Anar al contingut

Shivaísmo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:A havan ceremony on the banks of Ganges, Muni ki Reti, Rishikesh.jpg
Shivaísmo

El shivaísmo o shaivismo (Plantilla:Lang-sa) és una de les principals tradicions hindús, que rendix cult a Shiva[1][2][3]com Ser Suprem. És, junt en el visnuismo, una de les principals i més populars denominacions hindús,[4][5]i incorpora moltes subtradiciones que van des del teisme dualista devocional, com el Shaiva Siddhanta, fins al no teisme monista orientat al yoga, com el shaivismo de Cachemira.[6][7][8]Considera tant als Vedas com els Agamas fonts importants de teologia.[9][10][11]

El shaivismo o shivaísmo es va desenrollar com una amalgama de religions i tradicions prevédicas derivades de les tradicions i #filosofia Shaiva Siddhanta del sur de Tamil, que es varen assimilar en la tradició no védica de Shiva.[12]En el procés de sanscritización i la formació del hinduismo, a partir dels últims sigles a. C., estes tradicions pre-védicas es varen alinear en la deidad védica Rudra i atres deidades védicas, incorporant les tradicions no védicas de Shiva al redil védico-brahmánico.[2][13]

Tant el shaivismo devocional com el monista es varen fer populars en el primer mileni d. C., convertint-se ràpidament en la tradició religiosa dominant de molts regnes hinduistas.[2]Poc despuix va aplegar al surest asiàtic, a on es varen construir mils de temples shaivitas en les illes d'Indonèsia, Camboya i Vietnam, que coevolucionaron en el budisme en estes regions.[14][15]


La teologia shaivita comprén des de que Shiva és el creador, preservador i destructor fins que és lo mateix que el Atman (Yo) dins d'un mateix i de tot ser viu. Està estretament relacionada en el shaktismo, i alguns shaivas rendixen cult tant en temples de Shiva com de Shakti.[8]És la tradició hindú que més accepta la vida ascética i fa recalcament en el yoga, i de la mateixa manera que atres tradicions hindús anima a l'individu a descobrir i ser un en Shiva en el seu interior.[6][7][16] Els seguidors del shaivismo es denominen shivaístas, «shaivitas» o «saivas».


Shiva, el deu creador i destructor dels móns, és mencionat en els Vedas baix atres noms com Rudra o Maheshwaram.

Història del shivaísmo

[editar | editar còdic]

Originalment de la Índia, el shivaísmo té adherentes per tota l'Índia i és particularment popular entre els tamiles (del sur de l'Índia i de Sri Lanka) i els kannadigas (de Karnataka). Algunes tradicions de la regió atribuïxen la difusió del shivaísmo en el sur de l'Índia al famós sabio Agastia Muni. Estes tradicions afirmen que Agastia també va dur les tradicions védicas, i el idioma tamil.

Existixen innumerables temples i sepulcros shivaístas. Molts dels sepulcros estan acompanyats per murtis (estàtues sagrades) de Ganesh (en sánscrito ‘senyor dels ganes’, que són les huestes de seguidors del deu Shivá), qui és el fill de Shivá i Párvati. Els dotze yiotir-linga (falos lluents), són els més estimats del shivaísmo.

Doctrines i adoració en el shivaísmo

[editar | editar còdic]

El shivaísmo és una forma de pràctica i doctrina espiritual no dual que es va originar en l'Índia. Els shivaístas creuen que la creació sancera és una expressió de la divinitat conscient, i no és diferent d'eixa divinitat que criden Shivá. Perque ell és simultàneament el creador i destructor, Shivá és inmanente i al mateix temps transcendent. Com en totes les denominacions hinduistas, el shivaísmo reconeix l'existència de moltes atres deidades, pero les consideren meres expressions de l'ent suprem, Shivá. Este tipo de creència es diu el teisme monista: l'univers és una mónada o consciència única que s'expressa de manera dualista, pero fonamentalment, és solament un: Shivá.

El shivaísmo és una denominació molt devocional i mística del hinduismo. Com és una religió en una perspectiva molt àmplia, el shivaísmo comprén sistemes filosòfics, rituals, llegendes, misticisme i vàries pràctiques de yoga. Conté tradicions monistas i dualistas.

Els shivaístas creuen que Deu transcendix una sola forma, i els seus devots freqüentment veneren a Shivá en la forma d'un lingam (falo) que simbolisa a l'univers sancer. Shivá també és venerat com la manifestació antropomórfica de Nataraja, el bailador diví que anima a l'univers i ho destruïx cada molts millons d'anys. També és Dakshina-murti (la forma que espera una recompensa espiritual); Hari-Hara, una deidad mitat Vishnú i mitat Shivá; i Vairabha, que blande el tri-śūla, una fitora de desig, acció i saber.

Creències del shivaísmo

[editar | editar còdic]

Les característiques principals del shivaísmo hui en dia són:

  • Shiva és el Deu suprem entre la Trimurti de deus hinduistas (Brahmá, Visnú i Shivá).
  • Es venera a Shivá en dos formes. Un és el de lingam (falo) i l'atre és en forma humana. Hi ha moltes varietats de la forma humana. El més important d'estos és Nataraja (la forma del ballarí) i Dakshina-murti (el professor ensenyant als quatre sabio sobre la Veritat Absoluta).
  • El seu consorte Parvatī i els seus fills (Murugan i el ya nomenat Ganesha) també són venerats en els temples.
  • Els shivaístas també veneren a Shivá en les seues llars. Tenen menuts ídols de pedra —a voltes en forma de lingam (falo)—, cridats shalágram. Els shivaístas els oferixen bany diari, adoració i ofrenes de menjar.
  • La cendra (bhasma) sagrada, provinent de la cremació de cadàvers, forma una part important de l'adoració. Es banya a la deidad de Shivá en les cendres. Després, es distribuïxen les cendres a devots, que en reverència la posen en la #front i en atres parts del cos.
  • Durant les #adoració la recitació de la sílaba sagrada Om és més comuna que en restant del hinduismo.
  • Es considera sagrat el terme de cinc sílabes Om namah shivaya (‘Om, reverències a Shivá’) i els devots consideren un deure repetir-ho moltes voltes.
  • Els sacerdots hereditaris dels temples shivaístas es diuen shivá-acharia. Als brahmanes (casta sacerdotal) no se'ls permet adorar a la deidad dins de l'altar, considerat un sanctasanctórum, que és el privilegi exclusiu dels Shivacharias. Este privilegi es passa de pare a fill varó.
  • Chidambaram, un poble en Tamilnadú, és el lloc del famós temple de Nata Rash (‘el rei de la dansa’). Este lloc és considerat el més sagrat dels sepulcros shivaístas.
  • El shivaísmo es manté en milenari conflicte en el vishnuísmo i el krisnaísmo (atres credos hinduistas). A pesar de les diferències, el trasfondo comú, tant filosòfic com a mitològic, unix abdós branques constantment, com és el cas del murti Harihara, que representa a Shiva i a Vishnu en un sol cos, o del mit de Mohinī, en el que els dos deus tenen un fill per accident.

La ciutat de Benarés és considerada molt sagrada per hinduistas i shivaístas. Un temple shivaísta molt reverado és el Chidambaram, en el sur d'Índia.

Les escoles teològiques del shivaísmo inclouen el shivaísmo de Cachemira (kasmirí śaiva), el siddhanta shivaísta (śaiva-siddhanta), i el shivaísmo virá.

Els arats Naianars (o Naianmars) del sur d'Índia són els més responsables pel desenroll del shivaísmo en la Edat Mija.


Texts shivaístas

[editar | editar còdic]

Certes parts de les escritures védicas es dediquen a glorificar a Shivá com a superior als demés deus:

  • Shivá-purana: el principal dels sis Puranas (entre els 18 principals) que alaba a Śivá. Posseïx 12 samjitá:
    • Vighesha
    • Rudra
    • Vinaiaka
    • Bhauma
    • Matrika
    • Rudraikadasha (o Rudra-eka-dasha, onze Rudras)
    • Kailasa
    • Shata-rudra (cent Rudras)
    • Koti-rudra (mil Rudras)
    • Sahasra-koti-rudra (mil millons de Rudras)
    • Vaiavíia
    • Dharma.
  • Linga-purana: Shivá, #present en el Agni-Linga (el falo de fòc), presenta un relat sobre la creació, i sobre les seues pròpies #encarnació, com opost a Vishnú.
  • Skanda-purana: provablement el més llarc de tots. És un vast depòsit de paràboles, llegendes i històries, en múltiples versions i #recensió. Moltes cites al Purana s'atribuïxen a este text.[17] Consistix en varis khandas (capítuls), el més celebrat dels quals és el Kashi-khanda, que glorifica els temples shivaístas de la ciutat de Kashi (Benarés), la ciutat tradicionalment dedicada a l'adoració de Shivá.
  • Rudra-purana i
  • Chamaka-purana.

Atres texts:


  • Uns texts cridats Agama delinean l'arquitectura, el disseny, l'ubicació dels varis ídols de Shivá i els métodos de veneració en els molts temples de la regió de Tamil Nadú, que són dedicats a Shivá.[18] No es permet cap desviació de lo que prescriuen estos llibres. Estos texts canònics existixen en sánscrito[19] i en llengües del sur de l'Índia com el Tamil.[20]
  • El Thevaram conté els himnes cantats pels principals tres gurús del shivaísmo (que formen part dels 63 Naianmars, devots incondicionals de Shivá): Thirugnana Sambandar, Thirunavukkarasar i SundaraMurti.
  • El Thiru-vachakam va ser escrit per Manika Vachakar, el quart gurú principal del shivaísmo.

Estos llibres són venerats i recitats pels devots.

En els Vedas hi ha un himne, el Sri Rudram, dedicat al deu Rudra, que en el posterior hinduismo va ser considerat el propi Shivá.

Molts creuen que l'autor sánscrito més important de la religió shivaísta va ser Abhinava Gupta, de Srinagar (Cachemira), que va treballar en el sigle XI d. C. També és destacable el filòsof ācārya Shankara, que encara que pertanyia a l'escola impersonalista del vedanta advaita, era un gran devot de Shiva, la qual cosa va demostrar escrivint texts de bhakti (o devocionales) com el Śivānanda-lahari.

Shiva Upanishads

[editar | editar còdic]

D'entre unes 150 a 200 Upanishad, la Muktika-upanishad enumera 108 com a principals. Entre elles, 14 es relacionen en el sivaísmo. La següent llista les presenta, en un dels quatre Vedas que els correspon:

  1. Aksha-malika-upanishad o Malika-upanishad (del Rig-veda).
  2. Átharva-shikha-upanishad (del Átharva-veda).
  3. Bhasma-upanishad (del Átharva-veda).
  4. Brijad-yabala-upanishad (del Átharva-veda).
  1. Ganapati-upanishad (del Átharva-veda).
  2. Kaivalia-upanishad (del Iáyur-veda negre).
  3. Kala-agni-rudra-upanishad (del Iáyur-veda negre).
  4. Pancha-brahma-upanishad (del Iáyur-veda negre).
  5. Rudra-aksha-upanishad (del Sama-veda).
  6. Rudra-jridaia-upanishad (del Iáyur-veda negre).
  7. Sharabha-upanishad (del Átharva-veda).
  8. Shira-upanishad (del Átharva-veda).
  9. Yabala-upanishad (del Sama-veda).

Temples

[editar | editar còdic]

Els Shaiva Puranas, Agamas i una atra lliteratura regional es referixen als temples en diversos térmens com Mandir, Shivayatana, Shivalaya, Shambhunatha, Jyotirlingam, Shristhala, Chattraka, Bhavaggana, Bhuvaneshvara, Goputika, Harayatana, Kailasha, Mahadevagriha, Saudhala i uns atres..[21]

Vejau també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bisschop, 2020.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Bisschop, 2011.
  3. ↑ Chakravarti, 1986, p. 1.
  4. ↑ (2013) The World's Religions in Figures: An Introduction to International Religious Demography, John Wiley & Sons, p. 400. ISBN 9781118323038.
  5. ↑ Jones y Ryan, 2006, p. 474.
  6. ↑ 6,0 6,1 Flood, 1996, pp. 162–167.
  7. ↑ 7,0 7,1 Ganesh Tagare (2002), The Pratyabhijñā Philosophy, Motilal Banarsidass, ISBN 978-81-208-1892-7, pages 16–19
  8. ↑ 8,0 8,1 Flood, 2003, pp. 202–204.
  9. ↑ David Smith (1996), The Danse of Siva: Religion, Art and Poetry in South Índia, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-48234-9, page 116
  10. ↑ Mariasusai Dhavamony (1999), Hindu Spirituality, Gregorian University and Biblical Press, ISBN 978-88-7652-818-7, pages 31–34 with footnotes
  11. ↑ Mark Dyczkowski (1989), The Cànon of the Śaivāgama, Motilal Banarsidass, ISBN 978-81-208-0595-8, pages 43–44
  12. ↑ Chakravarti, 1986, p. 66-70.
  13. ↑ Chakravarti, 1986, p. 1, 66-70.
  14. ↑ Flood, 2003, pp. 208–214.
  15. ↑ Jan Gonda (1975). Handbook of Oriental Studies. Section 3 Southeast Àsia, Religions, BRILL Academic, pp. 3–20, 35–36, 49–51. ISBN 90-04-04330-6.
  16. ↑ «Introduction to Hinduism». Himalayan Academy (2009).
  17. ↑ “The scrapbook of undeserved salvation: the Kedara Khanda of the Skanda Purana”, en Purana Perennis, recopilat per Wendy Doniger, pág. 59-83.
  18. ↑ [ulius Lipner (2004), Hinduism: the way of the banyan, in The Hindu World (Editors: Sushil Mittal and Gene Thursby), Routledge, ISBN 0-415-21527-7, pàgines 27–28
  19. ↑ Grimes, John A. (1995). Ganapati: Song of the Self, State University of New York Press, pp. 21–29. ISBN 0-7914-2440-5.
  20. ↑ Indira Peterson (1992), Poems to Siva: The Hymns of the Tamil Saints, Princeton University Press, ISBN 978-81-208-0784-6, pàgines 11-18
  21. ↑ Monier Monier-Williams, Sanskrit-English Dictionary with Etymology, Oxford University Press

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Shivaísmo&oldid=614380»