Anar al contingut

Nomos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

«'___protected_title_0___'___protected_title_1___nómoi___protected_title_2___némō___protected_title_3___Nomos basileus (Νόμος βασιλεύς -"la llei és el rei"-) és el lema grec que indica el propòsit de no sometre's a cap home, pero sí a la llei.[1]

En la mitologia grega, ___protected_title_7___ és la personificació de les lleis. Més que una divinitat en sí mateixa, és un aspecte de Zeus. ___protected_title_8___ va prendre com a dòna a ___protected_title_9___ o Eusebia (Εὐσέβεια -Pietat-),[2] en la que va tindre com a filla a ___protected_title_10___ o Diu (Δίκη -Justícia-). El himne órfico n.º 64 està dedicat a ___protected_title_11___.[3]

Materialisat el ___protected_title_12___ en la llei humana, els sofistas varen reflexionar sobre la seua condició sagrada o la seua relativitat, en contrastar les lleis gregues d'unes polis en les d'unes atres, i les gregues en general en les d'atres pobles de l'Antiguëdad, i comprovar que eren a voltes similars, a voltes diferents, pero no per això necessàriament millors o pijors (entenent per tal cosa el ser més o menys adequades als fins socials que pogueren justificar-les).

La distinció entre la naturalea (___protected_title_13___) i lo convencional (___protected_title_14___) és un dels temes principals de la filosofia grega; per eixemple, en la llegenda del Anell de Giges (Platón, ___protected_title_15___), o en la missió que es autoimpuso Diógenes de Sinope (___protected_title_16___ -paraula que significa tant "falsificar la moneda" com "canviar la constitució".[4]

Nomos com a organisació territorial

[editar | editar còdic]

La mateixa paraula, «___protected_title_18___», servia als grecs antics per a nomenar el concepte bàsic de l'organisació territorial del Antic Egipte, que en egipcíac es denominava «___protected_title_19___» o «___protected_title_20___».

En la Grècia contemporànea, en l'independència, l'organisació territorial es va fer en nomos entre 1833 i 1836, i de nou entre 1845 i 2010.

Ciències socials

[editar | editar còdic]

En les ciències socials contemporànees, es va definir un concepte confluyente de «nomos», en la sociologia, que s'estén més allà de les lleis explícites, a les normes, regles i convencions socials de tot tipo.

    • Hans Julius Wolff: ___protected_title_4___ In: ___protected_title_5___ 1965. Nachdruck Artemis-Verlag, Zürich/München 1990, Band 3, ISBN 3-89350-960-7.
    • Raphael Sealey: ___protected_title_6___ University of Michigan Press, Ann Arbor 1994, ISBN 0-472-10524-8.
    Fonts usades en Antikes Griechisches Recht. Vore també en:Ancient Greek law
  1. Burkert, Walter. Greek Religion. trans. by John Raffan. Cambridge: Harvard University Press, 1985. (Originally published as Griechische Religion der archaischen und klassichen Epoche. Stuttgart: Verlag K. Kohlhammer, 1977.) 272-275. Font citada en Eusebeia.
  2. theoi.com
  3. ___protected_title_17___


Referències

[editar | editar còdic]