Anar al contingut

Aion

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aion
Per a atres usos d'este terme vore Aion (desambiguació).


Aion. Contribucions al simbolisme del sí-mateixa (en alemà Aion. Beiträge zur Symbolik dones Selbst) és una obra de Carl Gustav Jung publicada originalment en alemà en 1951. Es correspon al segon tom del nové volum del seu Obra completa, sent a la seua volta un dels seus principals treballs dedicats a l'estudi de l'alquímia. El restant del tractament i aproximació a la mateixa s'inclourà en les següents obres: Psicologia i alquímia (OC 12), Estudis sobre representacions alquímicas (OC 13), Mysterium coniunctionis (OC 14) i La psicologia de la transferència (inclosa en OC 16).[1]

Contingut

[editar | editar còdic]

Esta àmplia monografia explora l'arquetip del sí-mateixa a partir de l'estudi de l'idea del eón cristià. La tradició cristiana no solament està imbuida des del seu començ per l'idea, inicialment perso-judeua, del final dels temps, sino que està aixina mateix ompli del presentiment de l'inversió expressada en el dilema Crist-Anticristo. La major part de les especulacions històriques entorn als periodos temporals han estat provablement influïdes, com ya mostra l'Apocalipsis, per idees astrológicas. Per tant, l'investigació se centra principalment en el símbol del peix, ya que el eón de Piscis ha constituït el fenomen concomitant sincronístico dels dos mil anys d'evolució espiritual cristiana.

El tema central d'este volum és la representació simbòlica de la totalitat psíquica per mig del concepte del sí-mateixa, que el seu equivalent històric i tradicional és la figura de Crist. Jung demostra la seua tesis investigant les Allegoriae Christi, especialment el simbolisme del peix i els símbols gnósticos i alquímicos, que considera fenomens d'assimilació cultural. S'examinen cuidadosadament l'aspecte astrológico del símbol del peix i, en particular, els presagios del Anticristo. Els capítuls sobre el yo, l'ombra i el ánimus i el ánima constituïxen una valiosa integració dels conceptes claus del sistema junguiano.[2]

  • Pròlec
  • I. El yo
  • II. L'ombra
  • III. La sicigia: ánima i ánimus
  • IV. El sí-mateix
  • V. Crist, un símbol del sí-mateix
  • VI. El signe de Piscis
  • VII. Les profecies de Nostradamus
  • VIII. Sobre el significat històric del peix
  • IX. La ambivalencia del símbol del peix
  • X. El peix en l'alquímia
    • 1. La medusa
    • 2. El peix
    • 3. El símbol del peix dels càtars
  • XI. L'interpretació alquimista del peix
  • XII. Generalitats entorn a la psicologia del simbolisme cristià-alquimiste
  • XIII. Símbols gnósticos del sí-mateix
  • XIV. Estructura i dinàmica del sí-mateix
  • XV. Epílec


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Volume 9.2: AION: Researches into the Phenomenology of the Self» (en anglés). Consultat el 14 de setembre de 2016.
  2. El Cultural. Lletres. Psicologia.Consultat el 16 de febrer de 2015.