Gebelein
Gebelein, o Per-Hathor, localitat de el IV nomo tebano, en l'Alt Egipte, situada trenta quilómetros al sur de Tebas.
| Plantilla:Círcul sobre image |
Nom egipcíac: Inerty "les dos roques" en alusió a les dos tossals que la conformen, també cridada Per-Hathor "la Casa de Hathor", pel temple de la deesa Hathor, deidad de la ciutat. Nom grec: Pathirys, derivant de l'anterior, i Afroditópolis, "la ciutat d'Afrodita", puix esta deesa va ser associada en Hator pels escritors grecs. Nom àrap: Gebelein, Naga el Gherira.
Lloc de gran importància, des del periodo predinástico (Naqada) fins a l'época grecorromana, per la seua estratègica situació, puix permetia controlar un ampli trecho del riu Nilo. Ciutat cosmopolita i floreciente, econòmica i culturalment, en importants destacaments militars i riques tombes, excavades per Ernesto Schiaparelli.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]L'antiga ciutat. El temple de Hathor, de començos de la Dinastia III, fins al periodo grecorromano. La necròpolis, en tombes del primer periodo intermig d'Egipte. Numerosos bajorrelieves, esteles i inscripcions de varis faraons: Nebhepetra-Mentuhotep (Dinastia XI), Dyedneferra-Dedumose II, Dyedanjra-Montuemsaf i Sejemra-Sanjtauy Neferhotep III (Dinastia XIII), Jian i Aauserra-Apepi (Dinastia XV), Sobekemsaf II (Dinastia XVII), Tuthmose III (Dinastia XVIII), i Sethy I (Dinastia XIX). Numerosos papirs en escritura demótica i grega, trobats en el temple de Hathor.
- Situació: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>
Bibliografia
[editar | editar còdic]Schiaparelli, E.- La missione italiana a Gebelein, ASAE 21 (1921) 126-128.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gebelein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.