Shakha

Mapa de l'Índia en l'época védica (en plena Edat del Ferro), segons el historiador Witzel (1989). Els noms en color vert indiquen les localisacions hipotètiques de les shakhas védicas.

La paraula sánscrita shakha ―lliteralment ‘branca’ o ‘membre’― és una escola de recitació d'alguna de les numeroses recensió o versions dels quatre Vedas. Als recitadores d'una determinada shakha se'ls crida shakhas, o més correctament charanas.

Nom sánscrito

• śākhā, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
• शाखा, en escritura devanagari del sánscrito.
• Pronunciació: /shák^Ja/ en sánscrito
• Etimologia: prové d'una raïl artificial (o siga, creada per a explicar este terme) ślākh: penetrar, difondre's (com les branques d'un arbre).

Divisions

El sabio Saunaka en el seu Charana-viuja enumera les shakhas que corresponen a cada Veda:

• 5 per al Rig-veda: Sakala, Baskala, Asualaiana, Sankaiana, Mandukaiana
• 42 o 44 per al Iáyur-veda (en el passat haurien existit 86).
• 12 per al Sama-veda (encara que la tradició diu que en el passat varen existir mil).
• 9 per al Atarva-veda.

Solament han sobrevixcut un chicotet número de sakhas.

L'única versió del Rig-veda que es coneix en l'actualitat és la de la shakha Shakala (i sobreviuen fragments de la shakha Baskala).

• del Iáyur-veda es coneixen cinc shakhas (i fragments d'una sexta): Vajasaneyi, Madhandina, Kanva, Taitiríia, Maitraiani, Charaka-katha, Katha-Kapisthala
• del Sama-veda es coneixen dos versions: Yaiminíia i Kauthuma,
• del Atharva-veda es coneixen dos versions: Saunakíia i Paipalada.

Pel que fa al text dels Vedas (els mantras), les diferències entre les shakhas són menudes, llevat en el Atharva-veda. La tradició era Paippalādona es discontinuó, i el seu text és conegut solament per un manuscrit descobert en el sigle XIX. Tant les tradicions Shaunakiya i Paippalādona contenen corrupció textual, per lo que el text original del Atharva-veda solament pot conéixer-se de manera aproximada per mig d'una comparació entre els dos. La versió Bashkala del Rig-veda conté un text Khilani que no està presents en el text de la versió Shakala.

Existixen comentaris associats als Vedas cridats Bráhmanas. Estos texts són independents en cada shakha, per lo que sembla que la formació de les shakhas en l'Índia védica coincidix en el començ del periodo brahmánico del sánscrito védico (aproximadament el sigle X a. C.).

• Rig-veda: la shakha Shakala té el bráhmana Aitareia, la shakha Baskala té el bráhmana Kausitaki.
• Iáyur-veda: els seus shakhas es dividixen en «blanc» i «negre». Les versions dels texts blancs tenen Bráhmanas separats, mentres que les versions negres té les seues Bráhmanas intercalados entre els mantras.
• Iáyur-veda blanc: Vajasaneyi Madhyandina, Vajasaneyi-kanva: Shatapatha-bráhmana
• Iáyur-veda negre: Taitiríia-samjita, en un bráhmana adicional, el Taitiriya-bráhmana, Maitrayani-samhita, Charaka-katha samhita, kapiṣṭhala-katha samhita.
• Sama-veda: la shakha Kauthuma té el PB, el Sadva-Brahmana; la shakha Yaiminíia té el Yaiminiia-bráhmana.

• Atharva-veda: no es coneix cap bráhmana de la shakha Shaunaka; possiblement el Paippalādona està associat en el Gopatha-bráhmana.

Similar als Bráhmanas, cada shakha té Araniakas, Srauta-sutras, Grijia-sutras i Upanishads independents.