Alt Egipte
Alt Egipte es denomina a la zona sur del país, la que s'estén des del sur de l'antiga regió de Menfis (propenca a El Caire), fins a la primera catarata del riu Nilo (en Asuán), pero durant l'época faraònica es va cridar schmau «terra de l'ordi».
La regió del delta del Nilo rep la denominació de Baix Egipte. Comprén aproximadament des d'Aleixandria en l'oest a Port Saíd en l'est (en la costa del mar Mediterrànea) i fins a la ciutat d'El Caire pel sur.
Tant l'Alt Egipte com el Baix Egipte estan situats en el Baix Nilo.
Història
[editar | editar còdic]Durant el periodo predinástico d'Egipte varen sorgir dos regnes independents: l'Alt i el Baix Egipte. Varen ser reunits pel Faraó Menes, de l'Alt Egipte, baix el seu mando, començant en este acontenyiment el història dinàstica d'Egipte.
L'Alt Egipte tenia un entorn excepcional: comprenia una planura molt fèrtil gràcies a les torrentades del Nilo, i produïa excedents alimenticis. A poca distància, en el desert confrontant, hi havia oasis des dels que s'organisaven expedicions als jaciments miners del desert i a les montanyes del Sinaí, per a obtindre metals i pedres precioses.
Esta riquea va convertir al país en un creuament de rutes comercials, tant per terra des de Nubia al sur i el mar Rojo a l'est, l'anomenada ruta Uadi Hammamat, comerç que està confirmat per la troballa en Abidos de ánforas de vi procedents de Canaán. Evidentment, també existia la ruta fluvial del Nilo cap a la Delta. Esta riquea del país es reflectia en la dels seus governants, que varen amprar part d'estes riquees en les seues tombes.
Els primers reis de l'Alt Egipte varen conseguir convéncer als seus súbdits de dos successos fonamentals per a ells: que eren els responsables tant de les riuades del riu, com de l'unió en el Baix Egipte, fets que no es varen deixar oblidar, mantenint tot un ranc de símbols: el tro, la corona doble, els ceptres, aixina com l'identificació en els deus; ya en temps predinásticos, el rei estava «homologat» en Horus, que s'encarnava en cada faraó. El cult a Horus era practicat en tot Egipte.
El deu suprem de l'Alt Egipte era Seth i el símbol la corona Blanca (Hedyet), la deesa buitre Nejbet i la flor blanca de loto; un atre símbol va ser el junc, freqüentment representat junt en l'abella del Baix Egipte, precedint al cartuig que contenia el nom del faraó.
La corona Blanca es va unificar, a l'inici de la primera dinastia, en la Corona Roja del Baix Egipte, originant la Corona Doble, principal símbol dels faraons com a reis de l'Alt i Baix Egipte.
La Tebaida
[editar | editar còdic]En l'época d'Estrabón, que va visitar Egipte c. 25 a. C., Egipte estava dividit en 37 nomos: 10 en el Baix Egipte (delta del Nilo), 17 en Egipte Mig i atres 1000 ***** en l'Alt Egipte: la Tebaida.
Segons Plinio el Vell, escritor de el I, el número dels nomos va variar entre 37 i 47.
Les localitats més importants de l'Alt Egipte, des de Tebas fins a la primera catarata, són:
|
|
|
Vore també
[editar | editar còdic]- Baix Egipte
- Egipte Mig
- Alt i Baix Egipte
- Nomos d'Egipte
- Ciutats de l'Antic Egipte
- Piràmides d'Egipte
- Visir
Bibliografia
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alto Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.