Panonia
Panonia (en latín: Pannonia) va ser una antiga regió de la Europa central, llimitada al nort pel riu Danubio, que correspon actualment en la seua major part del sector occidental d'Hongria i parcialment a Croàcia, Sèrbia, Bòsnia-Hercegovina, Eslovènia, Àustria i Eslovàquia. La regió correspon a una de les províncies del Imperi romà.
Història
[editar | editar còdic]Época romana
[editar | editar còdic]
En l'Antiguetat va ser habitada pels panonios, poble d'ètnia iliria. Conquistada per Roma entre 35 a. C. i 10 a. C., esta regió en la frontera del Imperi romà va sofrir el choc d'incontables invasions bàrbares i va ser forta i intensament romanizada.
Ciutats principals de l'época romana varen ser Vindobona (Viena, Àustria), Carnuntum (Petronell, Àustria), Brigetio (Szony, Hongria) i Aquincum (Buda, Hongria).
Conquista romana i el I
[editar | editar còdic]La regió, el llímit septentrional de la qual i oriental era el curs del riu Danubio, va ser incorporada en principi a la província romana de Dalmacia, pero despuix de la sublevació de les tribus ilirias de 6-9 —sofocada pel futur emperador Tiberio— va ser desgajada per l'emperador Augusto i transformada en província imperial, assignant-se-li tres legions com a guarnició, la Legió VII Claudia, la Legió IX Hispana i la Legió XV Apollinaris. Esta última tenia el seu campament en Carnuntum des de l'imperi de Tiberio, a on permaneixeria fins al seu trasllat a orient en época de Nerón.
Per la seua banda, la capital provincial va ser fixada en la Colónia Claudia Savaria.
II
[editar | editar còdic]
L'emperador Trajano, per la numerosa guarnició legionari, va dividir la província en dos abans de la segona guerra dacia: Panonia Superior en capital en la Colónia Claudia Savaria, guarnida per tres legions, la Legió XIV Gemina en Carnuntum, la Legió X Gemina en Vindobona i la Legió I Adiutrix en Brigetio, i Panonia Inferior en capital en Aquincum, que servia també de base a la Legió II Adiutrix, única unitat legionari de la província.
Panonia Superior tenia ranc consular i Panonia Inferior ranc pretori.
Baixe l'imperi de Marco Aurelio, estes províncies varen sofrir els embats de cuados i marcomanos, i Marco Aurelio les va utilisar com a plataforma del contraatac imperial, que va intentar incorporar estos pobles a l'Imperi, durant les guerres marcomanas. Marco Aurelio va morir en Vindobona en 180, deixant esta tasca inconclusa, i el seu fill i successor Cómodo es va llimitar a firmar una pau de compromís en els debilitats pobles germans i va tornar a Roma.
En 193, despuix de l'assessinat de Cómodo a finals de l'any anterior, l'assessinat de Pertinax i la vergonyosa subasta de l'Imperi per la Guàrdia Pretoriana, el governador de Panonia Superior, Septimio Sever, es va sublevar contra el nou emperador Didio Juliano, utilisant el poderós eixèrcit de les dos Panonias com la seua plataforma d'accés al tro, i servint-se de molts panonios allistats en les legions de la província com a membres de la nova guàrdia pretoriana i de les cohortes urbanes.
Poc despuix, Septimio Sever va decidir que cap província podia tindre un eixèrcit tan gran com el que a ell, des de Panonia Superior, li havia permés desafiar al poder central de Roma i véncer, per lo que va transferir la zona de Aquincum en la seua guarnició, la Legio I Adiutrix i les seues unitats auxiliars, a la província Panonia Inferior.
Durant la crisis de el III, les dos Panonias varen ser un dels centres d'acció principals de l'Imperi, ya que des d'elles, donada la seua proximitat a Itàlia, els diferents emperadors varen tindre que fer front als invasores germans que creuaven el Danubio, aplegant a convertir Sirmium en capital de l'Imperi romà durant llargues temporades, i part dels emperadors varen ser naturals d'esta regió i la veïna Dalmacia.
IV i final de la província
[editar | editar còdic]
Baix Diocleciano, les províncies de Panonia varen ser dividides en quatre províncies menors, Panonia I, Panonia II, Llacor i Valeria, mentres que Constantino I va decidir que anaren incorporades a la Prefectura del Pretori de Iliria.
Durant la guerra entre Constantino I i Licinio, les tropes d'estes províncies varen formar part dels eixèrcits del primer.
Les províncies panonias varen servir de primera barrera de contenció front als germans de dellà el Danubio, i el control imperial sobre elles no es va relaixar fins que els visigodos varen entrar en l'Imperi baix Valentiniano I i Valente.
La derrota d'este últim en Adrianópolis va dur en si que bandes de visigodos saquejaren tota la planura panónica, fins que Graciano va cedir la zona al nort del Save als visigodos.
Quan este poble, dirigit per Alarico I, va invadir Itàlia a principis de el V, ya baix Honorio i Arcadio, la zona va ser ocupada pels gépidos.
Per a la població romanizada de Panonia açò va supondre sofrir grans privacions, pero un menut grup d'estos panonios va sobreviure al voltant del llac Balatón, creant la cridada cultura de Keszthely, i va mantindre la seua llengua romançada panona fins a el X.
A mitan de el V Panonia va ser cedida als hunos per Teodosio II, i despuix de la mort d'Atila va passar a mans dels ostrogodos (456-471), lombardos (530-568), ávaros (560 - c. 800), eslaus (establits ací des d'aproximadament 480; de forma independent entre 800-900), magiares (moderns hongaresos) (des de 900/901); habsburgos i otomans (des de 1526; fi de l'autoritat otomana en 1878). Despuix de la Primera Guerra Mundial, la regió va ser dividida entre Àustria, Hongria i el Regne dels Serbis, Croates i Eslovens (refundat com Yugoslàvia en 1929).
Principals ciutats de la província
[editar | editar còdic]
La població autòctona de Pannonia, d'estirp cèltica i iliria, habitava en menuts assentaments, assimilables als pagi —llogarets— i vici —pobles— romans; en la seua incorporació a l'Imperi, l'estat romà va organisar el territori en civitates, sent les principals les següents:
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Panonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.