Umbilicus urbis
El Umbilicus Urbis Romae (en espanyol: «melic de la ciutat de Roma») és un menut monument que marcava el centre teòric i simbòlic de Roma, situat en el Fòrum Romà, a on encara poden vore's els seus restants. Estos restants es troben ubicats junt al arc de Septimio Sever i el Volcanal, darrere dels Rostra. Originàriament cobert de marbre, el Umbilicus és ara un núcleu de rajola d'aspecte trist, d'uns dos metros d'alt i 4,45 metros de diàmetro. És possible que Umbilicus Urbis i Mundus siguen dos paraules que designaren el mateix monument, apareixent el terme Umbilicus Urbis Romae posteriorment.
Ubicació
[editar | editar còdic]L'identificació del monument és insegura i està subjecta a debat.[1] Una primera hipòtesis propon identificar el monument en el miliario d'or, arguyendo que sembla poc verosímil que hi haguera dos centres diferents per a la ciutat de Roma i d'aquell imperi del que era la capital.[1] Segons una segona hipòtesis proposta per l'arqueòlec italià Filippo Coarelli, el monument no seria un atre que el Mundus, un altar dedicat a les divinitats infernals Dis Pater i Proserpina. El Umbilicus Urbis se situaria llavors en les proximitats dels Rostra imperials, del miliario d'or i del arc de Septimio Sever, junt al altar de Saturn.[2]
Funció
[editar | editar còdic]El menut temple estava considerat com "melic" de la ciutat i centre del Imperi Romà. Des d'ací es medien les distàncies per a les vies militars romanes. Al mateix temps es considerava com "mundus", el lloc en que es trobaven el món i el submundo. El Mundus romà creat per Rómulo marcava el cor de la ciutat. El pou es considerava un portal que permetia accedir al món infernal. Segons autors antics,[3] ací es varen realisar diverses cerimònies.
Història
[editar | editar còdic]Va ser edificat en temps republicans, en II, i ací s'oferien sacrificis als deus del inframundo. Els restants que encara hui es poden contemplar procedixen de l'época de Septimio Sever.
Segons la llegenda, el Umbilicus va ser construït pel propi Rómulo en ajuda dels etruscs. La llegenda romana relata que Rómulo, quan va fundar la ciutat, va fer que s'excavara un pou circular en el Fòrum. Els primers fruts de l'any es tiraven en este pou com un sacrifici i tots els nous ciutadans de Roma tenien que llançar un grapat de terra del seu lloc d'orige.[4]
El Mundus («Món» en llatí), conegut sol per fonts lliteràries, era una estructura subterrànea considerada una porta al inframundo. Pot ser que el Umbilicus Urbis Romae anara la part externa (per damunt del sol) del subterràneu Mundus. El Mundus s'obria ritualment només tres voltes a l'any. Estos dies eren considerats dies nefasti, açò és, dies en els que les transaccions oficials estaven prohibides sobre terrenys religiosos, perque els esperits maléficos del inframundo es creïen que escapaven d'ell.
L'original Umbilicus va ser provablement construït en el II. Les ruïnes existents, no obstant, són de l'época de l'emperador Septimio Sever. La construcció de la seua arc triumfal en l'any 203 s'alçava sobre l'antic Umbilicus, que va ser recreat per a deixar més espai. Fragments de l'antic monument es varen usar en el nou.
Es creu que el Umbilicus era una estructura separada del Milliarium Aureum, que va ser construït prop per Augusto (h. l'any 20 a. C.) i servia més be per al mateix propòsit de referència per a les distàncies.
Descripció
[editar | editar còdic]Si l'identificació de Coarelli és correcta els vestigis del monument corresponen a una estructura circular en rajola de 4,45 metros de diàmetro en la base elevant-se sobre tres plantes per a alcançar els tres metros de diàmetro en el cim. L'estructura de rajola estava coberta de marbre en l'época romana. Una menuda entrada, que només s'utilisaria en rares ocasions donada la seua estrechez, proporciona accés a l'interior de l'edifici.[1]
La construcció està datada de l'época dels Severs, en ocasió de la reorganisació de la zona provocada per l'erecció del arc de Septimio Sever,[2] i una restauració a principis de el IV pero despuix de 303.[1] És esta reconstrucció d'un monument més antic, reutilisant els elements com la base en travertino i el rebanc circular, provablement arrematada d'una pedra imitant la forma del Ónfalo grec,[1] que és batejada com Umbilicus per les fonts antigues tardanes el IV.[5]
-
Estructura en rajola que va ser recoberta en marbre -
Vestigis d'un friso en palmetos pertanyent provablement al Umbilicus Urbis contrariament a lo que s'indica en l'inscripció moderna.cita requerida
Referències
[editar | editar còdic]- Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Richardson, 1992, p. 404.
- ↑ 2,0 2,1 Coarelli, 2007, p. 63.
- ↑ Plutarco, «Rómulo», II, 2 Vides paraleles
- ↑ Coarelli, 2007, p. 63-64.
- ↑ Coarelli, 2007, p. 64.
- Bibliografia
- (11 de juny de 2015) The Roman Forum: A Reconstruction and Architectural Guide, Cambridge University Press, pp. 155. ISBN 978-0-521-19244-6.
Vore també
[editar | editar còdic]- Miliario d'or
- Ceres (Mundus Cereris)
- Milion de Constantinopla
- Quilómetro zero
- Sistema de referència geodèsic
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Umbilicus urbis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.