Visir
Visir (del egipcíac: وزير wazīr) correspon al terme en que varis Estats històrics d'Orient Mig varen denominar als assessors polítics d'un monarca, de forma similar a lo que eren els valguts o ministres en atres països.[1]
En el món àrap actual i alguns països propencs en Àfrica oriental i Àsia central s'utilisa el terme de «visir» per a nomenar als ministres d'un gabinet, i inclús el primer ministre pot ser cridat com ra'īs al-wuzarā, president dels ministres. No obstant, en dits casos, se sol traduir a l'espanyol el terme simplement com a «ministre», deixant l'us de «visir» únicament com una referència històrica.
En texts actuals, referents a el història del Antic Egipte, es denomina visir (anacrónicament) al màxim dirigent o «primer ministre», l'autoritat del qual solament era superada per la del faraó. El visir assumia vàries de les funcions del faraó per delegació.
Orige i descripció
[editar | editar còdic]
Orige de la paraula
[editar | editar còdic]Esta paraula procedix del persa mig wcyl (vaig vorečīr, wizīr) i del avéstico (vīcira) que significa "àrbit, juge", inclús "decisió" i "sentència". [2] La mateixa paraula conté una raïl comuna en l'armeni վճիռ (včiṙ) i el persa وچر (vačar).cita requerida Esta paraula es menciona en el Corán, a on Aarón es descriu com el wazir (auxiliar) de Moisés, aixina com la paraula wizr (càrrega) que també es deriva de la mateixa raïl.[3] No obstant, segons una etimologia popular presentada en el diccionari enciclopèdic de la llengua àrap Lisân al-'Arab, la paraula wazîr té la mateixa raïl que el verp àrap wazara/yaziru, que significa carregar en lo que fa pesada l'esquena.[4] El visir del sultà es diu vazîr, perque du per al sultà els càrrecs que se li assignen en la gestió del Regne.[5] Pero la raó de nomenar a un ministre Vazîr no és en absolut per a dur, en el seu lloc, els càrrecs assignats al sultà en la gestió del Regne, sino pel significat original de la paraula: àrbit, juge, que ajuda al rei en les seues decisions.
En portugués
[editar | editar còdic]En portugués existixen les grafies com "alvasil", "alguazil", "aguazil", "guazil" o "wasir".[6] Un personage històric que va tindre el títul de visir va ser Sesnando Davides, un mozárabe que va governar Coimbra en el XI. Va ajudar a Fernando I de León en la conquista de la ciutat i va guanyar el comtat de Coimbra, duent al mateix temps els títuls de comte i visir. Oficialment vassall de Fernando I, pero en la pràctica va governar Coimbra com a monarca. Va morir en 1092. Posteriorment, també apareix la referència a "alvazil" o "alvazil del crim", que es confon en alcalde o aguasil i que deuria incloure en part als càrrecs de juge, cap de policia i governador civil.
Desenroll
[editar | editar còdic]
La figura del visir en l'época musulmana va cobrar importància quan els califas abasíes varen adoptar les formes de l'extinta monarquia persa. El califa es rodejava de pompa i es convertia en un ser misteriós i invisible, que governava per mig d'un primer ministre que generalment complia la doble funció de mantindre al monarca alluntat de les ingratas tasques administratives i al temps atraure sobre sí mateixa les responsabilitats i contes que pogueren demanar-se sobre l'acció de govern, mantenint aixina intacta la reputació del califa, cap temporal i espiritual de la comunitat. La figura no té res d'original: no està lligada únicament al califato ni tampoc a un context islàmic, encara que fòra d'ell no s'usa el terme visir.
En l'orient musulmà (Máshreq) molts visirs eren persones que -potser per la seua tradició cultural- estaven més preparades per a assumir les tasques d'administració d'un gran territori que els seus caps, els califes àraps o els sultans otomans, uns i uns atres procedents de tradicions culturals nómadas o, en qualsevol cas, lligades a menuts Estats.[7][8]
Els visirs eixercien en ocasions el poder de facto, deixant als monarques com a meres figures legitimadoras de la seua autoritat, tal i com ocorria en Europa en els valguts dels reiés.
Entre els visirs famosos destaquen Nizam al-Mulk, ministre del jove rei turc de la dinastia selyúcida Malik Shah, al que s'atribuïx un paper de visir paternaliste i sabio, i a voltes propenc a Maquiavelo, o l'andalusí Ya'qub al-Mansur, Almanzor. El càrrec d'este últim era el de hāyib o chambelán d'Hisham II i no el de visir, encara que les seues funcions eren similars.
En l'Antic Egipte
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Chaty.
En texts actuals, referents a el història del Antic Egipte, es denomina visir (anacrónicament) al màxim dirigent o «primer ministre», l'autoritat del qual solament era superada per la del faraó, assumint vàries de les seues funcions per delegació.
Gran visir
[editar | editar còdic]El gran visir o vazir-i a'zam (وزیر اعظم) o sadr-i a'zam (صدر اعظم) en la nomenclatura usada pel Imperi otomà, la dinastia safávida, la dinastia kayar i atres dinasties turques, va ser una espècie de primer ministre, en qui el monarca solia delegar l'administració del govern, i a qui solament podia despedir el mateix monarca.[9]
En el cas otomà, les dependències de govern del gran visir es trobaven (en Estambul) despuix de la Sublim Porta, propenques a les muralles del Palau de Topkapı, a on es trobava el Divan-ı Humayun, gabinet de visirs del sultà. L'últim visir va regnar fins al primer de novembre de 1922[10] quan l'ocupació de Constantinopla i la partició de l'Imperi otomà varen vore el fi dels otomans.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cite EB1911
- ↑ «vizier» (en anglés). Online Etymology Dictionary. Consultat el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Goitein, 2009, p. 171.
- ↑ Lisân al-'Arab: wazara/yaziru idhâ hamala mâ yuthqilu dhahrah.
- ↑ Lisân al-'Arab: Qîla li-wazîr as-sultân wazîr li-annahu yaziru 'ani-s-sultân athqâl mâ usnida ilayhi min tadbîr al-mamlakah ai yahmilu dhâlika.
- ↑ «aguazil» (en portugués). Priberam dicionario. Consultat el 12 de juliol de 2024.
- ↑ Strauss, Johann (2010). «A Constitution for a Multilingual Empire: Translations of the ___protected_title_1___ and Other Official Texts into Minority Languages», Herzog, Christoph (ed.). The First Ottoman Experiment in Democracy, Würzburg: Orient-Institut Istanbul, pp. 21–51.
- ↑ Wittek, Paul (2013-05-20). The Rise of the Ottoman Empire: Studies in the History of Turkey, thirteenth–fifteenth Centuries (en en), Routledge. ISBN 978-1136513183.
- ↑ Diplomatic documents relating to the outbreak of the European war, Volume 2. By Carnegie Endowment for International Peace. P.1411
- ↑ Danişmend (1971), p. 106. (turc)
Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Visir» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.