Anar al contingut

Pictograma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pictograma

Un pictograma és un signe visual icònic, és dir, que representa figurativament (de forma més o menys realista) un objecte real, i a través d'est, un significat. Els primers sistemes de pictogrames varen ser precursors o antecedents dels sistemes d'escritura pròpiament dits. Les historietas o còmics i els succeïts gràfics sense text es poden considerar també pictogrames. Es distinguixen dels ideogramas en que estos són més esquemàtics, resumits, i abstractes; els pictogrames són més concrets. També és possible considerar als pictogrames com un subconjunt dels ideogramas.

En l'actualitat, és entés com un signe clar i esquemàtic que sintetisa un mensage o informació sobrepassant la barrera del llenguage, i en l'objectiu d'informar o senyalisar.

Per a Phillip B. Meggs i Alston W. Purvis[1] són ilustracions elementals o esbossos que representen els objectes ilustrats.

Història

[editar | editar còdic]

Des de l'Antiguetat, el ser humà prehistòric va necessitar registrar lo que li rodejava per mig de dibuixos pintats en les coves a on habitaven. Era un impuls mitat estètic, mitat religiós pel que es varen fer estes pintures rupestres, formades principalment per pictogrames. Açò encara no és escritura.

Ademés, els primers símbols de l'escritura, necessitats per a auxiliar la memòria llimitada dels humans, es basaven en pictogrames. Açò conduiria a un recurs representatiu-descriptivo del primer estadi de l'escritura i a un recurs mnemotècnic-identificador.[2] Posteriorment, estos símbols mnemotècnics, varen passar també a transmetre idees, els ideogramas.

Les antigues civilisacions sumerio, egipcíaca, chinenca i del vall del Indo varen començar a usar símbols, desenrollant sistemes d'escritura logográficos.

És durant la segona mitat de el IV mileni a. C. quan apareixen les primeres mostres d'escritura jeroglífica egipcíaca en la Paleta de Narmer que data de c. sigle XXXI a. C. o, alguna cosa semblat a etiquetes d'argila utilisades per a identificar el contingut de recipients, dibuixades pel método representatiu-descriptivo i tablillas d'argila de contabilitat en sumerio dibuixades pel método mnemotècnic-identificador. l'escritura cuneïforme, inventada pels sumerio i documentada des del 3200 a. C. presenta una evolució cap a l'abstracció respecte als pictogrames i es consideren la primera manifestació d'autèntica escritura. En estos sistemes d'escritura, en freqüència els símbols ya no solament representen una paraula concreta, sino també d'alguna manera el seu sò.

Els pictogrames són encara utilisats com el principal mig de comunicació escrita en algunes cultures no alfabetizadas d'Àfrica, Amèrica i Oceania. També s'usen a sovint com a simples símbols pictòrics de representació per la majoria de les cultures contemporànees.

En la primera mitat de el XX Gerd Arntz va desenrollar el sistema Isotype per a establir una comunicació gràfica internacional.

Pictograma, gràfica d'imàgens o pictografía

[editar | editar còdic]

Un pictograma pot agrupar els seus elements en seqüència formant un cert tipo de historietes de vinyetes, o disponent-se estáticament distribuint-se l'espai d'un quadro. És preferible no parlar de diagramas, ya que este tipo de disposicions, molt similar als ya descrits, es realisa en ideogramas, no en pictogrames. El pictograma secuenciado o estàtic utilisa imàgens o símbols per a mostrar les senyes que asseguren una ràpida comprensió d'un mensage complet. En un pictograma, s'utilisen imàgens o símbols per a representar una cantitat específica i el seu tamany o cantitat és proporcional a la freqüència que representa.

Per a realisar-ho primer es trien figures alusivas al tema i se li assigna una image. En cas que una cantitat represente un valor decimal, la figura apareix mutilada. Plantilla:Qué

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Phillip B. Meggs i Alston W. Purvis (2009). Història del Disseny gràfic (en espanyol), RM VERLAG, p. 4. ISBN 9788492480081.
  2. Gelb, Ignace J. (1987) Història de l'escritura, Aliança Editorial, Madrit. p. 246-247. ISBN 84-206-2155-2


Referències

[editar | editar còdic]