Ur

Ur

Per al lloc bíblic, vejau Ur Kaśdim. Per a atres accepcions, vejau Ur (desambiguación).

Ur va ser una antiga ciutat del sur de Mesopotamia. Originalment, estava localisada prop d'Eridu i de la desembocadura del riu Éufrates en el golf Pèrsic. Hui en dia, les seues ruïnes es troben a 24 km al suroest de Nasiriya, en l'actual Iraq.

En juliol de 2016, la Unesco va elegir el lloc arqueològic de Ur com Patrimoni Mixt de la Humanitat, com a «part dels vestigis arqueològics d'assentaments sumerio en la Baixa Mesopotamia, que varen florir entre el tercer i quart mileni a. C. en la delta pantanoso format pels rius Éufrates i Tigris».

Treballs arqueològics

Els restants de Ur formen un tossal de ruïnes de 12 m d'altura en mitat del desert d'Iraq, a uns 24 km al suroest de Nasiriya i (actualment) a uns 200 km del golf Pèrsic (quan va ser fundada estava a la vora del golf). Els habitants locals cridaven a estes ruïnes Tell al-Muqayyar (‘montícul d'alquitrà’).

La primera investigació en la zona va ser portada a terme pel cònsul britànic en Basora J. I. Taylor en 1854 per sugerència del Museu Britànic. Ya llavors es varen trobar tablillas que indicaven que els restants pertanyien a la Ur bíblica; no obstant, açò no va ser suficient per a que es realisaren investigacions d'importància i poc despuix es va abandonar el lloc, produint-se saquejos. Mils de tablillas cuneïformes varen terminar en els mercats de Bagdad i, des d'allí, en coleccions privades.

Despuix de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), Iraq va passar a formar part del Imperi britànic. Esta situació va ser aprofitada pel Museu Britànic, que va conseguir establir excavacions en Ur, Eridu i El Obeid entre 1918 i 1919. En 1920, arqueòlecs de la Universitat de Pennsilvània al mando de Leonard Woolley varen prendre el relleu dels anglesos. En les excavacions, que varen durar fins a 1934, es varen trobar numerosos objectes de valor, entre els que va destacar el contingut de les anomenades Tombes Reals.

En la década de 1970, el govern de Sadam Huseín va mamprendre la restauració del zigurat de Ur-Nammu, que es va convertir en un dels monuments més importants d'Iraq.

Història

Els primers restants de Ur pertanyen al periodo del Obeid (V mileni a. C.), en el qual es varen produir els primers assentaments urbans en la zona. Ur és, per tant, una de les ciutats més antigues de Sumerio. Segons la Bíblia, a on és cridada Ur dels caldeos o Ur Kaśdim, va ser la ciutat breçol del profeta i patriarca hebreu Abraham, si ben investigadors com George Bush (1796‒1859), Cyrus Gordon (1908–2001) o Gary A. Rendsburg de la Universitat Rutgers no compartixen esta opinió i situen Ur Kaśdim en el poble d'Urfa, prop d'Harrán.

Durant el IV mileni a. C. (periodo de Uruk) la gran cantitat de ceràmica trobada sembla indicar que Ur va poder haver segut un centre important de producció. Esta situació es va prolongar fins al periodo Yemdet-Nasr, cap al 3000 a. C. En algun moment del mileni següent es va produir una inundació de caràcter local que va deixar una important capa de fanc en els estrats.

Periodo Dinàstic Arcaic

Artícul principal → Periodo Dinàstic Arcaic.

L'informació de les capes pertanyents al periodo Dinàstic Arcaic és reduïda, ya que uns 500 anys despuix es va derribar gran part de les antigues estructures per a construir atres més monumentals. No obstant, l'història de la ciutat pot ser reconstruïda sobre la base d'inscripcions en atres ciutats.

En alguns texts de Lagash, certs monarques d'eixa ciutat s'atribuïxen haver conquistat Ur, si ben no indiquen els noms dels reis derrotats. Tampoc en la llista Real Sumerio es menciona a eixos conquistadors, sino que fa referència a una cessió de la realea des de Uruk, al monarca de Ur, Mesannepada. En els sagells d'este rei es troba que es titulava rei de Kish, títul que podria fer referència no tant a la ciutat acadia com a tot el territori de la Mesopotamia central, la qual cosa podria estar recolzat per l'us que, posteriorment, Sargón de Acad va donar a este títul. Açò indicaria una possible hegemonia de Ur en la zona a mitan del Dinàstic Arcaic, la qual cosa estaria respalat per alguns restants que mostren l'incendi de la ciutat de Shuruppak i la destrucció del palau de Kish.

Es coneixen algunes senyes de la família de Mesanepada. Aixina, una tablilla de fundació trobada en un temple prop de tell Obeid menciona a un tal Aanepada, fill de Mesannepada. El fill d'Aanepada es dia Meskiaga-nuna i va ser ell qui va succeir al seu yayo en el tro. D'este rei es coneix la seua existència per una tablilla que li va dedicar la seua esposa a la seua mort. La llista real sumerio menciona a estos dos reis i a dos més, en la que denomina dinastia I de Ur. D'estos dos últims reis destaca que els seus noms no són sumerio sino acadios.

Els noms dels monarques de la dinastia II de Ur apareixen molt deteriorats en la llista Real; no obstant, es coneixen be els acontenyiments d'este periodo, marcat per la rivalitat entre les distintes ciutats. Cap a el sigle XXIV a. C. el rei d'Umma Lugalzagesi conquista les ciutats del sur de Mesopotamia, inclosa Ur, formant una hegemonia local i declarant-se rei de Kish, de la mateixa manera que havien fet els monarques de la dinastia I de Ur.

Imperi acadio

Artícul principal → Imperi acadio.

El domini de Lugalzagesi no va durar molt ya que cap al 2335 a. C. Sargón I de Acad va fundar Agadé i va començar les seues conquistes, vencent primer a Lugalzagesi i despuix a totes les ciutats sumerio, inclosa Ur, de la que va derribar les seues muralles. Despuix d'açò Ur i les demés ciutats sumerio varen quedar incorporades al Imperi acadio. Despuix de la mort de Sargón totes elles es varen sublevar, sent reprimides pel seu successor.

Durant el regnat del net de Sargón, Naram-Sense, la ciutat seguia formant part de l'Imperi acadio, si be es varen produir rebelions. A esta época pertany un text escrit per Enheduanna, una #sacerdot en i escriga en el temple de Nannar en Ur. L'història narra en primera persona el sofriment de la #sacerdot que ha segut expulsada de Ur pel lugal local, Lugal-ane. La historicidad dels personages sembla estar demostrada; en el cas de Lugal-ane, per inscripcions en les que Naram-Sense li nomena com un dels cabecilla dels tumults de les ciutats del sur i, en el cas de Enheduanna, per un relleu en la que se li dibuixa assentada junt al deu Nannar.

Els motius de l'expulsió de Enheduanna no estan clars; el text la menciona com a filla de Sargón, la qual cosa podria indicar una filiació simbòlica més que una relació familiar. De fet, segons el seu sagell, va ser nomenada #sacerdot pel conquistador acadio. Aixina, és possible que esta designació haguera incomodat al lloc de Ur, sent est el motiu de l'expulsió.

L'història s'interpreta com un conflicte entre el deu Nannar, que representa a Ur, i Innana, que representa a Agadé i al poder imperial; l'àrbit del conflicte és el deu del cel An d'Uruk. Segons l'història, Han falla en favor d'Inanna i Enheduanna recupera la seua posició. No es coneix quin va ser l'història real que va inspirar esta alegoria, si be se sap que els tumults de Ur i les demés ciutats varen ser sofocades per Naram-Sense.

A finals del sigle, durant el regnat de Sharkalisharri, fill de Naram-Sense, l'imperi es va vore superat pels numerosos tumults i els atacs dels pobles veïns. Aixina va conseguir la seua independència Ur.

La dinastia III de Ur

Artícul principal → III Dinastia de Ur.

Pocs anys despuix de la caiguda de l'imperi, el nort va ser invadit pels nómades gutis, si be sembla que no varen aplegar a afectar a l'àrea del sur, a on es trobava Ur. En esta etapa va destacar la ciutat de Lagash que segons sembla va mantindre algun tipo de domini sobre Ur.

Cap a el sigle XXII a. C., Utu-hegal d'Uruk va expulsar als gutis del nort conseguint l'hegemonia en Sumerio. A la seua mort va ser el seu germà Ur-Nammu, que possiblement governava fins a llavors en Ur, qui li va succeir en el seu imperi. En tot cas, el nou rei va triar a Ur com a capital del seu regne, fundant la que s'ha cridat dinastia III de Ur o Ur III, que durant casi un sigle va mantindre l'hegemonia sobre un territori que comprenia la totalitat de la conca mesopotámica i Elam.

En esta situació la ciutat de Ur va quedar convertida en una gran capital, aplegant a alcançar els 200 000 habitants. És en este periodo quan es varen destruir els anteriors edificis i es varen alçar els que es poden contemplar encara actualment. Entre estes construccions destaca l'enorme zigurat de Ur, construït durant els regnats de Ur-Nammu (2113-2094 a. C.) i el seu successor Shulgi (2094-2047 a. C.) i que encara es manté en peu, despuix de la seua restauració parcial en els anys 1970. No es coneix l'altura que va aplegar a alcançar ya que, si be les ruïnes actuals medixen 15 metros, a lo llarc de 4000 anys l'edificació ha degut sofrir una gran erosió. També en esta etapa es va construir el Gipar, un temple consagrat a Ningal. La tercera dinastia de Ur es va caracterisar també per desenrollar un sistema d'imposts que, si be resultava eficaç, suponia una càrrega molt pesada per a les classes populars.

La caiguda de l'hegemonia de Ur va estar marcada per l'arribada d'onades de nómades procedents de les regions desérticas occidentals: els amorreos. Els nouvinguts es varen ser establint en el curs mig del Éufrates, en la zona de Babilonia, conseguint cada volta més influència. Despuix de la pèrdua de les regions perifèriques de l'imperi, Shu-Sense (2037-2027 a. C.) va dirigir la construcció d'una muralla de 270 km en l'objectiu de frenar als nómades. El seu successor Ibbi-Sense (2026-2004 a. C.) va tindre que enfrontar ademés els intents d'independència de les demés ciutats. En esta situació, un antic governant de Mari i influent funcionari cridat Ishbi-Erra es va associar als distints enemics de Ur donant-li el colp final i causant la dissolució de l'imperi. Despuix d'açò, Ishbi-Erra va fundar una dinastia en Isin.

Cap a finals de el XXI els elamitas, dirigits pel rei de Simash i que fins a llavors havien estat somesos a Ur, varen ocupar la ciutat, que va ser arrasada. Els temples varen ser saquejats i les vivendes destruïdes; el seu monarca Ibbi-Sense va ser fet presoner i dut a Elam, i els camps varen ser incendiats. Despuix del saqueig la ciutat va caure baix l'influència de Ishbi-Erra.

En este context es desenrollen les cridades Llamentacions de Ur, un text sumerio en el qual s'atribuïx la caiguda de Ur a la pèrdua del favor dels deus, despuix de la qual cosa es narren una série de proyectes i desijos per a que la ciutat recupere el seu estat anterior. Les llamentacions s'han interpretat com un text de caràcter polític a on, despuix de la caiguda en desgràcia de la ciutat, Ishbi-Erra, el nou governant, procedirà a la seua reconstrucció en el beneplàcit dels deus.

Despuix de la dinastia III

En els anys següents el domini de Ur i del restant de la regió es va alternar entre Isin i Larsa. Despuix de les conquistes d'Hammurabi, durant el Imperi paleobabilónico (sigles XVIII i XVII a. C.), la ciutat va jugar un paper molt important com a centre de cult. Mil anys despuix, Nabucodonosor II va portar a terme una ambiciosa reconstrucció dels temples de Ur, que encara era un important centre urbà. El decliu de la ciutat solament es va produir despuix del final dels regnes mesopotámicos, en la conquista de la regió per part del Imperi persa.

Arquitectura

Pel seu tamany, el montícul format per les ruïnes de Ur va destacar durant sigles despuix del seu abandó. Entre les edificacions de les que queden restants destaquen el Gipar i el zigurat, construïts durant els primers regnats de la dinastia III. No es conserven els temples del Imperi acadio, ya que varen ser destruïts en construir els temples posteriors. Del periodo Dinàstic Arcaic solament es conserven alguns restants en els que s'aprecia una edificació a pur de rajoles pla convexos.

Els dos edificis religiosos que es conserven estaven situats en un segment de la ciutat rodejat per una muralla de 8 metros, la paret exterior dels quals estava inclinada 45°. La secció noroest d'este recint sagrat estava dedicada al deu Nannar.

El zigurat de Ur-Nammu, el nom del qual en sumerio era é-temen-ní-gùr-ru (casa de fonaments revestits de terror) va ser construït durant la primera mitat de el XXI a. C. i estava rodejat per la seua pròpia muralla. L'estructura encara es conserva i va anar parcialment reparada a finals dels anys 1970. Té planta rectangular de 61×45,7 metros i 15 metros d'altura, si be és provable que en la seua época tinguera prou més metros d'altura, perduts per l'erosió. L'interior del zigurat no és buit, sino que està completament format per rajoles de fanc. Les parets exteriors estan recobertes per una capa de 2,4 metros de gruixa de rajola cuita i betum i cada una d'elles està orientada a un punt cardinal. És possible que en el cim albergara un temple. L'accés a les plantes superiors es realisava a través de tres escales exteriors.

El Gippar era un recint sagrat consagrat a Ningal situat en el surest del recint. Si ben va ser remodelat per complet durant la dinastia III de Ur, és molt possible que la seua construcció es remontara al periodo Dinàstic Arcaic. L'interior de l'edifici estava dividit en dos parts per un passadiç i contenia numeroses habitacions que se situaven al voltant de patis. El Gippar funcionava com a residència de la #sacerdot en i el seu sèquit. Ademés la deesa Ningal tenia vàries habitacions reservades al seu cult.

Sobre l'arquitectura residencial, la vivenda del Ur de el II mileni a. C. estava organisada entorn a un espai central i generalment tenia dos plantes. L'espai central ha segut interpretat en ocasions com un pati, si be és provable que es trobara cobert. En la ciutat s'ha trobat un atre tipo d'edificacions de pijor calitat, formades simplement com un agrupamiento en llínea d'unes poques habitacions. S'ha especulat sobre la possibilitat de que es tractara de comerços o tallers, si ben també és possible que anara un tipo més humil de vivenda.

Les tombes reals de Ur

Un de les troballes més sorprenents de la missió de Leonard Wooley en Ur va ser una série de 16 sepultures a les que es va denominar les Tombes Reals de Ur. Pertanyien al periodo Dinàstic Arcaic i estaven constituïdes per parets de rajola o pedra coronades per una volta. Es trobaven en un cementeri major, destinat a tot tipo de persones i que contenia més de 2500 tombes. Cada una de les tombes reals contenia un cos principal i un cert número d'acompanyants, aixina com numeroses riquees. Entre totes les riquees trobades destaquen copes d'or, punyals també realisats en or i arpes tallades en forma d'animals en postures impossibles coronats en molts casos en caps d'or, tots estos objectes reflectixen un gran treball d'orfebreria

Entre totes les sepultures destaca la d'una reina identificada gràcies a la seua sagell cilíndric com Puabi. En el seu interior, ademés de la reina, es trobaven els cossos de cinc hòmens armats i dèu dònes acompanyades per la magnífica Arpa de Ur arrematada pel cap d'un bou en or. La cambra contenia inclús un carro i els esquelets de dos bous. El cos de la reina estava envolt en joyes i mants en incrustaciones. Sobre el cap duya un tocat a pur de fulls i una peineta arrematada per estreles de cinc puntes. Prop de la seua mà tenia una copa d'or. Baix d'un baül hi havia un #passera que comunicava en una atra cambra funerària, en la que es trobava el rei A-kalam-dug de Ur, la tomba del qual havia segut parcialment saquejada.

Una atra de les tombes reals pertanyia al lugal Meskalamdug. En una atra de les fosses, l'amo de les quals no es coneix, es varen trobar 74 cossos, la majoria de dònes, lujosamente abillats. És en esta última tomba a on es va trobar el Estandart de Ur, una de les peces més célebres de les trobades en la ciutat. L'estandart està dividit en distintes franges que contenen escenes quotidianes i de guerra, entre les que destaca la representació de carros de guerra.

S'ha interpretat de diferents formes el fet de que les tombes reals contingueren cossos de sirvientes; per a alguns autors es tractaria de #enterrament rituals, en els que el monarca era acompanyat per estos cap al més allà. No obstant açò no ha segut demostrat i també s'han barallat atres opcions, com que la tomba real anara triada per les èlits com a lloc ilustre d'enterrament, sent els seus cossos desplaçats allí una volta construïda.

Vore també

• Renaixença sumerio
• Eridu
• Faran
• Idu
• Uruk
• Ahwar d'Iraq meridional

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ur.

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>