Sinfjötli

Sinfjötli

Sinfjötli Sigurdsson (n. 735), o Fitela (en anglés antic), va anar un guerrer vikingo i héroe de les sagues nòrdiques, és el personage principal de Frá dauða Sinfjötla. Naixcut d'una relació incestuosa entre Sigmund i la seua germana Signy (o Sieglinde). Era germanastre d'atres caudillos i héroes: Sigurd, Helgi Hundingsbane i Hamund.

En el poema épico Beowulf, Fitela és nebot de Sigmund, mentres que la saga Völsunga ho presenta com a fill i nebot de Sigmund, i frut del incesto.

Saga Völsunga

En la saga Völsunga, Sinfjötli és net del rei Volsung. Signý, filla de Völsung, desprecia al seu marit el rei Siggeir, i prega al seu pare que no l'obligue a retornar en el rei Siggeir. Völsung rebuja la seua pregària i li recorda el compromís que té el seu família i deu mantindre-ho. Al marge d'una advertència de Signy, Völsung i dèu dels seus fills es veuen envolts en una batalla contra les forces de Siggeir que els embosquen traicionerament i mata a Völsung. Signy prega al seu marit per les vides dels seus germans, a lo que Siggeir accedix perque pensa que «és millor sofrir i torturar-se més en vida abans de morir».

Despuix de nou llargues nits, una dòna llop (possiblement la mare de Siggeir) mata cada nit a nou dels germans de Signy. Sobreviu Sigmund qui rep el secret per a matar al licántropo, escampar mel per la seua cara i quan aplegue a llepar el seu rostre mossegar-li la llengua per a que muiga i aixina poder salvar-se. Sigmund ha perdut al seu pare i germans, Signý vol recolzar-ho per a venjar a la seua família enviant al seu fill per a ser el seu companyer en el seu amagatall en el bosc. No obstant, cada u dels fills de Siggeir demostra covardia: no poden soportar el dolor de tindre els punys del seu saya coser a la seua pell. Per lo tant Signy incita a Sigmund a matar-los ya que no són d'utilitat. Sent Sigmund del linaje de Volsung, Signy creu que el seu germà pot donar-li un fill digne de reclamar un lloc en la dinastia, i una nit intercanvia formes en una völva, visita al seu germà Sigmund en la seua morada subterrànea i pansa tres nits en el llit de Sigmund qui ignora que és la seua pròpia germana en una atra forma. Molt a diferència dels seus anteriors fills naixcuts de l'estirp de Siggeir, rei artero i desagradable, Signý dona a llum un fill que no és menys fort, guapo i valent que el mateix Volsung. Es tracta de Sinfjötli, qui junt en Sigmund venjarà al seu clan matant a Siggeir. Sinfjötli ignora el dolor, dient que "el dolor sembla insignificant per a un Volsung." El resultat incestuoso de l'unió de dos Volsung, és capaç de grans ardits com Signý requerix.

Sigmund i Sinfjötli viagen a Hunaland a on Sigmund és proclamat rei dels hunos i es casa en Borghild, en qui té dos fills Helgi Hundingsbane i Hámundr. Borghild és una dòna celosa que odia a Sinfjötli, i ell ho sap. Per a desfer-se d'ell, Borghild li oferix tres copes de vi, l'última enverinada. Despuix de vore el seu pare beure's dos copes, Sinfjötli beu la tercera i mor.

Sigmund du el cos del seu fill als fiorts, a on troba a Odín en l'apariència de barquero. Odín li diu que només pot dur a un passager per trayecte, i pren el cos de Sinfjötli. Una volta en l'aigua, desapareix la barca que du a Odín i a Sinfjötli, i es dirigix al Valhalla. Sigmund retorna al seu regne i castiga a Borghild.

En Helgakviða Hundingsbana I, Gudmund acusa a Sinfjötli de licantropía.

Cultura popular contemporànea

La llegenda va ser una font d'inspiració per a J.R.R. Tolkien i la seua obra La llegenda de Sigurd i Gudrún.