Freyja

Archiu:Freyja and cats and angels by Blommer.jpg

Freyja conduint el seu carro en gats i flanquejada per querubines renaixentistes. Pintura de Nils Blommér.

Freya o Freyja (del nòrdic antic: frœyjɑ, o La Senyora) és una deesa de la mitologia nòrdica i germànica, de la qual es varen preservar numerosos relats que l'involucren o la descriuen. Degut a que les fonts millor documentades d'esta tradició religiosa varen ser transmeses i, en molts casos, escrites més de sigle i mig més vesprada,el seu verdader rol, les pràctiques paganes i el seu cult són incerts.

En les Eddas, Freyja és descrita com la deesa del amor, la bellea i la fertilitat. La gent l'invocava per a obtindre felicitat en l'amor, assistir en els parts i per a tindre bones estacions.

Freyja també era associada en la guerra, la mort, la màgia, la profecia i la riquea. Les Eddas mencionen que rebia a la mitat dels morts en combat en el seu palau cridat Fólkvangr, mentres que Odín rebia l'atra mitat en el Valhalla. L'orige del seidr i la seua ensenyança als Æsir se li atribuïa a ella.

Frigg i Freyja són les dos deeses principals de la religió nòrdica i són descrites com les superiors entre les Ásynjur. Freyja és la deesa més venerada junt en Frigg, i el seu cult sembla ser el més prevalente i important dels dos. En la saga Droplaugarsona es descriu que en el temple de Ölvusvatn, Islàndia, les estàtues de Frigg i Freyja s'ubicaven en les posicions més importants, front a les de Thor i Freyr. Estes estàtues estaven arreglades en elaborats panys i ornamentadas en or i argent.

En Heimskringla es presenta a Freyja des d'un punt de vista evemerista com una mitològica princesa de Suècia. El seu pare Njörðr, rei dels Vanir, i també es menciona al seu germà bessó Freyr. La mare de Freyr i Freyja és la germana bessona de Njörðr, qui generalment és relacionada en l'antiga deesa germànica Nerthus, com era costum entre els Vanir i permés per les seues lleis.

Més alvance en Heimskringla, es relata que molts temples i estàtues dels deus pagans natius varen ser assaltats i destruïts per Olaf I de Noruega i Olaf II el Sant durant el gradual i violent procés de cristianización de Escandinavia. Durant i després d'estés i completat el procés de cristianización, Freyja i molts elements associats en ella varen ser demonizadas per la creixent influència de misionero cristians. Després de que l'influència cristiana fora consolidada en llei, restants de la seua fe es varen conservar en la clandestinitat, principalment en zones rurals, sobrevivint fins a temps moderns en el folclore germànic i més recentment reconstruïda en vàries formes del neopaganisme germànic.

Etimologia

Els noms Freyr i Freyja deriven de paraules germàniques els significats de les quals són "el senyor" i "la senyora" respectivament (cognados germànics inclouen: el gòtic Fráuja "senyor, amo", Fráujo "senyora, ama", nòrdic antic Frú "ama, senyora, dòna", danés Frue, suec Fru, alemà Frau "senyoreta, dòna, esposa", antic alt alemà Frouwa, anglosaxó Freo, Frea). De la mateixa manera que la paraula francesa dona'm (del llatí domina), la forma masculina del qual (dominus) ha perit, el significat per a "senyor" no s'utilisa més, pero el títul de "Frau" encara existix en les llengües germàniques.

El nom de Freyja, no obstant, està potencialment relacionat al nom de Frigg (que deriva de fri "amar"), perque "dòna" i "amor" estan en última instància relacionats, aixina com es pensa que Freyja i Frigg a sovint són avatarés una de l'atra (Frea, Frige, Friia, Frija).

Edda prosaica

Gylfaginning

Freyja és presentada en Gylfaginning, el primer llibre de la Edda prosaica. Es narra que després de la guerra que es desnugara entre els Æsir i els Vanir pels malos tratos donats a Gullveig per part dels Æsir; el tractat de pau incloïa l'intercanvi de rehens entre abdós grups de deus. El deu Njörðr va ser enviat pels Vanir des del Vanaheim al Asgard a on va engendrar dos fills molt bells.

Njörðr í Nóatúnum gat síðan tvau börn, hét sonr Freyr en hét dóttir Freyja. Þau váru fögr álitum ok máttug. [...] Freyja er ágætust af ásynjum, hon á þann bœ á himni er Fólkvangar heita, ok hvar sem hon ríðr til vígs, þá á hon hálfan val, en hálfan Oðinn [...] Salr hennar, Sessrýmnir, hann er mikill ok fagr. En er hon ferr, þá ekr hon köttum tveim ok sitr í reið. Hon er nákvæmust mönnum til á at heita, ok af hennar nafni er þat tignarnafn er ríkiskonur eru kallaðar fróvur. Henni líkaði vel mansöngr. Á hana er gott at heita til ásta.

Njördr en Nóatún més vesprada va engendrar els seus fills: el fill va ser cridat Freyr i la filla va ser anomenada Freyja; abdós bells i poderosos. [...] Freyja és la deesa de més renom; té en el cel una morada cridada Fólkvangr, i sempre que cavalca a les lluites, té una mitat dels morts, i Odín l'atra mitat [...] El seu saló Sessrúmnir és gran i bell. Quan es desplaça, conduïx els seus gats i se senta en el seu carro; ella respon les pregàries dels hòmens, i d'ella ve el nom del honor, Frú, pel qual moltes dònes nobles són cridades. Les cançons d'amor li complauen i és bo invocar-la per a fortuna en l'amor.

Gylfaginning, capítul 24

Freyja er tignust emð Frigg. Hon giftist þeim manni, er Oðr heitir. Dóttir þeira er Hnoss en Gersemi. Hon er svá fögr, at af hennar nafni eru hnossir ok gersemir kallaðar, þat er fagrt er ok gersimligt. Oðr fór í braut langar leiðanar, en Freyja grætr eftir, en tár hennar er gull rautt. Freyja á mörg nöfn, en sú er sök til þess, at hon gaf sér ýels meus heiti, er hon fór emð ókunnum þjóðum at leita Oðs. Hon heitir Mardöll, Hörn, Gefn en Sýr. Freyja átti Brísingamen. Hon er ok kölluð Vanadís.

Freyja és la de breçol més noble (junt en Frigg): està casada en el home cridat Oðr. Les seues filles són Hnoss i Gersemi: són tan belles, que totes les coses belles i precioses són cridades hnossir i gersemir. Oðr viaja per llargues jornades, i Freyja plora per ell, i les seues llàgrimes són or roig. Freyja té molts noms, i açò es deu a que adquiria diferents noms quan viajava entre gent desconeguda buscant a Oðr: és cridada Mardöll, Hörn, Gefn i Sýr. Freyja tenia el collar Brisingamen. També és cridada, la "Dama dels Vanir".

Gylfaginning, capítul 35

Les tres deeses menors mencionades després de Freyja en Gylfaginning són en freqüència considerades com els seus assistents: Sjöfn (una deesa d'amor), Lofn (una deesa de les bodes), i Vár (una deesa de les promeses entre hòmens i dònes).

Skáldskaparmál

Archiu:Freya and Heimdall by Blommer.jpg

Heimdall li torna el collar Brisingamen a Freyja pel pintor suec Nils Blommér.

En Skáldskaparmál, es troben molts kenningar informatius sobre Freyja.

Hvernig skal Freyju kenna? Svá, at kalla hana dóttur Njarðar, systur Freys, konu Oðs, móður Hnossar en Gersemys, eigandi valfalls ok Sessrúmnis ok fressa, Brisíngamens, Vanagoð, Vanadís, it grátfagra goð, ástaguð. - Svá má kenna allar ásynjur at nefna annarrar nafni ok kenna vaig voreð eign iða verk sín iða ættir.	¿Cóm podria un perifrasear a Freyja? Cridant-la Filla de Njörðr, Germana de Freyr, Esposa d'Oðr, Mare de Hnoss i Gersemi, Posseïdora dels caiguts en combat, de Sessrúmnir, dels gats, i del Brisingamen; Deesa dels Vanir, Dama dels Vanir, Deesa bella en llàgrimes, Deesa de l'amor.
Skáldskaparmál, capítul 28

Més alvance en Skáldskaparmál, varis kenningars per a Freyja se centren en les llàgrimes que derrama, les quals estan fetes d'or roig: "¿Cóm l'or podria ser perifraseado? Cridant-ho, Fòc de Ægir, i Agulles de Glasir, Cabell de Sif, Cofia de Fulla, Llàgrimes de Freyja [...] Pluja o ramassada de Draupnfir, o dels ulls de Freyja [...]"

Una part del poema Húsdrápa en Skáldskaparmál relata el història del robo del collar Brisingamen per part de Loki. Quan Freyja es percató de l'absència del seu collar, va solicitar l'ajuda d'Heimdall per a buscar-ho. Al final varen trobar al lladre que va resultar ser Loki qui s'havia transformat en una foca. Heimdall també es va transformar en una i ho va combatre. Després d'una llarga batalla, Heimdall va véncer i va retornar el Brisingamen a Freyja. La rivalitat de Loki i Heimdall per Brisingamen és un event important, ya que marca un odi mutu que a futur els destinarà a combatre's i matar-se l'u a l'atre en el final del Ragnarök.

Este mit que té lloc en la mar, està potser relacionat en l'orige d'un dels noms de Freyja, "Mardöll" (Lluentor de la mar), sent la lluentor ací el del collar furtat Brisingamen (brísinga significa "lluent, centelleante, flameante"). En el nom de Heimdall, la paraula dallr (llum) és el masculí de döll, i heim significa "terra de" (cf. Vanaheim, Alfheim). Esta és potser una de les històries que es varen perdre sobre els viages de Freyja en busca del seu espós. Freyja i el seu espós Oðr representaven la situació habitual d'algunes famílies de nobles en l'antiga Escandinavia a on pels durs ambients i les campanyes de guerra, els hòmens partien en llargues jornades de guerra i les dònes quedaven a càrrec de la casa en un poder considerable.

Edda poètica

Archiu:Freya.jpg

Freya

Grímnismál

En Grímnismál, en la Edda poètica es descriuen les principals morades dels deus nòrdics. Entre elles es menciona la residència de la deesa Freyja, el seu palau cridat Fólkvangr, en a on rebia a la mitat dels guerrers caiguts en combat.

Fólkvangr er inn níundi, en þar Freyja ræðr sessa kostum í sal; halfan val hon kýss hverjan dag, en halfan Oðinn á.	Fólkvangr és el nové, allí Freyja dirigix els assents en el saló. Elegix la mitat dels caiguts cada dia, i Odín l'atra mitat.
Grímnismál, estrofa 14

Segons lo que relata Snorri Sturluson en la Edda prosaica "sempre que cavalca a la lluita, ella té la mitat dels morts". El nom de Fólkvangr pot ser traduït com "camp de la gent" o "camp de l'eixèrcit". El seu saló, Sessrúmnir, és traduït com "ampli en assents". Estos noms indiquen cert paralelisme en el Valhalla, el qual alberga els Einherjar, l'eixèrcit dels morts triats per les valquirias per a Odín que es preparen per al Ragnarök.

Völuspá

Völuspá és el primer i un dels principals poemes de la Edda poètica. En el poema, una völva brinda molta informació sobre els events futurs i passats al deu Odín. Freyja és mencionada breument en el poema, sent mencionada quan els deus es reunixen per a trencar l'acort en el constructor de les muralles del Asgard i amo del cavall semental Svadilfari, per a protegir a la deesa. La deesa és citada en esta composició com la "nóvia d'Oðr".

Þrymskviða

El poema Þrymskviða relata que un dia Thor descobrix que el seu martell s'ha perdut. Es dirigix junt en Loki a la residència de Freyja, Fólkvangr, a demanar-li la seua capa de plomes de falcó. Després Loki usa esta capa per a transformar-se en un pardal i buscar el martell de Thor i descobrix que el jagant Thrym ho ha ocultat i demana que se li entregue a Freyja a canvi de tornar-ho. La deesa, ompli d'ira, fa tremolar les morades de tots els deus i, per la tremolació, el collar Brisingamen va botar després del seu coll. Tots els deus i deeses es varen reunir en consell i, seguint les sugerències d'Heimdall, varen conseguir convéncer a Thor de que es vestira com Freyja i duguera les seues joyes. Loki, vestit com una criada, va acompanyar a Thor en el seu disfràs de Freyja, per lo que el jagant Thrym els va donar la benvinguda. En el convit de recepció el jagant se sorprén per la gran gana de la nóvia i Loki sempre respon de forma inteligent argumentant la seua estranya conducta. Al final el jagant coloca el martell Mjolnir en la falda de la suposta nóvia i en eixe moment Thor es lleva el disfràs de Freyja, pren el martell i mata al jagant i a tots els seus invitats.

Lokasenna

Lokasenna és una obra que es troba solament en una edició de la Edda poètica, lo que es menciona en ell no apareix en cap atra font i es discutix l'influència cristiana del poeta i el seu respecte per les deidades paganes. El text és aparentment una continuació a Hymiskviða a on el deu Ægir obté un caldero jagant a on prepara hidromiel per a invitar als Æsir i els Alfar. No obstant Loki, qui no havia segut invitat a la reunió, vares agarrar i mata a un dels sirvientes de Ægir i insulta a tots els deus fins que Thor li amenaça en el seu martell. En l'intercanvi de paraules de Loki en Freyja, esta última comença defenent a Frigg de la qual Loki es burla de haver matat al seu fill. En eixe moment Loki l'acusa de hechicera i de yacer junt al seu germà.

Hyndluljóð

Hyndluljóð és un poema trobat en molt mal estat en les últimes edicions de la Edda poètica ca. 1400. En ell, Freyja viaja en un javalí cridat Hildisvíni per a solicitar l'ajuda de la giganta Hyndla per a trobar el herència de Óttar, el seu protegit. Óttar ací tal volta siga un atre nom per a l'espós de Freyja, Oðr.

Oddrúnargrátr

En el poema Oddrúnargrátr que pertany a les vores heròiques de la Edda poètica, la princesa Borgny clama a les deeses Frigg i Freyja per a que beneïxquen i favorixquen al seu fill Oddrún i li eviten sofriments.

Sagues islandeses

Moltes de les sagues islandeses contenen numeroses mencions a Freyja.

Heimskringla

La saga dels Ynglings relata:

"Dóttir Njarðar var Freyja, hon var blótgyðja, ok hon kendi fyrst emð Ásum seið, sem Vönum var títt. Þá er Njörðr var emð Vönum, þá hafði hann átta systr sína því at þat váru þar lög; váru þeirra börn Freyr ok Freyja. En þat var bannat emð Ásum at byggja svá náit at frændsemi."	"La filla de Njörðr, Freyja era la sacerdot dels sacrificis, i va ensenyar per volta primera l'art de la màgia als Æsir, com era d'us i costum entre els Vanir. Mentres Njörðr va estar en els Vanir va prendre a la seua pròpia germana com a esposa, com era permés per les seues lleis; i els seus fills varen ser Freyr i Freyja. Pero entre els Æsir estava prohibit casar-se en familiars tan propencs."
Saga dels Ynglings, capítul 4.

Després de les morts de Odín, Njörðr, i Frey:

"Freyja hélt þá upp blótum, því at hon ein lifði þá eptir goðanna, ok varð hon þá hin frægsta, svá at emð hennar nafni skyldi kalla allar konur tignar, svá sem nú heita frúvor. Svá heitir ok hver freyja yfir sinni eign, en sú húsfreyja, er bú á. Freyja var heldr marglynd; Oðr hét bóndi hennar, dætr hennar hétu Hnoss ok Gersemi; þær váru fagrar mjög: af þeirra nafni eru svá kallaðanar hinir dýrstu gripir."

"Solament Freyja va sobreviure dels deus, i va ser tan venerada que totes les dònes distinguides varen ser cridades pel seu nom, d'a on ara tenen el títul de Frú (Frau en alemà); de modo que tota dòna és anomenada frú (frau en alemà), o senyora sobre la seua propietat, i l'esposa és anomenada Frú-casa (Ehefrau en alemà). Freyja va continuar els sacrificis de sanc. També tenia molts atres noms. El seu espós era cridat Oðr, i les seues filles Hnoss i Gersemi. Eren tan bells, que després totes les joyes més precioses varen dur els seus noms."

Saga dels Ynglings, capítul 13

En la saga d'Haakon I de Noruega, Freyja és mencionada en dos oportunitats. Primer, en relació en sacrificis oferits a la deesa:

I primer la copa de Odín va ser buidada per la victòria i poder al seu rei. Despuix d'això, les copes de Njörðr i Freyja per pau i una bona estació.

Més alvance en la saga es mencionen les moltes llàgrimes d'or que Freyja ha derramat pel seu espós.

Atres sagues

En la saga de Egil, quan Þorgerðr amenaça en suïcidar-se, diu: "no he tingut un sopar, ni tindré una fins que sope en Freyja. No puc fer res millor que el meu pare: no sobreviuré al meu pare i el meu germà."

En Hálfs saga ok Hálfsrekka, la reina Signy, esposa del rei Alfrek, prega per l'ajuda de Freyja en un concurs d'elaboració de cervesa. El seu oponent, Geirhild, no obstant, havia demanat l'ajuda a Odín, qui li va donar la seua saliva com a rent i d'eixe modo Signy va perdre.

Segons la saga de Njál: "Va haver canvis en els regentes de Noruega, el earl Hacon havia mort i en el seu lloc es trobava Olaf Tryggvason. Junt en això va haver un canvi en la fe en Noruega; es varen desfer de la vella fe, i el rei Olaf hi havia cristianizado les terres occidentals, Shetland, i les Orcadas, i les Illes Faroe. Després molts hòmens varen parlar de modo que Njal ho va escoltar, que era estrany i perverso abandonar les antigues creències..." Després, Hjalti Skeggiason, un islandés recentment convertit al cristianisme desijós d'expressar el seu despreci cap als deus natius, va recitar uns versos agraviant-los.

Hjalti va ser trobat culpable de blasfèmia pels seus infames versos i va deure fugir cap a Noruega junt al seu sogre, Gizur el Blanco. Més vesprada en el respal de Olaf Tryggvason, Gizur i Hjalti varen retornar a Islàndia i varen invitar a aquells reunits en l'Althing a convertir-se al cristianisme. La saga del rei Olaf Tryggvason, composta al voltant de l'any 1300, descriu que seguint les órdens del rei Olaf Tryggvason, per a provar la seua pietat, la gent recent convertida al cristianisme devia insultar i ridiculisar als principals deus pagans. Hallfreðr vandræðaskáld, qui es va mantindre contrari a convertir-se del paganisme al cristianisme per Olaf, va ser obligat a redactar un poema per a provar la seua renúncia a les antigues deidades, i Freyja és mencionada entre les principals deeses paganes.

Flateyjarbók

Sörla þáttr és una curta història islandesa preservada en Flateyjarbók i escrita en el XV per dos sacerdots cristians, que tenia per finalitat agraviar les deidades paganes i alabar el cristianisme i al rei cristià Olaf Trygvason. El història pren alguns fragments de vàries obres que després són mesclats i relatats des d'un punt de vista evemerista.

La deesa Freyja és descrita com una bella dòna d'Àsia i és concubina del rei Odín. A canvi d'un bell collar yacer en uns nanos, lo que provoca l'ira del rei que envia a Loki a furtar-li el seu collar. Després promet tornar-li-ho si provoca una batalla eterna, la qual aplegaria al seu fi en l'arribada del rei cristià Olaf Trygvason.

Encantamientos de Merseburgo

Els Encantamientos de Merseburg són texts escrits entre els sigles IX o X en antic alt alemà, en a on es mencionen antics mits pagans. En un dels conjurs mencionats inclouen una referència a Freyja (ací cridada Frîia o Frûa (Frôwa)) senyalant que té una germana menor anomenada Uolla en la que realisa un conjur per a curar una ferida del cavall de Wodan (Odín). Uolla és relacionada en Fulla, qui és descrita en la Edda prosaica com una deesa menor i sirvienta de Frigg, i que en Gylfaginning és mencionada directament per baix de Freyja.

Tradicions orals

Archiu:John Bauer-Freja.jpg

Freyja, per John Bauer.

En les zones rurals de Escandinavia es va mantindre certa dependència en les forces de la naturalea, els deus de la fertilitat es varen mantindre en la cultura popular fins a finals de el XIX en Suècia. Freyja mantenia alguns elements del seu rol com a deesa de la fertilitat i les collites. En la província de Småland, es va recopilar un relat de la seua relació en les llampades i la maduració de les collites.

En Värend, Freyja podia aplegar en la nit de Nadal i sacsar els manzanos per a anunciar bones collites i per tant la gent deixava algunes pomes en els arbres, per a ella. Ademés, consideraven perillós deixar els llaurats fòra, ya que si Freyja s'assentava en un d'ells, est seria inútil.

Possessions

Archiu:Freya by Penrose.jpg

Freyja, en una pintura de J. Penrose.

Els relats que han sobrevixcut fins als nostres temps sobre Freyja l'associen en freqüència a numeroses possessions màgiques.

Fólkvangr

Freyja rep en el Fólkvangr a la mitat dels esperits dels guerrers morts que han combatut valientement en la batalla. Snorri Sturluson relata en Gylfaginning que "sempre que cavalca cap a la batalla, ella es du la mitat dels morts".

Freyja és també cridada Eigandi valfalls ("Posseïdora dels caiguts en batalla") i Valfreyja, "Senyora dels caiguts en batalla" i de les valquirias en general.

En la saga de Egil, Thorgerda (Þorgerðr), amenaça en suïcidar-se i té l'esperança de passar en els salons de Freyja després de la seua mort.

Un atre punt de vista explica la diferència entre els einherjar de Odín i els de Freyja; la tradició oral d'Oðal, explica que els guerrers de Odín són "els de ofensiva", o aquells que dediquen la seua vida a la batalla. Els guerrers de Freyja són "els de defensa", o aquells que solament lluiten per a protegir a les seues famílies, clans o bens. El historiador Else Roesdahl menciona la diferència entre dos les cultures en considerar les armes depositades en les tombes. En Noruega generalment les tombes dels guerrers tenien escuts defensius, i en Dinamarca armes d'atac.

Joyeria

Brisingamen és el famós collar de Freyja supostament fet d'or. El collar es pensa que representa el sol i el cicle de dia i nit. D'acort a les notes de Saxo Grammaticus, Brisingamen estava entre els objectes donats als deus per Alberich. En algunes escritures, Brisingamen és assignat a Frigg.

En Skáldskaparmál, està escrit que les dònes freqüentment usaven "collars de pedra" com a part dels adorns que utilisaven per a indicar el seu estatus social. Esta és la raó per la qual la dòna és perifraseada en referències a joyes i àgata. Frigg i Freyja són les deeses nòrdiques més destacades, per lo tant són descrites en preciosos collars. Els collars sempre semblen ser els regals favorits en époques paganes. Quan Hilda va ser a demanar pau al seu pare, el rei Högni, li va oferir un collar i en Völuspá, la profetisa es nega a parlar fins que Odín li obsequia alguns collars d'or.

Capa

Freyja posseïx una capa feta de plomes de falcó, que li dona el habilitat de canviar a la forma de qualsevol au, i volar entre els móns. És cridat Valshamr, el "plomall del falcó", "pell de falcó", o "capa de plomes de falcó" en diferents traduccions. La mateixa capa màgica també li és assignada a Frigg en alguns relats.

Carro de gats

Freyja freqüentment conduïx un carro de guerra tirat per un parell de grans gats, Bygul (abella d'or) i Trjegul (arbre d'àmbar dorat). En Gylfaginning es relata que va conduir este carro fins al funeral de Balder. Es creu que els gats que tiraven del seu carro eren els Skogkatt o gat dels boscs noruec, també s'ha sugerit que pogueren ser gats cervals boreales. Els gats són sagrats per a Freyja, aixina com els cuervos i els llops ho són per a Odín.

Freyja és considerada una deesa guerrera entre els seus molts papers. El carro també és un atribut guerrer i freqüentment assignat solament a deidades importants. Açò no significa que cada deidad germànica exaltada tinga un carro, pero la majoria tenen cabalgaduras especials. Odín i Heimdall tenen cavalls, Thor té un carro tirat per cabres, Freyr té un javalí, pero Freyja té tant un carro com un javalí. Les deeses menors com Gefjun i Iðunn no tenen siquiera un palau o salons.

Javalí

Freyja també cavalca un javalí de cerdes dorades cridat Hildisvíni ("Porc de batalla") que apareix solament en el poema Hyndluljóð. Després es relata que este javalí és el seu protegit Óttar temporalment disfrassat com Hildisvini, no que realment Hildisvini fora Óttar.

En Skáldskaparmál, Freyr és descrit conduint un atre javalí en cerdes dorades cridat Gullinbursti, el qual pot ser el mateix que conduïa Freyja. El javalí està associat en la mitologia nòrdica tant en la noció de fertilitat com a talismà protector en la guerra.

Homòlecs

S'ha propost que Freyja pot ser el descendent mitològic més directe de Nerthus, una deesa associada a una série de tribus germàniques descrita per Tácito en l'any 1 a. C. en la seua obra Germania, i que a voltes és identificada en Njörðr a través de conexions etimològiques.

Njörðr es va casar en la seua germana, en qui va tindre un fill, Freyr, i una filla, Freyja. Esta parella de deidades secundàries pot ser una derivació de la primera. De la mateixa manera que el carro de Freyja, la deesa germànica, en principi més antiga, Nerthus també és descrita a sovint conduint un carro.

Es postula l'existència d'una relació sostenible entre Freyja i atres deeses venerades a lo llarc de la ruta de migració dels pobles indoeuropeos que va aparéixer constantment en un o dos gats o lleons com a companyia, per lo general en l'aspecte d'una deesa de la guerra, pero en atres ocasions també com una deesa de l'amor. Entre elles es poden incloure a Durga, Ereshkegal, Sekhmet, Menhit, Bast, Anat, Asherah, Nana, Cibeles, Rhea, i unes atres.

Epónimos

Persones

Archiu:Djurgårdsbron 070610 Freyja.JPG

Estàtua de Freyja en Djurgården, Estocolm, Suècia, representada en un falcó.

Freya i les seues variants és un nom femení escandinau comú. En l'any 2005, el nom de Freja va ser el quint més popular entre les daneses naixcudes eixe any. A l'any següent, en 2006 va ser el tercer nom més popular en Dinamarca, i en l'any 2007 va estar en el quart lloc. En Anglaterra i Gales el nom de Freya va estar en la posició vigèsim tercera en l'any 2006 i vigèsim quinta en el 2007, sobre popularitat per a les chiquetes recent naixcudes.

Llocs

Moltes granges en Noruega duen la paraula Frøi- com a primer element dels seus noms, sent el més comú en nom de Frøyland (13 granges). És incert si Frøi- en estos noms fa referència a la deesa Freyja o al deu Frey. El primer element en el nom Frøyjuhof, en la parròquia de Udenes, és provablement el genitiu per al nom de Freyja. El mateix cas succeïx en Frøyjuhof, en les parròquies d'Hole i Stjørdal. També hi ha dos illes anomenades Frøya en Noruega.

En la parròquia de Seim, en la província d'Hordaland, Noruega, es troba la granja Ryland (nòrdic antic occidental Rýgjarland). El primer element és el cas del genitiu per a rýgr 'dama', idèntic al significat del nom de Freyja. Una variant de la paraula rýgja pot ser que ocórrega en la municipalitat noruega de Rygge. Existixen alguns llocs cridats Horn en Islàndia i Hoorn en Holanda, un atre nom per a la deesa, i en Alemània varis duen el nom de Freiburg.

Plantes

Archiu:Polygala vulgaris 290504.jpg

Polygala vulgaris, cridada també "Cabell de Freyja"

La planta Polygala vulgaris, va ser nomenada en honor a Freyja, com a Cabell de Freyja, pero després de l'introducció del cristianisme el seu nom va canviar i feya alusió a la Verge María, sugerint aixina el seu més propenc homòlec en el cristianisme.

Divendres

El nom del dia divendres en la majoria de les llengües germàniques, du el seu nom en honor a Freyja, com per eixemple, Frīatagen alt alemà antic, Freitag en alemà modern, Freyjudagr en nòrdic antic, Vrijdag en neerlandés, Fredag en suec, noruec, i danés. En anglés Friday deriva de la paraula anglosaxona frigedæg, que significa el dia de Frige, la forma anglosaxona para Frigg. Abdós deeses eren freqüentment identificades una en l'atra.

Miscelànea

l'element químic Vanadi rep el seu nom de Vanadís, el nom alternatiu per a Freyja. El cinturó de la constelació d'Orión era coneguda en l'Escandinavia pagana com la "rueca de Freyja" o "rueca de Frigg". Els asteroides (76) Freia i (240) Vanadis varen ser nomenats en honor a la deesa Freyja.

Atestació

Heimskringla

Archiu:Freya (1901) by Anders Zorn.jpg

Freya (1901) d'Anders Zorn.

El llibre Heimskringla de la Saga dels Ynglings proporciona un euhemerizado relat de l'orige dels deus, inclós Freyja. En el capítul 4, es presenta a Freyja com En acabant de que la Guerra Æsir-Vanir termina en un punt mort, Odín nomena a Freyr i Njörðr com a sacerdots sobre els sacrificis. Freyja es convertix en la sacerdot de les ofrenes de sacrifici i va ser ella qui va introduir la pràctica de seiðr a la Æsir, anteriorment solament practicat pels Vanir.Plantilla:Sfnp

En el capítul 10, el germà de Freyja, Freyr, mor, i Freyja és l'última sobreviviente entre els Æsir i els Vanir. Freyja continua en els sacrificis i es torna famosa. La saga explica que, per la fama de Freyja, totes les dònes de ranc són conegudes pel seu nom: frúvor ("senyores"), una dòna que és ama de la seua propietat es denomina freyja, i hús freyja ("senyora de la casa") per a una dòna propietària una finca.Plantilla:Sfnp

El capítul agrega que Freyja no solament era molt inteligent, sino que ella i el seu espós Oðr tenien dos filles inmensament belles, Gersemi i Hnoss, "els qui varen donar els seus noms a les nostres possessions més precioses".Plantilla:Sfnp

Bibliografia

• Faulkes, Anthony (Trans.) (1995). Edda. ISBN 0-460-87616-3
• Ellis Davidson, H. R. (1965). Gods And Myths Of Northern Europe. Penguin. ISBN 0-14-013627-4
• Grundy, Stephan (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
• Sturluson, Snorri. Heimskringla: History of the Kings of Norway, trad. Lee M. Hollander. Reprinted. University of Texas Press, Austin, 1992. ISBN 0-292-73061-6
• Larrington, Carolyne (Trans.) (1999). The Poetic Edda. Oxford World's Classics. ISBN 0-19-283946-2
• Lindow, John (2001). A Guide to the Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs. Oxford University Press. ISBN 0-19-515382-0.
• Näsström, Britt-Mari (1998) The Concept of the Goddess. Routledge. ISBN 0-415-19789-9
• Orchard, Andy (1997). Dictionary of Norse Myth and Legend. Cassell. ISBN 0-304-34520-2
• Simek, Rudolf (2007) trad. Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1