Psicopompo

Hermes com psicopompo conduint a Mirrina al Hades.
Lécito funerari de marbre. Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.

Un psicopompo és un ser que en les mitologias o religions té el paper de conduir les ànimes dels difunts cap a l'ultratumba, el cel o l'infern. La veu prové del grec ψυχοπομπoς (psychopompós), que es compon de psyche, 'ànima', i pompós, 'el que guia o conduïx'. Els psicopompos són criatures, esperits, àngels o deidades en moltes religions la responsabilitat de les quals és escoltar a les ànimes recent fallides de la Terra fins al més allà. El seu rol no és el de jujar a la persona fallida, sino simplement guiar-la. Apareixent freqüentment en l'art funerari, els psicopompos han segut representats en diferents époques i diferents cultures com a entitats antropomórficas, cavalls, venados, gossos, chotacabras, cuervos, buitres, muçols, falcons o cucos. Quan se'ls interpreta com a aus, se'ls veu a sovint en grans masses, esperant fora de la llar del agonizante.

Psicopompo és el títul del deu mensager grec Hermes, que va substituir a Apolo en este càrrec. També el de Mercurio, entre els romans. No obstant, l'idea dels psicopompos estava molt estesa. Per eixemple, els antics egipcíacs tenien a Anubis, en cap de gos o chacal; en la mitologia germànica, les valquirias anaven a buscar als guerrers caiguts en el camp de batalla per a dur-los al Valhalla, i entre els celtes, Ogma era el guia de les ànimes.

En el cristianisme, és l'arcàngel Miguel, l'àngel de la guarda o el jagant sant Cristóbal; en la porta del cel, Pedro espera a l'ànima que busca l'entrada. En antics icons cristians es representa a sant Cristóbal en cap de gos, de la mateixa manera que el seu homòlec egipcíac Anubis. En l'islam, és l'àngel Azrael qui rep d'Alá una llista de persones destinades a morir i separa les seues ànimes dels seus cossos durant els 40 dies següents. En general, el psicopompo és una possible forma de personificació de la mort. En general, esperits, deidades, dimonis o àngels poden assumir la tasca d'un psicopompo. La seua importància, ademés de transportar l'ànima, és principalment el procés d'acceptació de la mortalitat. Per damunt de tot, és un guia i un ajudant.

Esta idea té el seu orige en el chamanisme arcaic. El chaman guiava les ànimes dels companyers fallits al regne dels morts.

Descripció

Estes criatures estan associades principalment en determinats animals, esperits, deidadés, àngelés o dimonis que estan representades a través dels sigles.

Roca sagrada que expressa entre més mits i llegendes, al psicopompo en l'ànima del difunt, en Nebrodi

En algunes cultures igualment es considera que una de les funcions del chaman és actuar també com psicopompo. En este cas, no només acompanyaria al ànima al més allà, sino que també ajudaria a la renaixença; introduint en el món a l'ànima recent naixcuda. El chaman viaja en estat alterat de consciència al(els) un atre(s) món(s) en els seus ajudants de l'atra realitat - animals de poder - i recolzat pels seus mestres, també de l'atra realitat, ajuda a conduir a l'ànima a un lloc segur. Freqüentment ajuda a eixir a l'ànima de el "mort" d'espais - llim en la terminologia catòlica - a on es troba atrapada en els seus ensomis i a on no reconeix que s'ha "desencarnado".

Els mestres de l'atra realitat (móns o regnes) provenen a sovint del marc de creències signadas per la cultura de l'individu, per eixemple, Jesús, la Verge María, Mahoma (Muhamad), etc.

És comú que el chaman demane honoraris elevats per este treball. Pero a sovint també realisen esta tasca sense solicitar cap óbolo.

Criatures caracterisades com psicopompo

Animals

Gossos, gats, chacals, llops, lleons, cavalls, cérvols, cheus, cuervos, muçols, lechuzas o delfins han segut considerats en alguna ocasió com psicopompos. També les palometes, les quals són les més representatives en el món antic, encara que també en el misticisme o en significats contradictoris propencs al mal. Un atre dels animals psicopompos més destacables és el buitre, animal sagrat i psicopompo en la cultura celtíbera, ya que estes gents consideraven honroso morir en combat lluitant para despuix, ser devorats, per mig del rito de la ___protected_title_0___ per un buitre, animal que els transformaria en la seua pancha per mig de la digestió i els transportaria aixina al més allà. Qualsevol animal pot ajudar al psicopompo pero en general el chaman elegix o s'ajuda per animals no domèstics, en lo possible salvages ya que la domesticació implica una "pèrdua de poder" en els mateixos. No obstant, el gos, (especialment negre) és una de les figures més representatives d'un psicopompo.

Psicopompos segons la cultura

• En la mitologia asteca, el gos xoloitzcuintle guiava les ànimes dels morts pel riu Apanohuaya cap al Mictlán sempre i quan, en vida, no hagen maltractat a un animal, de lo contrari, l'ànima estaria condenada a vagar per l'eternitat.
• En la mitologia maya, Balam (jaguar).
• En la mitologia egipcíaca, Anubis i Toth. Les oronetes (aus d'Isis) eren psicopompas per als egipcíacs.
• En la mitologia grega, Caronte i Hermes. En la cultura micénica, el cavall.
• En la mitologia nòrdica , les valquirias eren les psicopompos dels guerrers més valiosos.
• En la mitologia celta irlandesa, els cuervos podien ser psicopompos, per la seua relació en Morrigan, i en les seues Deeses germanes, sobretot Macha. Atres psicopompos podien ser els Deus Donna Dorcha, que guardava la casa de la frontera o Tech nDuin, llímit entre els dos móns i on totes les ànimes devien descansar una nit abans de creuar a les illes dels morts; i el Deu Cernunnos (cridat aixina en la Galia i del com no tenim un nom com a tal en Irlanda, encara que podria assemblar-se al Fomoré Belar o Bres) el qual transportaria les ànimes des de la Terra a la frontera.
• Entre els arévacos i vacceos el buitre era un animal psicopompo, ingerint el cadàver del guerrer mort en combat. En la necròpolis vaccea de Pintia, en la província de Valladolit, podem trobar restants d'aquells rituals, reservats per als guerrers més destacats del clan.
• En la cultura de lusitanos i vetones (en divinitats compartides com Atégina) la lechuza, el llop, l'egua o la cabra són animals psicopompos. La lechuza, en particular, té representació en esta zona des del Calcolítico i el Bronze Atlàntic en els ídols oculados.

• En la mitologia quechua, la visita d'un chiki tuku que canta és considerat com un anunci de que un integrant de la comunitat està pròxim a fallir.

Vore també

• Alucinació hipnopómpica
• Deidad liminal
• Escatologia
• Metempsicosis
• Paràlisis del somi
• Chamanisme
• Un atre món (creència)

Bibliografia

• Strong, Laura (2006). Psychopomp stories: Contemplating death in a spiritually diverse society. ISBN 9780542617935.