Anar al contingut

Adi Shankara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Adi Shankara

Shánkara (788-820) també cridat Adi Shankaracharya (Plantilla:Lang-sa,[note 1]),[note 2] va ser un dels més importants pensadors de l'Índia. Va ser el primer que va consolidar la doctrina advaita vedanta (una de les escoles vedanta en l'Índia).

Per la seua fama posterior, se li atribuïxen més de 300 texts, entre comentaris (Bhāṣya), exposicions tòpiques introductòries (Prakaraṇa grantha) i poesia (Stotra).[1][2]. No obstant, és provable que la majoria d'elles hagen segut escrites per admiradors o pretenents o erudits en nom epónimo.[3]}[4] Les obres conegudes escrites pel propi Shankara són el Brahmasutrabhasya,[1] els seus comentaris sobre dèu principals Upanishads, [1][3] el seu comentari sobre el Bhagavad Gita,[5] i el Upadeśasāhasrī. [6][7] L'autenticitat de Shankara com a autor de Vivekacūḍāmaṇi ha segut qüestionada i majorment rebujada per la erudición.[8][9]

La preocupació central dels escrits de Shankara és el coneiximent liberador de la verdadera identitat del jivatman (yo individual) com Ātman-Brahman, [10][11] prenent els Upanishads com un mig independent de coneiximent, més allà de la Mīmāṃsā-exégesis ritualment orientada dels Vedas. [12][13][note 3][note 4] El Advaita de Shankara mostra influències del budisme Mahayana, a pesar de les crítiques de Shankara; [15][16] i els oponents hindús del Vaishnava han aplegat a acusar a Shankara de ser un "cripto-budiste", "[17][18][19][note 5] una calificació que és rebujada per la tradició Advaita Vedanta, destacant els seus respectius punts de vista sobre Atman, Anatta i Brahman. [20]

Shankara té un estatus sense parangón en la tradició del Advaita Vedanta,[12][21] pero la seua influència en el pensament intelectual hindú ha segut qüestionada.[22][23][24] Fins a el X Shankara va ser eclipsat pel seu contemporàneu més antic Maṇḍana El meuśra,[23][25] i no hi ha menció d'ell en fonts hindús, budistes o jainistas coincidentes fins a el XI.[26] L'image popular de Shankara va escomençar a prendre forma en el XIV, sigles despuix de la seua mort, quan Sringeri matha va escomençar a rebre el patrocini dels reis de l'Imperi Vijayanagara[25][27][28][29] i varen canviar la seua llealtat del saivismo agámico advaítico a l'ortodòxia brahmánica advaita. [30] #Hagiografia que daten dels sigles XIV-XVII lo deificaron com un #gobernant-renunciat, viajant en un digvijaya (conquista dels quatre barris)[31][32] a través del subcontinent indi per a propagar la seua filosofia, derrotant als seus oponents en debats teològics. [33][34] Estes #hagiografia ho retraten com a fundador de quatre mathas ("monasteris"), i Adi Shankara també va aplegar a ser considerat com l'organisador de la Dashanami orde monástica, i el unificador de la Shanmata tradició de cult.

El títul de Shankaracharya, utilisat pels caps de certs monasteris de l'Índia, deriva del seu nom.

Noms

[editar | editar còdic]

També se li coneix com:

  • आदि शंकर en alfabet devanagari
  • āvaig donar śaṅkara en AITS (alfabet internacional de transliteración sánscrita)
  • /aadi shankará/ (antiga pronunciació en idioma sánscrito)
  • [aːd̺i ɕaŋka'ra] (la mateixa pronunciació escrita en alfabet IPA)
  • /aadi shankará achariá/ (antiga pronunciació en idioma sánscrito)
  • /ádi shánkar achária/ (pronunciació moderna en atres idiomes de l'Índia)
  • Shánkar Acharia (ācārya significa ‘mestre’)
  • /shankarachária/ (en pronunciació anglesa)
  • Shankaracharya
  • Sankaracharya
  • Adi Shankara
  • Shánkar
  • Shankar
  • /shánkar/ (pronunciació anglesa)
  • ആദി ശങ്കരാ (en idioma malaialam).

Etimologia

[editar | editar còdic]

Adi Shánkar significa ‘el [deu] Shiva principal’, sent āvaig donar: primer o principal; i śaṅkara: el deu Shiva.

Ensenyances

[editar | editar còdic]

El seu gurú (mestre espiritual) va ser un sanátani (practicant del sanátan-dharma, la ‘religió eterna’, el hinduismo) cridat Govindapada, qui era discípul de Gaudapada autor dels kárika [comentaris en vers] del Mandukia-upanishad).

Les ensenyances de Shánkara se sintetisen en tres tesis:

  • L'Absolut (Brahman) és la realitat.
  • El món és fenomen-ilusió.
  • L'ànima encarnada (yivá) no és diferent de l'Absolut (és només l'Absolut-Brahman).

Shánkara afirma que l'única doctrina dels Upanishad és la de l'unitat. No obstant, ya que no pot haver unitat separada de la diversitat, ell no denomina "monisme" a la seua doctrina, sino solament no dualitat (a: ‘no’; i dvaita: ‘dualitat’).

Estrictament parlant, és per tant erròneu dir, com ocorre en una pléyade d'indólogos i orientalistes occidentals (com Fernando Tola, Carmen Dragonetti, Jean Roger Riviere, etc.) que Shánkara predica l'unitat nueta. Si aixina fora, el seu Absolut seria la "pura res". Pero en canvi —com diu el mestre advaita Vachaspati (900-980 d. C.)—, Shánkara només nega lo múltiple, pero tampoc afirma a ultranza una sola realitat. Per a actualisar esta opinió de la tradició, és dir que el advaita no és un monisme panteísta, sino un no dualisme, basta llegir les obres completes de mestres advaitas contemporàneus com Ramana Maharshi, Nisargadatta, etc.

En parla espanyola destacats professors de la Universitat Complutense de Madrit (com Ernesto Ballesteros, Roberto Pla, Consol Martín, Mónica Cavallé, etc.) han investigat el advaita de manera profunda i rigorosa. El filòsof i teòlec Raimon Panikkar també basa bona part dels seus escrits en la tradició advaita, que descriu com «ni monisme ni dualisme». Sesha, a la seua volta, qui ha experimentat de forma permanent esta experiència de la no dualitat, és dels principals professors d'esta corrent de pensament per al món occidental.

Història de la tradició

[editar | editar còdic]

Es deu recordar que la tradició advaita es pot descriure en térmens de dos aspectes: la tradició filosòfica de comentaris i subcomentarios a les obres vedánticas, i la tradició religiosa de la renúncia (saniasa), a on es destaquen vàries obres de Shánkara. Els dos aspectes estan molt íntimament relacionats. La tradició saniasa seguix viva fins a hui. Shánkara va crear la sampradaia (successió de mestres) dasanami i va establir quatre mathas (monasteris) en Sringeri (en Karnataka), Puri (en Orissa), Duaraka (en Guyarat) i Yiotir Matha (en Uttar Pradesh). Els successius caps d'estos mathas i d'atres monasteris advaita d'Índia, també es varen fer cridar shankaracharias. Els mestres més reconeguts en Occident (que es feyen cridar yivan muktas o ‘lliberats en vida’) varen ser Vivekananda, Yogananda, Shivananda i Chinmaiananda. Recentment l'Organisació shankarasharya es va estendre cap al continent americà en l'obertura de l'Organisació Shankarasharya d'Amèrica.

Els seus quatre discípuls principals

[editar | editar còdic]

Shankaracharia va tindre numerosos seguidors, discípuls i devots pero quatre varen obtindre major popularitat. Es dien Padmapada, Vartikakara, Hastamalaka i Totaka. Són reconeguts també pels quatre Mathas (monasteris) establits en els quatre racons del país d'Índia que varen adquirir els seus noms i a on hui es continua transmetent els seus ensenyances hinduistas[35]

Padmapada

[editar | editar còdic]

Padmapadacharya va ser el primer dels quatre discípuls de Shánkara. Ho va conéixer en Kashi i va ser acceptat gràcies a la seua oració sincera.[35] Estava tan agraït en el seu mestre quan ho va rebre com a discípul que va travessar un llac corrent cap a ell i es diu que a on els seus peus varen tocar l'aigua va nàixer una flor de loto d'a on naix el seu nom que precisament significa ‘aquell dels peus de loto’. Quan es diu «ser com Padmapada» vol dir ser delicat, caminar delicat, llauger i en alegria.[36]


Vartikakara

[editar | editar còdic]

Va ser el seu segon discípul. Era un intelectual molt reconegut i sobreixent i vivia en un chicotet poble cridat Mahishmati (hui en dia és Maheshwar). Varen entrar abdós en un gran debat de varis dies i finalment Shánkara va guanyar i Vartikakara es va convertir en el seu discípul, també conegut com 'Sureshwaracharya'.[35]

Hastamalaka

[editar | editar còdic]

Els pares de Hastamalaka ho creïen un chiquet molt mec i indulgent puix no pronunciava paraula alguna, fins que ho varen dur en Shánkara. Es diu que Shankaracharia li va preguntar: «¿Quí eres, el meu chiquet?», i ell va respondre: «Soc l'eterna consciència, que tot lo permea, sense forma ni matèria». Shánkara li va demanar als seus pares que li permeteren al chiquet ser el seu discípul, i aixina va ser.[35][37] El seu nom vol dir ‘guinda-mane’ (o siga, ‘aquell que fa qualsevol cosa fàcilment, tan fàcil com sostindre una guinda en la mà’). La frase «ser com Hastamalaka» significa ser tan eficient que tot treball li resulta fàcil i simple.[36]

Trotaka

[editar | editar còdic]

Trotakacharya era el més inocent dels quatre. No semblava entendre el coneiximent o l'espiritualitat. Pero estava plenament enamorat del seu gurú i volia fer tot lo que poguera per ell. Estava immers en devoció pero era molt #terramaner i interrompia els profunts discursos de Shankaracharia. Un dia Shánkara no volia escomençar la seua charrada sense la presència de Trotaka, qui estava llavant la roba i preparant menjar. Els demés discípuls no entenien per qué, ya que de qualsevol manera Trotaka no comprendria les paraules de Shánkara. De sobte varen escoltar a Trotaka venint i cantant uns slokas jamai abans sentits i molt profunts i bells. Tots els presents varen quedar maravillados. Shankaracharia va demostrar en el seu discípul que el coneiximent emergix no solament de l'inteligència o intelectualidad sino també de la profunda devoció al gurú.[36][35] [37]

Datació

[editar | editar còdic]

Sobre l'época en que va viure Shánkara, es proponen a lo manco dos hipòtesis:

  • 788-820 d. C.: esta és l'opinió principal dels estudiosos, ubicant el naiximent de Shánkara a fins del sigle VIII. Estes dates es basen en les senyes del temple de Śringeri Śāradā Pītham, que és l'únic matha (monasteri) que ha mantingut un registre relativament intacte dels seus acharias (mestres). Segons este registre, Shánkara va nàixer en l'any 14 del govern del rei Vikramaditya. Els historiadors actuals suponen que es referix a Vikramaditya II (733-746), de la dinastia Chalukya (de Badami). En l'antiguetat (quan es tractava d'ubicar a Shánkara en l'antiguetat remota) es creïa que es referia a Chandragupta II (sigle IV). Esta data és acceptada per Swami Tapasyananda (encara que en dubtes) i per l'historiador Keay. Esta data és coherent en el fet de que Shánkara cita al llògic budiste Dharmakirti, qui és mencionat per Huen Tsang (sigle VII). Ademés, es creu que el sant Kumarila Bhatta —casi contemporàneu de Shánkara— va viure en el sigle VIII.
  • 509-477 a. C.: esta data —casi un mileni més antiga— es basa en el registre dels monges del mathas de Dwaraka i en Puri i en el quint Pītham (un text no canònic) en Kanchi. La majoria dels historiadors creuen que per les invasions i a atres discontinuidades, els registres dels mathas de Dwarka i de Puri no són tan confiables com els de Sringeri.

Shánkara en el cine

[editar | editar còdic]
  • En 1983, baixe la direcció de GV Iyer es va estrenar la película Adi Shankaracharya, la primera película rodada enterament en idioma sánscrito.[38] La película va rebre el Premi Nacional de Cine Indi a la Millor Película, Millor Guion, Millor Fotografia i Millor Àudio.[39][40]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Adi significa "primer", per a distinguir-ho d'atres Shankaras.
  2. ↑ També se li coneix com Shankara Bhagavatpada (en International Alphabet of Sanskrit Transliteration: Śaṅkara Bhagavatpādona), Shankara Bhagavatpadacharya (en International Alphabet of Sanskrit Transliteration: Śaṅkara Bhagavatpādācārya) o Shankaracharya, a voltes deletreado Sankaracharya.
  3. ↑ Shankara, himself, had renounced all religious ritual acts.[14]
    For an example of Shankara's reasoning "why rites and ritual actions should be given up", see Karl Potter on p. 220;
    Elsewhere, Shankara's Bhasya on various Upanishads repeat "give up rituals and rites", see for example Shankara's Bhasya on Brihadaranyaka Upanishad pp. 348–350, 754–757
  4. ↑ Compare Mookerji 2011 on Svādhyāya (Vedic learning). Mookerji (2011, pp. 29–31) senyala que el Rigveda, i el comentari de Sayana, contenen passages que critiquen com a infructuosa la mera recitació de les Ŗik (paraules) sense comprendre el seu significat intern o essència, el coneiximent del dharma i del Parabrahman. Mookerji (2011, pp. 29, 34) conclou que en l'educació Rigvédica dels mantras "la contemplació i comprensió d'el seu significat era considerada com més important i vital per a l'educació que la seua mera repetició mecànica i correcta pronunciació." Mookerji (2011, p. 35) es referix a Sayana afirmant que "al domini dels texts, akshara-praptī, li seguix artha-bodha, la percepció del seu significat." (Artha també pot significar "meta, propòsit o essència", segons el context. Vejau: Sanskrit English Dictionary Universitat de Kloen, Alemània (2009); Karl Potter (1998), Encyclopedia of Indian Philosophies, Volum 4, ISBN 81-208-0310-8, Motilal Banarsidass, pp 610 (nota 17)). Segons Mookerji (2011, p. 36), "la realisació de Veritat" i el coneiximent de paramatman revelat als rishis és el verdader objectiu de l'aprenentage védico, i no la mera recitació de texts.
  5. ↑ King (1995, p. 183): "It is well-known that Sankara was criticized by later (rival) Vedantins as a crypto-Buddhist (pracchana bauddha).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Mayeda, 2006, pp. 6-7.
  2. ↑ Isaeva, 1993, pp. 2-3.
  3. ↑ 3,0 3,1 Hacker, 1995, pp. 30-31.
  4. ↑ Halbfass, 1983.
  5. ↑ Rambachan, 1991, pp. xii-xiii.
  6. ↑ Halbfass, 1990, pp. 205–208.
  7. ↑ Koller, 2007, pp. 98–106.
  8. ↑ Grimes, 2004.
  9. ↑ Shah-Kazemi, 2006, p. 4.
  10. ↑ Koller, 2007, pp. 98-106.
  11. ↑ Nakamura, 1999, p. 176.
  12. ↑ 12,0 12,1 Comans, 2000, p. 163.
  13. ↑ Chattopadhyaya, 2000.
  14. ↑ Potter, 2008, p. 16.
  15. ↑ Shcherbatsky, 1927, pp. 44-45.
  16. ↑ Dasgupta, 1997, p. 494.
  17. ↑ Biderman, 1978, pp. 405-413.
  18. ↑ Isaeva, 1993, p. 14.
  19. ↑ King, 1995, p. 183.
  20. ↑ Isaeva, 1993, pp. 60, 145–154.
  21. ↑ Sharma, 1962, p. vaig vore.
  22. ↑ Roodurmun, 2002, p. 29.
  23. ↑ 23,0 23,1 King, 2001, p. 128.
  24. ↑ Tola, 1989.
  25. ↑ 25,0 25,1 Roodurmun, 2002, pp. 33-34.
  26. ↑ Clark, 2006, p. 217.
  27. ↑ Hacker, 1995, p. 29-30.
  28. ↑ Goodding, 2013, p. 89.
  29. ↑ Blake Michael, 1992, pp. 60-62 en notes 6 7 i 8.
  30. ↑ Clark, 2006, p. 215, 221-222.
  31. ↑ Nowicka, 2016, p. 147.
  32. ↑ Bader, 2001, p. vii.
  33. ↑ Raju, 1985, p. 383.
  34. ↑ Allen, 2017.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 23 de setembre de 2012.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Four disciples Shankaracharya students.
  37. ↑ 37,0 37,1 https://web.archive.org/web/20120207054527/http://swaminarayantirtha.org/ashlinge.htm
  38. ↑ http://www.imdb.com/title/tt0085138/
  39. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2013. Consultat el 13 de giner de 2013.
  40. ↑ Premi Nacional de Cine.

https://www.vedantaadvaita.com/

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Martín Diza, Consol: Upanishad en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2001 [2.ª edició: 2009]. ISBN 978-84-8164-453-1.
  • —, «Bhagavad gita» en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 1997 [6.ª edició: 2009]. ISBN 978-84-8164-545-3.
  • —, «Brahma-sutras» en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2000. ISBN 978-84-8164-385-5.
  • —, Consciència i realitat. La «Mandukya upanisad» en les karika de Gaudapada i els comentaris de Śankara. Madrit: Trotta, 1998. ISBN 978-84-8164-269-8.
  • —, Discernimiento. Estudi i comentari del tractat «Drig-driśya-viveka» de Śankara. Madrit: Trotta, 2006. ISBN 978-84-8164-843-0.
  • —, Gran Upanisad del Bosc en els comentaris advaita de Śankara. Madrit: Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-548-4.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Adi_Shankara&oldid=621911»