Anar al contingut

Gran Bot Alvance

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:People's commone canteen3.jpg
Gran Bot Alvance


El Gran Bot Alvance (Chinenc simplificat:大跃进, Chinenc tradicional:大躍進, Pinyin: Dà yuè jìn) va ser una campanya de mides econòmiques, socials i polítiques implantades en la República Popular China entre 1958 i 1962, durant el govern de Mao Zedong, en l'objectiu de transformar la tradicional economia agrària chinenca a través d'una ràpida industrialisació i colectivización. El Gran Bot Alvance va ser, junt en el moviment de la comuna popular,[1] el principal canvi al règim rural chinenc en el XX. Abdós polítiques varen incloure la creació de les comunes populars, la prohibició de l'agricultura privada, l'impuls dels proyectes intensius en mà d'obra i la política anomenada caminant en dos cames, que combinava les chicotetes i mijanes iniciatives industrials, en els grans emprendimientos, alluntant-se aixina del model soviètic.[2]


El punt de vista predominant en Occident (Jasper Becker, Roderick MacFarquhar, Ansley Coale, John Aird, Judith Banister) i en el Partit Comuniste de China a partir de la pren del poder per Deng Xiaoping, sosté que el gran bot alvance va constituir un fracàs, causat en gran mida per errors polítics liderats per Mao Zedong, que va causar la mort per inanició de gran cantitat de llauradors, estimada entre 15 millons i 55 millons (Gran hambruna chinenca).[3][4][5][6][7][8][9] Una conferència important sobre els errors de política va ser la «Conferència dels 7000 quadros» a principis de 1962.[10][11] Ademés, decenes de preses construïdes en Zhumadan, Henan, durant el gran bot alvance, varen colapsar en 1975 baix l'influència del tifó Nina i varen resultar en una de les majors #catàstrofe provocades per l'home en l'història, en un número estimat de morts entre decenes de mills i 240 mil.[12][13][14] Ademés de les morts per fam, millons també varen morir per tanes, tortures i eixecucions. Més del trenta per cent

de totes les cases varen ser destruïdes durant la campanya per diverses raons.[15]

Atres estudis menys crítics en Mao Zedong (Felix Greene, Han Dongping, Joseph Ball) han qüestionat el punt de vista predominant, sostenint que les seues senyes no són fiables i estan biaixats ideològicament, ya siga perque els seus autors sostenen postures anticomunista o perque responen als interessos de la nova orientació política del Partit Comuniste de China adoptada des de 1980.[2][16][17][18]

Antecedents

[editar | editar còdic]

Durant els anys 1950, la República Popular China va portar a terme un programa de distribució de la terra i una industrialisació en l'ajuda tècnica de l'Unió Soviètica. Les relacions entre els dos governs comunistes no eren bones i els dirigents chinencs veen en preocupació el deute contret en l'Unió Soviètica i els interessos que la República Popular tenia que pagar.

Durant el primer pla quinquenal del periodo 1953-1957, la República Popular China va establir tres objectius. El primer d'ells consistia en elevar el creiximent econòmic prestant especial atenció al desenroll de l'indústria pesada.[19]En benefici de complir l'objectiu previ, es estatizaron gradualment les fàbriques privades per a facilitar el control estatal del procés productiu.[19]De forma més específica, el Partit Comuniste va instar als amos de les empreses a vendre les seues empreses a l'Estat o be a iniciar empreses conjuntes en l'Estat.[19]Un atre objectiu va ser la modificació del sistema agrícola. Este objectiu contava en quatre fases. La primera d'elles es va iniciar en 1952 en el desenroll dels Equips d'Ajuda Mútua, que estaven formats per 10 cases, a on cada una posseïa les seues pròpies terres i instruments, pero compartien els treballs.[19]La segona es va desenrollar entre els anys 1954 i 1955. Va ser denominada com a Primera Fase de la Cooperativización de Productors Agrícoles. En ella, els treballadors agrícoles formaven associacions voluntàries per a treballar la terra, compartint els seus animals i ferramentes de treball. A la parell, rebien un salari depenent del seu treball.[19]La tercera fase va ser denominada Segona Fase de la Cooperativización de Productors Agrícoles. En esta etapa de la colectivización de l'agricultura, els ingressos depenien del treball dels agricultors sent usat un sistema de "punts de treball" per a este fi.[19]


El model de desenroll soviètic aplicat per la República Popular durant el Primer Pla Quinquenal (1952-1957), encara que havia estimulat el desenroll industrial i el creiximent econòmic, no semblava sostenible per la pressió sobre el mig rural, que perdia població per l'emigració a les ciutats, i a les inversions necessàries, que solament podien fer-se gràcies als préstams soviètics, que aumentaven la dependència del règim chinenc.

A partir de 1949, el govern de la República Popular China va autorisar un sistema de participació obrera en la gestió de les empreses estatals, creant aixina comités administratius de fàbrica liderats pel director de fàbrica. Els comités estava integrats d'una gran varietat de formes i podien incloure tècnics, personal militar, obrers de planta, i membres del partit comuniste. [20]

A mitan de la década de 1950 la situació en China s'havia estabilisat i l'amenaça de les guerres de Corea i de Vietnam (la guerra francesa) havia desaparegut. Les persones percebudes com capitalistes varen ser expropiades en 1952 i 1953; els dissidents, tant d'esquerra com del Kuomintang, encarcerats. Per primera volta en vàries generacions, China semblava tindre un govern fort i estable. No obstant, Mao Zedong es va alarmar pels térmens usats per Nikita Jrushchov en el Vigèsim Congrés del Partit Comuniste de l'Unió Soviètica. Mao va percebre que llunt de alcançar i alvançar a Occident, l'economia soviètica s'estava quedant atrassada. Davant les #sublevació ocorregudes en Alemània de l'Est, Polònia i Hongria, i l'Unió Soviètica buscant la coexistència pacífica, que Mao va percebre com una capitulació soviètica davant el poder imperialista d'Occident, va preparar al PCCh per a alvançar solament.

El Gran Bot Alvance

[editar | editar còdic]

El Gran Bot Alvance va prendre diferents elements de l'història de l'URSS per a combinar-los en una única i original fòrmula chinenca. Colectivización a l'estil del tercer periodo, estajanovismo de principis dels anys 1930, la guàrdia popular creada per Nikita Jruschov en 1959cita requerida, i la política original chinenca de crear comunas com a unitats econòmiques autosuficients, que incorporaven l'indústria llaugera junt a proyectes d'infraestructures. Es pensava que a través de la colectivización i el treball en massa, la producció chinenca d'acer sobrepassaria la del Regne Unit en quinze anys.

També va influir l'herència històrica de China, en la que la llealtat de les autoritats locals al centre de poder es demostrava obtenint bons resultats en l'implantació de les polítiques impulsades per est, de la mateixa manera que feya la chicoteta aristocràcia rural en els temps imperials. Açò generava una competència entre les autoritats locals per a informar de lo ben que s'estaven complint les órdens, lo que generava informes massa optimistes, o francament falsos. Per un atre costat, la docilidad de l'campesinado chinenc i el cult a la personalitat en la figura de Mao i la confiança que el poble sentia cap a ell, va dur a estos llauradors a un paroxisme colectiu de treball ininterromput.

En la província d'Henan es va establir una comuna experimental a principis de 1958, i pronte el model es va ser estenent pel país. Les comunes varen escomençar a implantar-se massivament, ya siga per mig de l'eixecució d'órdens directes o per mig de la violència. Decenes de millons de persones en els camps i chicotetes ciutats varen ser movilisades per a produir un únic producte, símbol de l'industrialisació, l'acer. Es varen crear aproximadament 25.000 comunes en 1958, en al voltant de 5000 famílias en cada una d'elles.


L'idea del govern chinenc era industrialisar el país i aumentar la producció agrícola fent us del treball en massa, evitant aixina tindre que importar maquinària pesada. L'efecte més visible des de l'estranger va ser la campanya de creació de menuts alts forns en el pati de casa per a la fundició d'acer que es varen construir en cada comuna. En octubre de 1958 s'informava de la creació d'un milló d'estos. Inclús en les fàbriques, escoles i hospitals els treballadors qualificats abandonaven el seu treball per a destinar part del seu temps a produir acer. Al mateix temps, els llauradors eren subjectes a una colectivización obligatòria de manera anàloga a l'imposta en l'URSS en 1934.

Pese a la propaganda oficial, l'acer produït per estos forns artesanals era en gran part inservible per la mescla de diferents metalés durant la seua elaboració. De fet, les autoritats mai varen capacitar als llauradors per a realisar tasques bàsiques de fundició, ademés que un acer de bona calitat necessitava de plantes siderúrgicas dotades de la tecnologia adequada. Pese a açò, les autoritats del Partit Comuniste Chinenc es varen abstindre de contrariar els desijos de Mao Zedong i varen impulsar la fundició massiva d'artículs de metal, per a transformar-los en un acer de pèssima calitat. Plantilla:Caixa de cita La fabricació d'acer va vindre aparellada d'una colectivización obligatòria que va reunir als llauradors chinencs en immenses comunes destinades a treballs agrícoles i a l'eixecució d'obres ordenades pel govern. La colectivización va causar que gran número de llauradors chinencs pergueren casi totes les seues pertinences privades, inclusivament artículs personals, per les ànsies del govern de suprimir l'individualisme contrarrevolucionario;cita requerida l'improvisació i desorientación entre les autoritats locals va causar que la força de treball de mils de llauradors es desperdiciara en obres inútils o irrellevants, mentres que l'exigència de quintuplicar la producció agrícola va conduir a situacions d'explotació laboral de llauradors en les comunes.cita requerida La colectivización va impedir també que la vida quotidiana de la China rural es mantinguera, en suprimir costums com els mercats de llogaret, les bodes tradicionals, els trueques de bens, etc.

Davant la por de la repressió política del Partit Comuniste de China en cas que les autoritats locals no compliren en les metes assignades, la producció d'aliments va ser sobredimensionar, sent que les autoritats regionals manipulaven les sifres per a satisfer al govern de Pequín i este a la seua volta acceptava de buen grado les proyeccions optimistes per a evitar tota autocrítica al proyecte.cita requerida La producció aixina obtinguda era usada essencialment per a la seua exportació a l'URSS, com a mig de pagar el deute contret en eixe país i obtindre divises; el remanente era destinat a la població urbana.

Un resultat tràgic va ser que com a conseqüència d'esta manipulació de números el govern de Mao Zedong va impondre quotes de producció cada volta majors a les comunas llauradores, que devien entregar a les autoritats cantitats majors d'aliments, deixant als propis treballadors de les comunes sense collites per a la seua pròpia subsistència.cita requerida

Conseqüències

[editar | editar còdic]
Número estimat de víctimes de la hambruna que va causar el Gran Bot Alvance
Morts
(millons) 		Autors Any
23 Peng[21] 1987
27 Coale[22] 1984
30 Ashton, et al. [23] 1984
30 Banister[24] 1987
30 Becker[25] 1996
32.5 Cao[26] 2005
36 Yang[27] 2008
38 Chang i Halliday[28] 2005
38 Rummel[29] 2008
42 mínim Dikötter[7] 2010
43 a 46 Chen[30] 1980
Artícul principal → Gran Hambruna China.
Archiu:Child-mortality-chinenca-great-leap-forward.png
El Gran Bot Alvance va provocar un aument dràstic de la mortalitat infantil.

La conseqüència més evident va ser la mort de millons de persones, que alguns historiadors sifren en inclús 30 millons, la majoria d'ells chiquets molt jóvens que a penes aplegaven als dèu anys d'edat. Estos decesos varen estar provocats per la terrible hambruna que va assolar el país. La causa principal de la fam varen ser la pèssima administració de l'economia, sumada a la mala collita d'aquells anys, ocasionada per algunes #catàstrofe naturals i climàtiques que varen arrasar China durant els anys en els quals es va portar a terme el Gran Bot Alvance. A pesar de que la propaganda del govern de Mao culpara a les "#catàstrofe naturals", el principal motiu de la hambruna va ser reasignar la mà d'obra de la producció agrícola privada a mans de menuts productors a la producció d'acer de pèssima calitat que era generalment inservible i tenia un valor pràcticament nul.


China no va recuperar les sifres de producció agrícola i industrial anteriors a 1958 fins a 1964. El fracàs del Gran Bot Alvance va fer que Mao renunciara en 1959 a la presidència, que va passar a mans de Liu Shaoqi, que va iniciar una política de lliberalisació per a cultivar parceles privades, vendre productes en mercats rurals i produir en tallers artesanals. El fracàs del bot va dur en si com a conseqüència crítiques en especial per part de Peng Dehuai, ministre de Defensa, convençut de que calia opondre's a la política de Mao calificant-la de "fanatisme pequeñoburgués". Mao contraatacó calificant a tots aquells que havien criticat la seua política de "demócrates burguesos" i se'ls va acusar de culpables per conspiracions contra el partit. Este recel no va terminar ahí: Mao va continuar el seu atac en la posterior Revolució Cultural de la que no solament es va servir per a canviar l'estructura de partit a la que considerava aburguesada i simpatisant del capitalisme, sino també per a mantindre viu l'esperit de revolució i recuperar l'influència que havia perdut despuix del fracàs del gran bot.

Causes i responsables de la hambruna

[editar | editar còdic]

Les polítiques del Gran Bot Alvance, el fallo del govern a respondre ràpida i efectivament a condicions de hambruna, aixina com també l'insistència de Mao en mantindre altes quotes d'exportació de grans front a clara evidència de producció agricultora varen ser els causants de la hambruna.

Yang Jisheng, un membre del Partit Comuniste i reporter de l'agència de notícies oficial Xinhua, culpa totalment a les polítiques maoísta, com fer que els treballadors del sector de l'agricultura es dedicaren a la producció d'acer al mateix temps que s'exportaven grans.[31][32] Durant la seua investigació, Yang va descobrir que 22 millons de tonellades de grans s'estaven mantenint en graners públics durant el periodo més fort de la hambruna, informes de gent sofrint d'inanició varen passar pel sistema burocràtic i varen ser ignorats per oficials d'alt ranc i les autoritats varen ordenar que les estadístiques foren destruïdes en regions a on la disminució de la població es tornava evident.[33]


L'economiste Steven Rosefielde argumenta que l'investigació de Yang: "...mostra que la matança de Mao va ser causada en part considerable per inanició-terror; és dir, homicidi voluntari (i tal volta assessinat), en lloc d'una hambruna inofensiva".[34] Yang senyala que als oficials del partit no els importava que numeroses cantitats de persones estigueren morint a la seua entorn, ya que la seua preocupació principal era l'entregar grans, els quals Mao volia utilisar per a pagar deutes a l'URSS que aplegaven a 1.973 billons de yuanes. En Xinyang, la gent moria de fam en les portes dels almagasens de grans.[35] Mao es va negar a obrir els graners de l'estat mentres que descartava els informes d'escassea d'aliments i acusava als llauradors d'amagar grans.[36]

De la seua investigació sobre registres i charrades en experts en el Buró de Meteorologia, Yang conclou que les condicions climàtiques durant el Gran Bot Alvance no varen ser inusuals en comparació a atres periodos i que no varen ser un factor influent.[37]

Yang també creu que la separació sino-soviètica no va ser un factor, ya que no va ocórrer fins a l'any 1960, quan la hambruna feya temps que havia començat.[37] Segons Frank Dikötter, Mao i el partit comuniste sabien que algunes de les seues mides estaven contribuint a la hambruna.[38]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Chinese Law & Government.doi:10.2753/CLG0009-4609290446.Consultat el 18 de juliol de 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Did Mao Really Kill Millions in the Great Leap Forward?».
  3. ↑ Review of Economic Studies.
  4. ↑ Mirsky, Jonathan. "The China We Don't Know." New York Review of Books Volume 56, Number 3. February 26, 2009.
  5. ↑ Tao Yang, Dennis (2008). "Chinenca's Agricultural Crisis and Famine of 1959–1961: A Survey and Comparison to Soviet Famines." Palgrave MacMillan, Comparative Economic Studies 50, pp. 1–29.
  6. ↑ (2011).
  7. ↑ 7,0 7,1 Dikötter, Frank. Mao's Great Famine: The History of Chinenca's Most Devastating Catastrophe, 1958-62. Walker & Company, 2010. p. xii ("a lo manco 45 millons de persones varen morir innecessàriament") p.xiii ("6 a 8 per cent de les víctimes varen ser torturades a mort o matades - la qual cosa suma casi 2.5 millons de persones.") p.333 ("un mínim de 45 millons de morts"). ISBN 0-8027-7768-6.
  8. ↑ Dikötter, Frank (2010). pp. x, xi. ISBN 0-8027-7768-6
  9. ↑ Perkins, Dwight (1991). "Chinenca's Economic Policy and Performance". Chapter 6 in The Cambridge History of China, volume 15, ed. by Roderick MacFarquhar, John K. Fairbank and Denis Twitchett. Cambridge University Press.
  10. ↑ Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
  11. ↑ «七千人大会--中国共产党新闻--中国共产党新闻网» (en zh).
  12. ↑ «1975年那个黑色八月（上）（史海钩沉）» (en zh). Archivat des d'el original, el 6 de maig de 2020. Consultat el 27 de març de 2020.
  13. ↑ IChemE. «Reflections on Banqiao».
  14. ↑ «Ecologists dread new dam boom - GlobalTimes». Archivat des d'el original, el 23 de març de 2020.
  15. ↑ «Mao's Great Famine: The History of Chinenca's Most Devastating Catastrophe, 1958–62».Walker.
  16. ↑ Greene, Felix (1965). A Curtain of Ignorance: China: how America is Deceived, Cape.
  17. ↑ (2003).Chinenca Study Group.(4)
  18. ↑ «Mao did not want half of China to starve to death: a key document in Frank Dikotter's book Mao's Great Famine». Maoists.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 Adriana Palese. «The Great Leap Forward (1958-1961): Historical events and causes of one of the biggest tragedies in People’s Republic of Chinenca’s history». Consultat el 8 de febrer de 2024.
  20. ↑ Riskin, Carl (1987). Chinenca's Political Economy The Quest for Development Since 1949. Oxford University Press. ISBN 0-19-877089-8
  21. ↑ Peng Xizhe (1987). Demographic Consequences of the Great Leap Forward in Chinenca's Provinces. Population and Development Review Vol.13 No.4 (Dec. 1987). pp.648-649.
  22. ↑ Coale, J. Ansley (1984). Rapid Population Change in China, 1952–1982. National Academy Press. Washington, D.C. p.7. Coale estima que va haver 27 millons de morts: 16 millons d'una interpretació directa d'estadístiques oficials chinenques seguit d'un ajust a 27 millons per a cobrir la subestimación de morts
  23. ↑ Ashton, Hill, Piazza, and Zeitz (1984). Famine in China, 1958-61. Population and Development Review, Vol. 10, No. 4 (Dec., 1984). p.614.
  24. ↑ Banister, Judith (1987). Chinenca's Changing Population. Stanford University Press. pp.85,118.
  25. ↑ Becker, Jasper (1998). Hungry Ghosts: Mao's Secret Famine. Holt Paperbacks. p.270,274. ISBN 0-8050-5668-8.
  26. ↑ Dikötter (2010) pp.324-325. Dikötter cites Cao Shuji (2005). Dona Jihuang (1959–1961):nian de Zhongguo renkou (The Great Famine:Chinenca's Population in 1959–1961). Hong Kong. Shidai guoji chuban youxian gongsi. p.281
  27. ↑ Yang Jisheng (2012). Tombstone: The Great Chinese Famine, 1958-1962 (Kindle edition). Farrar, Straus and Giroux. p.430. ISBN 9781466827790.
  28. ↑ Chang and Halliday (2005). Stuart Schram creu que les seues estimacions "han de ser les més precises." (Stuart Schram, "Mao: The Unknown Story". The China Quarterly (189): 207. Consultat el 2007-10-07.)
  29. ↑ Rummel, R.J. (2008-11-24). Reevaluating Chinenca’s Democide to 73,000,000. Consultat 12Feb13.
  30. ↑ Becker (1996) pàgines .271-272. D'una entrevista en Chen Yizi.
  31. ↑ Yu, Verna (2008). "Chinese author of book on famine braves risks to inform new generations." The New York Claves, November 18, 2008. Yu writes about Tombstone and interviews author Yang Jisheng.
  32. ↑ Applebaum, Anne (2008). "When China Starved." The Washington Post, August 12, 2008. Applebaum writes about Tombstone by Yang Jishen.
  33. ↑ Link, Perry (2010). "China: From Famine to Oslo". The New York Review of Books, December 16, 2010.
  34. ↑ Rosefielde, Steven (2009). Ret Holocaust. Routledge. p. 114. ISBN 0-415-77757-7.
  35. ↑ O'Neill, Mark (2008). A hunger for the truth: A new book, banned on the mainland, is becoming the definitive account of the Great Famine. South China Morning Post, 2008-7-6. [1] archivat en Wayback Machine.
  36. ↑ Becker, Jasper (1998). Hungry Ghosts: Mao's Secret Famine. Holt Paperbacks. p.81. ISBN 0-8050-5668-8.
  37. ↑ 37,0 37,1 Johnson, Ian (2010). Finding the Facts About Mao's Victims. The New York Review of Books (Blog), Decembre 20, 2010. Consultat 4 Sep 11. Johnson interviews Yang Jishen. (Provincial and central archives).
  38. ↑ Dikötter, Frank. Mao’s Great Famine, Key Arguments [2] archivat en Wayback Machine..

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • John King Fairbank. China, una nova història. Editorial Andrés Bell. ISBN 84-89691-05-3
  • Moradura, Juan Pablo; Araújo, {{{nom2}}} (2011). La silenciosa conquista chinenca, Barcelona: Crítica.
  • Fontana, Josep. Pel ben de l'imperi, una història del món des de 1945. Passat&#Present. ISBN 978-84-939143-4-9
  • Dikötter, Frank. La gran hambruna en la China de Mao. Història de la catàstrofe més devastadora de China (1958-1962). Editorial Penya-segat. ISBN 978-84-16748-42-6

Referències

[editar | editar còdic]

[[Categoria:#Controvèrsia polítiques en China]]


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gran_Bot_Alvance&oldid=810753»