Mysterium coniunctionis
Mysterium coniunctionis: investigació sobre la separació i l'unió dels oposts anímics en l'alquímia (en alemà Mysterium Coniunctionis. Untersuchungen über die Trennung und Zusammensetzung der seelischen Gegensätze in der Alchemie) és una obra escrita per Carl Gustav Jung entre 1955 i 1956. Editada en dos volums (un en castellà), el tercer, sobre la Aurora consurgens, va ser escrit per Marie-Louise von Franz.[1]
Representa el catorzé volum del seu Obra completa, sent a la seua volta un dels seus principals treballs dedicats a l'estudi de l'alquímia. El restant del tractament i aproximació a la mateixa s'inclourà en les següents obres: Aion (OC 9/2), Psicologia i alquímia (OC 12), Estudis sobre representacions alquímicas (OC 13) i La psicologia de la transferència (inclosa en OC 16).[2]
Contingut
[editar | editar còdic]Jung aludix a esta obra com «El meu últim llibre». Constituïx el culmen de la confrontació entre l'alquímia i la psicologia analítica.
Edició en castellà
[editar | editar còdic]- (2002 [3ª edició 2016]) Obra completa de Carl Gustav Jung. Volum 14: Mysterium coniunctionis: investigació sobre la separació i l'unió dels oposts anímics en l'alquímia (1955/1956), Madrit: Editorial Trotta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Wehr, Gerhard (1991). «Mysterium coniunctionis», Carl Gustav Jung. La seua vida, la seua obra, la seua influència, Edicions Paidós, pp. 379-390. ISBN 978-84-7509-721-3.
- ↑ «Volume 14: Mysterium Coniunctionis» (en anglés). Consultat el 14 de setembre de 2016.
- ↑ Jung, Carl Gustav. Recorts, somis, pensaments, Barcelona: Seix Barral, pp. 262. ISBN 978-84-322-0829-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mysterium coniunctionis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.