Beowulf

Beowulf

Beowulf, adaptat a l'espanyol com Beovulfo, és un poema épico anglosaxó anònim que va ser escrit en anglés antic en vers aliterativo. Conta en 3182 versos. Tant l'autor com la data de composició del poema es desconeixen encara que les discussions acadèmiques solen propondre dates que van des de el VIII a el XII. L'obra es conserva en el Còdex Nowell o Cotton MS Vitellius A XV i, donada la fama del poema, a pesar de que conviu en atres obres en el mateix manuscrit, este s'ha donat en cridar Manuscrit Beowulf. Encara que el poema no té títul en el manuscrit, se li ha cridat Beowulf des de principis de el XIX; es conserva en la Biblioteca Britànica.

Té dos grans parts: la primera succeïx durant la joventut de l'héroe gauta (o geata, en algunes traduccions, "godo") que dona nom al poema, i narra cóm acodix en ajuda dels danesos o jutos, els qui sofrien els atacs d'un mònstruo jagantesc —Grendel—, i despuix de matar a est, s'enfronta a la seua terrible mare; en la segona part, Beowulf ya és el rei dels gautas i baralla fins a la mort en un feroç dragó.

La seua importància com epopeya és equiparable a la del Cantar dels nibelungos germà, el Cantar de mio Cid espanyol, la Cançó de Roldán francesa, o el Lebor Gabála Érenn (Llibre de les Conquistes d'Irlanda). Durant el XX s'han realisat incontables estudis i debats entorn a distints aspectes del poema.

Génesis del poema

Context de producció

Els events narrats en el poema épico Beowulf tindrien lloc en algun moment entre els sigles V i VII. Observar els fets històrics ocorreguts durant este periodo de l'Edat Mija pot ajudar a comprendre certs factors que varen incidir en la composició del poema i les problemàtiques que es reflectixen en el mateix.

Com apunta Jorge Luis Borges, en este periodo es varen donar les invasions bàrbares:

En efecte, este sigle és un periodo històric agitat en el qual, despuix de la retirada dels romans, els invasores que apleguen a les illes britàniques van desplaçant als antics habitants (els celtes, després cridats bretones) i es produïxen canvis llingüístics importants.

Els invasores germans, que eren anglos, jutos i sajones per un costat, i noruecs i danesos per un atre, contaven en un fondo lèxic comú, pero el sistema flexivo presentava entre el primer grup i el segon diferències suficients com per a que la seua utilitat no duguera a la seua bona conservació. D'esta sòrt, la tendència natural de les llengües germàniques a perdre sons de la part final de la paraula es va vore fortament intensificada en el cas de la formació i evolució del anglosaxó.

En la periodización de l'història de la llengua anglesa, este periodo és conegut com Old English, anglés antic o anglosaxó, en data d'inici el Plantilla:DC, precisament l'any de les invasions germàniques, i final l'any 1066, quan comença el periodo del Middle English o anglés mig.

Problemes per a una teoria genètica

Els acontenyiments que el poema narra tenen lloc entre el V i el VII de l'era cristiana en el sur d'Escandinavia (en concret, en Escania i en Selandia). No obstant, la data precisa que el cantar va ser compost és molt discutida. Les opinions dels estudiosos fixen la creació del poema entre el VIII i el XI.

El primer problema per a la datació és decidir si Beowulf té un orige exclusivament lligat a la seua forma actual (la d'un poema heròic) o no. F. A. Blackburn treballa sobre la génesis del text en tres hipòtesis:

• El poema té el seu orige en el folclore pagà, en un conjunt de llegendas individuals sobre la figura del héroe Beowulf que varen ser reunides i ensambladas per un copista cristià.

• El poema, en la seua forma actual, va ser redactat per un copista cristià que es va basar en cantarés ya existents, lo que vol dir que ya existia un poema sobre Beowulf que s'ha perdut.

• Va ser compost, en base en cançons i llegendes prèvies, per un autor pagà, i posteriorment "cristianizado" per un copista.

Per la seua banda, Kevin Kiernan sugerix que el poema va nàixer en la seua forma actual, és dir: que la composició oral i la transcripció varen ser contemporànees. Kiernan propon el XI com a data de la gesta del poema per proves paleogràfiques i filològiques. J. R. R. Tolkien pensava que l'orige del text era anterior a la fixació escrita del mateix:

En este sentit Tolkien coincidia en Robert William Chambers, qui opinava que el conte popular era la font principal del Beowulf.

La data més utilisada pels estudiosos és la de el VIII.

Manuscrit

Procedència

El propietari més antic que es coneix del manuscrit va viure en el XVI: l'erudit Lawrence Nowell, de qui va rebre el seu nom el còdex, a pesar de que la signatura oficial del mateix és Cotton Vitellius A.xv, gràcies a Robert Bruce Cotton. Kevin Kiernan sosté que Nowell ho va adquirir provablement en 1563 de mans de William Cecil, primer baró de Burghley, quan aquell va entrar en la casa d'este últim per a instruir a Edward de Vere, desseté comte d'Oxford i discípul de Cecil.

El manuscrit va passar a formar part de la Biblioteca Cotton, a on va sofrir danys irreparables com a conseqüència d'un incendi en Ashburnham House en 1731. A causa d'este episodi, part del manuscrit s'ha deteriorat i s'han perdut alguns caràcters. Alguns intents de restauració, a pesar d'haver evitat la deterioració progressiva, varen terminar cobrint algunes atres lletres del text, provocant pèrdues també. Kiernan, docent en l'Universitat de Kentucky, ha impulsat en els últims anys el proyecte de digitalisació i preservació del poema, conegut com Electronic Beowulf Project ("Proyecte Beowulf Electrònic"). Per a esta iniciativa s'han utilisat alvançades tècniques en fibra òptica que han revelat alguns dels símbols perduts a lo llarc dels anys. Procediments similars s'han amprat en la restauració i l'anàlisis del Cantar de mio Cid.

El poema Beowulf es coneix gràcies a un únic manuscrit, la data estimada del qual ronda l'any 1000 d. C. Kiernan ha afirmat que este manuscrit és una còpia feta pel mateix autor del poema durant el regnat de Canuto II de Dinamarca. En el còdex en que el Beowulf sobreviu hui en dia, es troben també atres peces poètiques, com a fragments de The Life of Saint Christopher, les Cartes d'Alejandro a Aristóteles i Wonders of the East, i la part de la paráfrasis bíblica Judith. S'ha datat entre 1628 i 1650 la foliación més primerenca del Còdex Nowell, portada a terme per Franciscus Junius. El propietari del còdex anterior a Nowell es desconeix encara.

Tant el reverent Thomas Smith (1638-1710) com Humfrey Wanley (1672-1726) varen assumir la responsabilitat de catalogar la Biblioteca Cotton, en la qual estava el Còdex Nowell. El catàlec de Smith va aparéixer en 1696 i el de Wanley en 1705. El manuscrit de Beowulf es menciona per primera volta en 1700 en la correspondència que va sostindre George Hickes, assistent de Wanley, i el seu cap. En la carta, Hickes contesta en relació en un supost càrrec contra Smith, acusat per Wanley d'haver passat per alt el poema en fer el catàlec del Cotton Vitellius A.xv. Hickes escriu al seu superior que encara no ha segut capaç de donar en el Beowulf. Segons algunes teories, Smith no hauria advertit la presència de la epopeya per la seua excessiva confiança en #catalogació prèvies o perque no es trobava en el còdex en el moment de la seua revisió.

Hipòtesis dels dos escrigues

Segons algunes hipòtesis, el manuscrit de Beowulf va ser transcrito d'un original per dos escrigas. S'ha identificat a abdós responsables de la transcripció com Escriga A i Escriga B, rellevant el segon al primer en el vers 1939.

Esta teoria se sustenta en el fet de que hi ha una diferència caligràfica entre els versos que van fins al 1939 —que tenen un aspecte més arcaic— i els que seguixen fins al final del manuscrit. Abdós escrigues varen corregir el seu treball i s'ha demostrat que el segon amanuense inclús va fer correccions al treball de l'Escriga A. Es varen plantejar les semblances que guarda el treball del segon escriga en el del que va realisar les Homilies de Blickling, per lo que es creu que abdós varen ser, a lo manco, copiats en el mateix scriptorium. De fet, durant a lo manco un sigle, alguns intelectuals varen sostindre que la descripció de la morada de Grendel va ser presa de la visió de l'infern expressada per Sant Pablo en la homilia 16 de la mencionada colecció.

Argument

Cante I: Grendel

L'acció es desenrolla en Dinamarca (en concret en l'illa de Selandia), a on l'esplèndit palau Heorot (‘El cérvol’) es veu assolat pels mortals assalts nocturns de Grendel, un mònstruo semblant a un troll que l'obra descriu com a descendent del bíblic Caín. La música i alegria que se sent en la sala enuja al mònstruo, que mora en les ciènagas; Grendel es ensaña en els criats i guerrers del rei Hrothgar i els devora. (El trobador no és tal, ni és tampoc un bart, com es diu més alvance, sino un ‘escopo’ o ‘escope’, que és com es traduïx de l'anglés scop el nom d'este poeta cantor de les corts de Gran Bretanya).

Els atacs de l'ogre obliguen a la cort de Hrothgar a abandonar la sala durant la nit. Esta situació es prolonga a lo llarc de 12 anys, durant els quals es va estenent per les terres nòrdiques el relat sobre la difícil situació del rei danés. Tal història aplega a oïts de Beowulf, un intrèpit héroe gauta que partix en auxili del monarca junt en 14 guerrers.

Beowulf, nebot del rei de Gëatlantt (també cridada Götaland, Gotlandia, Gotland o Gautlandia, part d'Escania, en la Suècia meridional), oferix la seua ajuda a Hrothgar. La primera impressió de Hrothgar és d'escepticisme front a les pretensions del desconegut héroe, pero ho rep gentilment, i a la veta d'un esplèndit convit li encomana la tasca al nouvingut. Els danesos abandonen la sala i la deixen baix la vigilància dels gautas. Grendel retorna eixa mateixa nit a Heorot, derriba les seues sòlides portes i devora a un dels guerrers. Beowulf és despertat pel rebombori i acodix en ajuda de la guàrdia, travant-se una lluita cos a cos, sense armes, en l'engendre, que solament pot lliberar-se del seu agressor perdent a canvi un dels seus braços i fugint ferit a morir en la seua cova.

La reina Welto premia a Beowulf en un collar i es fa una celebració en el seu honor.

Vora II: La mare de Grendel

Al matí següent tot és regocijo en Heorot; pero de nit, la mare de Grendel —molt més feroç que el seu fill— es presenta per a venjar-ho. Mata a Ésker, home de Hroðgar, i es marcha duent-se el braç del seu fill.

Beowulf i la seua comitiva seguixen el rastre de la criatura a través de la praderia fins a la seua cova, la qual troba solament despuix de nadar casi un dia en les profunditats d'un llac atestat de criatures sobrenaturals. Beowulf i la ogresa combaten en un recint submarí allumenat per un fòc inexplicable. El gauta, quan està a punt de ser derrotat, troba una jagantesca espasa en la que mata a la ogresa. L'héroe cercena el cap del cadàver de Grendel i retorna a Heorot en els seus trofeus.

Realisat el convit i entregades les riquees promeses per Hroðgar, l'héroe partix de tornada a la seua terra.

Vora III: La tornada

De regrés en Gautlandia, Beowulf s'entrevista en el seu tio Hygelac i li conta dels seus ardits en terres daneses. Abdós intercanvien dádivas i s'anuncien futures hostilitats entre els gautas i els headobardos.

Vora IV: El dragó

Beowulf, ya vell, ha regnat durant cinquanta anys despuix de succeir a Hygelac, mort en batalla. En l'última etapa de la seua vida, Beowulf es dispon a enfrontar-se, en la sola ajuda del seu nebot Wiglaf, a un temible dragó que està destruint el seu regne.

Un hàbil i gosat lladre havia penetrat en la cova del dragó i havia furtat una copa d'argent incrustada d'or i pedres precioses, part de l'immens tesor que guardava la béstia. Enfurit, el dragó assalta i destruïx el poble del lladre i mata a tots els seus habitants. Beowulf ix a la seua trobada per a venjar a la seua gent, pero la reacció del dragó ha aterrado tant als seus súbdits, que solament Wiglaf es apresta per a acompanyar-li.

Despuix d'una cruenta batalla, abdós conseguixen acabar en la béstia, pero Beowulf, greument ferit, encomana al seu nebot apoderar-se del tesor i utilisar-ho per a reconstruir el regne. Passa el seu torque d'or a Wiglaf i li confia el regne. Finalment, Beowulf rep un funeral: el seu cos és colocat en una pira funerària i incinerat. Després es construïx un túmulo en vistes a la mar i es coloquen allí els seus restants junt a l'or del dragó.

Personages principals

• Beowulf: protagoniste del poema anglosaxó homònim, ambientat en l'Escandinavia medieval. Nebot del rei gauta Hygelac i posteriorment rei de Gautlandia quan aquell mor en combat.

• Grendel: mònstruo semblant a un trol que vivia en la seua mare en una caverna en les marismas propenques a Heorot i que, en inaugurar-se el luxós pixeu hall (sala per a beure cervesa, hidromiel, mescla d'una cosa i una atra, i tal volta alguna triaca) en la música i la vora del bart de Hrothgar, va començar a acossar als nobles que es reunien allí, i va ser matant-los fins a apoderar-se del saló. Finalment és mort per Beowulf en un combat individual sense armes. El poeta esgola freqüentment comentaris que establixen una filiació directa entre Grendel i Caín:

Wæs es grimma gæst       Grendel haten; mære mearcstapa,       es þi mores heold, fen and fæsten.       Fifelcynnes eard wonsæli wer       weardode hwile, siþðan him Scyppend       forscrifen hæfde in Caines cynne.       Þone cwealm gewræc, ece Drihten,       þæs þi he Abel slog. Ne gefeah he þære fæhði,       ac He hine feor forwræc, Metod for þi mane       mancynne fram. Þanon untydras       ealle onwocon, eotenas and ylfe       and orcneas, swylce gigantas,      þa wið Gode wunnon lange þrage.       He him ðæs lligguen forgeald! (vv. 102-114)

L'horrible criatura       es dia Grendel; morador del yermo,       el seu feu eren páramo, fangales i algares,       guarida de endriagos que el malaït ser       va habitar per temps, des de que el Creador       va haver desterrat la seua estirp en Caín.       Aixina vinc el crim el Senyor Etern       per matar a Abel. El seu mal no va donar frut,       puix ho va tirar el Senyor per tan vil acció       llunt dels hòmens. D'allí es varen engendrar       estirps abjectes: els ogres, els elfos       i infernals sers, també els jagants       que per llarc temps a Deu es varen opondre.      ¡Els va donar el seu castic!

• Hroðgar: rei de Heorot, és el segon de quatre germans (dos hòmens cridats Heorogar i Halga, i l'última, una filla). El seu nom significa «llança veloç».
• Mare de Grendel: Descrita com una ogresa, encara que en la mitologia escandinava tots els troles són andróginos. És morta per Beowulf en combat singular en el fondo d'un llac subterràneu en la cova a on habitava en Grendel.
• Wiglaf: nebot de Beowulf, li vares agarrar en la seua batalla final en el dragó. A la mort de Beowulf, est li llega el seu torque d'or i li encomana el regne de Gëatlantt.

Característiques formals

Vers

Plantilla:Vejau Un poema que com Beowulf pertany el periodo antic de l'anglés diferix prou de la poesia moderna en llengua anglesa. El poema consta de 3182 versos germànics que són aliterativos, com en tota la poesia germànica coneguda de l'época. En la poesia germànica prima l'aliteración, és dir, la repetició interna de #fonema, com a recurs per a estructurar el vers, mentres que en la tradició lligada a les llengües romançades i en la poesia moderna és la rima al final de cada llínea la que complix eixe paper.

Este tipo de vers, l'anglosaxó, consistix en dos mitats, semiversos o hemistiquis separats per una cesura, i cada una d'estes mitats té dos sílabes poderosament accentuades, aliterando la tercera en la primera o en la segona, i normalment en les dos: el primer sò de la tercera sílaba accentuada (primera del segon hemistiqui) deu aliterar en el primer sò d'a lo manco una de les sílabes tòniques de la primera mitat, preferiblement les dos o a lo manco la primera. L'última sílaba tònica, comunament, no deuria aliterar en cap dins del mateix vers:

El poeta germànic també contava en una série de recursos com els epítets o fòrmules poètiques que reforcen la aliteración. Estes fòrmules també entrellaçaven la narració i brindaven unitat al conjunt. Eixemples clars d'estos són:

• Unferth= un (partícula negativa) i freth (pau), que signifiquen discòrdia.
• Beowulf= beo (abella) i wulf (llop), que signifiquen el guardià (llop) del poble (abelles).

Cal destacar que molts dels caràcters que apareixen en el poema no estaven associats als mateixos #fonema que en l'anglés modern. Per eixemple, el dígraf cg es pronunciaria /dʒ/. Tant la f com la s presenten variants en la seua pronunciació d'acort a l'entorn fonètic: entre vocals o consonants sonores, li les pronuncia en traces sonores, és dir, en vibració, lo que donaria els sons /v/ i /z/ de l'anglés actual; en atres circumstàncies, no són sonores. Alguns caràcters ya no formen part del alfabet utilisat per a l'anglés, casos de la thorn (þ) i de l'eth (ð), que en presentar-se entre atres sons en vibració (per eixemple en «oðer, laþlliggues, la seuaþern») es convertixen en consonante sonores, sonant com / ð/. En atres situacions, permaneixen com /θ/ («þunor, la seuað, baixþfæst»).

Recursos

És molt comú que el poema tire mà dels epítets cridats kenningar, un tipo de figura retòrica de caràcter metafòric. Els poetes germànics els usaven per a descriure elements quotidians en forma poètica, per eixemple una batalla era la «dansa de les espases», un cadàver el «festí dels cuervos» o un riu «la sanc dels peñascos».

Les kenningar contribuïen a satisfer les necessitats aliterativas del poema i al mateix temps produïen un efecte poètic de extrañamiento d'acort en la funció metallingüística descripta per Roman Jakobson en Llingüística i poètica.

Sent com era, entre atres coses, un manual per a poetes cantores (escaldos o escaldas) de les corts escandinaves i d'Islàndia, l'Edda prosaica de Snorri Sturluson reunix un bon número de kenningar, les explica i dona instruccions sobre el seu us i el seu encadenament, este últim més propi dels escaldos o escaldas de les corts escandinaves i d'Islàndia que dels escopos o escopes de Gran Bretanya. Una de les seues principals intencions en escriure este tractat i compendio de poesia escáldica era la de contribuir a conservar un art que considerava que estava degenerando i perdent-se per falta de coneiximent de la tradició, no solament sobre la seua forma, sino també en lo que concernia al seu contingut.

També es troba en Beowulf el recurs de la posada en abisme, ya que es intercalan diferents relats com el de la carrera natatoria de Beowulf, la renarración que l'héroe fa al seu rei, Hyglac, i vàries ocasions en el que el bart de la cort de Hrothgar oficia, reflectint aixina el paper del poeta que va donar forma al poema.

Estructura

Es poden marcar varis tipos d'estructura en Beowulf, depenent del punt de vista que s'utilise per a acostar-se al text. Si s'até a la divisió del poema en vores, hi ha quatre, com ho reflectix la traducció al castellà de Luis i Jesús Lerate:

I. Grendel.

II. La mare de Grendel.

III. La tornada.

IV. El dragó.

Si es considera al protagoniste com a eix estructural, la divisió s'expressaria con relación a els dos grans moments de la vida de l'héroe.

Moment	Acontenyiments
Primer moment: Joventut	Enfrontament contra Grendel Enfrontament contra la mare de Grendel.
Segon moment: Vellea	Enfrontament contra el dragó.

És de notar que en el foc narratiu del poema se suprimixen els anys de Beowulf com a home madur, i solament es fan ocasionals alusions a este periodo de la seua vida recordant els seus ardits.

Una atra possible estructuració es basa en els funeralés, ya que cada u en l'història induïx a canvis de to en el poema. Inicialment es consideraven tres funerals com a pedres angulars sobre les quals edificar l'estructura del Beowulf, pero Gale Owen-Crocker, en el seu ensaig The Four Funerals in Beowulf (2000), va propondre reconsiderar la classificació agregant el funeral del passage conegut com «The Lay of the Last Survivor» (versos 2247-66).

Llocs

El tema de l'espai en Beowulf té vital importància, en especial perque són pocs els espais enfocats per l'interés del narrador. En esta gesta cada u dels espais descrits obedix a un modo o operació poètica per a caracterisar metonímicamente a els qui governen dits llocs, calificant-los per extensió en els mateixos atributs que se'ls adjudiquen als distints llocs.

En el cas dels palaus i les sales de comensalía, es parla no solament de la seua magnificencia, sino del seu paper com a centre simbòlic del poder i centre de la vida social. El destorbament que sofrix la sala de Hróthgar durant dotze anys és un verdader colp a l'orgull de la cultura germànica, i donada l'importància simbòlica d'este assentament, abandonar-ho i construir un atre no és una opció acceptable.

Hi ha tres espais principals abordats en el poema:

Hérot o Héorot

(‘El cérvol’) és el palau del rei Hróthgar ubicat en Lejre, prop de Roskilde (Dinamarca). D'acort en els resultats d'una série d'excavacions arqueològiques portades a terme entre els anys 1986-1988 i 2004-2006 per l'arqueòlec Tom Christensen, en esta localisació hi ha tres complexos residencials aristocràtics de diferents periodos, dels quals el més antic data de cap a la primera mitat de el VI, que coincidiria en els anys en que es documenta la mort del rei gauta Hygelac, sobirà de Beowulf. Vejau, per eixemple, John D. Niles i Marijane Osborn (eds.), Beowulf and Lejre (ACMRS, Arizona Center for Medieval and Renaissance Studies, 2007).

Etimológicament, la sala es diu "cérvol" en alusió a les banyes que l'adornen. El seu orige té lloc durant el regnat del rei Hrothgar (v. 67-73 de la recent edició del poema de B. Santano):

[...] Va concebre en la seua ment
manar als seus       que li construïren
un regio palau,       saló de hidromiel,
com abans els hòmens       jamai varen conéixer,
i allí, en el seu interior,       compartir en tots,
jóvens i vells,       lo que Deu li va donar,
llevat les terres       i les vides d'hòmens.

El poeta resalta també la imponencia d'eixa sala i aludix a la seua destrucció a mans d'Ingeld (v. 81-85):

[...] S'empinava el palau
en amplis gabletes;       aguardava el fòc,
les violentes flames,       que, poc despuix,
per pugna mortal,       es generarien
de l'odi d'espases       entre sogre i gendre.

Cova de Grendel i la seua mare

Es troba en el ple domini de lo natural, per lo que el seu emplaçament es referiria també a la lluita de l'home contra la naturalea adversa i fera, concepció vigent en estos pobles europeus. De fet, al voltant de l'entrada a la morada dels ogres es troba una série de criatures demoníaques; esta és la sòlida descripció que fa el rei Hróthgar (v. 1359-1363):

[…] Lóbrega és la seua terra,
la seua llar són cubiles,       peñascos ventosos,
horribles fangales,       a on els torrents
s'afonen en tenebres       i baix peñascos
corren subterràneus. [...]

Pero el bart senyala molt agudamente que les aigües per les quals l'héroe gauta ingressarà s'agiten en la sanc en elles abocada. Este detall "rabioso" apunta a la còlera que caracterisa tant al moribunt Gréndel com a la seua terrible mare. L'escenari del combat entre Beowulf i la mare de Gréndel és també una representació sobrenatural de l'espai, ya que es tracta de «un torvo aposento el qual es trobava a ampara de l'aigua» allumenat per una inexplicable font de llum.

cal destacar que esta cova submarina és en molts aspectes lo opost al Hérot (o domini de la civilisació), sent un d'ells el caràcter de «cambra a on s'abarroten els tesors». El acaparamiento de riquees és per als pobles germànics una falta terrible.

Cova del dragó

També funciona com a oposició a una sala senyorial, en este cas la que Beowulf governa sent vell. De nou, l'espai dominat per la béstia és relacionat en el acaparamiento de riquees materials, les quals el poeta es pren el treball de descriure minuciosament.

Intertextos

Mits, mitemas i motius

Durant el transcurs del text, el poeta utilisa recurrentemente material mític comú al cristianisme i la mitologia escandinava. Estos "préstams" o "aggiornamientos" poden manifestar-se en referències concretes a mits coneguts, a mitemas o a motius comuns en el teixit d'un relat d'este tipo. Algunes d'eixes alusions són:

• El mit de Caín i Abel, per a lligar a Grendel al primer homicida segons l'història bíblica (v. 108).

• El mit dels jagants engendrats per Caín (v.114). Estos jagants són els mateixos que forgen l'espasa en la cova de Grendel. El poeta diu que eren gent alluntada del Senyor, per això varen morir ofegats en el diluvi (v. 1690).

• Motiu: l'héroe henchido d'odi sent repulsió completa per la naturalea del seu enemic (v. 710). També està present el motiu de l'héroe que infunde temor en el seu perfecte opost (v. 753) i el valent junt en els seus enemics vists com a enemics naturals (v. 814).

Relats

Vore també: Finn and Hengest

• Batalla de Finnisburgh: els jutos o frisones, dirigits per Finn, ataquen al seu amfitrió Hnæf, cunyat de Finn, en la sala d'este últim. Hnæf i els danesos resistixen durant cinc dies, i en mig moren el propi Hnæf i el fill de Finn. Héngest, el lloctinent de Hnæf, ho relleva pero abdós faccions apleguen a un acort: els danesos se sometran a Finn. Héngest, en ple dilema ètic entre la venjança i l'obediència al seu nou senyor, és incitat a prendre resquit i mata al caudillo frisón. Després els danesos retornen a la seua terra despuix de saquejar el palau de Finn.

Adaptacions

Entre les múltiples adaptacions que este mit ha tingut en la cultura popular destaquen la novela Devoradores de cadàvers, de l'escritor Michael Crichton, a on es narra el seu orige pseudohistórico. Esta història seria duta al cine en 1999 en la película The 13th Warrior. També existix la novela Grendel, de John Gardner, en la qual es narra el mit des de la perspectiva del antagonista. La novela es va dur a la pantalla gran en la película animada Grendel Grendel Grendel en 1981.

Atres adaptacions al cine

• Shōnen Jack to Mahōtsukai (少年ジャックと魔法使い Shōnen Jakku to Mahōtsukai^?, lit. El chic Jack i la bruixa, 1967), película d'animació japonesa dirigida per Taiji Yabushita, basada molt lliurement en el relat de Beowulf i Grendel, pero en elements d'atres històries del folklore anglosaxó, com Jack el matagigantes.
• Beowulf (1999, dirigida per Graham Baker i protagonisada per Christopher Lambert).
• Beowulf & Grendel (2005), protagonisada per Gerard Butler.
• Grendel (2007), protagonisada per Chris Bruno.
• Beowulf (2007, cinta animada per computadora dirigida per Robert Zemeckis).
• Beowulf: Prince of the Geats (2007, dirigida per Scott Wegener).

Món dels còmics

• El poema va ser adaptat com novela gràfica per Gareth Hinds en 2007. El guioniste Santiago García i el dibuixant David Rubín també ho varen adaptar al còmic en Espanya en 2013.

• Aixina mateix, DC Comics va publicar en els anys 70 una història fictícia sobre el personage en les pàgines del còmic titulat Beowulf: Dragon Slayer #1 (de maig de 1975), en el que es narren les aventures de Beowulf prenent com a base la popular història del poema. Este còmic és obra de l'escritor Michael Uslan i el dibuixant Ricardo Villamonte. El personage seria rellançat para Els Nous 52 en la série "Sword of Sorcery", com a història acompanyant d'un atre còmic de màgia, Amatista, Princesa de Gemworld.

Recitals

• Beowulf (vv. 1 a 1062). DVD publicat en 2007. Recitat i cantat per Benjamin Bagby, del grup de música antiga Sequentia, acompanyant-se en una lira o arpa anglosaxona de 6 cordes.
  • Vídeo.
    • vv. 665 a 853 [1] archivat en Wayback Machine..
  • Instrument utilisat [2] archivat en Wayback Machine..
    • Un atre similar.

Vore també

• Hrólfr Kraki
• Widsith
• Sutton Hoo i el Beowulf

Bibliografia

Edicions en anglés i anglosaxó

• KLAEBER, Frederick (1922). Beowulf and The fight at Finnsburg, Nova York: D.C. Heath & Co..
• Beowulf. Edició en anglosaxó en casi cada paraula traduïda a l'anglés modern, i en glossari (en anglés modern també). Per a l'explicació de la rítmica i la versificación, es recorre en part a Tolkien. Michael Joseph Alexander. Penguin Classics. Londres. 2000.
• Beowulf. Traducció en vers a l'anglés modern. Michael Joseph Alexander. Penguin Books, 1973.
• Beowulf. Bilingüe: anglosaxó - anglés modern. Howell D. Chickering. Anchor Books. Nova York. 1977,1989 ISBN 0-385-06213-3
• Beowulf. Bilingüe: anglosaxó - anglés modern. Traducció en vers. Seamus Heaney. Publicada primer en el 2000. Despuix: New York: W.W. Norton, 2001. ISBN 0-393-32097-9

Traduccions al castellà

• Beowulf. (Traducció en prosa i notes de Gerardo Franco, pròlec d'Augusto Montiel Belmonte). Editorial Cygnus Regalis, 2007 ISBN 978-987-23984-0-8
• Anònim (1999). Beowulf i atres poemes anglosaxons (Traducció de Luis i Jesús Lerate), Madrit: Aliança Editorial. ISBN ISBN 978-84-206-3304-6.
• Anònim (2006) Beowulf, (trad.) Armant Rosegue Vidal, Normal Editorial, Barcelona, Espanya, ISBN 7706894202317 (en espanyol)
• Beowulfo. Adaptació infantil per J. L. Herrera. Ilustracions de Juliol Castro. Colecció El globo de colors.Editorial Aguilar, 1965.
• Beowulf. Traducció en dodecasílabos (Bernardo Santano Moreno, trad., en introducció de Bernardo Santano Moreno i Fernando Cid Lucas). Madrit: Edicions Càtedra, Lletres Universals, 2019. ISBN 978-84-376-3949-9 :https://untrabajotartamudo.wordpress.com/2019/04/01/bernardo-santano-sobre-traduir-beowulf/

Ensajos sobre el poema

• BORGES, J. L. i INGENIERS, Delia (1969). Antigues lliteratures germàniques, Buenos Aires. Fondo de Cultura Econòmica. 2003.. ISBN ISBN 978-84-375-0540-4.

• TOLKIEN, J. R. R. (1997). Beowulf: els mònstruos i els crítics, Editat per Christopher Tolkien. Madrit. Minotaure. ISBN ISBN 84-450-7097-5.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beowulf.
• 15px|link=|alt= Wikisource en inglés contiene versions de Beowulf.
• Beowulf en Internet Movie Database (en anglés)
• Beowulf on Steorarume (Beowulf en Ciberespai)
• Argument detallat del poema
• Text bilingüe anglosaxó - anglés. En explicacions.
• Text en anglés modern, en índex electrònic, en el Proyecte Perseus; es poden amprar els ròtuls actius "focus" - per a canviar al text anglosaxó de l'edició de 1922 de Frederick Klaeber (1863-1954) - i "lloeu" - per al text bilingüe -.
  • Comentaris del propi Klaeber en anglés modern.

Predecessor: Heardred

Rei de Götaland

Successor: Wiglaf