Om
Om, també transcrito com Oṃ, és una sílaba i sò, i un dels mantras més sagrats de les religions dhármicas (com el hinduismo i el budisme).
És considerat el primer sò (vibració) provinent de la deidad suprema que origina tot i a la seua volta descriu la «realitat espiritual» suprema.
Segons algunes doctrines hinduistas, el om simbolisa el diví Brahman i l'univers sancer: sent la #síntesis del "llenguage diví" de la creació que va emergir del paramatma.
Li'l troba per primera volta fa 3500 anys en el text més antic de l'Índia, el Rigveda (de mitan de l'II mileni a. C.).
Com a vibració primordial es relaciona en els conceptes de:
- Nādona Brahman: El sò còsmic en la tradició védica; a la seua volta relacionat en anāhata nādona que és el sò no manifestat que existix abans de la creació, i és una vibració pura en el "buit" de Brahman.
- Spanda, la pulsació divina o clapit còsmic descrit en el shivaismo de Cachemira; el qual sorgix de l'unió de Shiva (consciència estàtica) i Shakti (energia dinàmica):
Descripció de la seua sílaba
[editar | editar còdic]Com a sílaba se li denomina:
- (‘sílaba oṃ’) vora forta, considerada pels hindús el símbol primordial
- aum (anàlisis de la lletra o, que en el idioma sánscrito generalment és la conjunció de les lletres a i o)
- ॐ en silabario devánagari.
En AFI (alfabet fonètic internacional) s'escriu ə̃ũ.
En Unicode el caràcter devanagari ॐ té el còdic O+0950 i el símbol 🕉️ el còdic O+1F549.
Significat
[editar | editar còdic]Esta sílaba també es denomina udgīthá (‘vora forta’)[1] o el praṇava mantra (‘oració vibrant’, sent praṇauti o praṇo ‘fer un rumor vibrant’),[2] puix és considerada pels hinduistas el sò (vibració) primordial, principi de la majoria dels mantras (paraules o sons divins i poderosos).[3]
El Oṃ és el símbol de lo essencial en el hinduismo. És l'Un de suprem immaterial, que conté tot lo material pero permaneix intocable.
Els precursors de la doctrina hinduista del advaita vedanta senyalen que la sílaba om correspon a la consciència pura (el Brahman absolut), els sons del qual del mantra a la seua volta representen els següents estats de la consciència: A = estat de vigília O = estat del somi M = estat del somi profunt El silenci posterior a la pronunciació representa a la consciència pura (lliure de pensaments).
En les escritures hinduistas
[editar | editar còdic]En les escritures Upanishad (compostes des de el VIII) esta sílaba sagrada apareix com un sò místic considerat per les escritures com la verdadera base de qualsevol un atre mantra (himne sagrat).
D'acort a la Taitiriia-upanisad, Prayapati (un atre nom del deu creador Brahmá) va meditar en les tres lletres del mantra Oṃ (a, o i m) i aixina li varen sorgir els tres Vedas (el Rig, el Sama i el Átharva), i també les tres paraules bhūr (Terra), bhuva (atmòsfera) i suah (cel).[4]
Oṃ és la forma sonora del atman (ser superior o Deu).
La sílaba Oṃ també representa el Trimurti (‘tres formes’) de Brahmá, Vishnú i Shivá.
Segons els shivaístas, el tambor de Shivá va produir este sò Oṃ, i a través d'ell varen eixir les sèt notes de la octava musical, és dir: sa, re, ga, ma, pa, dha, ni. Gràcies a este sò, Shivá crea i destruïx l'univers.
Les Upanishad (compostes des de el VIII) declaren que tot, lo existent i lo no existent, pot ser controlat en pronunciar esta sílaba sagrada Oṃ. Els hinduistas creuen que el mantra Oṃ és eficaç per a eliminar els errors en els sacrificis de fòc i d'atres tipos. La meditació en el Oṃ satisfà totes les necessitats i du al moksha (lliberació espiritual). Vàries oracions i llectures sagrades del hinduismo i el budisme són precedits per la pronunciació del Oṃ.
Hinduismo
[editar | editar còdic]En el hinduismo, Om és un dels sons espirituals més importants.[5][6] La sílaba es troba a sovint al principi i al final dels capítuls del Rigveda (del sigle XV a. C.), els Upanishads (sigle VI a. C.) i uns atres texts sagrats hinduistas,[7] i a sovint es canta de forma independent o abans d'un mantra, com un encantamiento espiritual sagrat realisat abans i durant la recitació de texts espirituals, durant el puya (adoració d'ídols) i oracions privades, en cerimònies de ritos de pas (sanskara) com les bodes, i durant activitats meditativas i espirituals com el yoga.[8][9]
És el símbol silàbic més sagrat i mantra de Brahman,[10] que és la realitat última, la consciència o Atman (El yo interior).[11] A esta forma de concepte se li crida el Shabda Brahman (Brahman com a sò) i es creu que és el sò primordial (Pranava) de l'univers.[12]
Vedas
[editar | editar còdic]Om va aplegar a utilisar-se com una pronunciació estàndar al començ dels mantras, vores o cites preses del Rig-veda. Per eixemple, el Gáiatri mantra, que consistix en un vers del Rig-veda (mandala 3.62.10), du com a prefix no solament Om, sino Om seguit de la fòrmula bhūr bhuvaḥ svaḥ (‘en la terra, en l'aire i en el cel’).[13] Este tipo de #recitació seguixen en us en el hinduismo, en molts conjurs importants i funcions ceremoniales que comencen i terminen en Om.[14]
Ramayana
[editar | editar còdic]En el Ramayana (III) de Valmiki, el rei Branca s'identifica en el mantra Om i en el Brahman:
El bhagavad-guita
[editar | editar còdic]El Bhagavad guita, un dels llibres de la epopeya Majabárata (sigle III a. C.) menciona en varis versos el significat i l'importància del mantra Om. Segons Jeaneane Fowler, el vers 9.17 del Bhagavad-guita sintetisa les corrents de pensament dualista i monista que competixen entre sí en el hinduismo, en utilisar Om, que és el símbol de l'indescriptible i impersonal Brahman.[16]
Puranas
[editar | editar còdic]Els texts de l'época medieval del hinduismo, com els Puranas (composts des del sigle III a. C.) adopten i amplien el concepte de Om a la seua manera, i a les seues pròpies creències existents.
Jainismo
[editar | editar còdic]En el jainismo, Om es considera una forma condensada de referència als Pañca-Parameṣṭhi pels seus inicials A+A+A+O+M.
El Dravyasamgraha cita una llínea del Prakrit:[17]
Per extensió, el símbol Om també s'utilisa en el jainismo per a representar les cinc primeres llínees del Namokar mantra,[18] la part més important de l'oració diària en la religió jainista, que honra al Pañca-Parameṣṭhi. Estes cinc llínees són:
- veneració als Arhats,
- veneració als perfectes,
- veneració als mestres,
- veneració als professors i
- veneració a tots els monges del món.[17]
Mantras que contenen la sílaba Om
[editar | editar còdic]Entre els mantras més importants que contenen a la seua volta al mantra Om, podem mencionar els següents:
- Om mani padme hum (mantra budiste)
- Aum namah shivaya (mantra shivaísta)
- Gáiatri
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pronunciació aguda i traducció segons el Sanskrit-Engllish Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
- ↑ Traducció segons el Sanskrit-English Dictionary de Monier Monier-Williams.
- ↑ Hurtado, Mónica (2014): «25. Consciència i emoció enactivas en la meditació en mantras del budisme tibetà», artícul publicat en 2014 en Resonàncies: Revista d'Investigació Musical, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Chile.
Enllaç trencat: http://resonancias.uc.cl/images/pdfs_n_35/hurtado_conciencia_y_emocion.pdf (consultat en 2016). - ↑ Badarayana (sigle III a. C.): Bhagavad gita (traducció completa del sánscrito a l'espanyol realisada per Roviralta Borrell).
- ↑ Sound and Communication: An Aesthetic Cultural History of Sanskrit Hinduism, Berlin: De Gruyter, p. 435. ISBN 978-3110181593.
- ↑ Krishna Sivaraman (2008), Hindu Spirituality Vedas Through Vedanta, Motilal Banarsidass, ISBN 978-8120812543, page 433
- ↑ Wilke, Annette; i Moebus, Oliver (2011): Sound and communication: an aesthetic cultural history of sanskrit hinduism (págs. 435-456). Ámsterdam: De Gruyter, ISBN 978-3110181593
- ↑ David White (2011), Yoga in Practice, Princeton University Press, ISBN 978-0691140865, pp. 104–111
- ↑ Alexander Studholme (2012), The Origins of Om Manipadme Hum: A Study of the Karandavyuha Sutra, State University of New York Press, ISBN 978-0791453902, pages 1–4
- ↑ «Om».
- ↑ R.S Ellwood, G. Alles. L'enciclopèdia de les religions del món (en en), pp. 327-328. ISBN 9781438110387.
- ↑ Beck, Guy L. [1995]: Sonic liturgy: ritual and music in Hindu tradition (‘llitúrgia sónica: ritual i música en la tradició hinduista’), pág. 25. Columbia (Estats Units): University of South Carolina Press, 2012. ISBN 978-1-61117-108-2. OCLC 824698506.
- ↑ Monier Monier-Williams (1893): Indian wisdom (pág. 17). Londres: Luzac & Co., 1893.
- ↑ Julius Lipner (2010), Hindus: Their Religious Beliefs and Practices, Routledge, ISBN 978-0415456760, pp. 66–67
- ↑ «Valmiki Sarga 117 del «Yuddha-kanda» del Ramayana.]».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadajfowler164 - ↑ 17,0 17,1 von Glasenapp, 1999, pp. 410-411.
- ↑ «Namokar Mantra». Digambarjainonline.com.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Jainism: An Indian Religion of Salvation».Motilal Banarsidass.Delhi (Índia):
- Just say Om Joel Stein, Clave Magazine Archives
- “Meditation on OM: Relevance from ancient texts and contemporary science” (2010). International Journal of Yoga 3 (1): 2–5. doi:. PMID 20948894.
- Autonomic changes during "OM" meditation Telles et al. (1995)
- “The Meaning of the "Om-mani-padme-hum" Formula” (1915). The Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland: 397–404. doi:.
- “Analysis of acoustic of “om” chant to study Plantilla:Sic effect on nervous system” . International Journal of Computer Science and Network Security 9.
- “Neuro-cognitive aspects of "OM" sound/syllable perception: A functional neuroimaging study” (2015). Cognition and Emotion 29 (3): 432–441. doi:. PMID 24845107.
- The Mantra Om: Word and Wisdom Swami Vivekananda
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- IATTM.net (curació mántrica tibetano).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Om» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.