Elefantina
Elefantina és una illa d'Egipte, en el riu Nilo, contigua a la primera catarata i front a la moderna ciutat d'Asuán. Medix 1350 metros de llongitut i 780 metros d'esgambi. Les antigues ruïnes de la ciutat de Elefantina formen part del Patrimoni de l'Humanitat des de 1979, incloses baix la denominació de Monuments de Nubia, des d'Abu Simbel fins a File.
Geografia
[editar | editar còdic]
L'illa de Elefantina medix 1200 metros de nort a sur, i 400 metros en la seua part més estreta. Pot ser vista, de la mateixa manera que atres illes en Asuán, des de la vora oest. L'illa està situada aigües avall de la primera catarata (per lo tant, al nort d'esta) en la frontera sur del Alt Egipte en la Nubia inferior.
L'illa pot haver rebut el seu nom per la seua forma, que en vistes aérees és similar a la d'un clau d'elefant, o degut a que des de les roques redonejades a lo llarc dels bancs s'assembla a la dels elefants. En grec, «elefant» s'escriu ελέφας (eléfas).
Història
[editar | editar còdic]El nom de Elefantina és la traducció de l'egipcíac antic Ab o Abu (ȝbw), que significa ‘elefant’. Els àraps la varen denominar Illa de les Flors.
En l'Antiguetat va ser la capital de To‑Jentit (‘terra de frontera’), que era el nomo (‘districte’) I del Alt Egipte.
Va tindre gran importància des d'époques antigues fins al periodo helenístico per estar adjacent a la primera catarata, una frontera natural, en la que estava emplaçada una important guarnició, que controlava les rutes del sur d'Egipte.
Durant el Segon Periodo Intermig (1650&#;1550 a. C.), la fortalea va marcar la frontera sur d'Egipte.[1]
D'acort en la mitologia egipcíaca, esta illa va ser la morada de Jnum o Khnum, el deu de les catarates, en cap de moltó, que vigilava i controlava les aigües del Nilo des de coves baix l'illa. En Elefantina es venerava a la tríade composta per Jnum, Satet i Anuket.
Tots els temples varen ser destruïts entre l'any 525 i el 522 a. C. pel monarca persa Cambises II (f. 523 a. C.), el fill de Ciro II el Gran (600&#;530 a. C.).cita requerida
En el [[Sigle |]] l'Institut Arqueològic Alemà realisa excavacions en la ciutat. Les moltes troballes arqueològiques de l'institut i uns atres s'exhibixen en el Museu de Asuán, situat en la pròpia illa, incloent un moltó momificado de Jnum. En Elefantina s'han trobat artefactes que daten de temps predinásticos. En l'illa també es va trobar, fragmentat, un rar calendari, conegut com el Calendari d'activitats de Elefantina, que data del regnat de Tutmosis III durant la dinastia XVIII.
Temples
[editar | editar còdic]
Abans de el XIX, en l'illa hi havia temples dedicats a Tutmosis III i Amenhotep III. En 1822 varen ser destruïts durant la campanya de Mehmet Alí (1769&#;1849), governador d'Egipte en nom del sultà, per a realisar l'invasió egipcíaca a Sudan, entre 1820 i 1824. Abans del derrocament delliberat, abdós temples estaven relativament intactes.cita requerida
El primer temple va ser el de Satet, fundada al voltant del 3000 a. C. i ampliat i renovat durant els següents 3000 anys. Existixen registres d'un temple egipcíac de Khnum durant la dinastia III d'Egipte. Este temple va ser reconstruït totalment en l'últim periodo, durant la dinastia XXX, just abans del domini estranger previ al periodo grecorromano.
La major part de la part meridional dia de l'illa està ocupada per les ruïnes del temple de Khnum. Estes antiquíssimes ruïnes encara en peu estan fetes en les mateixes pedres que la piràmide escalonada de la tercera dinastia. Ademés sobreviu un chicotet temple construït pel nomarca (cap del nomo o ‘districte’) local Heqaib durant la sexta dinastia.
En l'Imperi Mig, molts funcionaris ―com els governadors locals Sarenput I o Heqaib III― varen dedicar estàtues i santuaris en el temple.
Nilómetros
[editar | editar còdic]
Un nilómetro era una estructura per a la medició del nivell de les aigües del riu Nilo i el seu nivell durant la temporada anual d'inundacions. Es varen trobar dos nilómetros en l'illa de Elefantina.
El més famós és un corredor associat en el temple de Satis, en una escala de pedra que descendix del corredor. Este un dels nilómetros més antics, reconstruït pels romans vàries voltes i encara en us durant periodos tan tardans com el XIX. Els noranta passos que conduïxen fins al riu estan marcats en numeració indoarábica, romana i jeroglífica. Visibles en la vora de l'aigua són les inscripcions gravades profundament en la roca durant la dinastia XVII.
L'atre nilómetro és una conca rectangular ubicat en l'extrem sur de l'illa, prop del temple de Khnum i enfront del hotel Old Cataract. És provablement el major dels dos. El historiador grec Estrabón (64 a. C. &#; 24 d. C.) va mencionar a un dels nilómetros, encara que no se sap en certea quin.
Moltes fonts afirmen que el llegendari Pou de Eratóstenes, famós en relació en el presunt càlcul d'Eratóstenes de la circumferència de la Terra perque en ell podria vore's el reflex del Sol en el migdia del solstici d'estiu, estava ubicat en l'illa.
Estrabón menciona un pou que es va usar per a observar que Siena (Syene → As Syene → As Suen → As Suán → Asuán) es troba en el tròpic de Càncer, pero la referència és a un pou en Asuán, no en Elefantina. Cap dels nilómetros de Elefantina és adequat per a este propòsit, mentres que el pou de Asuán aparentment s'ha perdut.[2]
Presència judeua
[editar | editar còdic]Els papirs de Elefantina són les conjunt d'archius i documents que varen pertànyer als membres de les comunitats judeues i arameas que habitaven en l'illa de Elefantina, escrites en arameo. Esta documenta una comunitat judeua, tal volta compostes de mercenaris, que data d'algun moment de el VI[3][4] Ells varen mantindre el seu propi temple (vore també la Casa de Yahweh), en la que s'oferien sacrificis, evidenciant creències politeistes, que funcionava junt a la religió del deu moltó Jnum.[5]
El temple va poder haver segut construït en reacció a Manasés de Judá i el seu restabliment del cult pagà o simplement per a servir les necessitats de la comunitat judeua.[3]
Atres detalls
[editar | editar còdic]En l'extrem sur de l'illa de Elefantina es troba el Museu de Asuán. Les excavacions en curs pel Institut Arqueològic Alemà en el lloc de la ciutat antiga han descobert moltes troballes que estan ara en exhibició en el museu, incloent un moltó momificado de Jnum. Una població considerable de persones nubias viuen en tres pobles de la secció central de l'illa. Un gran hotel de lux es troba en l'extrem nort de l'illa.
El Jardí Botànic de Asuán es troba prop, a l'oest, en l'illa Kitchener.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ian Shaw, Ed (2000): Oxford history of ancient Egypt (pág. 206). Nova York: Oxford, 2000.
- ↑ P. G. P. Meyboom (1994). The Nile mosaic of Palestrina: early evidence of egyptian religion in Italy, Brill, pp. 52. ISBN 90-04-10137-3.
- ↑ 3,0 3,1 Botta, Alejandro (2009). The aramaic and egyptian llegal traditions at Elephantine: an egyptological approach, T&T Clark, pp. 15–116. ISBN 978-0567045331.
- ↑ Grabbe, Lester L. (2011). A History of the Jews and Judaism in the Second Temple Period (vol. 2), Bloomsbury T&T Clark, p. 103. ISBN 978-0567541192.
- ↑ Van Hoonacker, A. (1915): Unix communité judéo-araméenne à Éléphantine, en Egypte, aux VI et V siècles avant J.&#;C,, llibre en francés publicat en Londres en 1915, citat en el llibre d'Arnold Toynbee [1939]: A study of history, volum 5 (pág. 125 nota al peu 1); 1964.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elefantina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.