Ramana Maharshi

Ramana Maharshi

Venkataraman Iyer, més conegut com Ramana Maharshi (Tiruchuzhi, 30 de decembre de 1879 - Sri Ramana Ashram, 14 d'abril de 1950), fon un important mestre espiritual hinduista indi.

Pertanyia a la doctrina vedanta advaita (‘no dual’, no hi ha ànimes i Deu, sino que les ànimes són Deu). Va ser un dels religiosos hinduistas més coneguts de el XX, junt a Paramahansa Yogananda i Sri Aurobindo. Va viure en el sagrat tossal de Arunachala en Tiruvannamalai (a 170 km de Madrás) en l'estat de Tamil Nadu (Índia). El núcleu de les seues ensenyances va ser la pràctica de atma-vichara (l'indagació de l'ànima).

Biografia

Primers anys (1879-1895)

Temple de Tiruchuzhi, Tamil Nadu

Ramana Maharshi va nàixer com Venkataraman Iyer el 30 de decembre de 1879 en el llogaret Tiruchuzhi, prop d'Aruppukkottai, Virudhunagar, districte de Tamil Nadu, Índia del Sur. Era el segon de quatre fills d'una família hindú ortodoxa brahmán. El seu pare era Sundaram Iyer (1848-1890), del linaje de Parashara, i la seua mare Azhagammal (1864-1922). Va tindre dos germans, Nagaswami (1877-1900) i Nagasundaram (1886-1953), i una germana menor, Alamelu (1887-1953). El seu pare era un advocat de la cort.

Tant un tio patern del seu pare com el germà d'este s'havien convertit en sannyasins. La família de Venkataraman pertanyia a la confessió Smarta, i adoraven regularment a Shiva, Vishnu, Ganesha, Surya i Shakti en la seua casa.

Quan Venkataraman tenia sèt anys va tindre el seu upavīta, l'iniciació tradicional dels tres varnas superiors en l'aprenentage brahmánico i el coneiximent del Ser. Tenia molt bona memòria, i era capaç de recordar informació despuix d'escoltar-la una volta, una habilitat que utilisava per a memorisar poemes tamiles.

Narasimha senyala que Venkataraman solia dormir molt profundament, sense despertar-se per sons forts, ni tan sols quan el seu cos era colpejat per uns atres. Quan tenia uns dotze anys, va poder haver experimentat estats meditativos profunts espontàneus. Sri Ramana Vijayam, la biografia tamil que va aparéixer per primera volta en la década de 1920, descriu un periodo uns anys abans de l'experiència de mort en Madurai:

S'aferrava a mi alguna pràctica incompleta d'un naiximent passat. Posava l'atenció únicament en el meu interior, oblidant el cos. A voltes estava assentat en un lloc, pero quan recuperava la consciència normal i m'alçava, em donava conte de que estava tombat en un estret espai diferent [al que m'havia assentat en un principi].

Quan tenia uns onze anys, el seu pare ho va enviar a viure en el seu tio patern Subbaiyar a Dindigul, ya que volia que els seus fills reberen educació en llengua anglesa per a que pogueren accedir al servici civil de la Índia britànica. En l'escola del poble de Tiruchuzhi només s'ensenyava tamil, a la que va assistir durant tres anys. En 1891, quan el seu tio va ser traslladat a Madurai, Venkataraman i el seu germà major Nagaswami es varen mudar en ell. En Dindigul, Venkataraman va assistir a una escola hindú a on s'ensenyava anglés, i va permanéixer allí durant un any.

El seu pare, Sundaram Iyer, va morir sobtadament el 18 de febrer de 1892. Despuix de la mort del seu pare, la família es va separar; Venkataraman i Nagaswami es varen quedar en Subbaiyar en Madurai. Ramana Maharshi va nàixer en el nom de Venkata Ramana (‘la que dona plaure a Venkata’, la deesa Lakshmī, consorte del deu Vishnú). Veuṅkaṭa és un nom del deu Vishnú. Des de la seua joventut, se li va escomençar a cridar maharshi, ‘gran sabio’ (sent mahā: ‘gran’; i rishí: ‘sabio’). També se li va otorgar la denominació Bhagaván (Senyor, ‘el que aporta prosperitat’).

Als setze anys, va sentir a algú mencionar el tossal Arunachala. Encara que ell no sabia el significat de la paraula (és el nom d'un tossal sagrat associat a la divinitat hindú Shivá), només sentir este nom va causar un impacte en ell. Llavors es va fer en una còpia del Periya Puranam de Sekkilar, un llibre que descriu les vides dels sants shivaístas (adoradores del deu Shivá). Ramana dia que fins a eixe moment eixa va ser l'única obra religiosa que havia llegit; va despertar en ell certa curiositat pel fenomen religiós, que desconeixia completament.

Adolescència i realisació (1895-1896)

A mitan de 1896 (als 17 anys), va tindre la seua primera experiència sobrenatural: va ser súbitamente abordat pel sentiment de que anava a morir. Es va gitar en el sol, convençut de la seua mort, va retindre la respiració i es va dir: «El meu cos està mort, pero yo encara viu». Aixina va alcançar un espontàneu atma gñana (‘coneiximent de l'ànima’): es va donar conte de que ell no era el cos, sino l'ànima. Alguns autors diuen que va alcançar el samadhi despuix de severes #penitència, pero Ramana va negar sempre este extrem: «No vaig tindre periodo preparatori o purgativo de cap tipo [...] no tenia idea de lo que era la meditació. [...] El ser no és realisat per l'acció de ningú, sino precisament quan contenim el nostre desig d'actuar, nos quedem quets i silenciosos i som lo que realment som».

Venkataraman va assistir primer a la Scott's Middle School i despuix a la American Mission High School, a on va conéixer el cristianisme.

En novembre de 1895 Venkataraman es va donar conte de que Arunachala, la montanya sagrada, era un lloc real. Sabia de la seua existència des de molt menut, i es va sentir abrumar en donar-se conte de que realment existia. Durant este temps també va llegir Periya Puranam' de Sekkizhar, un llibre que descriu les vides dels 63 Nayanmars, que "li va causar una gran impressió", i li va revelar que la "Unió Divina" és possible. Segons Osborne, durant les seues visites al Temple de Meenakshi Amman en Madurai va començar a despertar-se una nova corrent de consciència, "un estat de consciència benaventurada que transcendia tant el pla físic com el mental i que, no obstant, era compatible en el ple us de les facultats físiques i mentals". Pero Ramana Maharshi va declarar més vesprada que va seguir sense interessar-se per la religió o l'espiritualitat fins a la seua despertar huit mesos despuix.

Segons Narasimha, en juliol de 1896, Als 16 anys, va tindre una repentina por a la mort. Va ser colpejat per "un centelleig d'excitació" o "calor", com un avesam, una "corrent" o "força" que semblava posseir-li,}. mentres el seu cos es posava rígit. Es va iniciar un procés d'autoindagación, preguntant-se: "¿qué és lo que mor?". Va aplegar a la conclusió de que el cos mor, pero esta "corrent" o "força" permaneix viva, i va reconéixer esta "corrent" o "força" com el seu Ser, que més vesprada va identificar en "el Deu personal, o Iswara".

En un dels seus rars comentaris escrits sobre este procés Ramana Maharshi va escriure: "indagant en el meu interior ¿Quí és el vident? vaig vore que el vident desapareixia deixant només Allò que permaneix per a sempre. Cap pensament va sorgir per a dir Yo vaig vore. ¿Cóm podria llavors sorgir el pensament per a dir Yo no vaig vore?".

Més vesprada en la seua vida, va cridar a la seua experiència de mort akrama mukti, "lliberació súbita", en contraposició a la krama mukti, "lliberació gradual" com en el camí Vedanta de jnana yoga. Va resultar en un estat mental que més vesprada va descriure com "l'estat mental de Iswara o el jnani:"

Sabent que la seua família no li permetria convertir-se en sanyassin i abandonar la seua llar, Venkataraman es escabulló, dient-li al seu germà que necessitava assistir a una classe especial en l'escola. Venkataraman va pujar al tren el 29 d'agost de 1896 i va aplegar a Tiruvannamalai l'1 de setembre de 1896, a on va permanéixer el restant de la seua vida.^{cita requerida}

Discípuls

Va abandonar la seua llar i es va anar fins a Tiruvannamalai. En el temple d'Arunachaleshvara (Shivá, ‘el Senyor del tossal Aruna’) va permanéixer varis mesos sense menjar: «Deixaven aliments al meu entorn: llet, frutes, pero ¿quí pensava en menjar?». Ramana creïa fermament que el sagrat tossal Arunachala era el centre espiritual del món. Poc a poc es varen acostar persones que desijaven ser els seus discípuls, captivats pel «menut swami». A partir de 1912 casi es varen terminar els seus periodos d'absorció prolongada i va dur una vida completament normal. La seua mare Alagammal es va traslladar junt al seu fill, en 1916. Llavors Ramana contava en molts devots hindús de divers orige i condició, i varis occidentals, com F. H. Humphreys, el major Chadwick, Paul Brunton, S. Cohen i Arthur Osborne, entre uns atres.

El 19 de maig de 1922 va morir la seua mare. Ramana diria sobre este importantíssim succés en la seua vida: «Ella no va morir, va ser reabsorbida en la font». Ell explicava que ella durant la seua mort física, havia experimentat mahā samādhi (meditació màxima), i que segurament s'havia lliberat del samsara (el cicle de #naiximent i morts), alcançant la lliberació espiritual total.

Qualitats de Ramana

En la seua vida ell era un eixemple d'orde i puntualitat, ademés colaborava en cuinar, era un gran cuiner, mai va acceptar que se li donara un tracte especial de cap manera, sempre va ser respectuós de totes les creències. Maharshi coneixia perfectament l'anglés, el hindi, el tamil i atres idiomes de l'Índia, i encara que no és molt coneguda la seua faceta de traductor, va realisar vàries traduccions dels clàssics a petició dels seus discípuls, com a obres de Shankara Acharia, etc.

cal destacar que, com la majoria de mestres hinduistas, va mantindre una dieta vegetariana, és dir tenia com a condició de gran ajuda per al desenroll espiritual d'alt nivell, la necessitat de consumir aliments sáttwicos (purs) és dir no consumir aliments basats en la matança d'animals. Sí acceptava derivats com la llet, pero no els ous per la vida potencial que es troba en ells. De la mateixa manera que sant Francisco d'Assís, fon un gran amant dels animals, sempre els va cuidar i va protegir, de manera maternal, ell dia: «No sabem qué ànimes poden habitar eixos cossos i per a completar qué part de la seua karma busquen la nostra companyia». La seua discípula més devota va ser la seua vaca Lakshmí. També hi havia varis gossos en el áshram (en l'Índia els gossos són molt despreciats i maltractats), que inclús no menjaven fins que Ramana menjava, també varis pavos reals, mones, mangostas, fardes i fins a serps.

En 1938 va rebre la visita de qui seria més tarde el primer president de l'Índia, Rajendra Prasad, quí va declarar que havia anat a rebre el darshan (presència, ‘visió’) de Ramana per consell del propi Mahatma Gandhi, que li havia dit lliteralment: «Si vols tindre pau, veu al Ramana áshram (el monasteri de Ramana) i permaneix uns dies en presència de Sri Ramana Maharshi. No fa falta que parles ni que li faces preguntes».

Mort

En 1947 es temia per la seua salut i en 1949 se li va detectar un tumor cancerós en el braç esquerre. Es va sometre a varis tractaments, pero cap va donar resultat. Se li vea indiferent front al seu final. Als seus discípuls que es llamentaven els dia: «Es desanimen perque diuen que em vaig, pero ¿on podria anar, i cóm?». Va fallir en la seua institució, el Sri Ramana Ashram, en la ciutat de Tiruvannamalai (Índia) el 14 d'abril de 1950, als 70 anys d'edat.

Les seues ensenyances

Lo que trobem en la vida i les ensenyances de Sri Ramana és la més pura essència de l'Índia; el seu alé d'una humanitat lliberada del món, i que llibera del món, és una vora de milenis...per a l'hindú està clar que el sí-mateixa, en quant font espiritual, no és diferent de Deu; i en la mida de que l'home permaneix en el seu sí-mateixa, no només està contingut en Deu, sino que és Deu mateix. Respecte d'açò, Sri Ramana és claríssim. El saber i misticisme d'Orient tenen, per lo tant, molt que dir-nos. Estan ahí per a recordar-nos les coses similars que tenim en la nostra pròpia cultura i que hem oblidat... Res menys que el destí del nostre home interior. La vida i les ensenyances de Sri Ramana no només són importants per a l'hindú, sino també per a l'occidental. No només configuren un document de gran interés humà, sino també un mensage d'advertència, dirigit a la humanitat que corre el risc de perdre-se en el caos del seu inconsciencia i de la seua falta de control.

Carl Gustav Jung (sicòlec suís).

Ramana va ensenyar un método cridat atma vichara (autoindagación de l'ànima), en el que el buscador focaliza la seua atenció contínuament en el «pensament yo» (la base de l'activitat mental), en la finalitat de trobar el seu orige. Al principi açò requerix esforç, pero finalment sorgix alguna cosa més profunt que l'ego, i el pensament es dissol en el atman-Brahman (ànima-Deu). Ramana creïa en les paraules del Mandukia upanishad diu: «Aiam atma brahma» (‘l'ànima és Deu’).

Ramana és reconegut com un mestre hindú de la corrent de pensament védico vejauānta (‘final dels Vedás’) aduaita (‘no dual’, no hi ha ànimes i Deu, sino que les ànimes són Deu), i va tindre molts seguidors en Índia i en l'exterior.

El pensament de Ramana es basa completament en la doctrina advaita que es desprén dels texts Upanishad.^{cita requerida}

Obra

Poemes devocionales (bhakti)

• Sri arunachala atchra-mana-malai (guirnalda de lletres per a Sri Arunachala).
• Sri arunachala nava-mani-malai (collar de gemas per a Sri Arunachala).
• Sri arunachala pathigam (onze estrofes a Sri Arunachala).
• Sri arunachala ashtakam (huit estrofes a Sri Arunachala).

Poemes doctrinales (gñāna)

• Upadesha ulladu (l'essència de l'instrucció).
• Ulladu narpadu (quaranta [versos] sobre lo real), en tamil.
• Anubandham (suplement de l'anterior).
• Eka atma panchakam (cinc estrofes sobre l'ànima única).

Poemes menors

• La vora de popadum.
• El coneiximent de atman.
• A propòsit del seu aniversari.
• Reproches a l'estòmec.
• Excuses a les avespes.
• Respostes a la seua mare.
• Per la curació de la seua mare.
• Arunachala ramana (‘Ramana, el del tossal Arunachala’).
• El ser en l'interior del cor.
• Somiar despert.
• Nou estrofes soltes.

Traduccions

Va realisar vàries traduccions dels clàssics, sent molt destacades les de les obres de Shankará Acharia:

• Viveka chudamani.
• Drig drisia viveka.
• Dakshina murti stotra.
• Atma bodha.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Hinduismo|20px|Vore el portal sobre Hinduismo]] Portal:Hinduismo. Contingut relacionat en Hinduismo.
• Papaji (H.W.L. Poonja)
• Nisargadatta Maharaj
• Mooji
• Jason Brett Ser-li

Bibliografia

• Anònim: Pláticas en Sri Ramana Maharshi. Buenos Aires: Kier, 1993.
• Anònim: Sri Ramana Gita. Màlaga: Siri, 1987.
• Anònim: Sat Darshanam. Màlaga: Siri, 1988.
• Ballesteros, Ernesto (traductor): Dia a dia en Bhagavān. Madrit: Etnos, 1995. Traducció a l'espanyol de les seues conversacions.
• Ballesteros, Ernesto: Les ensenyances de Ramana Maharshi. Barcelona: Kairós, 1998.
• Ballesteros, Ernesto (traductor i comentariste): Sat darshanam (‘sis conferències’, obra sobre la doctrina adwaita). Madrit: Bhisma, 1990.
• Muruganar, Sri (1893-1973): Gurú vachaka kovai (‘série de paraules del mestre’).
• "Nan Yar - ¿Quí Soc Yo?
• Ramana: Upadesha undiyar (‘l'essència del autoconocimiento’, en tamil, 30 frases doctrinales). Mèxic: Yug, 1992.
• traduït al sánscrito com «Upadesha saar».

• Visvanathan, Susan (2010), The Children of Nature: The Life and Legacy of Ramana Maharshi. New Delhi: Roli/Lotus.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ramana Maharshi.
• SriRamanaMaharshi.org (sitie web dels discípuls de Ramana en Índia; en anglés).

• Bloomington Satsang (en espanyol).