Nomo

Archiu:Nomos bajo egipto 2.svg

Nomos del Baix Egipte.

Archiu:UpperEgyptNomes es.png

Nomos del Alt Egipte.

Nomo es denomina a cada una de les subdivisions territorials del Antic Egipte. Este nom és d'orige grec (Νομός, 'districte'); la paraula equivalent egipcíaca era hesp o sepat, que designava la superfície cultivable dels territoris.

El principi dels nomos

Els pobladors prehistòrics d'Egipte es varen establir inicialment en la vall del Nilo, a on varen constituir comunitats, principalment agrícoles, gràcies a la qual cosa varen conseguir beneficiar-se de les periòdiques inundacions del riu, crear un sistema de canals de rec i seleccionar espècies vegetals, entre atres guanys.

D'esta forma, els pobladors perden l'organisació tribal i s'agrupen en nomos que eren zones d'influència dins de les quals convivien vàries comunitats.

Els nomarcas

L'administració provincial estava basada en la figura del nomarca «el que obri els canals», que era responsable de l'irrigaació, del rendiment agrícola, recaptar imposts i fixar els llímits de les propietats despuix de l'inundació anual. Al mando de cada nomo s'erigia un nomarca, un càrrec designat pel faraó, que en algunes époques va ser hereditari.

Quan el poder del faraó era més fort, els nomarcas eren designats per este com a governadors. Si el poder central era dèbil, com en époques d'invasions estrangeres o guerres civils, els nomarcas reafirmaven el seu poder, aplegant alguns a establir linajes hereditaris. Els conflictes entre el faraó i els nomarcas hereditaris varen ser comuns durant els denominats periodos intermijos, fins que un dels governants locals era capaç d'afiançar el control sobretot el país i erigir-se faraó.

Vore també

• Regne Antic

Referències

• Nomos, en digitalegypt. University College London.