Dilema

Un dilema (del llatí dilemma i este del grec δίλημμα “dos premisses”) és un argument format per dos proposicions contràries i disyuntivas: en concedir o negar qualsevol d'estes dos proposicions, queda demostrat allò que es volia provar.

En el llenguage quotidià, s'entén al dilema com un problema que pot resoldre's a través de dos solucions pero que cap de les dos resulta completament acceptable o, pel contrari, que les dos són igualment acceptables. En atres paraules, en elegir una de les opcions, la persona no queda del tot conforme. Lo que fa un dilema és posar a un individu en una situació de dubte, debatent-se entre dos alternatives. El dilema pot generar-se per diverses qüestions: professionals, morals, etc. És freqüent que la persona es debata entre una opció “correcta” (allò que supon que deu fer) i una opció “sentimental” (allò que sent que vol fer). El dilema s'utilisa en ocasions com a recurs retòric, en la forma "deus optar per a o B"; en este cas, A i B serien proposicions que conduïxen a conclusions adicionals. Usat d'esta manera, el dilema pot, en algunes ocasions, aplegar a propondre tres solucions, en lo que no es parla de dilema sino de trilema, dilema de tres solucions, cap de les quals és completament acceptable, (A, B o C). L'aparició d'un dilema a lo llarc d'una argumentació pot invalidar la seua eficàcia, sent aixina considerada una falàcia.

El dilema plantejat com argument és cridat argument cornuto.

Tipos de dilemes

Dilemes morals

Artícul principal → Dilema ètic.

En ells es plantegen temes generals, que a voltes són de difícil ubicació en la realitat, pero els qui els analisen reconeixen que són sempre possibles en determinades ocasions de la vida real. Se solen obtindre de la lliteratura, dels mijos de comunicació o de la pròpia imaginació de qui els elabora. Les situacions i els personages generalment estan alluntats del món real dels subjectes als que se'ls proponen,que s'assemblen en alguna cosa a atres situacions vixcudes o conegudes pel subjecte, o be algun membre del seu entorn social o famíliar és susceptible de reflectir-se en la narració. Este tipo de dilemes presenten menys interés per a l'alumne en faltar-los la riquea i la varietat de la pròpia experiència, pero poden favorir el raonament com a habilitat discursiva.

Els dilemes morals són narracions breus en les que es planteja una situació possible en el context en la finalitat de que els alumnes porten a terme una reflexió i analisen una possible solució.

La discussió de dilemes morals pretén la creació de punts de vista per part dels alumnes, ya que entre ells s'establix un debat que els permet replantejar-se posicions i raonaments per a determinar certes qüestions morals.

Dilemes morals reals

Estos plantegen situacions conflictives tretes de la vida diària i dels seus problemes. Es basen en fets reals, propencs en el temps o en l'espai als subjectes i solen extraure's dels distints mijos de comunicació, de situacions o successos històrics, de situacions o vivències personals, entre uns atres. (problemes de llibertat, sexe, consciència personal). Este tipo de dilemes són més motivadores i faciliten l'implicació dels subjectes participants que, d'una o una atra manera, veuen reflectides en ells situacions més o menys propenques.

En un dels treballs de Kant, Fundamentación de la metafísica de les costums, ell diu que cada volta que les persones miren de forma externa als dilemes morals, estan condenats al fracàs. D'acort a Kant, la brúixola moral interna funciona be sempre que el fonament del raonament moral estiga basat en la noció de que tots els sers racionals són fins en sí mateixos. Kant afirma que si alguna cosa existix que té en sí un valor absolut, llavors, en ser un fi en sí mateixa, podria ser un terreny per a definir lleis.

Vore també

• Aporía

• Paradoxa
• Dialelo
• Dilema del presoner
• Dilema de Warnock
• Dilema del tramvia
• Raonament deductivo
• Polarisació política
• Trilema