Loki
Loki és una figura mitològica pertanyent a la mitologia nòrdica. És fill dels jagants Farbauti i Laufey i té dos germans, Helblindi i Býleistr, dels que poc se sap.[1] En les eddas és descrit com el «orige de tot frau» i es va mesclar en els deus lliurement, aplegant a ser considerat per Odín com el seu germà de sanc fins a l'assessinat de Baldr. Despuix d'açò, els Æsir ho varen capturar i ho varen nugar a tres roques per a tirar-li àcit en el cap. Segons la profecia es lliberarà de les seues lligaces per a lluitar contra els deus en el Ragnarök.
A pesar de les moltes investigacions, la figura de Loki permaneix en l'obscuritat; no existixen traces d'un cult i el seu nom no apareix en cap toponímia.[2] En térmens religiosos, Loki no és una deidad. Al no tindre cult ni seguidors (no s'ha trobat cap evidència o referència a això), és més be un ser mitològic. ya que no pot ser considerat més que com un jagant. En l'actualitat molts grups neopaganos que s'autodenominen Lokeanos li rendixen cult, lo que ho eleva a la categoria de deu menor. No obstant, conten en l'oposició de molts atres grups pagans ya assentats com els folkish. Algunes fonts a voltes ho relacionen en els Æsir;[3] pero açò provablement es dega a la seua estreta relació en Odín i a la cantitat de temps que va passar junt als deus en comparació als seus (per la qual cosa se li associa en Lugh, el seu paralel en el panteón celta).
En els idiomes escandinaus continentals (suec, noruec i danés) el seu nom és Loke (pronunciat «luque»). El compositor Richard Wagner va presentar a Loki baix el nom germanizado de Loge en la seua òpera L'Or del Rin.[4] Existix un jagant del fòc denominat Logi, motiu pel qual, per la seua similitut en la pronunciació, moltes voltes li'l confon en ell i li l'associa en el fòc.
D'acort a algunes teories d'erudits, Loki és concebut com l'esperit del fòc en tot lo potencialment beneficiós o amolador que este pot ser. No obstant, és possible que este punt de vista siga conseqüència de la confusió llingüística en logi «fòc», degut a que hi ha molt poca indicació d'això en els mits, a on el rol de Loki era principalment el d'astut homòlec o antagonista d'Odín.
De fet, hi ha una història en Gylfaginning en la Edda prosaica de Snorri a on Loki va competir contra un jotun cridat Logi en un duel d'ingerir aliments; i est pert, ya que quan ell termina, Logi no solament s'havia menjat la carn sino també els ossos i el plat. Després descobrixen que Logi és en realitat la personificació del fòc i que havia adquirit la seua apariència usant màgia.[5]
Ström identifica a Odín i Loki, aplegant a cridar a Loki «una hipóstasis de Odín». Rübekeil sugerix que abdós deus eren originalment idèntics, derivant del celta, Lugus.
Edats
[editar | editar còdic]Nomenes
[editar | editar còdic]Igual que Odín, encara que en menor mida, els escaldos varen utilisar molts kenningar per a referir-se a Loki, raó per la qual du molts noms, tals com: «Herrero boler», «Canvia formes», «Llengua d'argent», «Deu astut», «Transformiste», «L'astut», «Viager del cel», «Caminante del cel», «Mac de les mentires», «Deu de les travesuras», «Deu de la mala sort», «Pare Llop»,«Deu de les Mentires» i «Deu del Caos», «Mestre de l'engany», entre uns atres.
Naturalea
[editar | editar còdic]
El personage del timador és de naturalea complexa i un mestre de l'engany. Loki és una figura d'atenuada maldat, més be sugerida que existent, una sòrt de estafador entre els deus per la seua elevada inteligència. En algunes ocasions en les seues trampes, enganys o bromes, molestava o posava en dificultats als deus i després els ajudava; com quan va tallar els cabells de Sif[6] i després els va reemplaçar o com quan va ser responsable del rapte d'Iðunn i les seues pomes de la joventut pero després la va tornar sano y salvo.[7] Loki és un expert en canviar de forma (eixemples com la transformació en salmón, cavall, pardal, mosca, etc).
Refillols
[editar | editar còdic]Loki és el pare de numeroses criatures humanes i mònstruos de la mitologia nòrdica.
En Angrboda va tindre tres fills:
- Fenrir, el llop jagant predestinado a terminar en Odín en el Ragnarök;
- Jörmundgander, la serp marina predestinada a terminar en Thor; i
- Hela, la deesa del regne dels morts.[8]
Loki també es va casar en la deesa anomenada Sigyn que li va donar dos fills:
- Váli (este Vali no deu ser confòs en el fill de Odín i la giganta Rind). Per a castigar a Loki per la mort de Balder, els deus varen transformar a Vali en un llop rabioso el qual va partir la gola de Narfi. Les vísceres de Narfi es varen utilisar per a nugar a Loki fins al Ragnarök.[9]
Momentàneament convertit en egua va engendrar en Svadilfari (el cavall del jagant que va construir part de les muralles del Asgard) a Sleipnir, el cavall de huit pates que obsequiaria a Odín.[10]
Una història en el Hyndluljóð relata que, despuix de menjar el cor d'una dòna a mig torrar, Loki va donar a llum a un mònstruo el nom del qual no és mencionat. Este mit no és registrat en atres fonts.[11]
Intrigues en els deus
[editar | editar còdic]
Loki ocasionalment treballava junt als atres deus. Per eixemple, va enganyar al jagant que va construir les muralles al voltant d'Asgard sense ser pagat pel seu treball, en distraure al cavall del jagant transformant-se en una egua en celosia. D'esta manera es va convertir en lmare' del cavall de huit pates de Odín, cridat Sleipnir.[10] En un atre mit fa competir als nanos entre sí en una prova de habilitats. Açò va dur a que els nanos fabricaren la llança de Odín, Gungnir, el barco de Freyr, Skíðblaðnir i la peluca dorada de Sif. També va rescatar a Iðunn que havia segut seqüestrada pel jagant Þjazi. Per últim en Þrymskviða, Loki conseguix, en Thor al seu costat, recuperar el martell Mjölnir en acabant de que el jagant Thrym ho furtara en la finalitat de demanar a Freyja per esposa com a intercanvi (lliteralment, va fer que Thor es disfrassara de dòna).
A pesar de que Loki va ser un gran problema per als deus (va provocar la mort de Balder, el naiximent de Fenrir i atres mònstruos que podrien finalment engolir el món...), els va proveir dels més preciosos artículs, des del martell de Thor a barcos que volaven, i estes ferramentes varen ser de gran ajuda per a ajudar als deus a derrotar al mal. Ell du el Ragnarök, pero també els proporciona els mijos per a superar-ho.
En Lokasenna Loki recorda el pacte d'amistat que tenia en Odín, que no és mencionat en atres fonts, pero que resulta molt provable ya que en vàries oportunitats varen mamprendre aventures junts.
|
Mantu þat, Oðinn, |
¿Recordes Odín, |
| Edda poètica - Lokasenna, estrofa 5[12][13] |
Loki i els nanos
[editar | editar còdic]Una de les tantes diabluras de Loki va consistir en tallar els cabells de Sif, l'esposa de Thor. Este últim, enfurit, va atrapar a Loki, qui li va prometre que Sif recuperaria el seu dorat cabellam.[6] Loki es va dirigir a la morada dels nanos, ubicada baix terra, a encarregar-los el treball als fills de Ivaldi, que eren considerats els millors artesans.
Assessinat de Balder
[editar | editar còdic]Balder tenia malensomis en les que presagiava la seua mort i li'l va comentar als demés deus. La deesa Frigg, la seua mare, va recórrer el món fent-li jurar a totes les coses que jamai farien mal algun al seu fill. D'ahí que en les reunions en el Thing, els deus es divertiren tirant-li objectes, ya que sabien que cap podia ferir-ho. No obstant, per una atra part varen decidir atrapar i tancar als fills de Loki puix eren considerats perillosos. Quan Loki va saber d'açò es va enfurir i va anar a parlar en Frigg baix la forma d'una dòna, contant-li lo que succeïa en el Thing i li va preguntar si havia fet jurar a totes les coses per a que no danyaren a Balder. Frigg va recordar que no havia considerat necessari fer jurar al muérdago, per considerar-ho inofensiu. Loki coneixent açò, va fer un dart utilisant una branca de muérdago, després va ser al Thing i va enganyar al germà cego de Balder, cridat Höðr, i va fer que li tirara el dart, matant aixina a Balder.[14] En una versió evemerista del mit, completament diferent relatat en Gesta Danorum, no es fa menció a Loki i Balder és assessinat per Höðr d'una punyalada.[15]
Hela, la regente dels inferns, va posar com a condició per a tornar a Balder, que totes les coses ploraren la seua mort. Els deus varen trobar en una cova a una jaganta cridada Thokk i li varen suplicar que derramara llàgrimes per a aixina poder retornar a Balder. La jaganta es va negar i va anar l'únic ser que no va derramar llàgrimes per la mort del deu dient «deixem que Hela conserve lo que té», evitant aixina que Balder retornara de l'infern. Els deus varen sospitar que la jaganta en realitat era Loki disfrassat, lo que els va fer enfurir encara més.[14]
Lokasenna
[editar | editar còdic]Lokasenna és un dels poemes mitològics de l'Edda poètica. Relata una forta discussió de Loki en els Æsir durant un convit celebrat per Ægir, el deu del mar. En el poema, s'exponen moltes de les facetes de la maldat, perspicàcia i traïció de Loki. Celós del sirviente de Ægir, Fimafeng, pels elogis que rebia per lo ben que tractava als invitats, Loki es va enfurir i ho va matar. Els deus ho varen tirar del convit, pero va retornar i va començar a insultar-los burlant-se dels seus defectes. Per tandes els deus varen intentar calmar-ho, ya que anava en contra de les regles de l'hospitalitat generar disputes en la casa del hospedero, pero Loki va continuar i solament va fugir quan Thor va traure el seu martell, Mjölnir i ho va amenaçar.[16]
L'obra finalisa en la captura de Loki i el seu captiveri, encara que no explica que haja segut la mort de Balder la causa per a això; açò últim és mencionat clarament en l'Edda prosaica.
Encara que si es llig a Evémero de Mesene (Evémero de Mesina), està la base que supon que Hoder va matar a Balder per celosies de Nana, la qual cosa alluntaria a Loki de l'inici del Ragnarök. Açò demostraria l'ambigüitat dels deus, que són propencs als hòmens en les emocions humanes i tenen sentiments intensos com les celosies, i inciten intrigues.- (El text dels fragments de Evémero, ademés dels fragments presents en Ennio i Diodoro Sículo, està arreplegat en el n.º 63 de la monumental síloge de Jacoby, i en FGrH, 19572.)
Captiveri i Ragnarök
[editar | editar còdic]
Els deus plens d'ira per la mort de Balder varen començar a buscar-ho i Loki es va refugiar en una montanya. Allí va construir una casa en quatre portes per a poder vigilar totes les direccions. A voltes durant el dia es transformava en salmón i s'amagava en les cascades de Fránangr. Va pensar en la forma en que podrien atrapar-ho i va teixir una ret de peixca de lli. Quan va vore que els Æsir es trobaven prop, ya que Odín lo havia divisat des d'Hliðskjálf, va cremar la ret, es va transformar en salmón i es va tirar el riu.
Els deus varen trobar la casa de Loki i veent les cendres de la ret de peixca, varen començar a teixir una i es varen dirigir al riu. Allí Loki els va evadir botant sobre la ret, pero els deus es varen dividir en dos grups per a atrapar-ho. Loki quan va estar prop de la mar va decidir arriscar-se una volta més i botar sobre la ret, pero en esta ocasió Thor ho va atrapar de la coa.
També varen atrapar als dos fills que va tindre en Sigyn, Narfi i Váli (no confondre en Vali, el fill de Odín i Rind). Els deus varen transformar a Váli en un llop que es va tornar contra el seu germà i ho va matar. Després varen usar les vísceres de Narfi per a nugar a Loki a tres blocs de pedra, varen convertir les lligaces en ferro i Skaði va colocar un escurçó sobre el seu cap de modo que el verí d'esta goteara sobre la seua cara. Sigyn se senta junt a ell i arreplega el verí de la serp en un bol de fusta, pero quan s'ompli deu tirar el verí, i en eixos moments el verí cau sobre el rostre de Loki. El dolor és tan terrible que es retortilla provocant tremolació de terra. El seu castic durarà fins a l'ocàs dels deus.
La mort de Balder és un event que precipitaria el Ragnarök. Loki estarà nugat fins a eixe moment. Quan finalment aplegue el Ragnarök, Loki es lliberarà fent tremolar la terra. Navegarà cap a Vigrid en un barco que també transporta a Hela i a tots els habitants d'Helheim. Alvançaran sobre el pont de Bifröst i després este es trencarà. Es dirigiran a Vigrid el llop Fenrir i la serp Jörmungandr; i després Loki i Hrymr en tots els jagants. Els campeons de Hela també seguiran a Loki; aixina com els fills de Múspell.[17]
Una volta en el camp de batalla s'enfrontarà a Heimdall i cap dels dos sobreviurà a la trobada.
|
Kjóll ferr austan, |
Des de l'Est partix un barco, |
| Edda poètica - Gylfaginning, capítul 51[17][18] |
Llavors vares prometre
que no et servirien cervesa
si no hi havia para abdós.
|-
|Edda poètica - Lokasenna, estrofa 5[12][13]
|}
Loka Táttur
[editar | editar còdic]No tot el folclore descriu a Loki com un ser malvat. Una balada de el XVIII, que provablement deriva d'una font molt més antiga de les Illes Feroe, titulat Loka Táttur, descriu a Loki com a amic del home. Quan un thurs (trol o jagant) rapta el fill d'un granger, est i la seua esposa eleven les seues pregàries a Odín per a que protegixca al seu fill. Odín ho amaga en un camp de blat, pero el thurs ho troba. Odín rescata al fill i ho torna a la granja en els seus pares, dient que ell ya ho ha ocultat. La parella preocupada flama a Hœnir, qui amaga al fill del granger en les plomes del coll d'un cisne, pero novament el thurs ho troba. Al tercer dia li preguen a Loki, que ho amaga entre els ous de platija. El thurs ho troba, pero Loki havia indicat al chic que correguera cap a un varadero. El cap del jagant queda atrapada allí i Loki ho mata tallant-li una cama i insertant-li un pal i una pedra en el muñón per a evitar que es regenerara. Després pren al chic i ho torna a la seua casa, a on el granger i la seua esposa els abracen a abdós.[19]
Se supon que la "maldat" de Loki és en realitat tan sol figurativa, ya que els nòrdics no ho consideren un vilà, sino més be un antagonista que propiciava les dificultats a Wotan (Odhinn). Es creu que eixa "villanía" està imposta per l'influència (més que analogia) d'una forma de maniqueísmo de la religió cristiana per mig de l'escrit de Snorri Sturlusson, aixina per això Loki no era mal, sino un ambigu antagonista, al transcribirlo li'l va prendre com "opost al deu principal". Per això li'l considera erròneament com a mal, en lloc d'ambigu.
Es diu que Loki representa el yin i el yang nòrdic en la mitologia.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 33». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ Encyclopædia Britannica, 2004
- ↑ trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 44». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ «Sinopsis». Dones Rheingold. Consultat el 16 d'agost de 2007.
- ↑ trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 46». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ 6,0 6,1 «The goddess Sif». Norse Gods and Goddesses. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ «Idun». Hurstwic Norse Mythology. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 34». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 50». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ 10,0 10,1 trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 42». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2007.
- ↑ trad. Henry A. Bellows (1936) (ed.): «Hyndluljóð, estrofa 43». Edda poètica. Consultat el 25 de febrer de 2008.
- ↑ 12,0 12,1 trad. H. A. Bellows (1936) (ed.): «Lokasenna, estrofa 5». Edda poètica. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ 13,0 13,1 Versió en nòrdic antic. (ed.): «Lokasenna». Edda poètica. Archivat des d'el original, el 9 de maig de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ 14,0 14,1 trad. Arthur Gilchrist Brodeur (1916) (ed.): «Gylfaginning, capítul 49». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ Saxo Grammaticus. trad. Oliver Elton (1905) (ed.): «Gesta Danorum, llibre 3». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2012. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ trad. H. A. Bellows (1936) (ed.): «Lokasenna». Edda poètica. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ 17,0 17,1 trad. H. A. Bellows (1936) (ed.): «Gylfaginning, capítul 51». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 19 de decembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ Versió en nòrdic antic. (ed.): «Gylfaginning». Edda prosaica. Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007.
- ↑ «Lokka táttur». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2007. Consultat el 22 de novembre de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Loki» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.