Mac

Mac

Representació antiga d'un Mac

El terme mac prové del persa antic magi per mediació del grec μάγος i finalment del llatí magus. El sentit original de la paraula mac (vore mac (zoroastrisme)) es referia els integrants d'una tribu de Mija i després als sacerdots perses. En térmens moderns, es referix a una espècie d'astrólogo o endevine que pràctica de màgia. Comunament s'usa "mac" per al masculí i "maga" per al femení.

En el terme mac també es denomina als ilusionistes, prestidigitadores, artistes que, per mig del ilusionisme, simulen posseir poders màgics, en el propòsit de divertir i sorprendre al públic.

Història

Vore també: Mac (zoroastrisme)

Constantment , un mac era el membre d'una tribu de l'antiga Mija que s'ocupava de les pràctiques religioses i funeràries. Despuix de la conversió d'esta tribu al zoroastrisme varen ser considerats, pels tres imperis perses, guardians del llegat de Zaratustra (a pesar de que varen introduir algunes modificacions al mensage original). Els macs de Pèrsia varen ser incloent en la seua religió alguns temes o elements de Babilonia, com l'astrologia, la demonologia i la màgia. En el seu rito religiós abocaven libacions de llet, oli i mel sobre una flama i al mateix temps entonaven oracions i cançons. Duyen vestidures blanques, tiara, i en la mà un fes de branques de tamarisco.

Ya en el I varen ser reconeguts com a hòmens sapients i científics. Els personages aplegats d'Oriente i mencionats en la Bíblia (Plantilla:Bíblia) eren macs en el sentit original del terme, açò és, sacerdots perses; pero més vesprada varen ser cridats reis macs en algunes tradicions cristianes encara que sense cap evidència històrica sobre la seua realea. La tradició va cridar “reis” als macs en referència al Salm 72,10-11, que proclama: <<Que els reis de Tarsis i les illes li paguen tribut. Que els reis d'Aràbia i de Sabá li oferixquen els seus dons. Que tots els reis es postren davant ÉL, que totes les nacions ho servixquen>>

Asimov en el seu llibre "El Propenc Oriente", menciona que són sacerdots de les tribus iranias, cridats magi i que posat que la gent comuna pensa que els sacerdots tenen poders amagats, magi en caldeo va aplegar a significar hechicero o mac.

En un sentit molt diferent, en époques recents el títul de "Mac" s'ha assignat als artistes que practiquen l'ilusionisme, és dir a els qui realisen jocs per a crear ilusions visuals o en qualsevol dels sentits, simulant poders especials, en objectius recreatius. Esta "màgia" ha entrat a formar part de les arts escèniques contemporànees.

En 1953, durant II Congrés Nacional celebrat en Segòvia, la Societat Espanyola d'Ilusionisme va designar a sant Juan Bosco com a patró dels macs i ilusionistes.

Macs en la lliteratura moderna

En la lliteratura fantàstica (sobretot en la fantasia èpica) apareixen moltes voltes els macs com a persones (incloent també no solament a humans sino també a atres races com els elfos) capaces de realisar qualsevol cosa en el seu dò.

• Harry Potter: en esta saga els macs poden tindre una vida màgica pero també una vida muggle, terme usat exclusivament en la série per a denominar a les persones sense màgia. Al principi els macs jóvens tenen que anar al colege per a instruir-se en l'us adequat de la màgia. En el llibre, un jove cridat Harry Potter va al colege i deprén sobre la màgia i el món màgic mentres s'enfronta als diversos atacs del seu enemic i antagonista de l'història, lord Voldemort. En passar el temps Harry es va convertint en un mac en grans habilitats i en els seus dos amics Hermione Granger i Ron Weasley realisa un viage per a trobar els horrocruxés que guarden péntols de l'ànima de Voldemort i aixina poder acabar en ell.

• Conan el Bàrbar: un personage creat pel escritor Robert E. Howard. Esta saga d'espasa i bruixeria (un subgénero de la fantasia èpica) mostra la presència de gran cantitat de macs, en la gran majoria dels casos com vilàs malvats i antagonistas als que Conan deu enfrontar, sent el vilà principal el malvat Thoth-Amón.

• El Senyor dels Anells: els únics macs que apareixen són Gandalf, Radagast i Saruman, també coneguts com Istari, atres dos Istari mencionats en els Contes inconclusos de Númenor i la Terra Mija són Alatar i Pallando. Els orígens d'abdós macs s'expliquen en El Silmarillion. Mentres que Gandalf és un sabio benévolo i Radagast es va enamorar de les criatures i les plantes de la Terra Mija, Saruman es va deixar influir per les forces del mal en posseir en la Torre de Orthanc un palantir en el que espiava els actes de Sauron. Al final s'unix a les forces del mal, convertint Isengard en una fortalea baixe el seu domini. Saruman va ser el principal enemic dels ents i despuix de la seua derrota va fugir al nort a la Comarca, a on en acabant de que finalisara la Guerra de l'Anell i es produïra el sanejament de la Comarca va ser assessinat per Grima Llengua de Serp, un sirviente seu. Mentrestant, Gandalf (conegut com el Gris) acompanya a la Companyia de l'Anell, pero cau en l'abisme quan lluita contra un balrog en el pont de Khazad-dûm. Més vesprada resorgix com Gandalf el Blanco i es retroba en Aragorn, Gimli i Legolas en el bosc de Fangorn.

• Històries de Terramar: série de noveles i contes d'Ursula K. Li Guin. Són tal volta els més humans de tots. Se'ls pot vore cultivant i criant animals o fent les tasques més quotidianes. Són simples persones en certs poders sobre la naturalea. El seu poder radica en el seu saber i en el coneiximent dels noms reals de les coses i poders naturals. Usen la màgia en sum conte de no alterar l'equilibri. Encara que més vesprada es descobrix que algú ha usat la màgia per a prolongar la vida més allà de la mort i l'equilibri, el món la màgia i la vella pau entre dragons i humans sembla estar en perill. També el poder màgic, lo mateix que es té es pot aplegar a perdre. La màgia té també especialisació com a creació, transformació, invocació, reparació, etc. En les obres de LeGuin apareix ademés una visió dicotòmica entre el mac i la bruixa. Al mac se li atribuïx poder actiu en gran influència màgica i política, mentres que les bruixes se'ls atribuïx un poder menor, sobre les chicotetes llabors quotidianes o be un paper passiu com a receptàcul de poder d'esperits morts. És curiosa esta crítica feminista velada que deixa translucir l'autora, sent la primera dòna escritora d'este gènero.

• Mundodisco, de l'autor Terry Pratchett: l'autor aporta una visió còmica dels macs mostrant-los com terriblement humans, la qual cosa implica tots els seus defectes més que les seues virtuts. Són envidiosos i creuen en teoria de conspiració. No existix la companyonia perque tots es veuen com a possibles rivals i medradores dels demés. Els macs canvien constantment per la vella tradició per la que un mac ascendix en l'escalafó assessinant al seu superior immediat. Tant és aixina, que l'assessinat es considera causa de mort natural entre els macs. Es dediquen a fumar a espiar-se, a conspirar i escassament al cultiu de la màgia. Dona la sensació de que la seua poder no servix para casi res més que per a ficar en problemes als demés habitants del Mundodisco. Rincewind, el mac sobre el qual Pratchett focaliza les seues obres és un hechicero sense capacitat per a la màgia, l'únic interés de la qual és viure una vida avorrida i sense sorpreses, que es propon fer del tedi una ciència i una carrera vital. Pero la causalitat du a que la seua vida es desenrolle en el pol opost de les seues ambicions, vivint desventuras sempre a la fuga, i escapant de la mort de forma tan increible com infartante.

• Dragonlance: en esta saga de fantasia èpica els macs es dividixen en tres depenent del color del seu corfoll: els corfoll blanc (els macs benignos), els corfoll roig (els macs neutrals), i els corfoll negre (els macs malignes). En un principi, els macs deprenien a dominar el seu art i a estudiar-ho en les Torres de l'Alta Fetilleria. Hi havia cinc torres, pero despuix del Cataclisme varen quedar solament tres, ya que una d'elles va quedar malaïda i les atres dos varen ser destruïdes i sitiades per orde del Príncip dels Sacerdots. Destaca sobretot el mac Raistlin Majere, quí té com a conseqüència d'una terrible prova en una de les torres de l'Alta Fetilleria la pell groguenca, les pupiles dels ulls en forma de rellonge d'arena i un terrible atac de tós. Els macs varen ser els creadors d'uns objectes cridats Orbes dels Dragons, capaços de controlar la ment dels poderosos dragons.

• Regnes Oblidats: en este món de fantasia existix una jagantesca varietat de macs o hechiceros. Estan principalment els Macs Rojos de Thay, que utilisaven la màgia per a obtindre més poder. Ademés dels macs humans, atres races tenien el poder de la màgia, tals com els elfos, els drow i inclús algunes races de nanos. El mac més famós i poderosos de tots va ser Elminster del Valle de les Ombres, qui va tindre un important paper durant la conjuraació del Mythal en la ciutat élfica de Myth Drannor. Ademés dels macs, en els Regnes també es troben els Druidas (els qui té el habilitat de transformar-se en un animal), chamans (principalment de les races bàrbares), bruixos, nigromantes, etc. La màgia en el món dels Regnes era transmesa per un deu de la màgia que posseïa el panteón de cada raça. Aixina per eixemple, es trobava Mystra, la deesa humana de la màgia. Durant l'época coneguda com Era dels Trastorns, en ser tots els deus expulsats de l'Olimp (el lloc a on es troben), la màgia es va trobar terriblement alterada.

• En el Univers DC existix una espècie humana anomenada els homo magi que tenen poders màgics per naturalea, a esta espècie pertany el heroïna Zatanna. En el mateix Univers DC es podria incloure en la categoria de mac al demonólogo John Constantine, qui té coneiximents en màgia negra, bruixeria i nigromancia.