Anar al contingut

Anell de Giges

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El mit del Anell de Giges és mencionat pel filòsof ateniense Platón en el llibre II de La república. Guarda vaga relació en el Giges històric del que parla Heródoto.

Narra el història de Giges, un pastor que despuix d'una tormenta i un terremot va trobar, en el fondo d'un abisme, un cavall de bronze en un cos sense vida en el seu interior. Este cos tenia un anell d'or i el pastor va decidir quedar-se en ell. Lo que no sabia Giges és que era un anell màgic, que quan li donava el regrés, li tornava invisible. En quant va haver comprovat estes propietats de l'anell, Giges ho va usar per a seduir a la reina i, en ajuda d'ella, matar al rei, per a apoderar-se del seu regne.

Glaucón (germà de Platón) fa referència a esta llegenda per a ejemplificar la seua teoria de que totes les persones per naturalea són injustes. Només són justes per por al castic de la llei o per obtindre algun benefici per eixe bon comportament. Si fórem "invisibles" a la llei com Giges en l'anell, seríem injusts per la nostra naturalea.

Este mit ha tingut gran influència en la filosofia, ya que dona a entendre que el ser humà fa el ben fins que pot fer el mal quan «es fa invisible», i pot accedir a coses que no són seues, en lo que duta per eixes circumstàncies la persona es corrompe irremediablement. Segons este supòsit, la persona no seria lliure.

El mit en La República

[editar | editar còdic]
Representació anònima de la llegenda de Giges trobant l'anell màgic de el XVI.

En esta història, Glaucón conclou que: «ningú és just de grau, sino per força i trobant-se persuadit de que la justícia no és bona per a ell personalment; lloc que, en quant un creu que va a poder cometre una injustícia, la comet. I açò perque tot home creu que resulta molt més ventajosa personalment l'injustícia que la justícia».[1] Platón contraargumenta este mit en el seu intelectualisme moral, a on “és pijor cometre una injustícia que patir-la”, puix l'injustícia destruïx l'ànima:


Finalment, Platón acaba l'obra contraargumentando este mit en el Mit de Er, a on l'injust al final de la seua vida és desgraciat i rebujat per tots, rebent castics divins.

"Als hòmens desenvueltos i injusts, ¿no els passa com als corredors que corren be a l'eixida i mal al final? [...] encara que s'encobrixquen durant la seua joventut, són atrapats al final de la seua carrera, fan en això dignes de rialla i, en aplegar a vells, són desdiadadament vexats per forasters i conciutadans, reben assots i al final sofrixen, dona-ho per dit, totes aquelles coses que tu (Glaucón) ténies en raó per tan dures".
Platón: La república, X, 12, 613b-i

Influències

[editar | editar còdic]
l'Anell Únic.
  • Cicerón torna a contar el història de Giges en De Officiis per a ilustrar la seua tesis de que un individu sapient o bo basa les decisions en la por a la degradació moral en lloc del castic o les conseqüències negatives. Cicerón seguix en una discussió sobre el paper dels experiments de pensament en la filosofia. La situació hipotètica en qüestió és l'immunitat completa del castic del tipo que Giges li otorga al seu anell.
  • Jean-Jacques Rousseau , en els seus Ensoñaciones del paseante solitari cita la llegenda de l'Anell de Gyges i contempla cóm ell mateixa usaria l'anell de l'invisibilitat.
  • Anell d'Alberich en l'òpera L'anell dels nibelungos de Richard Wagner.
  • El home invisible de H. G. Wells té com a base un reconte de l'història de l'anell de Giges.
  • l'Anell Únic de J.R.R. Tolkien de El Hobbit i El Senyor dels Anells otorga l'invisibilitat al seu portador, pero corrompe el seu propietari. Encara que s'especula que Tolkien va ser influenciat per el història de Platón, en les seues cartes i biografia no proporciona evidència d'açò. A diferència de l'anell de Platón, el de Tolkien eixercix una força malévola activa que necessàriament destruïx la moralitat de l'usuari.

Jaime Rubio Hancock va comparar el mit de Giges en l'efecte de desinhibició online,[2] en a on les persones són més proclius a l'ofensa i a les moixada en internet per el "anonimat" que dona la ret.[3] També és comparat el mit en la brutalitat policial.[4][5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Platón: La república, II, 360 c-d.
  2. Hancock, Jaime Ros (6 de juny de 2019). ¿Està ben pegar a un nazi?: Dilemes ètics en temps de rets socials i populisme (en en), Llibres de el K.O.. ISBN 978-84-17678-11-1.
  3. «La desinhibició online o per qué som tan grossers en internet» (en és). El Confidencial. Consultat el 23 de maig de 2020.
  4. Vicchio, Stephen J. (July 1997). «Ethics and Police Integrity», FBI Law Enforcement Bulletin (en en), Federal Bureau of Investigation, U.S. Department of Justice, p. 8.
  5. «The Badge of Gyges» (en en). The Black Youth Project. Consultat el 3 de juny de 2020.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Zavadivker, Nicolás (2014). EL ANILLO DE GIGES 2.0..
  • (1983) JOAQUÍN ALVAREZ BARRIENTOS (ed.). EL ANILLO DE GIGES, Madrit: INSTITUTO MIGUEL DE CERVANTES, CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, p. REVISTA "SEGISMUNDO".


Referències

[editar | editar còdic]