Anar al contingut

Vell sabio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vell sabio
Ilustració de l'obra de Lord Alfred Tennyson Idylls of the King, de Gustave Vaig dorar, 1868.

El Vell sabio, Vell sapient o Senex, que en llatí significa home vell, és un arquetip de lo inconscient colectiu descrit per Carl Gustav Jung. També és denominat el Arquetip del vell o Arquetip del sentit. És a la seua volta un clàssic de la figura lliterària, i pot considerar-se com un personage tipo.

Definició

[editar | editar còdic]

En la psicologia analítica de Carl Gustav Jung eixemples de l'arquetip Senex en la seua forma positiva són el Vell sabio o la figura del Mac.

El mac és sinònim del vell sabio, que es remonta en llínea directa a la figura del hechicero de la societat primitiva. És, com el Ánima, un demon immortal, que allumena en la llum del sentit les caòtiques obscuritat de la vida pura i simple. És el iluminador, el preceptor i mestre, un psicopompo (conductor d'ànimes), a la personificació de les quals no va poder escapar ni tan sols el «destructor de les taules», Nietzsche, ya que va declarar portador i proclamador del seu propi allumenament i èxtasis «dionisíacos» a la seua encarnació en Zaratustra, eixe esperit superior d'una era casi homérica.
Carl Gustav Jung. Obra completa. Volum 9/I. Els arquetips i lo inconscient colectiu.[1]

Pero com tot arquetip inclou el seu polaritat, est pot aparéixer en la seua forma negativa com un pare devorador, ejemplificado en la mitologia grega a través d'Urà, o Crono, o també pot aparéixer com la típica figura d'un vell estúpit.

En fer l'experiència d'eixe arquetip, el home modern viu la més antiga forma del pensar com una activitat autònoma, l'objecte de la qual és un mateixa. Atres formulació de la mateixa experiència són Hermes Trismegisto o el Thoth de la lliteratura hermètica, Orfeo, el Poimandres i, emparentat en este, el Pastor de Hermas. Si no es tinguera ya un juí previ sobre el nom de «Lucifer», eixa seria la denominació adequada per a este arquetip. Per això m'he llimitat a cridar-li arquetip del vell sabio o del sentit. Com tots els arquetips, este també té un aspecte positiu i un de negatiu.
Carl Gustav Jung. Obra completa. Volum 9/I. Els arquetips i lo inconscient colectiu.[2]

L'arquetip antitético, o opost enantiodrómico, del Senex és el Puer aeternus, en les implicacions psicopatológicas que això comporta respecte de la Pederàstia o Paidofilia.

Caràcter

[editar | editar còdic]

Este tipo de caràcter és per lo general representat com un sabio, com aquella figura del pare vell que utilisa el seu coneiximent personal de la gent i del món per a ajudar-se a contar històries i oferir orientació, que d'una manera mística, pot impressionar a la seua audiència en mostrar els qui són i en qué es convertiran, actuant d'esta manera com un mentor. Pot aparéixer de forma ocasional com la figura del professor de ment distreta, perdent el control del seu entorn a causa de lo absorto dels seus pensaments.

El vell sapient és vist a sovint d'alguna manera com un estranger, és dir, d'una cultura, nació, o ocasionalment inclús, d'un temps diferent, la funció del qual és la d'assessorament. En casos extrems, pot ser representat en un estat liminal, com Merlín, que era mitat humà.

En la romançada medieval caballeresco i en la fantasia moderna apareix freqüentment com a mac. En les mateixes obres, pot figurar també com un ermitaño, el qual a sovint explicava als cavallers— en particular aquells que buscaven el Sant Grial— l'importància de les seues trobades.

Jung va malnomenar este personage com "Senex". És l'expressió en llatí per al vell vell en general. Ademés del Senex mencionat es poden distinguir dos diferenciació adicionals del mateix arquetip:

  1. el senex iratus, un vell que irracionalment s'opon a l'amor dels caràcters més jóvens,
  2. i el senex amans, un vell tontament enamorat d'una dòna massa jove per a ell.

El Senex més vinculat en el Vell Sapient, a diferència d'estes dos distincions, ha conseguit saltear estes dificultats; ha recorregut la vida, envellit gentilment i ha conseguit aixina la seua individuaació completa. El seu saber no solament s'ha incrementat en coneiximent i juí, sino que ha comprés que la joventut està predestinada de manera natural al paper del héroe, i que tal paper canvia en el temps a una de mentor, tal com a ell li ha passat.

Merlín va caure de la seua funció de senex a la de senex amans quan es va enamorar de Nimue. Este lapsus del juí és lo que li va dur a ser encantat i encarcerat.

El «vell sapient» apareix en somis com a mac, mege, sacerdot, mestre, professor, yayo o com qualsevol persona dotada d'autoritat. L'arquetip de l'esperit en figura de home, de gnom o d'animal es presenta en situacions en que faria falta visió de les coses, comprensió, bon consell, decisió, previsió, etc., pero no es pot conseguir per propis mijos. L'arquetip compensa eixe estat de carència espiritual en continguts que reblixen l'espai buit.
Carl Gustav Jung. Obra completa. Volum 9/I. Els arquetips i lo inconscient colectiu.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carl Gustav Jung. Obra completa. Volum 9/I. Els arquetips i lo inconscient colectiu. Capítul 1: Sobre els arquetips de lo inconscient colectiu, pàgina 36, paràgraf 77.
  2. C. G. Jung. O. C. 9/I. Capítul 1, pàgina 37, paràgraf 79.
  3. C. G. Jung. O. C. 9/I. Capítul 8: Sobre la fenomenologia de l'esperit en els contes populars, pàgina 200, paràgraf 398.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]