Universitat Complutense de Madrit
La Universitat Complutense de Madrit (UCM), anteriorment denominada Universitat Central i Universitat de Madrit, i coneguda de forma oficiosa com «la Docta»[lower-alpha 1] és la universitat pública més antiga de Madrit, considerada una de les universitats més importants i prestigioses d'Espanya i del món hispanohablante.[1][2][3][4] Segons la majoria de les classificacions internacionals de referència, l'Universitat Complutense se situa entre les 100 millors universitats del món i figura com una de les 70 millors d'Europa.[5][6][7][8][9] També és reconeguda per les seues titulacions en Odontologia, Veterinària i Llengües Modernes, que es posicionen dins de les 50 millors a nivell internacional, mentres que les seues titulacions en Farmàcia, Geografia, Història, Arqueologia, Antropologia, Llingüística, Filologia Clàssica, Comunicació, Relacions Internacionals i Dret figuren entre els primers 100 llocs mundials.[10] Ademés, és actualment la 3.ª universitat d'ensenyança presencial més gran del continent europeu, l'universitat més verda d'Espanya i una de les 50 més verdes del planeta.[11][12]
Conta en tres campus: el campus de Ciutat Universitària, el campus de Somosaguas i el campus Chamberí-Centre des del 25 de giner de 2022,[13] ademés de l'edifici històric situat en el centre de Madrit, en la carrer de Sant Bernardo del barri de Malasaña. Va ser fundada en 1822 a partir de la reunió en una única institució de les ensenyances impartides en distints centres, entre ells els Reals Estudis de Sant Isidro i el Real Museu de Ciències Naturals de Madrit, als que uns anys més vesprada se sumarien la Universitat d'Alcalà, el Colege de Cirugia de Sant Carlos i el Colege de Farmàcia de Sant Fernando.
Dels huit espanyols guanyadors d'un Premi Nobel, sèt varen estudiar o varen ser professors en l'Universitat Complutense. Entre ells, els Nobel de Medicina Sever Ochoa i Santiago Ramón i Cajal aixina com els Nobel de Lliteratura José Echegaray, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Jacinto Benavente i Mario Vargas Llosa.[14] També han segut alumnes de l'Universitat Complutense personages notables de les arts, ciències, filosofia i política espanyoles i universals com Antonio Machado, Federico García Lorca, Gregorio Marañón, Manuel Azaña, Miguel de Unamuno i José Ortega i Gasset. Estos dos últims serien els fundadors de la corrent filosòfica cridada Escola de Madrit, el centre de la qual de difusió va ser la Facultat de Filosofia i Lletres (hui Facultat de Filosofia) de l'Universitat Complutense de Madrit.
També va passar per estes aules el rei emèrit Juan Carlos I, qui va cursar estudis de Dret, Economia i Facenda Pública, finalisant en 1961, quan encara era príncip d'Espanya; la seua filla, l'infanta Cristina de Borbón, va cursar en esta universitat la carrera de Ciències Polítiques, llicenciant-se en 1989. Per la seua banda, la reina Letizia, es va llicenciar en periodisme en esta universitat en 1995.[15]
A nivell internacional, l'Universitat Complutense manté acorts de cooperació en algunes de les més prestigioses universitats del món com la Universitat d'Oxford, la Universitat París 1 Panteón-Sorbona, la Universitat de Roma «La Sapienza», la Universitat d'Harvard, la Universitat de Chicago i la Universitat de Califòrnia en Berkeley. En la Universitat d'Harvard va firmar el conveni que va permetre la creació del Real Colege Complutense en Harvard, el qual té com a objectiu promoure l'intercanvi acadèmic intelectual i científic.
La Biblioteca de l'Universitat Complutense de Madrit, en un fondo de 2 941 815 volums, és la biblioteca universitària més gran d'Espanya i la segona major biblioteca del país despuix de la Biblioteca Nacional d'Espanya.
[[Categoria:Campus d'Excelència Internacional ]] [[Categoria:Ciutat Universitària de Madrit ]] [[Categoria:Universitat Complutense de Madrit ]]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shanghai Jiao Tong University. «Academic Rànquing of World Universities 2013: Spain». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2013. Consultat el 10 de març de 2014.
- ↑ QS Quacquarelli Symonds. «QS World University Rànquing 2013: Spain». Consultat el 10 de març de 2014.
- ↑ Laboratori de Cibermetría del CSIC. «Rànquing Mundial d'Universitats en la Web». Consultat el 11 de març de 2014.
- ↑ «Estes són les millors universitats d'Espanya en 2022» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2023-03-30.
- ↑ «Les cinc universitats espanyoles que s'han colat entre les 200 millors del món» (en és). elconfidencial.com. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ «CWTS Leiden Rànquing» (en en). CWTS Leiden Rànquing. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ «La UCM en els rànquings | Portal de Transparència». www.ucm.es. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ «La Complutense, entre les 100 millors universitats del món en el rànquing QS Sustainability 2023» (en és-és). MADRIT ACTUAL. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ «L'Universitat de Barcelona i Complutense, entre les cent millors del món en reputació» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2023-07-01.
- ↑ «Universitats de Madrit destaquen en la classificació mundial QS per matèries» (en és). La Vanguardia. Archivat des d'el original, el 30 de març de 2023. Consultat el 2023-03-30.
- ↑ «[https://www.elmundo.es/madrid/2021/12/21/61c0a9bbfc6c83644e8b45e4.html La Complutense, l'universitat més verda de Espanya]» (en és). ELMUNDO. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ «La Complutense, primera universitat espanyola en el Green Metric University Rànquing | Universitat Complutense de Madrit». www.ucm.es. Consultat el 2022-08-17.
- ↑ «Tribuna Complutense: El campus de Chamberí-Centre ya és realitat». tribuna.ucm.és. Consultat el 2024-01-26.
- ↑ Universitat Complutense de Madrit. «Premis Nobel». Consultat el 11 de març de 2014.
- ↑ «vore-testimonie-universitat/ Felipe VI: una companyera de classe nos conta cóm va ser (verdaderament) el seu pas per l'Universitat Autònoma». Consultat el 7 de setembre de 2022.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>