Experiment mental
Un experiment mental és un recurs de l'imaginació amprat per a investigar la naturalea de les coses. En el seu sentit més ampli és l'ocupació d'un escenari hipotètic que nos ajude a comprendre cert raonament o algun aspecte de la realitat. Existix una gran varietat d'experiments mentals i s'utilisen en camps tan variats com la filosofia, el dret, la física i la matemàtica. No obstant, tots ampren una metodologia racional independent de consideracions empíriques, en el sentit de que no es procedix per observació o experimentació física (una atra forma de realisar la mateixa distinció seria entre lo a priori i lo a posteriori).
En filosofia, els experiments mentals s'utilisen per lo manco des de l'Antiguetat clàssica, alguns filòsofs presocráticos, i eren igualment ben coneguts en el dret romà. Vàries teories o postures filosòfiques es funden en els resultats d'experiments mentals: el dilema del tramvia en ètica, la habitació chinenca i la terra bessona en filosofia del llenguage, el cervell en una cubeta i el quarto de Mary en filosofia de la ment, etc.
En física, el XVII va ser testic d'experiments mentals lluents per part de Galileo, Descartes, Newton i Leibniz. La creació de la mecànica quàntica i la relativitat són casi impensables sense el paper crucial jugat pels experiments mentals. Dos eixemples famosos d'experiments mentals en física són el dimoni de Maxwell i el gat de Schrödinger.
Orige i us del terme
[editar | editar còdic]Witt-Hansen va establir que Hans Christian Ørsted va ser el primer en utilisar el terme llatí-germà Gedankenexperiment (lliteralment experiment de pensament) cap a 1812, i va anar també el primer en amprar l'equivalent alemà Gedankenversuch en 1820. Temps despuix Ernst Mach va usar el terme Gedankenexperiment de forma diferent per a denotar exclusivament la conducció imaginària d'un experiment real que, de forma subsecuente, seria un experiment físic real portat a terme pels seus estudiants, i d'allí el contrast entre l'experimentació física i mental. El terme anglés thought experiment (experiment mental) es va amprar per primera volta en la traducció de 1897 d'un ensaig de Mach, i anteriorment no hi havia forma de categorizarlo o denominar-ho.
Eixemples
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Física
[editar | editar còdic]- Brownian ratchet, una màquina de moviment perpetu proposta per Richard Feynman que viola la segona llei de la termodinàmica pero no eixercix tampoc treball
- Cons de Casimir, una base de màquines propenques al moviment perpetu alimentades per entropía
- Barco de Galileo, una explicació clàssica del principi de la relativitat
- Experiment GHZ, un experiment mental en mecànica quàntica
- Paradoxa EPR, una paradoxa de la mecànica quàntica: consistix en un experiment mental propost per Albert Einstein, Boris Podolsky i Nathan Rosen en 1935. Algunes formes reals d'este experiment s'han realisat en el nom de quàntum entanglement o teleportación quàntica
- Dimoni de Maxwell, una paradoxa termodinàmica proposta per James Clerk Maxwell en 1871
- Gat de Schrödinger, la paradoxa per excelència de la mecànica quàntica
- Paradoxa dels bessons, la paradoxa més famosa de la relativitat especial
- Gaveta de Ernst Mach i el principi de Mach, un experiment mental sobre la naturalea de les forces no inerciales del cervell
- Amic de Wigner
- Wittgenstein's rod, un eixercici de visualisació en ingenieria mecànica
- Argument de Bucket, que afirma que l'espai és absolut, no relatiu
- Teoria de la refracció de Platón
- Suïcidi quàntic
Filosofia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
- Asno de Buridan
- Basilisco de Roko
- Cervell en una cubeta
- Dilema del tramvia
- Habitació chinenca (en filosofia de la ment, inteligència artificial i ciències cognitives)
- Màquina d'experiències, un recurs utilisat per Robert Nozick en contra del hedonisme
- Paradoxa de Zenón, un problema clàssic grec sobre la naturalea de l'infinit
- Posició original, en la filosofia moral i política de John Rawls
- Problema de Molyneux
- Quarto de Mary, en filosofia de la ment
- Terra Bessona, propost per Hilary Putnam en la filosofia del llenguage
- Violiniste de Thompson
- Persones que es dividixen com a amebes
- Este artícul conté una traducció derivada de «Experimento mental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.