Anar al contingut

Mandala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mandala Bellamy.JPG
Mandala
Archiu:Mandala gross.jpg
Mandala del Buda Sakyamuni, pintura tibetana.
Archiu:Mandala1 detail.jpg
Mandala budista del Buda Vairochana rodejat de huit adibuddhas i bodhisattvas.
Archiu:Vishnu Mandala.jpg
Mandala de Visnú.
Archiu:Painted 17th century Tibetan 'Five Deity Mandala', in the center is Rakta Yamari (the Red Enemy of Death) embracing his consort Vajra Vetali, in the corners are the Red, Green White and Yellow Yamari.jpg
Mandala budiste tibetà.
Archiu:Painted 19th century Tibetan mandala of the Naropa tradition, Vajrayogini stands in the center of two crossed red triangles, Rubin Museum of Art.jpg
Mandala tibetano de la tradició Naropa.
Archiu:Medicine Buddha painted mandala with goddess Prajnaparamita in center, 19th century, Rubin.jpg
Bhaishayia-Guru (el Buda de la Medicina) junt a la deesa Pragñá Paramita en el centre.
Archiu:Bhutanese painted complete mandala, 19th century, Seula Gonpa, Punakha, Bhutan.jpg
Mandala butanés.

Els mandalas són representacions simbòliques espirituals i rituals del macrocosmos i el microcosmos, utilisades en el budisme i el hinduismo.

Paraula sánscrita

[editar | editar còdic]

El terme mandala és d'orige sánscrito.

El Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola, arreplega tant la versió usual espanyola «mandala» (pronunciada greu o plana) com l'etimològica «mana-la» (pronunciada esdrújula).[2]

Significat

[editar | editar còdic]

Estructuralment, l'espai sagrat (el centre de l'Univers i soport de concentració) es representa com un círcul inscrit dins d'una forma quadrangular. En la pràctica, els yantras hinduistas són llineals, mentres que els mandalas budistes són prou figuratius. A partir dels eixos cardinals, solen sectorizarse les parts o regions internes del círcul-mandala.cita requerida

Per una atra part, atres cultures posseïxen configuracions mandálicas o mandaloides, freqüentment en intenció espiritual: la mandorla (armela) del art cristià medieval, certs llaberints en el paviment de les iglésies gòtiques, els rosetones de vitral en les mateixes iglésies, les chacanas del món andino, els diagrames dels indis poble, etcétera.cita requerida

És molt provable que esta universalitat de les figures mandálicas es dega al fet de que les formes concèntriques sugerixen una idea de perfecció (d'equidistància sobre un centre) i de que el perímetro del círcul evoque l'eterna tornada dels cicles de la Naturalea (tal i com en la tradició helenística ho proponia, per eixemple, el uróboros).cita requerida

Lo sacre i ho profane

[editar | editar còdic]

A la seua volta, en els rituals màgics és freqüent la separació d'un espai sacre respecte d'un profà; per a açò, en la tradició del ocultisme occidental s'ha recorregut i es recorre als círculs màgics. L'espai sacre —o a lo manco el del ritual— és el inscripto en tals círculs que, d'esta manera, complixen funcions anàlogues als mandalas orientals.

Psicologia analítica

[editar | editar còdic]

Esta universalitat dels mandalas va fer que el psiquiatra Carl Gustav Jung els privilegiara com a expressions provables de lo inconscient colectiu. Per a ell, el centre del mandala figura al sí-mateixa (selbst), que el subjecte intenta conseguir perfeccionar en el procés d'individuaació.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Segons el Sanskrit-English Dictionary, del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. «Mandala», artícul en el Diccionari de la llengua espanyola, de la Real Acadèmia Espanyola (Madrit).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Mora Vinyes (2022). Introducció a la psicologia del mandala, Bubok. ISBN 978-84-685-6630-6.


Referències

[editar | editar còdic]