Equinoccio
Plantilla:Solstici-equinoccio Plantilla:Wikipedia Gravada
Equinoccio (del llatí aequinoctium, de aequus 'igual’ i nox ‘nit’) és el moment del any que el Sol es troba exactament sobre el equador celest, lo que provoca que el dia i la nit tinguen una duració aproximadament igual en tot el planeta.
Els equinoccios ocorren dos voltes a l'any: entre el 19 i el 21 de març i entre el 22 i el 23 de setembre.[1]En estos dies, per a un observador en el equador terrestre, el Sol alcança el cenit, el punt més alt en el cel, ubicat a 90° sobre el seu cap.
Des d'una perspectiva astronòmica, un equinoccio es definix com l'instant en que el pla del equador pansa pel centre geomètric del disc solar.[2][3] En este moment, el eix de rotació de la Terra no s'inclina ni cap al Sol ni en direcció oposta. Per l'influència gravitacional de la Lluna i els planetes, els equinoccios es calculen actualment segons la llongitut geocéntrica aparent del Sol, que és de 0° i 180° en setembre.[4]
La paraula deriva del llatí aequinoctium, de aequus (igual) i nox (genitiu noctis) (nit). Encara que el dia i la nit tenen aproximadament la mateixa duració, no són exactament iguals pel tamany angular del Sol, la refracció atmosfèrica i els canvis en la duració del dia. Les cultures equatorials primitives ya observaven el moment en que el Sol ix per l'est i es posa per l'oest.
Els equinoccios marquen l'inici de la primavera i el autumne en cada hemisferi.[5]En el hemisferi nort, el equinoccio de març es coneix com equinoccio de primavera o vernal, i el de setembre, com equinoccio d'autumne, otoñal o ledezma. En el hemisferi sur, les estacions s'invertixen. També poden denominar-se equinoccio cap al nort (març) i equinoccio cap al sur (setembre), en referència a la direcció en que el Sol creua l'equador celest.
A lo llarc de l'any, els equinoccios s'alternen en els solsticis. Els anys bisiestos i atres factors fan que les dates d'abdós acontenyiments varien llaugerament.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «EarthSeasons». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2007. Consultat el 6 de decembre de 2009.
- ↑ «Equinoxes». Centre d'Informació Astronòmica. Observatori Naval d'Estats Units. «En el dia d'un equinoccio, el centre geomètric del disc del Sol creua l'equador, i este punt està per damunt de l'horisó durant 12 hores en tots els llocs de la Terra. No obstant, el Sol no és simplement un punt geomètric. L'eixida del Sol es definix com l'instant en el que la vora anterior del disc solar es fa visible en l'horisó, mentres que la posada del Sol és l'instant en el que la vora posterior del disc desapareix per baix de l'horisó. Estos són els moments de la primera i l'última llum solar directa. En estos moments, el centre del disc està per baix de l'horisó. Ademés, la refracció atmosfèrica fa que el disc solar aparega més alt en el cel que si la Terra no tinguera atmòsfera. Aixina, de matí, la vora superior del disc és visible durant varis minuts ans que la vora geomètrica del disc alcance l'horisó. De la mateixa manera, per la vesprada, la vora superior del disc desapareix varis minuts en acabant de que el disc geomètric haja passat per baix de l'horisó. Les hores d'eixida i posada del Sol en els almanacs es calculen per a la refracció atmosfèrica normal de 34 minuts d'arc i un semidiámetro de 16 minuts d'arc per al disc. Per lo tant, a l'hora tabulada el centre geomètric del Sol es troba en realitat a 50 minuts d'arc per baix d'un horisó regular i sense obstàculs per a un observador en la superfície de la Terra en una regió plana»
- ↑ «ESRL Global Monitoring Division - Global Radiation Group» (en en-us). Departament de Comerç d'EE.UU..
- ↑ (2008) Almanac Astronòmic, Observatori Naval dels Estats Units..
- ↑ NOAA: Science On a Sphere (21 de juliol 2011). Day Night Terminator.
- ↑ (2013) «Astronomical Phenomena», Explanatory supplement to the astronomical almanac, 3rd edició, Mill Valley, CA: University Science Books, pp. 506–507. ISBN 978-1-891389-85-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Equinoccio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.