Valhalla
_by_Max_Br%C3%BCckner.jpg){kind=link}
En la mitologia nòrdica, el Valhalla o Valhala (del nòrdic antic Valhǫll, «saló dels caiguts»)[1] és un enorme i majestuós saló ubicat en la ciutat d'Asgard governada per Odín.[2] La mitat dels morts en combat són elegits per Odín i viagen al Valhalla guiats per les valquirias, mentres que l'atra mitat van al Fólkvangr de la deesa Freyja. En el Valhalla els difunts es reunixen en les masses de morts en combat coneguts com einherjer, aixina com en varis héroes i deus germànics llegendaris, mentres es preparen per a ajudar a Odín en el Ragnarök, la batalla del fi del món. Davant la gran sala, el sostre de la qual està cobert en escuts dorats, es troba l'arbre dorat Glasir. Al voltant del Valhalla moren vàries criatures, com el cérvol Eikþyrnir i la cabra Heiðrún, que pasturen el fullage de l'arbre Læraðr.
El Valhalla és descrit en l'Edda poètica, colecció de poemes compilados en el XIII a partir de fonts tradicionals antigues, en l'Edda prosaica i en les Heimskringla, abdós escrites per Snorri Sturluson també en el XIII, i en unes estrofes d'un poema anònim de el X, conegut com Eiríksmál i inclós en la saga Fagrskinna, que commemora la mort d'Erico I de Noruega. El Valhalla ha inspirat diverses obres d'art, títuls de publicacions, a la cultura popular i s'ha convertit en un terme sinònim de lloc de veneració de grans personages ya fallits.
Descripcions
[editar | editar còdic]
Edda poètica
[editar | editar còdic]Els poemes Grímnismál i Helgakviða Hundingsbana II de l'Edda poètica descriuen detalladament el Valhalla. També l'estrofa 33 del poema Völuspá parla breument d'este lloc quan narra la mort del deu Baldr com el «afligiment del Valhalla»;[3] entre les estrofes 1 i 3 del Hyndluljóð en el que la deesa Freyja expressa la seua intenció de cavalcar fins al Valhalla junt a la völva Hyndla en un esforç per ajudar a Ódder, i en les estrofes 6 i 7, a on el Valhalla és mencionat de nou durant una disputa entre abdós.[4]
Grímnismál
[editar | editar còdic]Entre les estrofes 8 i 10 del Grímnismál, el deu Odín (disfrassat de Grímnir) afirma que el Valhalla es troba en Glaðsheimr, la quinta morada celest, a on, tot resplandeciente d'or, ocupa un vast lloc. Odín elegix allí tots els dies entre els hòmens morts en els camps de batalla. El gran saló té llanças com a voltons, un sostre cobert d'escuts, cotes de malla esteses sobre els bancs; un llop està encadenat front a la porta de l'oest i un àguila es cierne damunt.[5][6]
De l'estrofa 22 a la 24, Odín dona més detalls del Valhalla: davant el gran saló es troben les portes sagrades de l'antiga porta Valgrind i conte en total en 540 portes per les que ixen al mateix temps huitcents einherjar quan van a combatre al llop Fenrir. Dins del Valhalla està el palau Bilskirnir de Thor, i dins d'est hi ha 540 sales.[7] En les estrofes 25 i 26 Odín diu que la cabra Heiðrún i el cérvol Eikþyrnir van pels patis de Odín i s'alimenten de les branques de l'arbre Læraðr. Heiðrún produïx una hidromiel que no admet comparació, i de les astes de Eikþyrnir gotea líquit a la font Hvergelmir, des de la que fluïxen totes les aigües.[7][8]
Helgakviða Hundingsbana II
[editar | editar còdic]
En l'estrofa 38 del poema Helgakviða Hundingsbana II, el héroe Helgi Hundingsbane mor i va al Valhalla. La seua glòria es descriu d'esta manera:
En la prosa que seguix a esta estrofa es diu que es va fer un túmulo per a la sepultura de Helgi, i quan este va aplegar al Valhalla, Odín li va preguntar si podia colaborar en ell. En l'estrofa 39, Helgi, ya en el Valhalla, i el seu antic enemic Hunding, que també està allí, fan tasques domèstiques, com encendre el fòc, cuidar als gossos, vigilar als cavalls o donar de menjar als porcs abans d'anar-se a dormir. De les estrofes 40 a la 42, Helgi ha tornat a Midgard des del Valhalla junt en una hueste de hòmens. Una anònima criada de Sigrún, l'esposa valquiria de Helgi, veu est i el seu hueste de hòmens cavalcant sobre el túmulo. La criada es pregunta si està tenint una visió, si ha escomençat el Ragnarök o si a Helgi i els seus hòmens se'ls ha permés retornar.[9]
En les estrofes següents, Helgi respon que no ha succeït cap d'estes coses, i que la criada de Sigrún deu tornar a casa de la seua ama. Esta li diu a Sigrún que el túmulo s'ha obert i que deu anar allí, perque Helgi li ha dit que venja i li cure les ferides, que s'han obert i estan sagnant. Sigrún va al túmulo i troba a Helgi empapat de sanc i en el cabell gelat. Ompli d'alegria per este reencontre, Sigrún ho besa abans de llevar-li la cota de malla, i li pregunta cóm pot curar-ho. La valquiria fa un llit i els dos dormen junts dins del túmulo fins que Helgi es desperta i diu que «ell deu anar pels camins rojos de sanc, montar el cavall groc i recórrer el camí del cel» per a retornar ans que cante el gall Salgófnir. Helgi i el seu hueste cavalquen de nou, i Sigrún i el seu sirvienta tornen a casa. La nit següent, la valquiria ordena a la seua sirvienta que vigile de nou el túmulo, pero quan aplega l'amanecer, descobrix que ell no ha tornat. La prosa narrativa del final del poema conta que Sigrún va morir de tristor, pero també afirma que, segons es pensa, abdós varen renàixer com Helgi Haddingjaskati i la valquiria Kára.[10]
Edda prosaica
[editar | editar còdic]
Del Valhalla es parla en els llibres Gylfaginning i Skáldskaparmál de l'Edda prosaica.
Gylfaginning
[editar | editar còdic]Al Valhalla es fa menció per primera volta en el capítul 2 del llibre Gylfaginning, a on és descrit parcialment en forma d'evemerisme. El rei Gylfi part cap a Asgard disfrassat de vell i en el nom de Gangleri en la finalitat de trobar la font del poder dels deus. La narració diu que els Æsir varen prevore la seua arribada i es varen preparar per a rebre-ho en gran ilusió, tanta que quan Gangleri va entrar en la fortalea va vore una sala tan alta que va tindre problemes per a observar més allà d'ella, i que conta que estava coberta d'escuts dorats com si foren teixixques. En este moment, Snorri cita una estrofa del poeta de el X, Þjóðólfr de Hvinir. A mida que alvança, Gangleri veu un home en la porta de la sala fent malabares en espases curtes i mantenint sèt d'elles en l'aire. Entre atres coses, el home li diu que el saló pertany al seu rei, i afig que ho pot dur davant el seu monarca. Gangleri ho seguix i les portes es tanquen despuix d'ell. Observa entorn molta vida, multitut de gent, alguns jugant, o bevent o lluitant en armes. Gangleri observa tres trons ocupats per tres figures: Hár assentat en el tro més baix, Jafnhár en el següent i Þriði en el més alt. El home que ho guia li diu que Hár és el rei de la sala.[11]
En el capítul 20 Þriði afirma que en el Valhalla habiten Odín i els einherjar, els morts en combat que es varen convertir en fills adoptius del deu.[12] En el 36 Hár diu que les valquirias servixen begudes i atenen les taules de la gran sala, i en les estrofes 40 i 41 del Grímnismál hi ha una cita que fa referència a açò. Hár continua exponent que les valquirias són enviades per Odín a cada batalla, a on elles elegixen els que van a morir i determinen la victòria.[13]
En el capítul 38 diu Gangleri: «Afirmes que tots els fallits en combat des del principi dels temps estan ara en Odín en el Valhalla. ¿Qué fa per a donar-los de menjar? Suponc que ací hi ha una gran multitut». Hár respon que això és cert, que habita molta gent en el Valhalla, pero que semblen molt pocs «quan el llop ve». Descriu que mai són massa per a menjar en el gran saló perque s'alimenten del Sæhrimnir (ací descrit com un javalí), béstia que és cuinada tots els dies i torna a estar sancera totes les nits. L'estrofa 18 del Grímnismál és relatada ací una volta més. Gangleri qüestiona si el propi Odín ingerix lo mateix que els einherjar, a lo que Hár contesta que el deu no necessita menjar, solament beu vi i dona l'aliment als seus llops Geri i Freki. En este punt se cita novament l'estrofa 19. Hár afig que, a l'eixida del sol, Odín envia als seus cuervos Hugin i Munin des del Valhalla per a volar sobretot el món i tornen a temps per al primer menjar.[14]
Gangleri pregunta en el capítul 39 sobre el menjar i la beguda que consumixen els einherjar i si allí solament hi ha aigua, a lo que Hár respon que, per supost, que el Valhalla té menjars i begudes dignes de reis i senyors, ya que el hidromiel que es beu allí procedix de les ubres de la cabra Heiðrún, que a la seua volta s'alimenta dels fulls del «famós arbre» Læraðr. La cabra produïx hidromiel per a omplir una cuba tan gran que en ella podrien asseciar la seua set tots els einherjar del Valhalla. Hár ademés senyala que el cérvol Eikþyrnir també pastura de l'arbre Læraðr en la part alta del gran saló. De les seues astes cauen numeroses gotes de humitat a la font Hvelgelmir, de la que naixen molts rius.[15]
En el capítul 40, Gangleri reflexiona que el Valhalla devia estar masificado, a lo que Hár respon que este és enorme i conta en espai a pesar del seu elevat número de habitants. En este moment se cita l'estrofa 23 del Grímnismál. En el 41 Gangleri comenta que Odín sembla ser un senyor poderós, puix controla un gran eixèrcit, pero encara es pregunta cóm manté controlats als einherjar quan no estan bevent. Hár li contesta que diàriament, despuix de vestir-se i armar-se, ix al pati i lluita contra un en combat individual per deport. Després, a el hora de menjar, viaja al Valhalla i beu. En este moment se cita l'estrofa 41 del Vafþrúðnismál. En el capítul 42, Hár descriu que, «just en el principi, quan els deus s'estaven establint», varen fundar Asgard i varen construir el Valhalla.[16] El capítul 49 narra la mort del deu Baldr i es diu que el muérdago, que ho va matar, creix a l'oest del Valhalla.[17]
Skáldskaparmál
[editar | editar còdic]
En el començ del Skáldskaparmál es parla breument de la visita del jotun Ægir a Asgard, a a on es duen lluentes espases que són usades com la seua única font d'allumenament mentres beuen. Ací, en una festa en numerosos deus, tots conten en abundant i fort hidromiel en una sala en les parets cobertes per atractius escuts.[18] En el capítul 33 es confirma que esta situació es produïx en el Valhalla.[19]
En el capítul 2 apareix una cita procedent del poema anònim de el X Eiríksmál (vore la secció Fagrskinna de l'artícul per a més informació i una atra traducció d'esta mateixa font):
En el capítul 17 del Skáldskaparmál, el jotun (jagant) Hrungnir, que està enfurit, tracta d'alcançar i atacar a Odín a lloms del seu cavall Sleipnir i termina davant les portes del Valhalla, a on els Æsir li inviten a beure. Hrungnir entra, demana una copa i s'emborracha i torna violent, dient, entre atres coses, que arrancarà el Valhalla i ho durà a la terra dels jotun, Jötunheim. Finalment, els deus es cansen dels seus bravuconadas i invoquen a Thor, que fa acte de presència. Hrungnir diu que Thor està baix la seua protecció, per lo que no pot ser ferit mentres estiga en el Valhalla. Despuix d'un intercanvi de paraules, el jagant repta a Thor a un duel en el parage de Griotunagardar, a on el deu li dona mort.[21]
En el capítul 34 es diu que l'arbre Glasir es troba enfront de les portes del Valhalla. És descrit com un arbre en fullage roig dorat, el més bell de tots els arbres tant entre els hòmens com entre els deus. Es presenta una cita d'una obra de el IX del poeta Bragi Boddason que confirma esta descripció.[22]
Heimskringla
[editar | editar còdic]El Valhalla és mencionat en un sentit evemérico, com un element supervivent de la creència pagana nòrdica, en les sagues Heimskringla. En el capítul 8 de la saga dels Ynglings el «històric» Odín és descrit com a llegislador del seu país, promulgant lleis com que tots els morts deuen ser cremados en una pira funerària en un túmulo junt en totes les seues possessions, per a a continuació enterrar o tirar les seues cendres a el mar. El fallit seria llavors dut al Valhalla en tot lo que hi haguera en el seu pira i tot lo que s'haguera inhumat en ell.[23] El Valhalla és ademés mencionat en la frase «visitant a Odín» d'un treball de el X del escaldo (poeta guerrer) Þjóðólfr de Hvinir que descriu com, despuix de la seua mort, el rei Vanlandi va ser al Valhalla.[24]
En el capítul 23 de Hákonar saga Góða el rei Haakon I de Noruega és enterrat segons un ritual pagà que és descrit com el seu viage al Valhalla. A continuació se citen versos del poema Hákonarmál que ho confirmen en diverses referències al Saló dels morts.[25]
Fagrskinna
[editar | editar còdic]
En el capítul 8 de la saga Fagrskinna una narració en prosa descriu com, despuix de la mort del seu marit Erico I de Noruega, la reina Gunnhild tenia un poema dedicat a ell, una composició anònima d'un autor de el X, coneguda com Eiríksmál, que descriu com Erico I i atres cinc reis apleguen al Valhalla despuix de la seua mort. El poema comença en els comentaris de Odín (en nòrdic antic, Oðinn):
El deu Bragi alerta que un sò atronador s'acosta, i diu que els bancs del Valhalla estan crujir, com si el deu Baldr haguera tornat al Valhalla, i que sona com el moviment de mils de hòmens. Odín respon que Bragi sap be que els sons procedixen de Erico I, qui pronte aplegarà al Valhalla. Odín els diu als héroes Sigmund i Sinfjötli que s'alcen a saludar a Erico i li inviten al saló, si és veritat que es tracta d'ell.[26]
Sigmund li pregunta a Odín qué podria esperar ell de Erico més que de cap atre rei, a lo que Odín li contesta que Erico ha ensanguinat la seua espasa en moltes terres distintes. Erico aplega i Sigmund li saluda, dient-li que és benvingut en el saló, i li pregunta qué atres senyors ha dut en ell al Valhalla. Erico li contesta que vénen en ell cinc reis, que li dirà els noms de tots ells, i que ell mateixa és el sext.[26]
Influència moderna
[editar | editar còdic]
El terme Valhalla, en les seues diverses variants, ha tingut prou eco en la cultura popular moderna, ya siga a través de l'influència directa de la mitologia nòrdica o simplement com a referència a un lloc en que s'honra a diversos fallits. Eixemples d'açò últim són el monument Walhalla dissenyat per l'arquitecte neoclàssic Leo von Klenze per orde de Luis I de Baviera i construït a la vora del riu Danubio prop de Ratisbona, Alemània, entre 1830 i 1847 per a albergar busts d'ilustres germans des de l'antiguetat, o els Jardins Valhalla del museu de l'abadia Tresco construïts per August Smith cap a 1830 per a exhibir els mascarones de proa dels barcos naufragats en les illes Sorlingas, Regne Unit.[27][28] En el satèlit Calisto del planeta Júpiter existix un cràter batejat Valhalla.[29]
Les referències al Valhalla es poden trobar en la lliteratura, l'art, la música i atres mijos de comunicació. Eixemple d'això són el cicle de quatre òperes L'anell del nibelungo de Richard Wagner, la revista neopagana germànica Walhalla (1905–1913) i la série de còmic Valhalla (des de 1978) de Peter Madsen i la seua posterior película animada.[27] El Valhalla és repetidament citat, en el estribillo «Valhalla, I am coming», en la popular cançó «Immigrant Song» (1970) del grup britànic de música Led Zeppelin.[30]. El grup anglés de roc Jethro Tull té una cançó titulada Cold Wind to Valhalla, de 1975. La banda britànica d'heavy metal Black Sàbat, en el seu àlbum Tyr, ho descriu en la cançó Valhalla. També la banda nortamericana 30 Seconds To Mars posseïx una cançó en el títul Valhalla. Per una atra part, Judas Priest, la famosa banda d'heavy metal, conta en una cançó titulada Halls of Valhalla de l'àlbum Redeemer of Souls. La famosa banda de power metal Blind Guardian conta en una cançó anomenada Valhalla, mentres que la banda espanyola Dark Moor posseïx una cançó titulada Walhalla. La banda de Viking Metal Bathory en el seu àlbum Hammerheart va incloure una cançó en el mateix nom, Valhalla. El Valhalla és referit en numerosos videojocs i alguns parcs d'atraccions, cas dels Jardins de Tivoli, en Copenhague, Dinamarca,[31] o l'atracció Valhalla del parc Pleasure Beach Blackpool en Blackpool, Regne Unit.[32] Aixina mateix, se cita en les películes Conan el Bàrbar (1982), protagonisada per Arnold Schwarzenegger,[33] i en Mad Max: Fury Road (2015), en la qual els soldats del antagonista principal estan obsessionats en aplegar al Valhalla despuix d'una mort violenta. En el videojoc The Elder Scrolls V: Skyrim, el protagoniste deu accedir al Saló del Valor, una clara referència a Valhalla.[34]
Existixen numerosos llocs batejats Valhalla en Norteamérica: Valhalla (Nova York), el llogaret Valhalla Centre (Alberta), Walhalla (Dakota del Nort), Walhalla (Carolina del Sur), Walhalla (Texas) o el Club de Gòlf Valhalla de Louisville.[35] En Austràlia està Walhalla (Victoria) i en Suràfrica Valhalla (Pretòria).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Orchard, 1997, p. 171-172.
- ↑ Sant Josep Beltrán, 2015, p. 305.
- ↑ Larrington, 1999, p. 8.
- ↑ Larrington, 1999, p. 253-254.
- ↑ Larrington, 1999, p. 53.
- ↑ Dels Rius, 1856, p. 170.
- ↑ 7,0 7,1 Larrington, 1999, p. 55.
- ↑ Dels Rius, 1856, p. 173.
- ↑ Larrington, 1999, p. 139.
- ↑ Larrington, 1999, p. 139-141.
- ↑ Byock, 2006, p. 10-11.
- ↑ Byock, 2006, p. 31.
- ↑ Byock, 2006, p. 44-45.
- ↑ Byock, 2006, p. 46-47.
- ↑ Byock, 2006, p. 48.
- ↑ Byock, 2006, p. 49-50.
- ↑ Byock, 2006, p. 66.
- ↑ Faulkes, 1995, p. 59.
- ↑ Faulkes, 1995, p. 95.
- ↑ Faulkes, 1995, p. 69.
- ↑ Faulkes, 1995, p. 77-78.
- ↑ Faulkes, 1995, p. 96.
- ↑ Hollander, 2007, p. 12.
- ↑ Hollander, 2007, p. 17.
- ↑ Hollander, 2007, p. 125.
- ↑ 26,0 26,1 Finlay, 2004, p. 59.
- ↑ 27,0 27,1 Simek, 2007, p. 348.
- ↑ Tresco Abbey Gardens Valhalla (en anglés). Consultat el 12 de juny de 2012.
- ↑ Callisto's Valhalla Region en www.solarviews.com (en anglés). Consultat el 12 de juny de 2012
- ↑ Welch, 2005, p. 47.
- ↑ Tivoli - Valhalla Borgen (en danés) Consultat el 12 de juny de 2012.
- ↑ VALHALLA [1] archivat en Wayback Machine. en www.blackpoolpleasurebeach.com (en anglés). Consultat el 12 de juny de 2012.
- ↑ Conan el Bàrbar, Crom i els Quatre Vents. Consultat el 8 d'octubre de 2013.
- ↑ Guia The Elder Scrolls V Skyrim : Sovngrade. Consultat el 9 d'octubre de 2013.
- ↑ Valhalla Gòlf Club [2] archivat en Wayback Machine. (en anglés). Consultat el 12 de juny de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFByock2006">Byock (2006). The Prose Edda (en anglés), Penguin Classics. ISBN 0-14-044755-5.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDels Rius1856">Dels Rius (1856). vore3rcbCNJeDt1rUfQ3XVcnk Els Eddas (traducció), Madrit: Imprenta de l'Esperança.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFaulkes1995">Faulkes (1995). Edda (en anglés), Everyman. ISBN 0-460-87616-3.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFFinlay2004">Finlay, Alison (2004). Fagrskinna, a Catalogue of the Kings of Norway: A Translation with Introduction and Notes (en anglés), Brill Publishers. ISBN 90-04-13172-8.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHollander2007">Hollander (2007). Heimskringla: History of the Kings of Norway (en anglés), University of Texas Press. ISBN 978-0-292-73061-8.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLarrington1999">Larrington (1999). The Poetic Edda (en anglés), Oxford World's Classics. ISBN 0-19-283946-2.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFOrchard1997">Orchard (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend (en anglés), Cassell. ISBN 0-304-34520-2.
- Sant Josep Beltrán (2015). Quí varen ser realment els vikingos, Quarentena. ISBN 978-84-16229-16-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSimek2007">Simek (2007). Dictionary of Northern Mythology (en anglés), D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFWelch2005">Welch (2005). Led Zeppelin: Dazed and Confused: The Stories Behind Every Song (en anglés), Thunder's Mouth Press. ISBN 978-1-56025-818-6.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Valhalla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.