Responsabilitat moral
La responsabilitat moral és aquella en la que es pren responsabilitat sobre un succés específic o persona, posant la moral per damunt de lo demés. Es tracta llavors de la responsabilitat que es relaciona en les accions i el seu valor moral. Des d'una ètica consecuencialista, dit valor serà depenent de les conseqüències de tals accions. Siga llavors al dany causat a un individu, a un grup o a la societat sancera per les accions o les no-accions d'un atre individu o grup.
En una ètica deontològica, en canvi, tals accions tindran un valor intrínsec, independent de les seues conseqüències. Des d'esta perspectiva, és un sistema de principis i de juïns compartits pels conceptes i les creències culturals, religioses i filosòfiques, lo que determina si algunes accions donades són correctes o incorrectes. Estos conceptes són generalisats i codificats a sovint per una cultura o un grup, i servixen aixina per a regular el comportament dels seus membres. De conformitat a tal codificació se li pot també cridar moralitat, i el grup pot dependre d'una àmplia conformitat a tals còdics per a la seua existència duradora.
Des del punt de vista de l'organisació social, la responsabilitat moral es diferencia de la responsabilitat jurídica pel seu caràcter intern. La responsabilitat moral es referix principalment al caràcter intern de les conductes (la consciència o intenció de qui ha actuat), sense importar aspectes externs com el fet de que estes hagen segut descobertes o sancionades. Pel contrari, els processos jurídics no són necessàriament processos d'intenció (per eixemple, la prescripció del delicte de robo pel mer transcurs del temps pot invalidar la responsabilitat jurídica sense invalidar la responsabilitat moral).
La responsabilitat moral ocupa un lloc cada volta més important en l'opinió pública quan l'adjudicació de la responsabilitat jurídica a través dels tribunals és insuficient per a tancar casos com són, per eixemple, escàndals de corrupció lligats al ocultamiento de sifres en la contabilitat d'empreses, derramamiento de petròleu en zones naturals, financiamientos illegals de campanyes i escàndals de corrupció política.
El terme apareix també en la discussió de temes com determinisme o lliure albir, ya que sense la llibertat és difícil ser culpat per les pròpies accions, i sense esta responsabilitat moral la naturalea del castic i l'ètica es convertixen en una interrogant.
Sistemes Artificials
[editar | editar còdic]L'aparició de l'automatisació, la robòtica i les tecnologies relacionades va suscitar la pregunta: "¿Pot un sistema artificial ser moralment responsable?"[1][2][3] La pregunta té una variant estretament relacionada: "Quan (si alguna volta) Des de la seua (s) creador (és) humà (s) fins al sistema? "[4][5]
Les preguntes, sense lloc a dubtes, s'unixen en l'ètica de la màquina, pero es distinguixen d'ella, que es referix al comportament moral dels sistemes artificials. Si el comportament d'un sistema artificial ho califica per a ser moralment responsable ha segut un enfocament clau del debat.
Arguments que els sistemes artificials no poden ser moralment responsables
[editar | editar còdic]Batya Friedman i Peter Kahn Jr varen postular que l'intencionalitat és una condició necessària per a la responsabilitat moral i que els sistemes informàtics concebibles en 1992 en material i estructura no podrien tindre intencionalitat .[6]
Arthur Kuflik va afirmar que els sers humans deuen assumir l'última responsabilitat moral per les decisions d'una computadora, ya que són els sers humans els qui dissenyen les computadores i escriuen els seus programes. Va propondre ademés que els sers humans mai poden renunciar a la vigilància de les computadores.
Frances Grodzinsky et al. Considerats sistemes artificials que podrien modelar-se com a màquines d'estat finito. Ells varen postular que si la màquina tenia una taula de transició d'estat fix, llavors no podria ser moralment responsable. Si la màquina poguera modificar la seua taula, llavors el dissenyador de la màquina encara conserva certa responsabilitat moral.
Patrick Hew va argumentar que per a que un sistema artificial siga moralment responsable, les seues regles de conducta i els mecanismes per a suministrar eixes regles no deuen ser suministrats enterament per sers humans externs. Ademés, va argumentar que estos sistemes són una diferència substancial de les tecnologies i la teoria existents en 2014. Un sistema artificial basat en eixes tecnologies no tindrà responsabilitat pel seu comportament. La responsabilitat moral es repartix entre els sers humans que varen crear i varen programar el sistema.[7]
(Es pot trobar una revisió més extensa dels arguments en[7]).
Arguments que els sistemes artificials poden ser moralment responsables
[editar | editar còdic]Colin Allen et al. Va propondre que un sistema artificial pot ser moralment responsable si els seus comportaments són funcionalmente indistinguibles d'una persona moral, falcant l'idea d'una "Prova Moral de Turing". [35] Posteriorment, desautorizaron la Prova Moral de Turing en reconeiximent de les controvèrsia que rodejaven la Prova de Turing.
Andreas Matthias va descriure una "brecha de responsabilitat" en la que responsabilisar als sers humans d'una màquina seria una injustícia, pero sostindre la màquina responsable desafiaria les formes "tradicionals" d'adscripció. Va propondre tres casos en els que el comportament de la màquina devia atribuir-se a la màquina i no als seus dissenyadors o operadors. En primer lloc, va argumentar que les màquines modernes són intrínsecament impredictibles (fins a cert punt), pero realisen tasques que deuen realisar-se pero que no poden ser manejades per mijos més senzills. Segon, que hi ha cada volta més "capes d'obscuritat" entre els fabricants i el sistema, ya que els programes codificats a mà se substituïxen per mijos més sofisticats. Tercer, en sistemes que tenen regles d'operació que poden ser canviades durant el funcionament de la màquina.[8]
(Es pot trobar una revisió més extensa dels arguments en[7]).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Prolegomena to any future artificial moral agent” . Journal of Experimental & Theoretical Artificial Intelligence 12 (3): 251–261. doi:.
- ↑ “Artificial Morality: Top-down, Bottom-up and Hybrid Approaches” . Ethics and Information Technology 7 (3): 149–155. doi:.
- ↑ “Killer Robots” . Journal of Applied Philosophy 24 (1): 62–77. doi:.
- ↑ “The ethics of designing artificial agents” . Ethics and Information Technology 10 (2-3): 115–121.
- ↑ “Computers in control: Rational transfer of authority or irresponsible abdication of autonomy?” . Ethics and Information Technology 1 (3): 173–184. doi:.
- ↑ “Human Agency and Responsible Computing: Implications for Computer Sesten Design” . Jornal off Sistemes and Software dona't=Janear 1992 17 (1): 7–14. doi:.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 “Artificial moral agents llaure infeasible with foreseeable technologies” . Ethics and Information Technology 16 (3): 197–206. doi:.
- ↑ “The responsibility gap: Ascribing responsibility for the actions of learning automata” . Ethics and Information Technology 6 (3): 175–183. doi:.
Notes al peu
[editar | editar còdic]- Collective Moral Responsibility des de Internet Encyclopedia of Philosophy (en anglés)
- Aristotle on Moral Responsibility, (en anglés)
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Responsabilidad moral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.