Anar al contingut

Subcontinent indi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Subcontinent indi

Plantilla:Aviso


El subcontinent indi[Nota 1] és la regió geogràfica que comprén la major part de la Índia històrica, actualment dividida entre els estats d'Índia, Pakistan, Bangladés, Nepal i Bhutan.[1] Per raons culturals i geogràfiques, es considera també partix del subcontinent els estats insulars de Sri Lanka i Maldives. Tots estos països formen part de la Associació Sudasiática per a la Cooperació Regional (SAARC, en sigla anglesa). El subcontinent indi va ser conegut durant sigles com el Indostán i és equivalent al territori que fins a la desaparició del Raj britànic en 1947 era conegut com «Índia britànica». En total, la superfície del subcontinent indi ascendix a uns 4 480 000 km².

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

A sovint cridat simplement el Subcontinent, per tractar-se de l'única regió del món a la que s'aplica habitualment este calificatiu, la regió es coneixia en Occident simplement com “l'Índia” o com “les Índies” fins a 1947,[2] quan la partició de l'antiga Índia britànica va supondre la divisió del territori entre els estats d'Unió de l'Índia i Pakistan.[3][4] D'este últim estat s'escindiria posteriorment la seua part oriental en el nom de Bangladés. Molts habitants de Pakistan i Bangladés rebugen el terme “subcontinent indi” per considerar que l'adjectiu “indi” deu aplicar-se solament a l'Estat actual de la República de l'Índia. Més adequat seria el terme Indostán pel seu us històric i el seu orige terminològic, pero és de poc us actualment. Un nom alternatiu per a la regió és Àsia Meridional o Sur d'Àsia, encara que esta denominació a voltes inclou també a Afganistan i Iran, i a voltes fins a Birmània.

Geografia

[editar | editar còdic]

La regió llimita al nort i a l'est en la cadena montanyosa del Himalaya, i en el mar Aràbiga i la baïa de Bengala al sur. La cordillera Hindu Kush entre Pakistan i Afganistan sol considerar-se la frontera nort-occidental del subcontinent. La part occidental de Pakistan, Baluchistán, està separada del subcontinent pels monts Suleimán, per #lo que geogràficament no forma part del mateix, en estar ya en la replanell iraní.


En térmens geològics, la regió està considerada un subcontinent perque s'assenta sobre una placa tectónica diferenciada, la placa Índica (part de la placa Indoaustraliana), originalment un menut continent que va colisionar en la placa Euroasiàtica, donant lloc a la cordillera del Himalaya i a la replanell tibetà. En l'actualitat, la placa Índica continua desplaçant-se cap al nort, la qual cosa fa que els monts que conformen el Himalaya creixquen varis centímetros cada década.

Els monsons constituïxen el fenomen climàtic essencial en esta regió, d'un modo particular en la Índia i Bangladés.

Geologia

[editar | editar còdic]

El subcontinent indi formava part de Gondwana, un supercontinente format a finals del Neoproterozoico i principis del Paleozoico. Gondwana va començar a dividir-se durant el Mesozoico, separant-se l'Índia insular de l'Antàrtida fa 130-120 millons d'anys[5] i Madagascar fa uns 90 millons d'anys durant el Cretácico.[6] Posteriorment, l'Índia insular es va desplaçar cap al noreste i va colisionar en la placa euroasiàtica fa casi 55 millons d'anys, durant el Eoceno, formant el subcontinent indi.La zona a on confluïxen les plaques euroasiàtica i del subcontinent indi seguix sent geològicament activa, propensa a sofrir grans terremots.[7][8]


Des del punt de vista fisiográfico, és una regió peninsular del sur d'Àsia delimitada pel Himalaya al nort, el Hindu Kush a l'oest i les montanyes Arakan a l'est.[9][10] S'estén cap al sur fins a l'oceà Índic, en la mar d'Aràbia al suroest i el golf de Bengala al surest.[11] La major part d'esta regió descansa sobre la placa índia i està aïllada del restant d'Àsia per grans barreres montanyoses.[12] Les illes Laccadive, les Maldives i l'archipèlec de Chagos són tres séries de atolones de coral, cayos i faroes en la placa índia junt en la dorsal Chagos-Laccadive, una dorsal submarina que es va generar per la deriva nort de la placa índia sobre el punt calent de la Reunió durant el Cretácico i principis del Cenozoico.[13][14][15] L'archipèlec de les Maldives s'alça sobre un basamento de basalt volcànic a uns 2000 m de profunditat, formant la part central de la dorsal entre les Laccadivas i el Gran Banc de Chagos.[15]

Geopolítica

[editar | editar còdic]

En térmens de fronteres geopolítiques modernes, el subcontinent està format per Bangladés, Bhutan, Índia, Nepal i Pakistan, ademés, per convenció, del país insular de Sri Lanka i atres nacions insulars propenques de l'oceà Índic, com Maldives i el Territori Britànic de l'Oceà Índic.[16][17][18][19][20] A diferència de el "Sur d'Àsia" a voltes l'expressió "Subcontinent indi" pot excloure a les illes de Maldives i Sri Lanka.[11] Segons Chris Brewster i Wolfgang Mayrhofer, Índia, Pakistan, Bangladés, Sri Lanka, Nepal i Bhutan constituïxen el subcontinent indi. Brewster i Mayrhofer també sostenen que en Afganistan i Maldives incloses, la regió es coneix com Àsia del Sur.[21] La perifèria del subcontinent, que inclou Pakistan, Bangladés i les cadenes d'illes de les Maldives, conta en grans poblacions musulmanes, mentres que el cor, que inclou la major part de l'Índia, Nepal i Sri Lanka, és abrumadoramente hindú o budista.[22] Ya que la majoria d'estos països estan situats en la Placa Índia, una massa de terra contínua, les fronteres entre països solen ser un riu o una terra de ningú.[23]


La definició exacta de "subcontinent indi" en un context geopolític és alguna cosa controvertida, ya que no existix una definició acceptada a nivell mundial sobre quins països formen part d'Àsia meridional o del subcontinent indi.[24][25][26][27] Tant si es denomina subcontinent indi com Àsia meridional, la definició de l'extensió geogràfica d'esta regió varia.[28] Afganistan, a pesar de que a sovint es considera part del sur d'Àsia, no sol incloure's en el subcontinent indi.[24][29][30][31][32] Maldives, un país insular format per un menut archipèlec al suroest de la península, encara que es considera en gran medida part del subcontinent indi,[17] a voltes és mencionat per fonts, inclós el Fondo Monetari Internacional, com un grup d'illes alluntades del subcontinent indi en direcció suroest.[33][34]

Població

[editar | editar còdic]

El subcontinent indi és una de les regions més densament poblades del món. Més de 1600 millons de persones, una quarta part de la població mundial, habiten en la regió. La densitat de població de 350 persones per quilómetro quadrat és sèt voltes superior a la mija mundial.

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ "Indian subcontinent". New Oxford Dictionary of English (ISBN 0-19-860441-6) New York: Oxford University Press, 2001; p. 929: "the part of Àsia south of the Himalayas which forms a peninsula extending into the Indian Ocean, between the Arabian Siga and the Bay of Bengal. Historically forming the whole territory of Greater Índia, the region is now divided into three countries named Bangladesh, Índia and Pakistan."
  2. ↑ «Indian subcontinent Map, Countries, Population, & History».
  3. ↑ Milton Walter Meyer, South Àsia: A Short History of the Subcontinent, pages 1, Adams Littlefield, 1976, ISBN 0-8226-0034-X
  4. ↑ "Indian subcontinent" is used by Henry D. Baker, British Índia With Notes On Ceylon Afghanistan And Tibet (1915), p. 401.
  5. ↑ Geophysical Journal International.170(1)
    151–169.doi:10.1111/j.1365-246X.2007.03450.x.
  6. ↑ “Clapix Cretaceous Índia-Madagascar fit and timing of break-up related magmatism” (en) . Terra Nova 12 (5). doi:10.1046/j.1365-3121.2000.00300.x. ISSN 0954-4879. Bibcode: 2000TeNov..12..220T.
  7. ↑ Bethany D. Rinard Hinga (2015). Ring of Fire: An Encyclopedia of the Pacific Rim's Earthquakes, Tsunamis, and Volcanoes, ABC-CLIO, pp. 89–90. ISBN 978-1-61069-297-7.
  8. ↑ (2006) Encyclopedia of Earthquakes and Volcanoes, Infobase, pp. 116–118. ISBN 978-0-8160-7270-5.
  9. ↑ «The Changing Geography of Àsia».Routledge.
    10–.
  10. ↑ Dhavendra Kumar (2012). Genomics and Health in the Developing World, Oxford University Press, pp. 889–890. ISBN 978-0-19-537475-9.
  11. ↑ 11,0 11,1 (2002) The history of Índia, Greenwood Press, p. 1. ISBN 0-313-31459-4. Nota: McLeod no inclou Afganistan en el subcontinent indi ni en el sur d'Àsia.
  12. ↑ Pannell, Clifton W. (2009). Àsia. «L'evolució paleotectónica d'Àsia va terminar fa uns 50 millons d'anys com a resultat de la colisió del subcontinent indi en Eurasia. El posterior desenroll neotectónico d'Àsia ha alterat en gran medida el teixit preexistente dels continents. Les unitats neotectónicas d'Àsia són l'Àsia estable, els cratones àrap i indi, la zona del llímit de la placa alpina (a lo llarc de la qual les plataformes àrap i índia han colisionat en la placa continental euroasiàtica), i els arcs insulars i les conques marginals.»
  13. ↑ I. Bredow, R. Gassmöller, J. Dannberg and B. Steinberger, Geodynamic Models of Plume-Ridge Interaction in the Indian Ocean and its Effect on the Crustal Thickness of the Réunion Hotspot Track (abstract), Astrophysics Data System (ADS), Harvard–Smithsonian Center for Astrophysics
  14. ↑ T.R. McClanahan, C.R.C. Sheppard and D.O. Obura, Coral Reefs of the Indian Ocean: Their Ecology and Conservation, page 327, Oxford University Press, 2000, ISBN 9780195352177
  15. ↑ 15,0 15,1 Rudie H. Kuiter and Timothy Godfrey, Fishes of the Maldives – Indian Ocean, page 1, Atoll Editions, 2014, ISBN 9781876410971
  16. ↑ Dhavendra Kumar (2012). aneu=BLLmbgt8wNgC&pg=PA889 Genómica i salut en el món en desenroll, Oxford University Press, p. 889. ISBN 978-0-19-537475-9.
  17. ↑ 17,0 17,1 Mariam Pirbhai (2009). Mythologies of Migration, Vocabularies of Indenture: Novels of the South Asian Diaspora in Africa, the Caribbean, and Àsia-Pacific, University of Toronto Press, p. 14. ISBN 978-0-8020-9964-8.
  18. ↑ Dhavendra Kumar (2012). Genomics and Health in the Developing World, Oxford University Press, p. 889. ISBN 978-0-19-537475-9. «Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka, Nepal, Bhutan and other small islands of the Indian Ocean»
  19. ↑ Stephen Adolphe Wurm, Peter Mühlhäusler & Darrell T. Tryon, Atles of languages of intercultural communication in the Pacific, Àsia, and the Americas, pages 787, International Council for Philosophy and Humanistic Studies, Published by Walter de Gruyter, 1996, ISBN 3-11-013417-9
    Haggett, Peter. Encyclopedia of World Geography (Vol. 1), Marshall Cavendish, p. 2710. ISBN 0-7614-7289-4.
  20. ↑ (1997) Prospects of Democracy: A Study of 172 Countries, Routledge, p. 141. ISBN 978-0-415-14405-6. «"The seven countries of South Àsia constitute geographically a compact region around the Indian Subcontinent ... Nepal and Bhutan ... the Maldives"»
  21. ↑ Chris Brewster and Wolfgang Mayrhofer, Handbook of Research on Comparative Human Resource Management, page 576, Edward Elgar Publishing, 2012, ISBN 9780857938718
  22. ↑ Salma K. Jayyusi, Renata Holod, Attilio Petruccioli i Andre Raymond, La ciutat en el món islàmic, pàgina 198, BRILL, 2008, ISBN 9789004162402
  23. ↑ Chandra K. Sharma, Geology of Nepal Himalaya and Adjacent Countries, pàgina 14, Sangeeta Sharma Books, 1990, ASIN B0006EWSCI
  24. ↑ 24,0 24,1 An Atles of Middle Eastern Affairs, Routledge, p. 5. ISBN 978-1-136-64862-5., Cita: "A l'est, Iran, com a Estat del Golf, oferix un llímit generalment acceptat a Orient Mig. No obstant, Afganistan, també un Estat musulmà, queda llavors aïllat. No s'accepta com a part d'Àsia Central i està clar que no forma part del subcontinent indi".
  25. ↑ Jona Razzaque (2004). Litigis migambientals d'interés públic en Índia, Pakistan i Bangladesh, Kluwer Law International, pp. 3 with footnotes 1 and 2. ISBN 978-90-411-2214-8.
  26. ↑ Akhilesh Pillalamarri, South Àsia or Índia: Un vell debat resorgix en Califòrnia, The Diplomat, 24 de maig de 2016;
    (2014).«Pakistan antic - Una història arqueològica: Volume II: A Prelude to Civilization».Foursome.
  27. ↑ Michael Mann (2014). L'història moderna del sur d'Àsia: Perspectives temàtiques, Taylor & Francis, pp. 13-15. ISBN 978-1-317-62445-5.
  28. ↑ Sushil Mittal and Gene Thursby, Religions of South Àsia: An Introduction, page 3, Routledge, 2006, ISBN 9781134593224
  29. ↑ Ira M. Lapidus (2014). A History of Islamic Societies, Cambridge University Press, pp. 269, 698-699. ISBN 978-0-521-51430-9.
  30. ↑ Robert Wuthnow (2013). aneu=MOVJAgAAQBAJ&pg=PA11 The Encyclopedia of Politics and Religion, Routledge, pp. 11-. ISBN 978-1-136-28493-9.
  31. ↑ aneu=bpl0LXKj13QC Trastorns genètics del subcontinent indi - Google Books. ISBN 9781402012150. Consultat el 20 de juliol de 2022.
  32. ↑ (1997) com/books? aneu=B2ZXHAAACAAJ L'història de l'emigració des del subcontinent indi - Katherine Prior - Google Books, Franklin Watts. ISBN 9780531144183. Consultat el 20 de juliol de 2022.
  33. ↑ Ludwig Paul, Orígens perses, pàgina 31, Otto Harrassowitz Verlag, 2003, ISBN 9783447047319, "Illes Maldives que es troben disperses per la mar al suroest del subcontinent indi, estenent-se a lo llarc de més d'1.000 km en direcció nort-sur."
  34. ↑ Departament Jurídic, Fondo Monetari Internacional, Maldives: Detailed Assessment Report on Anti-Money Laundering and Combating the Financing of Terrorism, pàgina 15, Fondo Monetari Internacional, 2012, ISBN 9781463979676, "Maldives és el país asiàtic més menut tant en població com en superfície. Les seues veïnes més propenques al nort són les Illes Lacadive de l'Índia. Al noreste està el subcontinent indi i Sri Lanka. Al sur llimita en el Territori Britànic de Occan Índia. Uns 2.600 quilómetros més al est, a través de l'oceà Índic, es troba Malàsia. A l'oest, el Banya d'Àfrica està aproximadament a 3.000 quilómetros (1.300 milles) de distància."

Notes

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Subcontinent_indi&oldid=615197»