Paleta de Narmer

Paleta de Narmer

La Paleta de Narmer és una placa de pissarra tallada en bajorrelieves, descoberta en 1898 per James Quibell i Green en el temple d'Horus d'Hieracómpolis (Nejen), i actualment depositada en el Museu Egipcíac d'El Caire. Existixen diferents interpretacions sobre el significat dels seus gravats, tant polítiques (possible unificació del Antic Egipte) com a religioses. Està associada al rei Narmer (també conegut com Menes), a qui s'atribuïx l'unificació d'Egipte i la figura de la qual es veu lluint la corona roja del Baix Egipte i la corona blanca del Alt Egipte. La peça està datada cap al 3200-3000 a. C. (3050-2988 a. C. en atres datacions).

Descripció

És una paleta confeccionada en pissarra, de 64 cm d'altura i 42 cm d'ample, la primitiva funció del qual era servir de soport per als pigments, cremes, olis, etc., que s'aplicaven en el cos, encara que és molt comú trobar-les en els aixovar funeraris o com a ofrena en els temples.

Abdós cares tenen gravada en la part superior dos caps de vaca, símbol de la deesa Bat, i entre elles es troba el serej, precedent dels cartuchos, en el nom de Narmer.

Anvers

• Figura el rei Narmer, en la corona blanca del Alt Egipte a gran tamany, lo que indica la preeminència de l'Alt sobre el Baix Egipte, donat el seu paper com instaurador de les bases de la Primera Dinastia d'Egipte. Colpeja a un estranger, representat per una figura de cabell rullat i barba. Esta figura sempre s'usava per a identificar als libios i als asiàtics, pero és possible que Narmer considerara estrangers als habitants de la Delta, ya que l'unificació va ser una conquista per la força, per lo que la paleta representaria la seua victòria tant sobre els habitants del delta occidental com sobre els beduinos del Sinaí.
• El governant es troba representat aixina mateix en coa de bou, element que remet a valors que es desigen destacar com la força, la virilitat i el poder inherent a la seua posició de faraó, i descalce, donant a entendre que chafa terreny sagrat.
• El deu Horus, símbol de la divinitat del rei, està posat sobre sis brots de papir, símbols del Baix Egipte, lo que incidix sobre el fet de la conquista de la Delta. Esta deidad, personificada en la figura d'un falcó, s'impon sobre un enemic sometent-ho per mig d'un gancho pel nas, lo que representa cóm Horus s'apropia de la respiració o vida d'els qui s'enfronten a ell. La seua inclusió en la paleta referència la creència de que el faraó és una reencarnació terrenal del deu i els seus actes estan guiats per la potestat divina.

• Davall hi ha més enemics de pèl rullat abatuts i junt als seus muscles la representació simbòlica de dos ciutats amuralladas conquistades.

Revers

• En la franja superior està el faraó en la corona roja, símbol del domini sobre el Baix Egipte. Es troba acompanyat del seu sèquit davant dos files d'enemics decapitats. A esta representació del poder escenificada en el major tamany del governant s'afigen les figures d'un falcó i un barco, símbols del sol i el seu resorgir diari.
• En la part baixa estan representats dos serpopardos, animals fabulosos de colls entrellaçats. Alan Gardiner opina que és una representació de l'unió de les Dos Terres baix un sol rei. La part situada entre els colls, rebaixada, era l'usada com a base per a moldre kohl, una pols cosmètic utilisat per a protegir els ulls. Estos animals mítics, influïts per la cultura mesopotámica, són mitat serp i mitat feres de quatre pates.
• Baix de tot apareix un bou (que simbolisa al propi rei) que derriba les muralles de les ciutats rivals i esclafa a un enemic caigut.

Interpretació

Gardiner opina que la paleta representa una batalla pel control de la Delta, provablement en mans dels libios, que possiblement va ser el final d'una guerra de vàries generacions. John Baines propon que representen símbols de guany regio, el propòsit del qual no és donar conte d'un event històric, sino expondre el domini del rei sobre el món en nom dels deus, per ad açò ha derrotat les forces del caos internes i externes.

Esta batalla, no obstant, no té reflex en l'expressivitat del faraó, les divinitats i els enemics ya que, a diferència de la pintura del dibuixant H. M. Herget arreplegada originalment en 1941 per National Geographic Magazine i que representa la sumissió dels considerats enemics per Narmer, els rostres en la paleta no mostren emotivitat davant els mensages explícits de guerra, dominació i violència exhibits en la peça.

Bibliografia

• Martos, José i Porlan, Alberto (2007). Faraó, Aguilar.
• Shillington, et a el, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Volume 1, A-G (en anglés), Fitzroy Dearborn. OCLC 62895404. ISBN 9780203483862.
• Hendrickx, Stan. «Narmer Palette Bibliography» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 24 de setembre de 2017.