Midgard
.jpg){kind=link}
à El meuðgarði, “en Midgard”,
pedra rúnica Sö 56, en Södermanland, Suècia.
En la mitologia nòrdica, Midgard (en nòrdic antic El meuðgarðr) és el món dels hòmens creat pels deus Odín i els seus germans, Vili i Vés despuix del combat en el jagant primigeni Ymir.[1][2] L'etimologia del nom deriva de el meuð/mid ("mig, centre") i garðr/gard ("assentament, residència rural"). El vocablo nòrdic garð es relaciona a dos paraules escandinaves modernes: gård ("pati", "granja", "residència rural aïllada", cf. "yard" en anglés) i gärd ("corral", "camp cultivat rodejat per tanca o sege"). En eixe sentit, Midgard és el nom de la Terra assentada pels hòmens, un "assentament/residència en el centre del món conegut", d'allí el terme comú de "Terra del Mig".
Despuix de la batalla, Odín i els seus germans Vili i Veu varen prendre el cadàver del jagant Ymir i ho varen dur al gran abisme per a començar la creació d'un món habitable. Aixina, en la seua pell varen crear la terra, en la seua sanc i suor els oceans, en els seus ossos les roques i les montanyes, en les seues pelusses la vegetació, en les seues dents els penya-segats, a on també varen colocar les celles del jagant per a fer de frontera en el mar. Per a concloure l'obra els Deus varen pensar tancar este món en la volta craneana del derrotat encarregant a quatre nanos la seua subjecció. Estos es dien Norðri, El seuðri, Austri i Vestri i simbolisaven els quatre punts cardinals. En colocar la volta del cel en el cràneu del vençut, els seus sesos es varen escampar per l'aire donant lloc als núvols.
No obstant, encara este nou territori estava obscur, aixina que els deus varen decidir anar a Muspelheim per a furtar les centellas de l'espasa de Surtr. En les dos més grans varen crear el Sol i la Lluna i en el restant les estreles. El Sol i la Lluna varen ser colocades sobre dos carros que girarien sense parar sobre Midgard, turnándose en el firmament per a crear el dia i la nit. Per a mantindre viu el gir perpetu de les carrosses varen fer que els llops Sköll i Hati les perseguiren, tractant d'alcançar-les sense conseguir-ho, llevat en ocasions excepcionals, quan es produïxen els eclipse. Els dos llops simbolisaven la "repulsió" i el "odi" respectivament. La carrossa del Sol era tirada pel blanc corcel Skin, que en el seu trotar produïa la lluenta llum del dia, mentres que l'atre carruage era tirat per Hrim, cavall negre que al seu pas produïa el rocío i les gebre.
Una volta que els deus varen contemplar la seua obra, tan sol varen afegir les estacions d'hivern i estiu i varen pensar que estava llista per a rebre als primers humans.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Midgard» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.