Ombra (arquetip)

Archiu:Lucifer Liege Luc Viatour new.jpg

Li génie du mal (1848), de Guillaume Geefs. Representació escultòrica de Lucifer.

La ombra és un dels arquetips principals de lo inconscient colectiu segons la psicologia analítica de Carl Gustav Jung.

Concepte

Jung va utilisar este terme de dos modos diferents:

1. Per un costat, es pot definir com la totalitat de lo inconscient. De la mateixa manera que Freud definix inicialment l'inconscient com tot allò que cau fòra de la consciència, Jung manté el mateix postulat adaptant-ho al seu propi corpus teòric, en el que l'inconscient té, ademés de la dimensió personal, una colectiva (inconscient colectiu).
2. En segona instància, ombra designa a l'aspecte inconscient de la personalitat, caracterisat per traces i actituts que el yo conscient no reconeix com a propis.

En este segon sentit, l'ombra és la part inferior de la personalitat, la suma de totes les disposicions psíquiques personals i colectives que no són assumides per la consciència per la seua incompatibilitat en la personalitat que predomina en la nostra psique. Estos continguts rebujats no desapareixen, i quan cobren certa autonomia es constituïxen en un agent antagonista del yo, que mina els esforços d'est. Per una atra part, en la consciència també es produïx en ocasions una sensació de desequilibri, produïda per l'enyor d'allò que no acceptem o no sabem trobar en nosatres mateixos: d'ahí el caràcter marcadament ambivalent de lo inconscient, que segons els casos pot actuar tant com a recort antagónico, que posa de manifest les carències del yo conscient com en consol compensatori d'esta mateixa insuficiència.

A diferència del ánima i del ánimus, arquetips que tenen una identitat sexual complementària a la de l'individu, l'ombra té la mateixa que est.

En el nivell del inconscient personal l'ombra pertany al Yo. En el nivell de lo inconscient colectiu representa un arquetip autònom, i per tant independent del yo fàctic.

Psicopatología

Un no s'allumena imaginant-se figures de llum, sino tornant l'obscuritat conscient.

Ya que l'ombra representa els nostres impulsos més primitius, la nostra faceta instintiva animal com sumatorio de tot el nostre passat evolutiu, les dificultats vitals trobades generalment en hòmens i dònes poden deure's:

1. O be a una omissió o supressió de l'ombra, impossibilitat que degenera en un tumult d'allò que es pretén eliminar.
2. O pel contrari, i des de l'atre extrem, a una identificació en l'arquetip, en lo que el yo queda a merced de la tempestat de lo inconscient com el badat mur d'un assut davant el desbordament de l'embassament que pretén vanament contindre.

D'ahí que com a part fonamental de tota analítica es reprenga la sana virtut de tornar al punt mig entre dos extrems: en este cas, el devindre conscient de l'ombra.

«La figura de l'ombra personifica tot lo que el subjecte no reconeix i lo que, no obstant, una i una atra volta li força, directa o indirectament, aixina per eixemple, traces de caràcter de valor inferior i demés tendències irreconciliables».

C. G. Jung, Bewusstsein, Unbewusstes und Individuation, Zentralblatt für Psychotherapie, 1939, pág. 265 i s.

«L'ombra és...aquella personalitat amagada, reprimida, casi sempre de valor inferior i culpable que estén les seues últimes ramificacions fins al regne dels presentiment animals i comprén, aixina, tot l'aspecte històric de l'inconscient...Si fins al present s'era de l'opinió de que l'ombra humana és la font de tot mal, ara es pot descobrir en una investigació més precisa que en el home inconscient justament l'ombra no només consistix en tendències moralment desechables, sino que mostra també una série de qualitats bones, a saber, instints normals, reaccions adequades, percepcions fidels a la realitat, impulsos creadors, etc.».

C. G. Jung, Aion, 1951, pág. 379 i s.

L'ombra es mostraria simbòlicament a través de representacions tals com la serp, el dragó, els mònstruos i dimonis, entre moltes atres, i existiria tant una ombra de caràcter individual com una ombra colectiva.

Finalment, i com a conseqüència de lo expost, fonamentalment derivat de l'idea de l'inclusió dels oposts en la totalitat, Jung aludix al cristianisme com a excepció irresuelta davant la problemàtica del mal:

La contraposició de lo lluminós i bo, per un costat, i de lo obscur i mal, per un atre, va quedar abandonada obertament al seu conflicte en quant Crist representa al ben sense més, i l'opositor de Crist, el Diable, representa el mal. Esta oposició és pròpiament el verdader problema universal, que encara no ha segut resolt.

C. G. Jung. Psicologia i Alquímia, 1944, 21, § 22.