Þrymskviða

Þrymskviða

Thor es disfrassa de nóvia i Loki com la seua dama de companyia.

Þrymskviða (també Thrymskviða, Thrymskvitha, Thrymskvidha o Thrymskvida) és un dels més coneguts poemes de la Edda poètica, ademés de ser un dels mits nòrdics que més va perdurar en popularitat en escandinavia i va continuar sent relatat i cantat baix vàries formes fins a el XIX.

Sinopsis

El jagant Þrymr furta a Thor el seu martell, Mjolnir, i reclama a Freya a canvi, pretenent que se li entregue a la deesa per esposa. En lloc de Freyja, els Æsir visten a Thor com a nóvia i a Loki com la seua dama de companyia, i abdós viagen al Jötunheimr per a la "boda." L'identitat de Thor és cómicament apuntada durant tota la recepció que va organisar el jagant (el deu menja un bou sancer), en Loki donant explicacions poc convincents pero que feyen que en certa forma el jagant acceptara l'estrany comportament (alegava que l'immensa gana de la nóvia era degut a que no havia menjat res en els últims sèt dies com a conseqüència de la seua emoció). Mjölnir va anar finalment colocat en les mans de Thor com a part de la cerimònia de la boda, permetent al deu matar a tots els jagants i retornar a la seua morada.

Anàlisis

No hi ha acort entre els erudits sobre l'edat del Þrymskviða. Alguns ho veuen com una obra completament pagana i entre els més antics dels poemes éddicos. Uns atres ho consideren com una més recent paròdia cristiana dels deus pagans.

En atres històries, les explicacions de Loki sobre el comportament de Thor té una clara analogia en el conte de Caperucita Roja, a on el llop dona explicacions absurdes sobre les seues diferències en la yaya de Caperucita.

Referències

• Schön, Ebbe. Torra-Tors hammare. Fälth & Hässler, Värnamo 2004.