El problema dels fragments de marbre titulats "Milliarium Aureum"
[editar | editar còdic]Els fragments de marbre d'al voltant de tres metros de diàmetro cridats "Milliarium Aureum" en una decoració de friso de palmeta han segut considerats durant llarc temps partix de la base del monument. No obstant, no hi ha evidència directa d'això, considerant igualment que el diàmetro d'esta base sembla ser massa gran per a un milliarium estàndar.
Segons Richardson, les ruïnes a les que es diuen "Milliarium Aureum" poden ser considerades pertinents solament si la columna del monument era d'una escala colossal, de casi 3 metros de diàmetro, i no 1,15 m:
Els investigadors[12] preferixen hui en dia considerar que estos fragments són una secció de la part superior del Umbilicus Urbis Romae ("Melic de la ciutat de Roma"), una estructura en la mateixa zona del Fòrum que va servir per a un propòsit paregut pero no idèntic, i que tenia una base de 5,1 m de diàmetro i elements superiors de 3 m de diàmetro.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dión Casio 54.8.4; Plutarco, Galba 24.4; Plinio, Naturalis Història 3.66; Tácito, Historiae 1.27; Suetonio, Otho 6.2.
- ↑ No hi ha evidència antiga directa d'esta interpretació: Z. Mari, 'Miliarium Aureum', en E. M. Steinby (ed.) Lexicon Topographicum Urbis Romae (1996) vol. 3, pp. 250-251 (Italià). ISBN 88-7140-096-8; 'Miliarium Aureum,' en L. Haselberger (ed.) Mapping Augustan Rome p. 167.
- ↑ Schaff, P. (1867/1886). Davant-nicene fathers: The Apostolic fathers, Justin Martyr, Irenaeus [Roberts, A. & Donaldson, J, Eds]. [Reedició electrònica] Grand Rapids, MI, USA: CCEL. 1886, v.1 p. 1
- ↑ Esta frase és l'expressió moderna de lo que sembla haver segut una frase d'orige medieval; vejau l'entrada en el Wiktionary para més detalls.
- ↑ Dión Casio, Historiae Romanae, 54.8.4
- ↑ Plutarco, «Vida de Galba», 24, 4
- ↑ Noreña, 2008.
- ↑ Mari, 1996, p. 250.
- ↑ Plinio el Vell, Història natural, III, 66
- ↑ Tácito, Històries, I, 27
- ↑ H. Kähler, Dones Funfsäulendenkmal für die Tetrarchen auf dem Forum Romanum [Colónia, 1964], 23, 58-59
- ↑ 12,0 12,1 12,2 B. Frischer, D. Favro i D. Abernathy, University of Califòrnia Los Angeles, 2005
- ↑ Richardson, 1992, p. 254.
- ↑ R.A. Staccioli, La Roma vaig donar Augusto, Novara 1985
- ↑ C. Hülsen, Bretschneider and Regenberg, 1904
- ↑ L. Richardson, 1992
- ↑ L. Richardson, jr., 'Milliarium Aureum', A New Topographical Dictionary of Ancient Rome (1992) p. 254.ISBN 0-8018-4300-6
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miliario de oro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.