Vedas
Es denomina Vedas (lliteralment ‘coneiximent’, en sánscrito) als quatre texts més antics de la lliteratura índia, i de fet, de tota la lliteratura indoeuropea (mil anys anteriors als Gathas en avéstico), i constituïxen el fonament de la religió védica, prèvia a la religió hinduista.
El més antic dels quatre, el Rig-veda ("Veda dels himnes"), va ser compost oralment en sánscrito a mitan del II mileni a. C. Els atres tres són, en gran part, còpies del Rig-veda original: el Atharva Veda ("Veda dels sacerdots bruixos"); el Sâma Veda ("Veda de la melodia") i el Yajur Veda (o "Veda de les fòrmules sagrades").[1]
Els texts védicos es varen desenrollar dins de lo que es denomina la cultura védica, basada en castas (varna o ‘color’) i ásramas (etapes de vida religiosa).
La paraula sánscrita veda prové d'un terme indoeuropeo *weid, que significa ‘vore’. Està relacionat en el llatí video (‘vore’) i el grec εἶδος /eidos/ o ϝεἶδος /veidos/ (‘aspecte’) i οἶδα /oida/ o (ϝ)οἶδα /foida/ (‘saber’).
Autoria
[editar | editar còdic]Els hindús consideren que els Vedas són apauruṣeya, que significa "no d'un home, sobrehumano"[2] i "impersonal, sense autor".[3][4][5] Els Vedas, per als teòlecs indis ortodoxos, es consideren revelacions vistes pels antics sapients despuix d'una intensa meditació, i texts que s'han conservat en més cuidat des de l'antiguetat.[6][7] En la epopeya hindú Mahabharata, s'atribuïx la creació dels Vedas a Brahma.[8] Els propis himnes védicos afirmen que varen ser creats hábilmente per Rishis' (sabio), despuix d'una creativitat inspirada, de la mateixa manera que un carpintero construïx un carro.[7][9][10]
La part més antiga del Rig Veda Samhita va ser composta oralment en el noroest de l'Índia (Punyab) entre 1500 i 1200 a. C., mentres que el llibre 10 del Rig Veda i els atres Samhitas varen ser composts entre 1200 i 900 a. C. més a l'est, entre el Yamuna i el Ganges, el cor d'Aryavarta i el Regne Kuru (c. 1200 - c. 900 a. C.).[11][12][13][14][15] Els texts "circunvédicos", aixina com la redacció dels Samhitas, daten de c. 1000-500 a. C.
Segons la tradició, Vyasa és el compilador dels Vedas, que va organisar els quatre tipos de mantras en quatre Samhitas (coleccions).[16][17]
Cada rich (himne) dels Vedas proveïx el nom del rishi (poeta religiós) que ho va compondre. Provablement es tracta de clans (descendents d'un rishi reconegut) més que d'autors individuals.
| rishi o clan | ṛichas | percentage[18] | mandala preponderant |
|---|---|---|---|
| Anguiras | 3619 | 37 % | mandala 6, especialment |
| Kanua | 1315 | 13 % | mandala 8, especialment |
| Vásishtha | 1276 | 13 % | mandala 7 |
| Vishua Mitra | 983 | 10 % | mandala 3 |
| Atri | 885 | 9 % | mandala 5 |
| Bhrigu | 473 | 5 % | |
| Kashiapa | 415 | 4 % | mandala 9, especialment |
| Gritsamada | 401 | 4 % | mandala 2 |
| Agastia | 316 | 3 % | |
| Bháratas | 170 | 2 % | |
| total | 9853 | 100 % |
El 95 % del text del Sama-veda, el 50 % del text del Iáyur-veda i el 30 % del Atharva-veda provenen del Rig-veda.[19] Llavors en l'actualitat, en l'Índia se supon que el mític sabio Viasa va ser el que va realisar el treball de reordenamiento i creació dels atres tres Vedas posteriors. Inclús el seu nom complet, Vedaviasa, significaria que ell bifurcó (vaig vore: ‘va dividir en dos’) el Veda únic (el Rig-veda, del sigle XV a. C.).
Sruti i smriti
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sruti.
En conjunt, els quatre Vedas, les decenes de Upanishads i el Vedanta-sutra es diuen sruti (‘lo escoltat’), la revelació comunicada oralment pel Creador a alguns sabio en el passat.
Usualment este terme śruti en contraposició al de smriti (‘lo recordat’) que és el restant de la lliteratura hinduista: els Puranas, els Itijasa (històries, com el Majabhárata i el Ramaiana), etc., que es consideren explicacions escrites pel mateix Viasa per a ajudar als humans a entendre els crípticos Vedas.
Els tres primers Vedas varen ser la divisió principal original, també cridada traí (trayī: ‘[la] triple’), açò és:
Esta triplicidad s'introduïx en els texts bráhmanas (en el Shatapatha-bráhmana, Aitareia-bráhmana i uns atres), pero el Rig-veda és l'únic treball original dels tres, mentres que els atres dos contenen còpies dels seus himnes, ordenades de manera diferent i en interpolacions.[19]
Parts dels «Vedas»
[editar | editar còdic]Cada Veda es subdivide en dos parts clarament identificables:
- Mantras, açò és, les paraules d'oració i adoració dirigides al fòc, a alguna forma del Sol o a alguna forma de l'aire, cel, vent, etc. en demanats de riquea, salut, longevitat, ganado, fills, victòria, i inclús perdó dels pecats (vore el «himne Gáiatri», l'oració secreta que canten els bráhmanas tres voltes el dia).
- Bráhmana, consistent en vidhi i artha-vada (és dir, explicacions detallades per a portar a terme cerimònies en les que es podien utilisar en profit els mantras).
Aixina com els Vedas eren sol tres, els mantras són també tres:
- Rich (Rig), els quals són versos en alabanza, en mètrica, composts per a ser recitats en veu alta, i pregàries llitúrgiques per a recitar en els sacrificis (homa).
- Iáyus (Iáyur), que estan escrits en prosa, i se supon que solament poden ser murmurats durant un sacrifici de fòc.
- Sāman (Sāma), versos mètrics per a ser recitats durant les cerimònies de la planta soma (droga psicotrópica que solament els sacerdots bráhmanas podien utilisar).
«Rig-veda»
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Rig-veda.
El principal i més antic dels quatre Vedas és el Rig-veda, una colecció de 1028 himnes composts (no escrits encara, ya que en l'Índia no s'havia inventat l'escritura) entre el 1500 i el 1000 a. C. en la missió d'invitar als deus als sacrificis, especialment a Indra i a Agní.
En eixa época primitiva, Indra era considerat el deu principal. Després va ser identificat en Paryania (deu de la pluja) i va terminar sent un semidiós secundari, deu de l'atmòsfera, de les tempestats i els vents (encara que ya els vents tenien un atre regente: el deu Vaiu).
Agní, deu del fòc (té el mateix orige que la paraula llatina ignis (‘fòc’) d'a on ve el prefix espanyol igni, com en ígneo o ignífugo).
En realitat el Rig-veda és l'únic treball original, i molt més antic que els atres. El més antic dels seus himnes podria ser previ al 1500 a. C., quan els aris a penes s'estaven establint en el Panyab (en l'actual Pakistan), abans d'entrar en el noroest de l'Índia i finalment la vall del Ganges.
Més vesprada a estos tres Vedas se'ls va agregar el Átharva-veda, el qual no deu haver segut acceptat fins a prou despuix de Manu, ya que ell en el seu Mánava sastresa dharma (les ‘escritures religioses de Manu’, les Lleis de Manu) solament parla de tres Vedas (cridant-los traiam brahma sanátanam, ‘el Veda triple i etern’). Solament una volta (en Manu 11.33) menciona les revelacions que havia tingut l'sabio Átharva i Anguira encara que no els nomena en el nom més modern de Átharva-veda.
Sama-veda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Sama-veda.
El 95 % dels himnes del Sama-veda són còpies dels himnes del Rig-veda.[19]
El Sama-veda conté un agregat de cançons per a eixecutar en ritmes (tala) i melodies tradicionals (raga); exorcismes i encantamientos; creències i per fi pregàries devocionales.
Yajurveda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Yajurveda.
El 50 % dels himnes del Yajurveda són còpies dels himnes del Rigveda.[19]
El Yajurveda (‘coneiximent sobre sacrifici’) conté dos divisions: el Taittiríia-samjita i el Vajasaneyi samhita.[21]
Atharva-veda
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Atharva-veda.
El 30 % dels himnes del Atharva-veda són còpies dels himnes del Rig-veda.[19]
És —com el Rig-veda— una verdadera colecció d'himnes originals mesclats en encantamientos. No té cap relació directa en els sacrificis de fòc.
Els hinduistas creuen que la recitació del Atharva-veda produïx una llarga vida, cura malalties, genera la ruïna dels enemics, etc.
Atres parts dels «Vedas»
[editar | editar còdic]Els llibres sagrats del hinduismo són més numerosos que els de qualsevol atra religió. Ademés posseïxen la particularitat de que el seu seguiment no és obligatori. S'afigen atres escrits:
- els Bráhmanas, comentaris sobre els Vedas,
- els Upavedas (o Vedas secundaris),
- els Vedangas, treballs que funcionen com a membres (angas) del cos védico,
- els Araniakas, coneiximent per a ser deprés com anacoreta en el bosc (arania).
Upanishads i Puranas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Upanishads.
- Artícul principal → Puranas.
Uns cinc sigles en acabant de que els Vedas es fixaren, es varen escomençar a compondre nous texts, cridats Upanishads ("Assentar-se als peus del mestre"), que ―a diferència dels Vedas, els himnes dels quals épicos no mostren massa interés en l'espiritualitat― explicaven l'aspecte místic de la realitat, la naturalea de Deu i la relació entre l'ànima i la matèria, a manera de comentari dels Vedas. Són 108 coloquis filosòfics entre discípul i mestre d'explicació dels Vedas, i font escrita de la metafísica hindú, aixina com precursors del budisme i una font fidedigna sobre el seu moment històric. Varen ser composts principalment entre el 800 i el 450 a. C. i canvien radicalment l'orientació védica, passant d'un ritual fet per als deus exteriors a una forma d'espiritualitat que busca al deu interior en cada ser.[22] Estos tractats varen ser adquirint tal importància que varen aplegar a constituir-se en els verdaders Vedas de la nova religió hinduista (que va reemplaçar la religió védica), i varen ser els que varen generar els sis dárshanas o sistemes principals de pensament del hinduismo.
També es varen incorporar un gran número d'obres (com els Puranas) tingudes en gran estima i que, hui en dia, són millor conegudes i eixercixen major influència sobre els hinduistas que els Vedas pròpiament dits.
Upavedas
[editar | editar còdic]El terme Upaveda (‘coneiximent inferior’) és usat per a designar matèries d'utilitat tècnica,[23][24] com són:
- Medicina (aiurveda), associat al Rig-veda
- Arquería (dhanurveda), associat al Iáyur-veda
- Música i dansa (gandharva-veda), associat al Sama-veda
- Estratègia militar (shastra-sastresa), associat al Atharva-veda
- Arquitectura (sthapatia-veda)
- Arts (shilpa sastreses)
Vore també
[editar | editar còdic]- Hinduismo
- Puranas
- Texts del hinduismo
- Upanisads
- Vedangas
- Vedismo
- Cultura de la vall del Indo
- Corpus hermeticum
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cf. Enrique Gallud Jardiel, "Rig Veda", en Antologia de lliteratura clàssica índia. Texts sánscritos. Madrit: Miraguano S. A. Edicions, 2000, p. 9.
- ↑ Apte, 1965, "apauruSeya".
- ↑ Sharma, 2011, pp. 196-197.
- ↑ Westerhoff, 2009, p. 290.
- ↑ Todd, 2013, p. 128.
- ↑ Pollock, 2011, pp. 41-58.
- ↑ 7,0 7,1 Scharfe, 2002, pp. 13-14.
- ↑ Sullivan, Bruce M. (1999). Seer of the Fifth Veda: Kr̥ṣṇa Dvaipāyana Vyāsa en el Mahābhārata (en anglés), Dehli: Motilal Banarsidass, pp. 85-86. ISBN 8120816765.
- ↑ "Com un artesà hàbil fa un carro, un cantant Yo, Poderós, he creat este himne per a tu. Si tu, oh Agni, Deu, ho acceptes de buen grado, podem obtindre aixina les Aigües celestials". - Rigveda 5.2.11, Traduït per Ralph T.H. Griffith
- ↑ «El Rig Veda/Mandala 5/Hymn 2».
- ↑ Witzel, 1995, p. 4.
- ↑ Flood, 1996, p. 37.
- ↑ Anthony, 2007, p. 49.
- ↑ Witzel, 2008, p. 68.
- ↑ Frazier, 2011, p. 344.
- ↑ Holdrege, 2012, pp. 249, 250.
- ↑ Dalal, 2014, p. 16].
- ↑ Talageri (2000), pág. 33
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 «Vedas explained» [1] archivat en Wayback Machine., artícul en anglés en el lloc web del Arya Samaj of Connecticut, Inc. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ MacDonell 2004, p. 29-39, Witzel 1997, p. 257-348
- ↑ En Wikisource es pot trobar una traducció de l'anglés a l'espanyol del text Vajasanei-samhita.
- ↑ Cf. E. Gallud Jardiel, "Brihadâranyaka Upanishad", en la seua Antologia de lliteratura clàssica índia. Texts sánscritos. Madrit: Miraguano S. A. Edicions, 2000, p. 15.
- ↑ Monier-Williams 2006, p. 207. [2] Accessed 5 April 2007.
- ↑ Apte 1965, p. 293.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Agud, Ana, i Francisco Rubio (traducció del sánscrito, introducció i notes): La ciència del Brahman: onze Upanisad antigues. Madrit: Trotta, 2000. ISBN 978-84-8164-367-1.
- Coomaraswamy, Ananda Kentish: Els Vedas: ensajos de traducció i exégesis. Madrit: Sanz i Torres, 2007. ISBN 978-84-96808-74-4
- De Palma, Daniel (edició i traducció): Upanisads (en pròlec de Raimon Panikkar). Madrit: Siruela, 2001. ISBN 84-7844-292-8.
- Dèu de Velasco, Francisco: Introducció a l'història de les religions. Madrit: Trotta, 1995/2002 (tercera edició revisada i aumentada). ISBN 978-84-8164-564-4
- Flood, Gavin: El hinduismo. Madrit: Akal Cambridge, 1998/2003. ISBN 978-84-8323-032-9.
- Ilárraz, Félix G., i Óscar Pujol (edició i traducció del sánscrito): El saber del bosc. Antologia de les principals Upanisads. Madrit: Trotta, 2003. ISBN 978-84-8164-594-1.
- Kramrisch, Stella: La presència de Siva. Madrit: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-679-7
- Martín Diza, Consol: Upanishad en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2001 [2.ª edició: 2009]. ISBN 978-84-8164-453-1.
- —, Bhagavad Gita en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 1997 [6.ª edició: 2009]. ISBN 978-84-8164-545-3.
- —, Brahma-sutras. En els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2000. ISBN 978-84-8164-385-5.
- —, Consciència i realitat. La Mandukya Upanisad en les karika de Gaudapada i els comentaris de Śankara. Madrit: Trotta, 1998. ISBN 978-84-8164-269-8.
- —, Discernimiento. Estudi i comentari del tractat Drig-Driśya-Viveka de Śankara. Madrit: Trotta, 2006. ISBN 978-84-8164-843-0.
- —, Gran Upanisad del Bosc en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-548-4.
- MacDonell, Arthur Anthony, A History of Sanskrit Literature, Kessinger Publishing, 2004. ISBN 1-4179-0619-7
- Tola, Fernando, i Carmen Dragoneti: Filosofia de l'Índia. Del Veda al Vedanta. El sistema Samkhya. Saber Perenne. Barcelona: Editorial Kairós, 2008. ISBN 978-84-7245-688-4.
- Vyasa, Bhagaván: Els Vedas. Traducció, pròlec i notes per Juan Bautista Bergua. Madrit: Edicions Ibèriques, La Crítica Lliterària, 1982 (1.ª ed., 5ª imp.). ISBN 978-84-7083-093-8
- Witzel, M., "The Development of the Vedic Cànon and its Schools: The Social and Political Milieu" in Witzel 1997, p. 257-348
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- (1975).«Vedic Literature: Saṃhitās and Brāhmaṇas».A History of Indian literature.Wiesnaden: Harrassowitz:1.
- (1976).«An Outline of Vedic Literature».Scholars Press for the American Academy of Religion..
- (1977).«A Comprehensive History of Vedic Literature – Brahmana and Aranyaka Works».Pranava Prakashan..
- «A Vedic Concordance».Maurice Bloomfield.Harvard University:.
- «The Vedas at sacred-texts.com».Sacred Texts..
- (1907).«A Vedic Concordance»..
- (1963).«Vaidika-Padānukrama-Koṣa: A Vedic Word-Concordance».Vishveshvaranand Vedic Research Institute.Hoshiarpur:.
- «An Enlarged Electronic Version of Bloomfield's A Vedic Concordance».Harvard University Press..
- (2004).«The Vedas : texts, language & ritual: proceedings of the Third International Vedic Workshop, Leiden 2002».Groningen Oriental Studies 20.Groningen : Forsten:.
- «On the History and the Present State of Vedic Tradition in Nepal»..
- «Sketch of the Historical Grammar of the Rig and Atharva Vedas».Journal of the American Oriental Society.18
- 203–353.ISSN 0003-0279.doi:10.2307/592303..
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vedas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.