Beduinos
Els beduinos (بَدْو badw, singular بَدَوِي badawī)[nota 1] són tribus àraps que practiquen el pastoreig nómada[1] i que històricament han habitat les regions desérticas de la Península aràbiga, Àfrica del Nort, l'Alce mediterràneu i Mesopotamia (Iraq/Kuwait).[2] Els beduinos es varen originar en el Desert siri[3] i en el Desert d'Aràbia, pero es varen estendre pel restant del Món àrap en Àsia Occidental i Àfrica del Nort despuix de l'Expansió de l'islam.[4] La paraula anglesa «bedouin» (i el seu equivalent en espanyol, «beduino») prové de l'àrap badawī, que significa «morador del desert», i tradicionalment es contrasta en ḥāḍanar, el terme per a referir-se a les persones sedentarias.[5] El territori beduino s'estén des dels vasts deserts d'Àfrica del Nort fins als deserts rocosos d'Orient Mig.[6]cita requerida A voltes es dividixen tradicionalment en tribus o clans (coneguts en àrap com ʿašāʾanar; عَشَائِر o qabāʾil قبائل), i històricament compartixen una cultura comuna basada en el pastoreig de camellos, ovelles i cabres.[6] La gran majoria dels beduinos professen l'Islam, encara que existix un chicotet número de beduinos cristians presents en el Creixent Fèrtil fins a el XXI.[7][8][9][10]
A lo llarc de l'història, als beduinos se'ls ha denominat en diversos noms, incloent «Arabaa» pels assiris (ar-ba-ea), que és una nisba del sustantiu Arab, un nom que encara s'usa per als beduinos en l'actualitat. En àrap se'ls coneix com ʾAʿrāb (أعراب). Si ben molts beduinos han abandonat les seues tradicions nómades i tribals per un estil de vida urbà modern, uns atres conserven la cultura beduina tradicional, com l'estructura clàssica de clans ʿašāʾanar, la música tradicional, la poesia, les danses (com el saas) i moltes atres pràctiques i conceptes culturals. Alguns beduinos urbanisats organisen festivals culturals, que per lo general se celebren vàries voltes a l'any, en els que es reunixen en atres beduinos per a participar i deprendre sobre diverses tradicions beduinas: des del recitat de poesia i les tradicionals danses d'espases fins a tocar instruments típics i inclús assistir a classes per a deprendre a teixir les tendes tradicionals. Les tradicions com montar en camello i acampar en els deserts seguixen sent activitats d'oci populars per als beduinos urbans que viuen prop dels deserts o atres àrees selvades.
Societat
[editar | editar còdic]Un adagi beduino molt citat és: «Yo contra el meu germà, el meu germà i yo contra el meu cosí, el meu cosí i yo contra l'estrany»,[11] a voltes citat com «Yo i el meu germà estem contra el meu cosí, yo i el meu cosí estem contra l'estrany».[12] Este dit significa una jerarquia de llealtats basada en la proximitat d'una persona cap a un mateixa, començant per l'individu, passant per la família immediata segons el parentesc masculí i després, a lo manco en principi, per tot un grup genètic o llingüístic (que en Orient Mig i Àfrica del Nort en general es percep com a similar al parentesc). Les disputes es resolen, els interessos es perseguixen i la justícia i l'orde es dispensen i mantenen per mig d'este marc, organisat d'acort en una ètica d'autoajuda i responsabilitat colectiva (Andersen 14). L'unitat familiar individual (coneguda com a tenda o bayt) solia comprendre tradicionalment a tres o quatre adults (una parella casada més germans o pares) i qualsevol número de chiquets.[13]
Les tribus beduinas no estaven controlades per un poder central, com un govern o un imperi, sino que eren dirigides per caps tribals. Alguns caps eixercien el seu poder des dels oasis, a on els mercaders organisaven el comerç a través del territori controlat per la tribu. L'estructura de les tribus beduinas es mantenia unida més per sentiments compartits d'ascendència comuna que per un cap tribal en el cim de la jerarquia.[14]
El ethos dels beduinos comprén el corage, l'hospitalitat, la llealtat a la família i l'orgull de l'ascendència. La societat beduina per lo general girava entorn als còdics d'honor tradicionals i als sistemes de justícia beduinos, com la coneguda bisha'a, o prova de fòc, una pràctica beduina molt famosa per a la detecció de mentires.
Tradicions
[editar | editar còdic]
Pastoreig
[editar | editar còdic]
El ganado i el pastoreig, principalment de cabres, ovelles i camellos dromedaris, constituïen els principals mijos de vida tradicionals dels beduinos. S'utilisaven per a obtindre carn, productes làcteus i llana.[15] La majoria dels aliments bàsics que conformaven la dieta dels beduinos eren productes làcteus.[15]
Els camellos, en particular, tenien numerosos usos culturals i funcionals. En ser considerats com un «regal de Deu», eren la principal font d'aliment i método de transport per a molts beduinos.[16] Ademés de les seues extraordinàries possibilitats de monyida baixa les dures condicions del desert, els beduinos consumien ocasionalment la seua carn.[17] Com a tradició cultural, s'organisaven carreres de camellos durant ocasions festives, com a bodes o festivals religiosos.[18]
Algunes societats beduinas viuen en regions àrides. En àrees a on les precipitacions són molt impredictibles, un campament es traslladarà de forma irregular, depenent de la disponibilitat de pastures verdes. En els llocs a on les pluges hivernals són més predibles en les regions situades més al sur, alguns pobles beduinos planten gra a lo llarc de les seues rutes de migració. Açò supon un recurs per al ganado durant l'hivern. En regions com Àfrica occidental, a on les precipitacions són més predibles, els beduinos practiquen la trashumancia. Planten cultius prop de llars permanents en les valls a on hi ha més pluja i traslladen el seu ganado a les pastures de les terres altes.[19]
Poesia oral
[editar | editar còdic]La poesia oral és la forma d'art més popular entre els beduinos. Tindre un poeta en la pròpia tribu estava molt ben considerat en la societat. Ademés de servir com a forma d'art, la poesia s'utilisava com a mig per a transmetre informació i per al control social.[20] La poesia beduina, també coneguda com poesia nabati, es recita a sovint en el dialecte vernàcul. Pel contrari, les formes més comunes de poesia àrap solen estar en Àrap estàndart modern.
Incursions o ghazw
[editar | editar còdic]Plantilla:Vore també La costum tradicional i ben regulada de les tribus beduinas d'assaltar atres tribus, caravanes o assentaments es coneix en àrap com ghazw.[21]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1995) Lawrence I. Conrad i Suhayl J. Jabbur (ed.). The Bedouins and the Desert: Aspects of Nomadic Life in the Arab East, Albany, Nova York: SUNY Press. ISBN 9780791428528.
- ↑ Dostal, Walter (1967). Die Beduinen in Südarabien, Verlag Ferdinand Berger & Söhne.
- ↑ Acadèmia.edu.
- ↑ Hays, Pamela A.; Iwamasa, {{{nom2}}} (2006). Culturally Responsive Cognitive-behavioral Therapy: Assessment, Practice, and Supervision (en anglés), American Psychological Association, pp. 147. ISBN 978-1-59147-360-2.
- ↑ Pietruschka, Ute (2006). Jane Dammen McAuliffe (ed.). Bedouin, Brill. doi:10.1163/1875-3922_q3_EQSIM_00046.
- ↑ 6,0 6,1 Malcolm, Peter; Losleben, {{{nom2}}} (2004). Libya, Marshall Cavendish, p. 64. ISBN 978-0-7614-1702-6.
- ↑ «Christian Arab Bedouin woman wearing embroidered coat». Library of Congress. Consultat el 22 de juliol de 2019.
- ↑ «Al Twal Family Story». www.mariamhotel.com.
- ↑ «Bedouin &#; Encyclopedia.com». www.encyclopedia.com.
- ↑ «English: Jordanian Bedouin Christians 1904 2». Wikimedia Commons.
- ↑ Marx, Emanuel (1978). «Ecology and politics of Middle Eastern politics», Wolfgang Weissleder (ed.). The Nomadic alternative: Modes and models of interaction in the African-Asian deserts and steppes, Moulton, p. 59. ISBN 978-0202900537.
- ↑ Naguib, Nefissa (2009). Women, Water and Memory: Recasting Lives in Palestine, Brill, p. 79. ISBN 978-9004167780.
- ↑ Jarzombek, Mark M. (27 de maig de 2014). Architecture of First Societies: A Global Perspective, Wiley, pp. 12–78. ISBN 9781118421055.
- ↑ Hourani, Albert (2013). A History of the Arab Peoples, Londres: Faber and Faber, pp. 10–11. ISBN 9780571288014.
- ↑ 15,0 15,1 «Rapid lifestyle, diet and health changes among urban Bedouin Arabs of southern Israel». Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Consultat el 31 de juliol de 2015.
- ↑ «The Camel From Tradition to Modern Claves». UNESCO. Consultat el 31 de juliol de 2015.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- ↑ The Camel From Tradition to Modern Claves.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- ↑ The Camel From Tradition to Modern Claves.<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
- ↑ Chatty, Dawn (2009). Culture Summary: Bedouin, Human Relations Area Files.
- ↑ Meisami, Julie Scott; Starkey, {{{nom2}}} (1998). Encyclopedia of Arabic Literature, Routledge, p. 147. ISBN 978-0415571135.
- ↑ Eveline van der Steen, Near Eastern Tribal Societies During the Nineteenth Century: Economy, Society and Politics Between Tent and Town, capítul "Raiding and robbing". Routledge, 2014 [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Beduinos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>