Sumerio

Archiu:Orientmitja2300aC.png

Sumerio

Sumerio (del acadio Šumeru; Plantilla:Lang-sux, ki-en-gi; aproximadament KI: 'terra', 'país', EN: 'senyor', GI: 'canyar') és una regió històrica d'Orient Mig, partix sur de l'antiga Mesopotamia, entre les planicies aluvials dels rius Éufrates i Tigris. La civilisació sumerio està considerada com la civilisació més antiga del món coneguda per la humanitat. Encara que la procedència dels seus habitants —els sumerio— és incerta, existixen numeroses hipòtesis sobre els seus orígens, sent la més acceptada actualment la que argumenta que no hauria ocorregut cap ruptura cultural en el periodo de Uruk, #lo que descartaria factors externs, com podrien ser invasions o migracions des d'atres territoris lluntans.

El terme «sumerio» també s'aplica a tots els parlants de la llengua sumerio. En dita llengua, esta regió era denominada Kengi (ki), equivalent al acadio mat Sumeri, açò és, «terra de Súmer».

La civilisació d'Sumerio esta en lo que geogràficament es coneix com l'extrem sur de l'antiga Mesopotamia; específicament en els territoris del sur d'Iraq i part de Kuwait.

L'antiga Sumerio temporalment s'ubique entre els anys 4000 a. C. i 1750 a. C., a on a l'inici es varen assentar les primeres ciutats com Uruk, Ur i Eridu.  Després la civilisació va colapsar per innumerables conflictes interns i invasions estrangeres.

L'antiga Sumerio va ser de les primeres civilisacions urbanes de la humanitat. Destaque per ser una de les pioneres en l'agricultura, l'invenció de l'escritura i la roda. La Sumerio antiga s'organisava a través de ciutats estat independents El govern era teocràtic i centralisat, a on el rei eixercia el poder polític, militar i religiós

Orige del nom

El terme «sumerio» és el nom comú dau als antics habitants de la baixa Mesopotamia pels seus veïns i —posteriorment— successors, els semitas acadios. Els sumerio es dien a sí mateixos sag-giga, que significa lliteralment «el poble dels caps negres». La paraula acadia shumer pot representar este nom en el dialecte, pero es desconeix per qué els acadios varen cridar Shumeru a les terres del sur. Algunes paraules com la bíblica Shinar, la egipcíaca Sngr o la indoeuropea hitita Šanhar(a) poden haver segut variants de Šumer. D'acort a l'historiador babilonio Beroso, els sumerio varen ser «estrangers de caps negres».

Història

Primers pobladors

En la Baixa Mesopotamia existien assentaments humans des del Neolític, com ho demostra la cultura de Jarmo (6700 a. C.-6500 a. C.). També s'han trobat jaciments del Calcolítico: la cultura Hassuna-Samarra (5500 a. C.-5000 a. C.), El Obeid (5000 a. C.-4000 a. C.), Uruk (4000 a. C.-3200 a. C.) i Yemdet Nasr (3200 a. C.-3000 a. C.).

No existixen registres escrits d'eixa etapa per a conéixer l'orige d'este poble, i tampoc els cràneus trobats en els #enterrament aclarixen el problema del seu orige, degut a que estan representades tant la dolicocefalia com la braquicefalia, en alguns testimonis del tipo armenoide. S'investiguen les escultures sumerio que mostren un alt índex de cràneus braquicéfalos en les seues representacions, que potser podrien dilucidar la procedència d'este poble, junt en les #coloració i les dimensions de les escultures, que són caucásicos. En tot açò, no hi ha suficient evidència per a solucionar el problema, ya que el domini del realisme humà escultòric encara no estava ben conseguit.

S'ha descartat la possibilitat d'identificació basada en l'evolució dels tipos craneals en el conjunt del Orient Mig, puix estos apareixen prou mesclats. No obstant, es poden distinguir quatre grans grups en traces pertanyents a distintes époques: abans de 4000 a. C. solament es troben poblacions dolicocéfalas del tipo «mediterràneu», que solament són una varietat d'este grup, i que no varen tindre un paper apreciable fins a 3000 a. C.; el tipo «alpins», braquicéfalos que es manifesten moderadament despuix de 2500 a. C., i els «armenoides», derivats tal volta d'estos alpins que apareixen en abundància despuix de 500 a. C. Els pobles descendents dels cimerios tendixen a tindre en promig els caps més «redonejats» (braquicéfalas) que els demés pobles d'eixa àrea i la paraula «sumerio» pot ser una transliteración de la paraula «cimerios», segons alguns filòlecs. És per açò que varis investigadors creuen que abdós pobles són un mateix poble en diferents époques, pero no hi ha suficients evidències per a sustentar esta hipòtesis.

Sembla possible que els sumerio anaren una tribu provinent de fòra, possiblement de les estepas, pero el seu orige concret és desconegut. Açò és lo que s'ha vingut denominant des de el XX el «problema sumerio».

En qualsevol cas, és durant el periodo del Obeid quan es produïxen alvanços que cristalizan en el periodo de Uruk, i que servixen per a considerar este moment com l'inici de la civilisació sumerio.

Alguns estudiosos també postulen que els sumerio establits en Mesopotamia no tindrien un orige autòcton, sino que provindrien de la cultura que va fundar la ciutat de Mohenjo-Daro (que va existir entre el 2600 a. C. i el 1800 a. C.) en Índia. Va ser analisat el ADN mitocondrial de les dents de 4 individus enterrats en les antigues Terqa i Kar-Assurnasirpal, en la Vall del Éufrates, del periodo entre 2.500 a. C. 500 d. C, i els individus estudiats portaven els haplogrupos M4b1, M49 i M61, que es creu que varen sorgir en l'àrea del subcontinent indi durant el Paleolític superior i estan absents en les persones que viuen hui en la regió. El fet de que els individus estudiats comprengueren tant hòmens com a dònes, cada u vivint en un periodo diferent, sugerix que la naturalea de la seua presència en Mesopotamia va ser més be duradora que incidental.

Periodo de Uruk

Artícul principal → Periodo de Uruk.

Uruk, la Erec bíblica i àrap «Warka», és l'escenari de descobriments fonamentals per a l'història de la humanitat: apareix la roda entorn al 3500 a. C., i la escritura en el 3300 a. C., que és la datació més antiga de tablillas d'argila en escritura cuneïforme trobada fins a la data. Estos registres escrits confirmen que els sumerio no eren un poble indoeuropeo, ni camita, ni semita, ni tampoc elamo-drávida (grup, este últim, al que pertany el poble elamita, per eixemple Aixina ho demostra la seua llengua de tipo aglutinant. No obstant s'especula, com s'ha dit, que els sumerio no varen ser el primer poble en assentar-se en la baixa Mesopotamia, en el curs baix del Creixent fèrtil, sino que varen aplegar en un determinat moment de la Edat del Coure o Calcolítico, cap a 3500 a. C., durant el periodo ara denominat de Uruk.

Periodo dinàstic arcaic

Artícul principal → Periodo dinàstic arcaic.

La difusió dels alvanços de la cultura de Uruk pel restant de Mesopotamia va donar lloc al naiximent de la cultura sumerio. Estes tècniques varen permetre la proliferació de ciutats per nous territoris. Ciutats que pronte es varen caracterisar per l'aparició de muralles, #lo que sembla indicar que les guerres entre elles varen ser freqüents. També destaca l'expansió de l'escritura, que va botar des del seu paper administratiu i tècnic fins a les primeres inscripcions dedicatòries en les estàtues consagrades dels temples.

Pese a l'existència de les llistes reals sumerio l'història d'este periodo és relativament desconeguda, ya que gran part dels regnats exposts en elles tenen dates impossibles. En realitat, estes llistes es varen confeccionar a partir de el XVII, i la seua creació es va deure provablement al desig dels monarques de remontar el seu linaje fins a temps épicos. Alguns dels reis varen existir provablement, pero de molts uns atres no hi ha constància històrica, mentres que uns atres dels que es coneix la seua existència no figuren en elles.

El nom del sobirà més antic que es coneix és Enmebaragesi, rei de la ciutat de Kish, i ho proporciona una inscripció en un fragment d'una vasija de pedra, possiblement una ofrena ritual. El seu nom també està inclós en la Llista Real Sumerio.

El domini acadio

Artícul principal → Imperi Acadio.

Cap a 2350 a. C., Sargón, un usurpador d'orige acadio, es va fer en el poder en la ciutat de Kiš. Va fundar una nova capital, Agadé, i va conquistar el restant de ciutats sumerio, vencent a Lugalzagesi, el rei d'Umma, fins a llavors dominant. Est va ser el primer gran Imperi de l'història i seria continuat pels successors de Sargón, que es tindrien que enfrontar a constants tumults. Entre ells va destacar el net del conquistador, Naram-Sense. Esta etapa va marcar l'inici de la decadència de la cultura i idioma sumerio en favor dels acadios.

L'imperi es va desfer cap al 2220 a. C., pels constants tumults i les invasions dels nómades amorreos i, principalment, gutis. Despuix de la seua caiguda, tota la regió va caure baix el domini d'estes tribus, els qui es varen impondre sobre les ciutats-estat de la regió, especialment en l'entorn de la destruïda Agadé. Les cròniques sumerio els descriuen constantment de forma negativa, com a «horda de bàrbars» o «dragons de montanya», pero és possible que la realitat no anara tan negativa; en alguns centres es va produir un verdader florecimiento de les arts. És el cas de la ciutat de Lagaš, especialment durant el govern del patesi Gudea. Ademés de la calitat artística, en les obres de Lagaš es varen utilisar materials provinents de regions lluntanes: fusta de cedre del Líban o diorita, or i cornalina del vall del Indo, #lo que sembla indicar que el comerç no es va deure vore especialment llastrat. Les ciutats meridionals, més alluntades del centre de poder guti, compraven la seua llibertat a canvi d'importants tributs; Uruk i Ur varen prosperar durant els seus IV i II dinasties.

La Renaixença sumerio

Artícul principal → Renaixença sumerio.

Segons una tablilla commemorativa va ser Utu-hengal, rei d'Uruk, qui entorn a 2100 a. C. va derrotar i va expulsar als governants gutis de les terres sumerio. El seu èxit no li seria de molt profit ya que poc despuix el rei d'Ur, Ur-Nammu, va conseguir l'hegemonia en tota la regió en la cridada III dinastia de Ur o Renaixença sumerio. L'imperi sorgit a raïl d'esta hegemonia seria tan extens o més que el de Sargón, del que prendria l'idea d'imperi unificador. Esta influència s'aprecia inclús en la denominació dels monarques, que a imitació dels acadios es faran cridar «reis de Sumer i Acad».

A Ur-Nammu li succeirà el seu fill, Shulgi, qui va combatre contra Elam i les tribus nómades dels Zagros. A est li va succeir el seu fill Amar-Suen (Amar-Sense) i a este primer un germà seu, Shu-Sense, i despuix un atre, Ibbi-Sense. En el regnat d'este últim els atacs dels amorreos, provinents d'Aràbia, es varen fer especialment forts i en 2003 a. C. cauria l'últim imperi predominantment sumerio. En avant serà la cultura acadia la que predomine i, posteriorment, Babilonia heretarà el paper dels grans imperis sumerio.

Periodo de Ur III

La desaparició del Imperi Acadio va permetre la renaixença de Sumer i la tornada al règim de les ciutats estat. Tenen gran rellevància les reformes de Gudea de la Dinastia de Lagaš en esta época neosumeria (2175 a. C.). Posteriorment, en l'III Dinastia d'Ur, Ur-Nammu porta a terme un còdic ben estructurat en numerosos canvis. En esta época s'escomencen a nomenar com Reis de Sumer i Akkad (2111 a. C.). Shulgi, en 2093 a. C., impulsarà una evolució referent als pesos i mides existents, al mateix temps que reforçarà les fronteres per l'acossament dels semitas-amorreos.

Pese a això, finalment va sucumbir als atacs dels amorreos, els quals duyen tropes auxiliars elamitas-semitas, procedents del replanell d'Iran, que varen prevaldre i varen saquejar Ur (2003 a. C.). Es torna a un estat de fragmentació política i proliferen dinasties locals. Rim-Sense crearà un menut imperi en 1792 a. C. a on s'introduirà la propietat privada, donant-se una societat precapitalista. En canvi, en Babilonia s'entronisarà una dinastia amorrea (1792 a. C.).

La societat de l'III Dinastia de Ur s'organisa d'esta manera:

1. mashda: «els segons».
2. eren: «flota de palau». Possiblement es tractarà de servitut o cort del palau.
3. anar/game: criats (lliures). Els pares venien als seus fills al temple encara que els menuts no perdien la seua condició de llibertat per això.
4. namra: esclaus. Se'ls distinguia per dur un collar en el nom o un mechón de pèl en el cap.

Organisació social

Sobre l'organisació social, la societat sumerio era jeràrquica i estratificada, de la mateixa manera que les de totes les civilisacions. En el cim de la piràmide social es trobava el rei, a qui seguia en importància una èlit de sacerdots, caps militars i funcionaris d'alt nivell. A continuació s'ubicaven els comerciants, funcionaris menors i artesans especialisats i després els llauradors i artesans comuns. El nivell més baix de la societat corresponia als esclaus.

Administració i política

A fins de l'IV mileni a. C. Sumerio es va dividir en una dotzena de ciutats-estat independents els llímits de les quals varen ser definits per mig de canals i mojones. Estes ciutats eren grans centres mercantils. Cada una estava centrada al voltant d'un temple dedicat al deu patró particular de la ciutat i governat per un «patesi» (Ennsi), o en ocasions per un rei (lugal). Els patesi eren sacerdots suprems i caps militars absoluts, auxiliats per una aristocràcia constituïda per burócratas i sacerdots. El patesi controlava la construcció de dics, canals de rec, temples i siges, imponent i administrant els tributs als que tota la població estava subjecta. Les ciutats-estat sumerio tradicionalment eren ciutats-temples, ya que els sumerio consideraven que els deus fundaven les ciutats per a que foren centres de cult. Més vesprada, conforme a la religió, els deus es llimitaven a comunicar als sobirans els plans dels santuaris. El víncul dels patesis en els ritos religiosos de la ciutat era extremadament íntim.

Els temples (entre els quals es destacaven els piramidals ziqqurat) estaven lligats al poder estatal, i les seues riquees eren usufructuadas pels sobirans, considerats intermediaris entre els deus i els hòmens. Junt en els temples de les ciutats, homenajant al seu deu patró, no era infreqüent que s'erigiren zigurats, piràmides de rajoles massices cuites al sol que servien de santuaris i accés als deus quan estos descendien fins al seu poble durant les festivitats.

En el desenroll de les ciutats, les tentatives de supremacia d'unes sobre unes atres es varen tornar inevitables. Durant un mileni es varen succeir lluites pel control sobre els drets d'us de l'aigua, de les rutes de comerç i el cobro de tributs a tribus nómades.

Les primeres cinc ciutats des de les que es va eixercir el poder predinástico són —entre paréntesis apareix el nom actual del parage—:

1. Eridu (Tell Abu Shahrain)
2. Bad-tibira (provablement Tell al-Madain)
3. Larsa (Tell as-Senkereh)
4. Sippar (Tell Abu Habbah)
5. Shuruppak (Tell Fara)

Atres ciutats principals:

1. Kiš (Tell Uheimir i Ingharra)
2. Uruk (Warka)
3. Ur (Tell al-Muqayyar)
4. Nippur (Afak)
5. Lagaš (Tell al-Hiba)
6. Ngirsu (Tello, o Telloh)
7. Umma (Tell-Yoja)
8. Hamazi
9. Adab (Tell-Bismaya)
10. Mari (Tell Hariri)
11. Akshak
12. Akkad
13. Isin (Ishan al-Bahriyat)

Atres ciutats menors, de sur a nort:

1. Kuara (Tell al-Lahm)
2. Zabala (Tell Ibzeikh)
3. Kisurra (Tell Abu Hatab)
4. Marad (Tell Wannat és-Sadum)
5. Dilbat (Tell ed-Duleim)
6. Borsippa (Birs Nimrud)
7. Kutha (Tell Ibrahim)
8. Der (al-Badra)
9. Išnunna (Tell Asmar)
10. Nagar (Tell Brak)

Economia i crèdit

Sumerio va desenrollar el sistema de deute més antic conegut fins a hui. Per eixe sistema, els llauradors s'endeutaven per a conseguir la seua llibertat i la dels seus fills. Per a gestionar este sistema, els reis sumerio disponien del dret d'amnistia, anulant regularment el conjunt dels deutes i de les #servitut associades.

Llengua i escritura

Artícul principal → Idioma sumerio.

El idioma sumerio es considera una llengua aïllada, ya que no està emparentada en cap família llingüística coneguda, encara que s'han fet molts intents fallancs per relacionar l'sumerio a atres grups llingüístics. L'sumerio és clarament diferent del acadio, una llengua de clar orige semítico en la que va coexistir en la regió, alternant-se abdós com a llengües dominants. Abdós llengües varen usar la escritura cuneïforme, originalment desenrollada pels sumerio i l'us dels quals va sobrepassar al de la pròpia llengua sumerio per més d'un mileni.

L'sumerio era un idioma aglutinant, és dir, els monemas (unitats de significat) es pegaven uns en uns atres per a crear paraules sanceres, en contrast en les llengües flexivas com el acadio o les llengües indoeuropeas. Per tant, tipológicamente, l'sumerio diferix notablement d'atres llengües de la regió ya que l'sumerio preferia utilisar afijos per a expressar lo mateix. En canvi, atres llengües propenques com el elamita, les llengües hurrito-urartianas i algunes llengües caucásicas mostren tipologies llingüístiques més similars a l'sumerio, encara que no semblen directament relacionades en ell.

Els sumerio varen inventar pictogrames que més vesprada varen donar lloc a la escritura cuneïforme pròpiament dita, i la seua llengua, junt en la del Antic Egipte, competixen pel crèdit de ser la llengua més tempranamente documentada. Ha sobrevixcut un gran corpus format per centenars de mils de texts en sumerio, la gran majoria d'estos texts en tablillas d'argila. Els texts sumerio coneguts inclouen texts personals i cartes de negocis i transaccions, rebuts, llistes de lèxic, lleis, himnes i pregàries, encantamientos màgics i inclús texts científics de matemàtiques, astronomia i medicina. Les inscripcions monumentals i els texts escrits en diferents objectes com a estàtues o rajoles també eren prou comunes. Molts texts varen sobreviure en múltiples còpies, ya que varen ser transcritos vàries voltes per escrigas en formació. L'sumerio va seguir sent la llengua llitúrgica usada en oficis religiosos i la llengua dels texts llegals en Mesopotamia molt despuix de que els semitas es convertiren en el grup hegemònic en la regió.

La comprensió dels texts en sumerio pot ser complicada hui en dia, inclús per als experts, principalment per l'us de caràcters jeroglífics de difícil interpretació. Els més difícils són els texts més antics, que en molts casos no donen tota l'estructura gramatical de la llengua, en constant canvi.

Religió i creències

Tractar un assunt tal com la religió sumerio pot ser complicat, ya que les pràctiques i creències adoptades per aquells pobles varen variar molt a través del temps i lloc, i cada ciutat posseïa la seua pròpia visió mitològica i/o teològica. Els sumerio varen ser possiblement els primers en escriure sobre les seues creències, que després varen ser l'inspiració per a gran part de la mitologia, religió i astrologia mesopotámicas, encara que això no implica que la seua religió fora la primera i que no hagueren pres costums i ritos d'atres pobles.

Els sumerio veen els canvis al seu entorn (canvi del clima, de les estacions, en els moviments dels astres) com la màgia dels esperits, màgia que era l'única explicació que tenien de cóm funcionaven les coses. Eixos esperits eren els seus deus.^{cita requerida} I en molts esperits entorn, creïen en varis deus, que tenien emocions humanes. Creïen que el sol, la lluna i les estreles eren deus, de la mateixa manera que els juncs que creixien al seu entorn i la cervesa que destilaven.

Creïen que els deus controlaven el passat i el futur, que els revelaven les habilitats que posseïen, incloent l'escritura, i que els deus els proporcionaven tot lo que necessitaven saber. No tenien la visió de que la seua civilisació s'haguera desenrollat pels seus propis esforços, i tampoc tenien visió de progrés tecnològic o social.

Cada u dels deus sumerio (en la seua pròpia llengua, dingir i en plural, dingir-dingir o dingira-ne-ne) era associat a ciutats diferents, i l'importància religiosa a ells atribuïda s'intensificava o declinava depenent del poder polític de la ciutat associada. Segons la tradició sumerio, els deus varen crear el ser humà a partir del fanc en el propòsit de que anaren servits per les seues noves criatures. Quan estaven enujats o frustrats, els deus expressaven els seus sentiments a través de terremots o #catàstrofe naturals: l'essència primordial de la religió sumerio es basava, per lo tant, en la creència de que tota la humanitat estava a merced de els deus. Note's la similitut de la creació de l'home a partir del fanc en el relat del Génesis.

Entre les principals figures mitològiques adorades pels sumerio és possible citar a:

• An (o Anu), deu del cel;
• Nammu, la deesa-mare;
• Inanna, la deesa de l'amor i de la guerra (equivalent a la deesa Ištar dels acadios);
• Enki (en el temple d'Eridu), deu protector dels hòmens, controlador de l'aigua dolça de les profunditats baix de la terra;
• Utu (en Sippar), el deu sol;
• Nannar, el deu lluna en Ur;
• Enlil, el deu del vent.

Els sumerio provablement hagen cavat en la terra uns metros i trobat aigua.Plantilla:Demostrar Els sumerio creïen que la terra era un gran disc surant en l'mar. Varen cridar a eixa mar Nammu i pensaven que havia estat des de sempre en el temps. Creïen que del Nammu havien sorgit els peixos, els pardals, porcs salvages i atres criatures que moraven en les terres pantanosas i humides.

Segons ells, Nammu havia creat el cel i la terra. El cel s'havia separat de la terra, donant naiximent al deu masculí An i a la terra, una deesa anomenada Ki. Creïen que Ki i An havien procreado un fill cridat Enlil, que era la personificació de l'atmòsfera, el vent i la tormenta. Creïen que ell va separar el dia de la nit i que havia obert una closca invisible deixant caure aigua des del cel. Creïen que junt en la seua mare i Ki, Enlil va assentar les bases de la creació de les plantes, els humans i atres criatures, que feya germinar les llavors i que havia donat forma a la humanitat a partir de l'argila, impregnant-la.

L'univers consistia en un disc pla tancat per una cúpula de latón. La vida despuix de la mort implicava un descens al vil submundo, a on es passava l'eternitat en una existència deplorable, en una espècie d'infern.

Creïen que els cultius creixien perque un deu masculí s'estava apareando en la seua esposa deesa. Ells veen els mesos humits i calorosos de l'estiu, quan els camps i praderies s'teñir de marró, com el moment de la mort dels deus. Quan els camps florien de nou en primavera, creïen que els seus deus resucitaven. Varen marcar a este com el començ de l'any, que era celebrat en els seus temples en música i vores.

No creïen en el canvi social, encara que els sacerdots sumerio alteraven les històries que contaven, creant nous girs en els contes antics, sense reconéixer açò com un canvi induït pels humans o preguntant-se per qué havien fallat en fer-ho be la primera volta. Les noves idees eren simplement revelacions dels seus deus.

Hi havia diferents tipos de sacerdots. Alguns dels més comuns eren:

• āšipu, exorcista i mege.
• bārû, astrólogo i endevine.
• qadišel teu, #sacerdot.

Els temples sumerio consistien en una nau central en corredors en abdós costats, flanquejats per aposentos per als sacerdots. En una de les puntes del corredor es trobava un púlpit i una plataforma construïda en rajoles de fanc, usada per a sacrificis animals i ofrenes vegetals.

Els graners i depòsits generalment es localisaven en la proximitat dels temples. Més vesprada, els sumerio varen començar a construir els seus temples en el cim dels tossals artificials, terraplenadas i multifacetadas: eixos temples especials es dien zigurats.

Els sumerio varen ser precursors de molts conceptes religiosos, sagues cosmogónicas i relats que després varen aparéixer arreplegats per atres pobles mesopotámicos i regions veïnes Plantilla:Demostrar. Entre ells es poden citar: la creació del món, la separació de les aigües primordials, la formació de l'home en argila o les idees del paraís i el Diluvi Universal (que apareix en la Epopeya de Gilgameš). Escrits de V. Scheil i S. N. Kramer consideren la creació d'Eva a partir de la costella d'Adán com un mit sumerio, ya que en sumerio, les paraules "fer viure" i "costella" s'escrivien igual: tu. També l'idea de la resurrecció dels morts, atribuïda a numeroses religions, apareix registrada en Sumerio per primera volta.

Agricultura i ganaderia

Els sumerio mantenien una producció d'ordi, cigrós, llentillas, dacseta, blat, nap, dátilés, ceba, all, lletuga, porro, rosella i mostaça. També criaven vacas, ovellas, cabras i porcs. Ademés, usaven boués com a opció principal en el treball de càrrega i rucs com a animal de transport. Els sumerio peixcaven peixos en els rius Tigris i Éufrates i en els canals, i caçaven aus en les seues vores i desembocadures pantàsas.

La agricultura sumerio depenia molt del rec, efectuant-se a través de l'us de canals, estanys, dics i depòsits d'aigua. Les freqüents i violentes inundacions del Tigris i, en menor mida, del Éufrates feyen que els canals necessitaren de reparació freqüent i de la contínua extracció del rovina, i la tongada contínua dels marcadors d'inspecció i mojones. El govern ordenava a esclaus, condenats a treballs forçats, i determinats ciutadans la tasca de treballar en els canals, encara que els rics podien excloure's d'esta tasca.

Despuix de la temporada d'inundacionés i després de la temporada del equinoccio de primavera i el Akitu o Festival d'Any Nou, els canals eren oberts, els llauradors irrigaban els seus camps i drenaban l'aigua sobrera. Posteriorment deixaven que els novillos calcigaren la terra i mataren les males herbes. El pas següent era dragar els camps en picos. En acabant de que se secara, llauraven, gradaban i rastrillaban el camp tres voltes, regirant la terra despuix en una azada abans de la sembra. L'alta taxa d'evaporament va donar lloc a un aument gradual de la salinitat dels camps. Cap al periodo d'Ur III, els agricultors varen passar del blat a l'ordi com a principal cultiu, ya que esta és més tolerant a la sal.

Els sumerio realisaven la collita durant la fase seca del autumne en grups de tres persones que consistien en dos segadores i un enfardador. Els llauradors utilisaven un tipo de cosechadora arcaica per a separar el cap dels cereals dels seus respectius tallos: una espècie de carro de classificació, que separava els grans dels cereals. Despuix, garbellban la mescla de grans i barcia.

Característiques militars

Les casi constants guerres, durant 2000 anys, entre les ciutats-estat sumerio varen ajudar a desenrollar la tècnica i tecnologia militar a un alt nivell. La primera guerra que es registra va ser entre les ciutats de Lagaš i Umma en l'any 2525 a. C., en una estela cridada la "Estela dels Buitres". Este registre també mostra al rei de Lagaš liderant un eixèrcit sumerio compost en la seua majoria d'infanteria. Els soldats d'infanteria duyen llances, caixcos de coure i escuts de cuiro o vímen. Els lanceros es mostren disposts en lo que sembla ser una formació de falange, que requerix entrenament i disciplina. Açò implica que els sumerio hagen fet us de soldats professionals.

La falla clau per a l'eixèrcit sumerio va ser la seua mala posició estratègica. Els obstàculs naturals per a la defensa que existien estaven en les fronteres de l'oest (el desert) i del sur (golf Pèrsic). Quan enemics populosos i poderosos apareixien pel nort o l'est, els sumerio eren susceptibles als atacs. Els sumerio participaven en guerres en lloc entre les seues ciutats, defeses per muralles de rajoles de fanc que, òbviament, no podien detindre els enemics que ya coneixien eixe material.

Els sumerio varen inventar el carro de guerra, al com nugaven onagros (rucs salvages). Eixos carros antics no funcionaven tan be en combat com els models construïts posteriorment. Alguns sugerixen que els carros militars servien primàriament com a mig de transport, encara que en temps de guerra transportaven astrals de guerra i llanças. El carro o més be carreta sumerio constava d'una caixa en quatre rodes massices manejat per dos persones i nugat a quatre onagros. El carro estava compost per cistelles entretejidas, i les rodes posseïen un disseny sòlit de tres peces. Els sumerio usaven fongues i arcs simples, i més vesprada s'inventaria el arc compost.

Cultura

Arquitectura

La planicie del Tigris-Éufrates caria de grans pedres i arbres. Les edificacions sumerio comprenien estructures planoconvexas fetes de rajolas de fanc, material per contra molt abundant, desprovistas d'argamasa o ciment. Degut a que les rajoles planoconvexos eren de composició relativament inestable, els albañil sumerio afegien una mà extra de rajoles, posats perpendicularmente cada poques hiladas, i després reblien els buits en betum.

Les construccions fetes en rajoles de fanc s'acabaven deteriorant, de manera que eren periòdicament destruïdes, nivellades i reconstruïdes en el mateix lloc. Eixa constant reconstrucció va elevar gradualment el nivell de les ciutats, de modo que en els sigles es varen erigir per dalt de la planicie a la seua entorn. Les construccions resultants es coneixien en el nom de tell i es trobaven en tot l'antic Oriente Pròxim i Mig.

El tipo més famós i impressionant d'entre les edificacions sumerio eren els Zigurats o torres escalonades, una construcció de llargues i àmplies plataformes sobrepostes en el cim de les quals hi havia temples. Alguns acadèmics han teorizado que estes estructures podrien haver segut la base de la torre de Babel bíblica, que es descriu en el Génesis.

Els sagells cilíndrics sumerio també descriuen cases construïdes en canyes, similars a aquelles construïdes pels àraps de les terres baixes de la partix sur de l'actual Iraq, fins a una data tan recent com el 400 a. C. Per un atre costat, els temples sumerio i palaus varen fer us de materials i tècniques més alvançades com a reforços (soports per a les rajoles), recessions (cantons), pilastras i taches d'argila recoberts en rajoles cuites al forn, més resistents que els crus secats al sol.

Matemàtiques

Els sumerio varen desenrollar un complex sistema de metrologia al voltant del 4000 a. C. Esta metrologia alvançada va resultar en la creació de la aritmètica, la geometria i el àlgebra. Des del 2600 a. C. en avant, els sumerio varen escriure taules de multiplicació en tabletas d'argila i varen tractar en eixercicis geomètrics i problemes de divisió. Els primers rastres de la numeració babilònica també es remonten a este periodo. El periodo que comprén des del 2700 al 2300 a. C. va vore la primera aparició de l'àbac, i una taula de columnes successives que varen delimitar l'orde successiu de magnitut del seu sistema de numeració sexagesimal. Els sumerio varen ser els primers en usar un sistema de numeració de notació posicional. Atres pobles mesopotámicos potser hagen usat algun tipo de regla de càlcul en càlculs astronòmics.

Medicina

Una tablilla trobada en Nippur pot ser considerada el primer manual de medicina del món. En eixa tablilla, a on hi havia fòrmules químiques i màgiques (encantamientos), s'usaven térmens tan especialisats que per a traduir-se es va precisar de l'ajuda de químics.

En farmacologia, s'usaven substàncies vegetals, animals i minerals. Laxantes i diuréticos varen ser la majoria dels remeis d'aquell poble. Determinades #cirugia també eren posades en pràctica. Els sumerio manufacturaban salitre, conseguit a partir de l'orina, la calç, de cendres o de la sal. Combinaven eixos materials en llet, pell de cobra, closca de tortuga, casia, mirto, clavada, sauces, figa, pera, avet i/o dátil. A partir d'açò mesclaven eixos agents en vi, usant el resultat obtingut de dos formes: o passant el producte com si fora una crema, o després es mesclava junt en la cervesa, consumint el remei per via oral.

Els sumerio explicaven la malaltia com una conseqüència del aprisionamiento, i la conseqüent tentativa d'escape, d'un dimoni dins del cos humà. L'objectiu del remei era persuadir al dimoni a creure que continuar residint en aquell cos seria una experiència desagradable. Comunament els sumerio colocaven un corder o una cabra prop del malalt. En el cas de no haver ovellas a disposició, provaven sòrt en una estàtua, que, si es conseguia transferir el dimoni dins de sí, seria coberta de betum.

Lliteratura

Artícul principal → Lliteratura sumerio.

La lliteratura sumerio comprén tres grans temes: mits, himnes i llamentacions. Els mits es componen de breus històries que tracten de perfilar la personalitat dels deus mesopotámicos: Enlil, principal deu i progenitor de les divinitats menors; Inanna, deesa de l'amor i de la guerra; o Enki, deu de l'aigua potable freqüentment enfrontat a Ninhursag, deesa de les montanyes. Els himnes són texts de alabanza als deus, reis, ciutats o temples. Les llamentacions relaten temes catastròfics com la destrucció de ciutats o temples i el resultant abandó dels deus.

Algunes d'estes històries és possible que es recolzaren en fets històrics com a guerres, inundacions o l'activitat constructora d'un rei important, magnificats i distorsionats en el temps.

Una creació pròpia de la lliteratura sumerio va ser un tipo de poemes dialogats basats en l'oposició de conceptes contraris. També els proverbis formen part important dels texts sumerio.

Llegat

Els sumerio tal volta siguen més recordats per les seues moltes invencions. Alguns especialistes els donen el crèdit per l'invenció de la roda i el torne alfarero. El seu sistema d'escritura cuneïforme va ser el primer sistema d'escritura del que es tinga evidència, alvançant-se als jeroglífics egipcíacs en, per lo manco, 75 anys.Plantilla:Demostrar Els sumerio estaven entre els primers astrònoms, posseint la primera visió heliocéntrica de la que es tinga coneiximent (la pròxima apareixeria de regrés en el 1500 a. C. per part dels Vedas en la Índia). Afirmaven també que el sistema solar es constituïa de cinc planetes (ya que únicament es podien vore cinc planetes simple vista).

Varen desenrollar també conceptes matemàtics usant sistemes numèrics basats en 6 i 10 (sistema sexagesimal). A través d'eixe sistema, varen inventar el rellonge en 60 segons, 60 minuts i 12 hores, ademés del calendari de 12 mesos que s'usa actualment. També varen construir sistemes llegals i administratius en corts judicials, presons i les primeres ciutats-estat. L'invenció de la escritura va possibilitar als sumerio l'almagasenament del coneiximent i la possibilitat de transferir-ho a uns atres i a les generacions posteriors. Això va dur a la creació de les escoles, a l'educació i oficialisació de la matemàtica, religió, burocràcia, divisió de treball i sistemes de classes socials.

Els sumerio també varen inventar el carro de guerra i, possiblement, les formacions militars. Lo més important de tot, tal volta, siga el fet de que, d'acort en molts acadèmics, els sumerio varen ser els primers en tractar tant plantes com a animals. En el cas de lo primer, a través de plantacions sistémicas i de la collita d'una descendència de grama mutante, coneguda actualment com einkorn, i de #sement de dacseta i blat. Con relación a lo segon, els sumerio varen domesticar animals a través del confinament i de la procreació de moltons ancestrals (similars a la cabra montés) i al ganado salvage (búfalos). Va ser la primera volta que eixes espècies varen ser domesticades i criades a gran escala.

Bibliografia

• Samuel Noah Kramer. L'història escomença en Sumer, Orbis, 1985. ISBN 84-7530-942-9.

Enllaços externs

• Antiga Mesopotamia en History Files (anglés)
• ETCSL: The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature conté les traduccions completes de més de 400 texts de la lliteratura sumerio (anglés)
• PSD: The Pennsylvania Sumerian Dictionary, diccionari de l'idioma sumerio (anglés).
• CDLI: Cuneiform Digital Library Initiative. [2] archivat en Wayback Machine. Es tracta d'una gran cos de texts sumerio en transliteración, en gran part del Periodo Dinàstic Arcaic i del periodo Ur III, accessible en imàgens (anglés).