Trilema
Un trilema[1] és una elecció entre tres opcions, que són (o aparenten ser) contradictòries entre sí, o be, conduïxen aparentment a resultats distints.
Un trilema es pot expressar de dos formes llògicament equivalents: com una elecció entre tres opcions contradictòries en la que solament es pot elegir una, o com un problema en tres proposicions aparentment favorables pero en la que solament dos són possibles al mateix temps.
Deriva del terme molt més antic «dilema», format per dos proposicions contràries i disyuntivas.
El primer us registrat del terme va ser en 1672 pel predicador anglés Philip Henry, i més vesprada, en 1725 i aparentment sense relació en l'anterior, pel predicador Isaac Watts.[2]
Trilemas en la religió
[editar | editar còdic]Trilema de Epicuro
[editar | editar còdic]Un dels usos més primerencs de la formulació del trilema és la que s'atribuïx al filòsof grec Epicuro, rebujant l'idea d'un deu omnipotent i omnibenevolente (d'acort a la descripció de David Hume):[3][4]
- ¿Vol Deu previndre el mal, pero no pot?, llavors és impotent.
- ¿Pot, pero no vol?, llavors és malévolo.
- ¿Pot i vol?, llavors ¿d'on ix el mal?
Encara que tradicionalment s'atribuïx a Epicuro, s'ha sugerit que el trilema és el treball d'un escritor escèptic, provablement Carnéades.[5]
A sovint en els estudis de filosofia es coneixen les discussions i debats relacionats en este trilema com a referents a «el problema del mal».
Trilema apologètic
[editar | editar còdic]AP Este trilema s'utilisa pels apologistas cristians com una prova de la divinitat de Jesús.[6] Es coneix principalment la versió de C. S. Lewis. Té com a punt de partida assumir que Jesús va afirmar que era Deu i que, per lo tant, una de les següents afirmacions deu ser certa:[7]
- Lunático: Jesús no era Deu, pero creïa erròneament que lo era.
- Boler: Jesús no era Deu i ho sabia, pero ho va proclamar de totes formes.
- Senyor: Jesús és Deu.
Este trilema, normalment segons la formulació de Lewis, s'usa a sovint en treballs populars d'apologètica, encara que està casi totalment absent en les discussions fetes per teòlecs professionals i acadèmics bíblics sobre la naturalea de Jesús.[8] John Hick en el seu llibre de 1993 The Metaphor of God Incarnate (en espanyol, La metàfora de Deu encarnat) menciona que va deprendre este argument des de la seua chiquea, i afirma que segons els estudiosos del Nou Testament Jesús mai es va proclamar a sí mateixa com Deu.[9]
Trilemas en Dret
[editar | editar còdic]Trilema cruel
[editar | editar còdic]EL «trilema cruel»[10] era un arma eclesiàstica i judicial en Anglaterra[11] desenrollada en la primera mitat de el XVII que es va usar com una forma de coerció i persecució. Tenia la forma d'un jurament religiós per a dir la veritat impost a l'acusat abans del seu interrogatori. L'acusat es trobava atrapat entre les següents opcions:
- Trencar el jurament religiós si ment (lo que en eixa época es considerava alguna cosa molt sério, un pecat mortal[10] i perjuri);
- Autoincriminarse si diu la veritat; o
- Resistència contra l'autoritat si no diu res i permaneix en silenci.
Les protestes contra estes pràctiques varen dur a l'inclusió del dret a no incriminar-se a un mateixa en el dret anglosaxó i va anar el precursor directe del dret al silenci i la no autoincriminación en la Quinta Esmena a la Constitució dels Estats Units.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Trilema _ AcademiaLab». acadèmia-lab.com. Consultat el 2025-03-18.
- ↑ Metcalf, Allan A. (2004). Predicting New Words: The Secrets of Their Success, Houghton Mifflin Reference, pp. 106–107.
- ↑ Hume, David (1779). Dialogues Concerning Natural Religion. «Is God willing to prevent evil, but not able? Then is He impotent. Is He able but not willing? Then is He malevolent. Is He both able and willing? Whence then is evil?»
- ↑ Hume, David; García-Trevijano, Carmen (trad.). Diàlecs sobre la religió natural.
- ↑ (2001) Blackwell (ed.). The Problem of Evil: a reader.
- ↑ Davis, Steven T. (2009). «Was Jesus Mad, Bad or God?», Michael C. Rea (ed.). Oxford Readings in Philosophical Theology: Volume 1: Trinity, Incarnation, and Atonement, Oxford University Press, p. 166.
- ↑ Lewis (1952). «Capítul 3: The Shocking Alternative», Mere Christianity, Londres: Collins, pp. 54–56.
- ↑ Davis, Stephen T. (2004). «Was Jesus Mad, Bad, or God?», The Incarnation: an interdisciplinary symposium on the Incarnation of the Són of God, Oxford University Press, pp. 222–3.
- ↑ The Metaphor of God Incarnate, p. 27. «A further point of broad agreement among New Testament scholars ... is that the historical Jesus did not make the claim to deity that later Christian thought was to make for him: he did not understand himself to be God, or God the Són, incarnate. ... such evidence as there is has led the historians of the period to conclude, with an impressive degree of unanimity, that Jesus did not claim to be God incarnate.»
- ↑ 10,0 10,1 Rubenfeld, Jed (2005). Revolution by Judiciary: the structure of American constitutional law, Harvard University Press, pp. 33–35. ISBN 9780674017153.
- ↑ Fellman, David (1979). Defendants Rights Today, University of Wisconsin Press, pp. 304–306. ISBN 9780299072049.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trilema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.