Replanell tibetà

Replanell tibetà

El replanell tibetà, replanell tibetà-Qinghai o replanell Qinghai-Tibet és una extensa i elevada replanell ubicada en l'intersecció d'Àsia Central, meridional i oriental que ocupa gran part de la regió autònoma del Tibet i de la província de Qinghai, la zona occidental de Sichuan, el sur de Gansu, el sur de Sinkiang en la República Popular China, i de la regió índia de Ladakh, en Cachemira, aixina com Gilgit-Baltistán en Pakistan, el noroest de Nepal, l'est de Tadjikistan i el sur de Kirguizistan. Ocupa un àrea rectangular aproximada de 1000 km d'ample per 2500 km de llarc, i té una elevació mija de 4500 metros. És cridada "el sostre del món", puix és el replanell més alt i gran del món, en un àrea de 2,5 millons de quilómetros quadrats d'extensió (prop del tamany de la República Argentina i quatre voltes el tamany de Texas o França).

El replanell tibetà està rodejada per cadenes de montanyes elevades. Llimita al noroest en la cordillera Kunlun, que la separa de la conca del Tarim, i al noreste en les montanyes Qilian, que separa el replanell del desert de Gobi. El replanell llimita al sur en la vall del riu Yarlung Tsangpo, que fluïx a lo llarc del peu del Himalaya, i per l'extensa Planura indogangética. A l'est i surest, el replanell dona pas a la geografia arbolada i abrupta de montanya dels #naiximent dels rius Saluin, Mekong i Yangtsé, en la zona occidental de Sichuan. En l'oest està rodejada per la curva de l'abrupta cordillera del Karakórum del nort de Cachemira.

Descripció

El replanell tibetà està rodejada per enormes cadenes montanyoses. El replanell llimita al sur en el cordillera interior del Himalaya, al nort en els monts Kunlun, que la separen de la conca del Tarim, i al noreste en els monts Qilian, que separen el replanell del corredor de Hexi i del desert de Gobi. A l'est i surest, el replanell dona pas a la geografia boscosa de goles i crestes de les capçaleres montanyoses dels rius Salween, Mekong i Yangtsé en el noroest de Yunnan i l'oest de Sichuan (les Montanyes Hengduan). A l'oest, la curva de la escarpada cordillera Karakoram del nort de Cachemira abraça el replanell. El riu Indo naix en el replanell tibetà occidental, en les proximitats del llac Manasarovar.

El replanell tibetà està delimitada al nort per una àmplia escarpa a on l'altitut descendix d'uns a en una distància horisontal de menys de . A lo llarc de la escarpa hi ha una cadena de montanyes. A l'oest, els monts Kunlun separen el replanell de la conca del Tarim. Cap a la mitat del Tarim, la cordillera limítrofa es convertix en el Altyn-Tagh i els Kunluns, per convenció, continuen una miqueta cap al sur. En la "V" formada per esta divisió es troba la part occidental de la Conca del Qaidam. El Altyn-Tagh termina prop del pas de Dangjin, en la carretera Dunhuang-Golmud. A l'oest hi ha cordilleres curtes cridades Danghe, Ull, Shule i Tulai Nanshans. La cordillera més oriental són els monts Qilian. La llínea de montanyes continua a l'est del replanell com el Qinling, que separa la Replanell de Ordos de Sichuan. Al nort de les montanyes discorre el Corredor de Hexi o de Gansu, que era la principal Ruta de la Seda des de la China pròpiament dita cap a Occident.

El replanell és una estepa àrida de gran altitut intercalada en cadenes montanyoses i grans #llac d'aigua salobre. Les precipitacions anuals oscilen entre i cauen principalment en forma de graniç. Les vores meridional i oriental de la estepa tenen praderies que poden mantindre de forma sostenible a poblacions de pastors nómades, encara que es produïxen gelades durant sis mesos a l'any. Hi ha permafrost en àmplies zones del replanell. Cap al nort i el noroest, el replanell es fa cada volta més alta, freda i seca, fins a aplegar a la remota regió de Changtang, en la part nort-occidental del replanell. Ací l'altitut mija supera els , l'aire conté solament un 60% d'oxigen a nivell de la mar, i les temperatures hivernals poden descendir fins als -40 °C. Com a conseqüència d'este entorn extremadament inhòspit, la regió de Changthang (junt en la regió confrontant de Kekexili) és la menys poblada d'Àsia i la tercera menys poblada del món despuix de l'Antàrtida i el nort de Groenlàndia.

La partix nort del replanell està coberta per grans àrees de permafrost (o sol permanentment congelat), indicant que el replanell no ha eixit completament del periodo glacial.

Geologia

El replanell es va formar per una colisió de les plaques tectónicas Indoaustralianas i Euroasiàtiques en el periodo cenozoico (fa aproximadament 10 - 20 millons d'anys). Es pensa que l'elevació tectónica del replanell va tindre un efecte significatiu en el canvi climàtic i es creu que va poder afectar al monsó asiàtic. En l'estació del monsó en Índia (de juliol a octubre) els vents duen l'aire humit tropical del sur, el Himalaya crea una manta de pluja que deixa la zona de l'Índia molt humida i al replanell tibetà molt seca. A mida que els vents es continuen en el replanell, cau la poca humitat que permaneix en l'aire, aplegant a ser més sec a mida que es desplaça cap al nort, creant deserts tals com el desert de Taklamakán i el desert de Gobi.

Molts dels rius més llarcs del món s'originen en el replanell tibetà. Estos rius duen el 25% de l'erosió del sol del món marí. Entre ells s'inclouen el riu Yangtsé (o Chang Jiang), el Huang He (o riu Groc), el Indo, el riu Sutlej, el riu Yarlung Tsangpo (conegut com el Brahmaputra, en Índia), el Mekong, el riu Irrawaddy i el riu Salween.

Els seus numerosos #llac salats inclouen el llac Tso Ngonpo, el llac Nam (o Namtso), el Dagze Tso, el llac Yamzho Yumco, el llac Puma Yumco i el llac Paiku.

El replanell tibetà ha experimentat quatre periodos glacials i tres interglaciares durant els quals el clima es va calfar.

Glaciars del replanell tibetà

El replanell tibetà conté la major àrea de glaciars de baixa altitut. Estos glaciars són particularment vulnerables al calfament global. El 80% d'ells s'han vist disminuïts, perdent un 4,5% de l'àrea glaciar total. Dins dels glaciars tibetans es poden trobar diferents ambients, com a neu, gèl i crioconita.

Diversitat de microorganismes en els glaciars del replanell tibetà

Per mig de la seqüenciació de 85 metagenomas i de 883 cultius aïllats procedents de 21 mostres diferents de gèl, neu o crioconita, s'han identificat 968 espècies microbianas pertanyents a 30 talls diferents, indicant la gran diversitat microbiana dels glaciars tibetans. Aixina mateix, s'han identificat 25 millons de proteïnes no redundantes codificades pel genoma d'estos microorganismes, #lo que implica el seu gran potencial metabòlic biosintético, aixina com la presència de nous factors de virulència.

Paper en els monsons

Artícul principal → Monsó.

Els monzonés estan causats per les diferents #amplitut dels cicles estacionals de la temperatura de la superfície entre la terra i els oceans. Este calfament diferencial es produïx perque les taxes de calfament diferixen entre la terra i l'aigua. El calfament oceànic es distribuïx verticalment a través d'una "capa mixta" que pot alcançar els 50 metros de profunditat per l'acció del vent i la turbulència generada per la flotabilitat, mentres que la superfície terrestre conduïx la calor llentament, penetrant la senyal estacional només un metro aproximadament. Ademés, la capacitat calorífica específica de l'aigua líquida és significativament major que la de la majoria dels materials que componen la terra. En conjunt, estos factors signifiquen que la capacitat calorífica de la capa que participa en el cicle estacional és molt major sobre els oceans que sobre la terra, en la conseqüència de que la terra es calfa i es gela més ràpidament que l'oceà. A la seua volta, l'aire sobre la terra es calfa més ràpit i alcança una temperatura més alta que l'aire sobre l'oceà. L'aire més calent sobre la terra tendix a elevar-se, creant una zona de baixa pressió. L'anomalia de pressió provoca llavors que un vent constant bufe cap a la terra, #lo que arrastra en si l'aire humit sobre la superfície de l'oceà. La presència d'aire oceànic humit aumenta les precipitacions. La precipitació és estimulada per diversos mecanismes, com l'elevació de l'aire de baix nivell per les montanyes, el calfament de la superfície, la convergència en la superfície, la divergència en l'aire o els #fluix d'eixida produïts per les tormentes prop de la superfície. Quan es produïx esta elevació, l'aire es gela per l'expansió de les baixes pressions, #lo que a la seua volta produïx condensació i precipitacions.

En hivern, la terra es gela ràpidament, pero l'oceà manté la calor durant més temps. L'aire calent sobre l'oceà s'eleva, creant una zona de baixa pressió i un oraget de la terra a l'oceà, mentres que sobre la terra es forma una gran zona d'alta pressió secante, aumentada pel refredat hivernal. Els monsons són similars a les oragets marins i terrestres, terme que sol referir-se al cicle diürn de circulació localisada prop de les costes en tots els llocs, pero són molt majors en escala, més fortes i estacionals. El canvi estacional del vent monsònic i el temps associat al calfament i refredat del replanell tibetà és el monsó d'este tipo més fort de la Terra.

Història humana

Artícul principal → Història del Tibet.

Els nómades del replanell tibetà i del Himalaya són els restants de pràctiques nómades històricament esteses antany en Àsia i Àfrica. Els nómades pastors constituïxen al voltant del 40% de la població ètnica Tibetano. La presència de pobles nómades en el replanell es basa en la seua adaptació a la supervivència en les praderies del món per mig de la crío de ganado en lloc de cultius, inadequats per al terreny. Les proves arqueològiques sugerixen que la primera ocupació humana del replanell es va produir fa entre 30.000 i 40.000 anys. Des de la colonisació del replanell tibetà, la cultura tibetana s'ha adaptat i ha florit en les regions occidental, meridional i oriental del replanell. La porció septentrional, el Changtang, és en general massa alta i freda per a albergar població permanent. Una de les civilisacions més notables que s'han desenrollat en el replanell tibetà és el Imperi tibetà des de el VII fins a el IX d. C.

Vore també

• Àsia interior

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Replanell tibetà.
• The End of Earth's Summer
• Long Rivers and Distant Sources
• "Roof of the Earth" Offers Clues About How Our Planet Was Shaped [2] archivat en Wayback Machine.
• Perspectives del replanell tibetà (en anglés)
• Morfologia i sincronisació de l'elevació del replanell tibetà (en anglés)
• El temps actual a l'est de Chang Tang (en anglés)
• Àrees protegides del replanell tibetà (en anglés)
• Desert alpí en les montanyes del replanell tibetà-Kunlun (en anglés)