Història del Tibet
La replanell tibetà ha estat poblada des de temps prehistòrics, pero la major part de l'història del Tibet no es va registrar fins a l'introducció del budisme tibetà al voltant de el VI. Els texts tibetans es referixen al regne de Zhangzhung (c. 500 a. C. - 625 d. C.) com el precursor dels regnes tibetans posteriors i els creadors de la religió Bön. Si be existixen relats mítics dels primers governants de la dinastia Yarlung, els relats històrics comencen en l'introducció del budisme de l'Índia en el VI i l'aparició d'enviats de l'Imperi tibetà unificat en el VII. Despuix de la dissolució de l'imperi i un periodo de fragmentació en els sigles IX i X, una renaixença budista en els sigles X i XII va vore el desenroll de tres de les quatre escoles principals del budisme tibetà.
Despuix d'un periodo de control per part del Imperi mongol i la dinastia Yuan, el Tibet es va independisar efectivament en el XIV i va ser governat per una successió de cases nobles durant els següents 300 anys.
En el XVII, el llepe principal de l'escola Gelug, el dalái llepe, es va convertir en cap d'Estat en l'ajuda del Khoshut Khanate. A principis de el XVIII, el Kanato de Zungaria va ocupar el Tibet i una força expedicionaria de la dinastia Qing els va atacar i va conquistar el Tibet en 1720. Va seguir sent un territori Qing fins a la caiguda de la dinastia.
En 1959, el catorzé dalái llepe es va exiliar en l'Índia en resposta a les hostilitats en la República Popular China. L'invasió chinenca i la fugida del dalái llepe varen crear vàries onades de refugiats tibetans i varen conduir a la creació de #diàspora tibetanes en Índia, Estats Units i Europa.
Durant les crisis creades pel fracàs del Gran Bot Alvance, el Tibet va sofrir la hambruna massiva que va assolar China entre 1958 i 1962, supostament per l'apropiació de cultius i aliments tibetans per part del govern de la República Popular China.
Despuix de l'invasió chinenca, l'independència tibetana i els drets humans varen sorgir com a temes internacionals, guanyant una visibilitat significativa junt en el 14.º dalái llepe en les décades de 1980 i 1990. Les autoritats chinenques han tractat d'afirmar el control sobre el Tibet i han segut acusades de la destrucció de llocs religiosos i de prohibir la possessió d'imàgens del dalái llepe i atres pràctiques religioses tibetano.
La República Popular China qüestiona estes afirmacions i senyala les seues inversions en infraestructura, educació i industrialisació tibetanes, i l'abolició de l'esclavitut i la servitut com a proves de que han reemplaçat un governe feudal teocràtic en un estat modern.
Entorn geogràfic
[editar | editar còdic]AP
Tibet es troba entre les civilisacions de China pròpiament dita i el subcontinent indi. Extenses cadenes montanyoses a l'est del replanell tibetà marquen la frontera en el cor de China, i el Himalaya de les repúbliques de Nepal i Índia separa el replanell del subcontinent situat al sur. Tibet ha segut cridat "el sostre del món" i "el país de les neus".
Els llingüistes classifiquen la llengua tibetana i els seus dialectes com a pertanyents a les llengües tibeto-birmanes, membres no siníticos de la família llingüística sinotibetana.
Història
[editar | editar còdic]La Història del Tibet es podria subdividir en les següents etapes:
Prehistòria
[editar | editar còdic]Segons els restants arqueològics trobats en el Tibet, se supon que els seus primers habitants humans varen aplegar cap al 10000 a. C. No obstant, pel caràcter nómada de les tribus tibetanes, no és fins al 300 a. C. quan escomencen a tindre una clara presència en la història d'Àsia. És en aquell punt quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, que instaura una dinastia militar que s'expandix per l'altiplà tibetà, entre els regnes de China, Índia, Nepal, Birmània i Bhutan. La religió chamánica cridada "bon" va ser la primera religió practicada pels tibetano abans de l'arribada del budisme.
Dinastia dels Trenta Reis
[editar | editar còdic]Esta dinastia es va mantindre fins que, trenta reis despuix, el mític rei Songtsen Gampo (sigle VII d. C.) va assumir el poder. En este rei, el Tibet va aplegar a la seua màxima expansió, conseguint tindre 40 millons d'habitants i expandint les seues fronteres fins a entrar en China i prendre Chang’an (Xi’an) en l'any 763. El rei Songtsen Gampo es va casar en dos princeses budistes, una d'orige chinenc i una atra d'orige indi. Açò li va permetre conéixer abdós civilisacions i, també, el budisme majaiana. El País de les Neus, fins a llavors un estat feudal (17 feus), va ser convertit per este rei en una nació unificada i més pacífica. Va enviar estudiants a Índia, a on varen deprendre el sánscrito i varen escomençar a traduir a l'tibetano la vasta lliteratura budista. A finals del sigle VIII es va invitar al mestre Padmasambhava (lliteralment ‘naixcut del loto’), també conegut en el Tibet com Gurú Rinpoché (‘mestre preciós’), a ensenyar la filosofia budista. És gràcies a este personage és que es va introduir el budisme en el Tibet. Els tibetano consideren a Gurú Rinpoché com el segon Buda despuix de Gautama Buda (VI). L'emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava varen construir temples com el Jokhang o Ramoche (abdós en Lhasa, nova capital tibetana) aixina com numerosos monasteris.
En l'any 821, Tibet firma un tractat de pau en China. El budisme és perseguit durant anys i el rei Yeshe-Ö és capturat per a que abandone les seues ideologies i ensenyances. Este rei estava intentant convéncer al mestre indi Atisha per a que fora al Tibet. El nebot del rei, Jangchub Oe, va enviar traductors i atres gents fins que varen conseguir que Atisha visitara el Tibet. En el Tibet, Atisha va compondre "Una llum en el camí", obra de gran valor espiritual de la que deriva una tradició d'ensenyances molt important. Baixe l'influència de Atisha (que va viure en el Tibet entre 1042 i 1055), les ensenyances varen tornar a florir, es varen construir més monasteris i es va concloure la traducció de texts budistes, donant pas a la producció de texts pròpiament tibetans. Gràcies al pes d'esta Política de la No-Violència, es va impedir el sorgiment de noves dinasties. Les institucions monásticas varen escomençar a guanyar poder mentres que les famílies nobles que governaven ho anaven perdent.
L'arribada de l'Imperi mongol
[editar | editar còdic]En el sigle XIII el Tibet va ser dominat pel Imperi mongol, fundant les dinasties chinenques Yuan i Ching, unint-se a la dinastia autòctona Ming, fundada pels Han. Els governants mongoles li varen donar gran autonomia secular a l'escola de Sa-skya del budisme tibetà. Durant tres sigles el Tibet va seguir sent governat per dinasties seculars. En el sigle XVI, Altan Khan, de la tribu mongol de Turnet, li va donar respal al govern religiós del dalái llepe, sent el budisme la religió predominant entre mongoles i tibetano. En el sigle XVII el jesuïta Antonio d'Andrade va conseguir travessar les montanyes del Himalaya i penetrar en el Tibet, convertint-se en el primer europeu en conseguir-ho.
Tibet baix l'Imperi chinenc
[editar | editar còdic]Al principi del sigle XVIII China va enviar un comissionat chinenc a Lhasa per a fer-se càrrec del govern. Diferents faccions tibetanes es varen rebelar contra el comissionat, el qual va ser assessinat. Posteriorment l'eixèrcit Qing va invadir el Tibet i va derrotar als rebels, reinstalando a un atre comissionat. Dos mil soldats chinencs varen permanéixer en el Tibet i sus labores defensives varen ser recolzades per forces locals organisades pel comissionat.
En 1904 els britànics varen enviar un fort contingent militar i varen invadir Lhasa, forçant en esta forma l'obertura de la frontera entre l'Índia (llavors colónia anglesa) i el Tibet. En 1906 els britànics varen firmar un tractat en China pel qual el Tibet es convertia en un protectorat britànic.
En 1907 es va firmar un nou tractat entre Gran Bretanya, China i Rússia a on se li donava a China la sobirania sobre el Tibet. En 1910 el poder central Qing va eixercir per primera volta el govern directe sobre el Tibet.
Tibet independent (1912-1950)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne del Tibet.
En 1911 es proclama la República en China lo que va obligar a les tropes d'este país estacionades en el Tibet a retornar, oportunitat que va aprofitar el dalái llepe per a restablir el seu control sobre el Tibet. En 1913 el Tibet i Mongòlia varen firmar un acort reconeixent la seua mútua independència de China.
En 1914 es va negociar un tractat entre China, Tibet i Regne Unit denominat Convenció de Simla. Durant esta convenció els invasores britànics varen tractar de dividir al Tibet en dos regions, la qual cosa no va prosperar. No obstant els representants de Tibet i de Gran Bretanya varen firmar un acort a esquenes de China, per mig del qual el Tibet seria una regió autònoma de China i els britànics s'adjudicarien 90 000 quilómetros quadrats de territori tradicionalment tibetà que correspon a l'actual estat d'Arunachal Pradesh. Despuix de declarada l'independència d'Índia, esta nació va considerar esta regió com a seua en funció a la frontera establida en el mencionat tractat. China, no obstant, va rebujar tal posició, indicant que dit tractat no tenia cap validea ya que no va ser firmat per ells i el Tibet no era una nació independent, sino un protectorat de China. La disputa per esta regió va ocasionar la guerra entre China i Índia en 1962.
En esclatar la Revolució de Xinhai i la Primera Guerra Mundial Tibet va perdre interés per a les potències occidentals i per a China. En eixa conjuntura el decimotercer dalái llepe va prendre el govern del Tibet sense interferència alguna d'atres països.
Tibet invadit per la República Popular de Chinenca
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexió del Tibet per la República Popular China.
En 1950 l'eixèrcit chinenc va entrar en el Tibet, derrotant fàcilment al dèbil Eixèrcit Tibetà. En 1951 es va redactar el Pla per a la Lliberació Pacífica del Tibet, el qual va ser firmat per representants del dalái llepe i el Panchen Lama baix la pressió del govern chinenc. Este pla contemplava l'administració conjunta del govern chinenc en el govern del Tibet. El pla va ser implantant pero no sobretot el territori, por cuanto les regions de Kham Oriental i Amdo varen ser considerades com a províncies chinenques, portant-se a terme una reforma radical de la tinença de les terres. En juny de 1956 i a conseqüència d'esta reforma, va esclatar una rebelió en estes dos regions, la qual, respalada per la CIA nortamericana, es va estendre fins a Lhasa.
L'eixèrcit chinenc va conseguir doblegar la rebelió en 1959, en accions militars que varen ocasionar la mort a mils d'tibetano. El catorzé dalái llepe i els seus principals colaboradors varen tindre que fugir a l'Índia, des d'a on varen seguir respalant accions rebels contra l'eixèrcit chinenc fins a 1969 quan la CIA va deixar d'ajudar-los i el restant de potències occidentals tampoc varen colaborar.
Encara que el Panchen Llepe estava virtualment presoner en Lhasa, els chinencs ho varen mostrar com el cap del govern del Tibet en absència del dalái llepe, qui tradicionalment havia segut el governant de la regió. En 1965 China va introduir canvis substancials quan varen desposseir de les terres als llepes i varen introduir l'educació secular.
Durant la Revolució Cultural en China el Tibet va sofrir sérios danys al seu patrimoni cultural, incloent la seua herència budista. Mils de temples i monasteris budistes varen ser destruïts i varis monges varen ser assessinats.[1]
En 1979 es va restablir la llibertat religiosa (i mils de temples budistes varen tornar a obrir les seues portes), encara que els condicionants i llimitacions són importants com la prohibició als llepes de que qüestionen el dret de China a governar al Tibet.
En 1989 el Panchen Llepe va fallir, i el dalái llepe i el govern de China varen reconéixer diferents reencarnacions. Respectant la religió dels tibetano, el govern de China va reconéixer oficialment la reencarnació del Panchen Lama, d'acort en la tradició Vajrayāna budista. Per a això es varen valdre del procediment que es va utilisar en la dinastia Qing per mig del qual el Panchen Lama era elegit en una espècie de loteria utilisant una urna d'or a on el nom dels possibles Panchen Lama estaven insertats en boles d'ordi. Per la seua banda el dalái llepe va nomenar a Gedhun Choeky Nyima com l'undècim Pachen Lama, mentres que el govern chinenc va elegir al chiquet cridat Gyancain Norbu. Gyancain va ser criat en Pequín i apareix en públic molt esporàdicament. Choeky i la seua família, d'acort en els exiliats tibetans, semblaren estar presoners. El govern chinenc afirma que està lliure baix una identitat falsa a fi de protegir la seua privacitat.
Tibet des dels Jocs Olímpics de Pequín 2008
[editar | editar còdic]La realisació dels Jocs Olímpics en Pequín durant el 2008 va generar àcides protestes per part d'tibetano i simpatisants de la causa tibetana en tot lo món. La policia de països en gran cantitat de refugiats tibetans com Índia i Nepal va tindre que mantindre l'orde davant les protestes. En Japó es varen realisar multitudinàries protestes protibetanas davant l'arribada del president chinenc Hu Jintao.[2]
Ademés del respal mostrat pels japonesos, el llavors candidat presidencial Barack Obama va solicitar al president George W. Bush que no assistira als Jocs Olímpics de Pequín si el govern chinenc no dialogava en el dalái llepe; el president de França Nicolas Sarkozy i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon no varen assistir a l'obertura dels JJ. OO.[3] També va haver un comunicat emés per 12 intelectuals chinencs que recolzaven l'autonomia de Tibet i solicitaven al govern de Beijing detindre el conflicte ètnic.[4]
Grups de jóvens tibetans radicals, com els que formen l'organisació d'Estudiants per un Tibet Lliure que busquen no solament l'absoluta independència de Tibet (no l'autonomia promulgada pel Govern tibetà en l'exili liderat pel dalái llepe) sino també la lluita armada, s'han enfrontat al propi liderage tradicional tibetano i el govern chinenc els culpa per estar darrere de les gresques i #alçament populars anticomunista en Tibet. No obstant, el dalái llepe es va reunir en Tsewang Rigzin, líder del Congrés de Joventut Tibetana, i atres dirigents radicals per a subsanar les diferències.[5] Lhadon Tethong, directora d'Estudiants per un Tibet Lliure, va reconéixer que ningú posa en dubte l'autoritat del dalái llepe pero que els jóvens tibetans, en haver creixcut en nacions democràtiques són més exigents en la seua busca per l'emancipació de Tibet.[6]
En març de 2010 comença una nova forma de protesta (cremar-se a lo bonze) contra la repressió que segons molts tibetano sofrix la seua cultura i la seua religió tibetanes per part de les autoritats chinenques. Entre eixa data i finals de maig de 2012 s'havien immolat a lo manco 32 persones en tres províncies de China que conten en una població tibetana numerosa (Sichuan, Qinghai i Gansu), pero no en el mateix Tibet, de les quals havien fallit a lo manco 27, segons grups de defensa dels drets dels tibetano. El dumenge 27 de maig de 2012 es varen produir les primeres inmolaciones en l'interior de Tibet quan dos persones es varen cremar a lo bonze en la capital Lhasa, prop del temple de Johkang, lo que va desnugar una onada de detencions en Lhasa en els dies següents. Segons Radi Free Àsia, mig lligat al Govern d'Estats Units que té servici en llengua tibetana, varen ser arrestades al voltant de 600 persones entre les quals hi ha varis sospitosos d'haver gravat les inmolaciones en els seus teléfons mòvils. Eixa mateixa emissora va informar que el dimecres 30 de maig una dòna de 33 anys es va cremar a lo bonze prop d'un monasteri budiste de Aba (província de Sichuan).[1] També hi ha hagut inmolaciones d'exiliats tibetans fòra de China com la que es va produir en Nova Delhi en març de 2012.
Tibetano en l'exili
[editar | editar còdic]AP
Despuix de l'alçament de Lhasa i la fugida del dalái llepe del Tibet en 1959, el govern de l'Índia va acceptar als refugiats tibetans. L'Índia va designar terres per als refugiats en la regió montanyosa de Dharamsala (Índia), a on ara es troben el dalái llepe i el govern tibetà en l'exili.
La difícil situació dels refugiats tibetans va atraure l'atenció internacional quan el dalái llepe, líder espiritual i religiós del govern tibetà en l'exili, va guanyar el Premi Nobel de la Pau en 1989. El dalái llepe va rebre el Nobel pel seu increbantable compromís en la protesta pacífica contra l'ocupació chinenca del Tibet. Per això, goja de gran prestigi i des de llavors ha segut rebut per líders governamentals de tot lo món. Entre les cerimònies i premis més recents, el president Bush li va concedir la Medalla d'Or del Congrés en 2007, i en 2006 va ser una de les sis úniques persones en rebre la ciutadania honoraria canadenca (vejau Ciutadania honoraria canadenca). La República Popular Chinenca protesta constantment per qualsevol contacte oficial en el líder tibetà en l'exili.
La comunitat d'tibetano en l'exili establida en Dharamshala i Bylakuppe, prop de Mysore, en Karnataka, al sur de l'Índia, s'ha expandit des de 1959. Els tibetano han duplicat els monasteris tibetans en l'Índia, que ara alberguen a decenes de mils de monges. També han creat escoles i hospitals tibetans, i fundat la Biblioteca d'Obres i Archius Tibetans, tot això en la finalitat de continuar la tradició i la cultura tibetanes. Els festivals tibetans, com les danses dels llepes, la celebració de Losar (l'Any Nou tibetano) i el festival d'oració Monlam, continuen en l'exili.
En 2006, Tenzin Gyatso, el XIV dalái llepe, va declarar que "Tibet vol l'autonomia, no l'independència",[7] pero els chinencs desconfien d'ell, puix creuen que no ha renunciat realment a la busca de l'independència tibetana.[8]
Les conversacions entre representants del dalái llepe i el govern chinenc es varen recomençar en maig de 2008, en escassos resultats[9]
Vore també
[editar | editar còdic]Fonts
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 José Reinoso. «[1]», El País.
- ↑ Artícul en Soitu
- ↑ Artícul en El País.com
- ↑ Nota en Soitu.
- ↑ Notícia en RTVE.
- ↑ La Nació Chile.
- ↑ Bower, Amanda. «Dalai Lama: Tibet Wants Autonomy, Not Independence». (originally in Clave)
- ↑ «Commentary: Dalai Lama clique's deeds never square with its words». China View.
- ↑ "Dalai Lama's Envoys To Talk With Chinese. No Conditions Set; Transparency Calls Llaure Reiterated."by Peter Wonacott, The Wall Street Journal May 1, 2008 [2] archivat en Wayback Machine.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Historia del Tíbet» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.