Anar al contingut

Inconscient colectiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inconscient colectiu
Per a atres usos d'este terme vore Inconscient colectiu (desambiguació).

[[Archiu:Blake jacobsladder.jpg|miniaturadeimagen|250px|Escala de Jacob___protected_title_0___'Inconscient colectiu'[nota 1] (en alemà ___protected_title_3___) és un terme falcat pel mege psiquiatra, sicòlec i ensagiste suís Carl Gustav Jung que fa referència a les estructures de la ment inconscient compartides entre els membres de la mateixa espècie. Segons Jung, lo inconscient colectiu humà està poblat per instints i arquetips: símbols universals com la gran mare, el vell sabio, l'ombra, la torre, l'aigua, l'arbre de la vida i uns atres.[1]

Jung va considerar que lo inconscient colectiu sustentava i rodejava la ment inconscient, distinguint-ho del inconscient personal del psicoanálisis freudiano.[2] Va argumentar que lo inconscient colectiu tenia una profunda influència en les vides dels individus que vivien els seus símbols i els revestien de significat a través de les seues experiències. La pràctica psicoterapéutica de la psicologia analítica gira entorn a l'examen de la relació del pacient en lo inconscient colectiu.

El psiquiatra i analiste junguiano Lionel Corbett sosté que els térmens contemporàneus ___protected_title_5___ o ___protected_title_6___ s'usen més comunament hui en dia en la pràctica de la psicologia profunda en lloc del terme tradicional de ___protected_title_7___.[3]

Els crítics del concepte d'inconscient colectiu ho han denominat acientífico i fataliste, o molt difícil de provar científicament (pel seu aspecte mític).[4] Els defensors senyalen que és corroborat per les troballes de la psicologia, la neurociencia i l'antropologia.

Explicació bàsica

[editar | editar còdic]

El terme «inconscient colectiu» va aparéixer per primera volta en l'ensaig de Jung de 1916 L'estructura de lo inconscient.[5] Este ensaig distinguix entre l'inconscient «personal» freudiano, compost de fantasies sexuals i imàgens reprimides, i lo inconscient «colectiu», que comprén l'ànima de l'humanitat en general.[nota 2][6]

En El significat de la constitució i el herència per a la psicologia (novembre de 1929), Jung va escriure:[7]


El 19 d'octubre de 1936, Jung va pronunciar la conferència El concepte d'inconscient colectiu per a l'Abernethian Society en el St. Bartholomew's Hospital de Londres.[8] Diria:[9]

La meua tesis, puix, és la següent: a diferència de la naturalea personal de la psique conscient, existix un segon sistema psíquic de caràcter colectiu, no personal, ademés de la nostra consciència immediata, que és de naturalea perfectament personal i que nosatres - encara que li posem com aditamento lo inconscient personal - considerem com l'única psique empírica. Este inconscient colectiu no es desenrolla individualment sino que és hereditari. Consta de formes preexistentes, els arquetips, que poden aplegar a ser conscients només de modo secundari i que donen formes definides a certs continguts psíquics.

[[Archiu:Freud, Sigmund (1913).jpg|miniaturadeimagen|300px|Totem i tabú.]]

Jung va vincular lo inconscient colectiu en «lo que Freud cridava «remanentes arcaics», formes mentals la presència de les quals no pot explicar-se en res de la pròpia vida de l'individu i que semblen ser formes aborigen, innates i heretades per la ment humana». Va donar crèdit a Freud per desenrollar la seua teoria de la «horda primitiva» en Tòtem i tabú i va continuar en l'idea d'un antepassat arcaic que manté la seua influència en les ments dels sers humans de hui en dia. Cada ser humà, va escriure,[10]

en independència de l'altura alcançada per la seua consciència, seguix sent un home arcaic en les capes més profundes de la seua psique. Igual que el nostre cos seguix sent el d'un mamífer, en toda una serie de relíquies d'estats molt anteriors, semblants als dels animals de sanc freda, també la nostra ànima és un producte evolutiu que, si nos remontem als seus orígens, seguix posant de manifest innumerables arcaisme.

A mida que els sers humans moderns passen pel seu procés d'individuaació, de lo inconscient colectiu a la maduració en la seua sí-mateixa, establixen una persona, que pot ser entesa simplement com eixa chicoteta porció de la psique colectiva que personifican, interpreten i en la que s'identifiquen.[11]

Lo inconscient colectiu eixercix una influència marejant en les ments dels individus. Estos efectes, per supost, varien àmpliament, ya que involucren pràcticament totes les emocions i situacions. A voltes, lo inconscient colectiu pot aterrorizar, pero també pot sanar.

Distinció de conceptes relacionats

[editar | editar còdic]
Forbas i Edipo. Escultura d'Antoine-Denis Chaudet.

Plantilla:Caixa de cita

Jung va contrastar lo inconscient colectiu en l'inconscient personal, els aspectes únics d'un estudi individual que, segons Jung, constituïxen l'enfocament de Sigmund Freud i Alfred Adler.[12] Els pacients en psicoterapia, segons Jung, descrivien a sovint fantasies i somis que repetien elements de la mitologia antiga. Estos elements varen aparéixer inclús en pacients que provablement no varen estar exposts al relat original. Per eixemple, la mitologia oferix molts eixemples de la narració de la «mare dual», segons la qual un chiquet té una mare biològica i una mare divina. Per lo tant, argumenta Jung, el psicoanálisis freudiano descuidaria fonts importants d'idees inconscients, en el cas d'un pacient en neurosis entorn a una image de mare dual.[13]

Esta divergència sobre la naturalea de l'inconscient ha segut citada com un aspecte clau de la famosa separació de Jung de Sigmund Freud i la seua escola de psicoanálisis.[14] Alguns comentaristes han rebujat la caracterisació de Freud de Jung, observant que en texts com Tòtem i tabú (1913) Freud aborda directament l'interfaç entre l'inconscient i la societat en general.[15] Jung mateixa va dir que Freud havia descobert un arquetip colectiu, el complex de Edipo, pero que «va ser el primer arquetip que Freud va descobrir, el primer i l'únic».[16]

Jung va distinguir també lo inconscient colectiu de la consciència colectiva, entre els quals es trobava «un abisme casi insalvable sobre el qual el subjecte es troba suspés». Segons Jung, la consciència colectiva (que significa alguna cosa semblat a la realitat consensuada) solament oferia generalisacions, idees simplistas i les ideologies de moda de l'época. Esta tensió entre lo inconscient colectiu i la consciència colectiva correspon aproximadament a la «eterna batalla còsmica entre el ben i el mal» i ha empijorat en els temps del home de masses.[17][18]


La religió organisada, ejemplificada per l'Iglésia catòlica, residix més en la consciència colectiva; pero, a través del seu dogma omniabarcante, canalisa i moleja les imàgens que inevitablement passen des de lo inconscient colectiu a la psique de les persones.[19][20] (A l'inversa, crítics religiosos, inclós Martin Buber, varen acusar a Jung de colocar erròneament la psicologia per damunt dels factors transcendentals per a explicar l'experiència humana).[21]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Doyle, D. John (2018). What does it pixen to be human?: life, death, personhood and the transhumanist movement, Cham, Switzerland: Springer, pp. 173. OCLC 1050448349. ISBN 9783319949505.
  2. ↑ (20 d'agost de 2020).El País.Consultat el 21 d'agost de 2020.
  3. ↑ Corbett, Lionel (2012). Psyche and the Sacred: Spirituality beyond Religion, Spring Journal Books, p. 42. ISBN 978-1-882670-34-5.
  4. ↑ Introduction to Psychology, 5th edition.
  5. ↑ D'acort en els editors de les Obres completes de 1953, l'ensaig de 1916 va ser traduït per M. Marsen de l'alemà al francés i publicat com La Structure de l'inconscient en Archives de Psychologie XVI (1916); afirmen que el manuscrit original en alemà ya no existix.
  6. ↑ Jung, Carl Gustav (2007). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 7: Dos escrits sobre psicologia analítica. 4. L'estructura de lo inconscient (1916), Madrit: Editorial Trotta, pp. 295, § 442.
  7. ↑ Jung, Carl Gustav (2004 [2ª edició 2011]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 8: La dinàmica de lo inconscient. 4. El significat de la constitució i el herència per a la psicologia (1929), Madrit: Editorial Trotta, pp. 115-116, § 229-230.
  8. ↑ Jung, Carl Gustav (2002 [2ª edició 2010]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 9/1: Els arquetips i lo inconscient colectiu. 2. El concepte d'inconscient colectiu (1936), Madrit: Editorial Trotta, pp. 41. «Nota dels editors: "Originalment, conferència pronunciada el 19 d'octubre de 1936 en l'Abernethian Society del St. Bartholomew's Hospital, Londres, en el títul The concept of the Collective Unconscious. Publicada en el Journal d'eixe hospital, XLIV (Londres 1936-1937), pp. 46-49 i 64-66".»
  9. ↑ Jung, O.C. 9/1, 2. El concepte d'inconscient colectiu, op. cit., 42 § 90.
  10. ↑ Singer, June, Culture and the Collective Unconscious (1968), pp. 30–31. Citant a Jung (2001 [1ª reimpressió 2014]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 10: Civilisació en transició. 3. El home arcaic (1931), Madrit: Editorial Trotta, pp. 50 § 105.
  11. ↑ Singer, June, Culture and the Collective Unconscious (1968), p. 122. "Els continguts que es neguen a encaixar en esta image que el home tracta de presentar al seu món, o be són passats per alt i oblidats, o ben reprimits i negats. Lo que queda és un segment arbitrari de psique colectiva, que Jung ha denominat persona. El terme persona és apropiat, ya que originalment significava la caraça que usava un actor, indicant el paper per ell interpretat".
  12. ↑ Jung, O.C. 9/1, 2. El concepte d'inconscient colectiu, op. cit., 42 § 91. "La nostra psicologia mèdica, eixida de l'eixercici pràctic de la medicina, insistix en la naturalea personal de la psique. Em referixc davant tot a les opinions de Freud i Adler. És una psicologia de la persona, i els seus factors etiológicos o causals són considerats casi en la seua totalitat com de naturalea personal".
  13. ↑ Jung, O.C. 9/1, 2. El concepte d'inconscient colectiu, op. cit., 45-46 § 96-97. "Trasponer ara el case de Leonardo al camp de les neurosis i supongam que un pacient en un complex matern estiga convençut de que la causa de la seua neurosis consistix que ha tingut realment dos mares. L'interpretació personal tindria que admetre que té raó, i no obstant això seria totalment equivocat. Perque en el fondo la causa de la seua neurosis estaria en la reactivació de l'arquetip de les dos mares, sense que tinga la menor rellevància que haja tingut una mare o dos; perque, com hem vist, eixe arquetip funciona individual i històricament sense la menor vinculació en l'existència real, prou poc freqüent, de la doble maternitat".
  14. ↑ Mary Williams, "The Indivisibilty of the Personal and Collective Unconscious", Journal of Analytical Psychology 8.1, January 1963.
  15. ↑ R. S. Percival, "Is Jung's Theory of Archetypes Compatible with Neo-Darwinism and Sociobiology?", Journal of Social and Evolutionary Systems 16.4, 1993.
  16. ↑ Adrian Carr, "Jung, archetypes and mirroring in organizational change management", Journal of Organizational Change Management 15.5, 2002.
  17. ↑ Jung, Carl Gustav (2004 [2ª edició 2011]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 8: La dinàmica de lo inconscient. 8. Consideracions teòriques sobre l'essència de lo psíquic (1947/1954), Madrit: Editorial Trotta, pp. 218-222, § 423-426.
  18. ↑ Ira Progoff, Jung's Psychology and its Social Meaning (1953), pp. 53–54.
  19. ↑ Shelburne, Mythos and Logos (1988), pp. 44, 50. "Encara que originada a través d'experiències individuals de lo inconscient colectiu, la religió és, estrictament parlant, un fenomen de la consciència colectiva".
  20. ↑ Jung, Carl Gustav (2002 [2ª edició 2010]). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 9/1: Els arquetips i lo inconscient colectiu. 1. Sobre els arquetips de lo inconscient colectiu (1934/1954), Madrit: Editorial Trotta, pp. 12 § 21. «El dogma substituïx a lo inconscient colectiu, formulant-ho a gran escala. Per això la forma de vida catòlica no sap en principi de problemes sicològics en este sentit: la vida de lo inconscient colectiu està inserta casi totalment en les idees dogmàtiques, arquetípicas, i fluïx com una corrent canalisada en el conjunt de símbols del credo i del ritual.»
  21. ↑ Shelburne, Mythos and Logos (1988), pp. 76.

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
Bibliografia adicional
  • Gall, Ernest. "Synchronicity and the Archetypes," Skeptical Inquirer, 18 (4). Summer 1994.
  • Jung, Carl Gustav (2010). Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 17: Sobre el desenroll de la personalitat. 1. Sobre conflictes de l'ànima infantil (1910/1946), Madrit: Editorial Trotta.
  • Stevens, Anthony. (2002). Archetype Revisited: An Updated Natural History of the Self. London: Brunner-Routledge.
  • Vannoy Adams, Michael. The Mythological Unconscious (2001).
  • Whitmont, Edward C. (1969). The Symbolic Quest. Princeton University Press.


Referències

[editar | editar còdic]



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Inconscient_colectiu&oldid=882900»