Ichthys
El Ichthys (del grec ἰχθύς (ichthýs ‘peix’, pronunciat en koiné /ikʰ'tʰys̪/, grec modern /ix'θis̪/) és un símbol paleocristiano que consistix en dos arcs que es intersectan de tal forma que sembla el perfil d'un peix a modo d'una vesica piscis o mandorla horisontal, i que va ser amprat pels primers cristians com un símbol secret.[1][2]
l'acrònim significa Ἰησοῦς Χριστὸς Θεοῦ ϒἱὸς Σωτήρ (Iēsûs Christòs Theû Hyiòs Sotḗr), ‘Jesucristo, Fill de Deu, Salvador’. Iesus Christus Dei Filius Salvator és la frase llatina equivalent.[3]
Orígens i simbolisme
[editar | editar còdic]
El peix és un símbol recurrent en el Nou Testament de la mateixa manera que el peixcador: multiplicació dels pans i els peixos, la peixca miraculosa, l'estatero en la boca d'un peix, el peix a la barbacoa menjat per Jesús despuix de la seua resurrecció.[4]
Les primeres aparicions del ___protected_title_18___ en l'art cristià i la lliteratura daten de el II. L'us del símbol entre els cristians s'havia popularisat a finals de el II, i el seu us es va estendre àmpliament en els sigles III i IV.[2] En història cristiana primerenca, este símbol tenia ___protected_title_21___. S'ha afirmat que els cristians ho utilisaven per a reconéixer iglésies i a atres creents durant una época en la que s'enfrontaven a persecució en l'Imperi Romà,[5]
L'us del ichthýs com a símbol secret va poder haver segut el següent: una persona dibuixava unes llínees rectes i curves en l'arena de forma aparentment aleatòria, de les que una d'elles era un arc circular (mig ichtus).[6] Si una atra persona dibuixava més llínees en el sol i completava la figura, els dos sabrien que abdós eren cristians. Abans del Edicte de Milà, els cristians no podien revelar obertament la seua fe, ya que corrien el perill de ser perseguits o eixecutats.
Pot haver-se establit un víncul entre Jesús i el peix a partir del bany en el batisteri (piscina per a batisme, o ‘lloc per a sumergir’) i la paràbola dels peixcadors de hòmens que referia als apòstols. Igualment, es designava als recent convertits com pisciculi (‘pececillos’), i el peix es va convertir, junt en el pa, en símbol de l'eucaristía.[7]
Significat simbòlic
[editar | editar còdic]
ἸΧΘϒΣ o també ἸΧΘϒϹ /ikhthüs/, en una sigma lunada, és un acrònim o acróstico[8] para '___protected_title_6___'ησοῦς '___protected_title_7___'ρῑστός '___protected_title_8___'εοῦ '___protected_title_9___'ἱός '___protected_title_10___'ωτήρ, que es traduïx al espanyol com ___protected_title_11___.
- Iota (i): Ἰησοῦς (Jesús).
- Ji (ch): Χρῑστός (l'Ungido, Crist).
- Theta (th): Θεοῦ (genitiu singular de Θεoς, ‘de Deu’).
- Ípsilon (i o o): ϒἱός ([h]yiós,[9] Fill).
- Sigma (s): Σωτήρ (Salvador).
Agustín cita un antic text dels oràculs sibilinos,[10] els versos del qual són un acróstico de la frase generadora.[11]
Una adaptació de el IV de ___protected_title_0___ superpon les lletres gregues ἸΧΘϒϹ unes sobre atres per a donar una forma pareguda a una roda de huit ràdios.[12][13] Encara que esta forma s'ha interpretat a sovint com a tal, també s'ha propost que el símbol redó representa una barra de pa. [14][15]
En els Evangelios
[editar | editar còdic]Els peixos es mencionen i se'ls dona un significat simbòlic vàries voltes en els Evangelios.[16] Varis dels Dotze Apòstols de Jesús eren peixcadors. Ell els comissiona en les paraules Vos faré peixcadors de hòmens (Marcos 1: 16-18).
Havent resucitat, a Jesús li varen donar peixos a la barbacoa en Lucas 24:41-43.[17]
En l'alimentació dels cinc mil, un chiquet és dut a Jesús en “cinc pans menuts i dos peixos”. Se li pregunta: “¿Pero qué són, entre tants?”. Jesús multiplica els pans i els peixos per a alimentar a la multitut.
En Mateo 13:47-50, la Paràbola de la ret barredera, Jesús compara als àngels que separen als justs dels malvats en el fi d'este món en els peixcadors que classifiquen la seua peixca, quedant-se en els peixos bons i tirant els mals.[18]
En Juan 21:11, es relata que els discípuls varen peixcar tota la nit pero no varen traure res.[19] Jesús els va indicar que tiraren les rets a l'atre costat de la barca, i varen traure 153 peixos. Quan retornen a la vora en la seua peixca, Jesús els està esperant i els ha cuinat una miqueta de peix per a menjar.
En Mateo 17:24-27, en preguntar-se-li si el seu Mestre paga l'impost del temple (o de dos dracmes), Simón Pedro respon que sí. Crist li diu a Pedro que vaja a l'aigua i tire un sedal, dient que en la boca del peix es trobarà una moneda suficient per als dos. Pedro ho fa i troba la moneda.[20]
El peix també és utilisat per Jesús per a descriure “el Signe de Jonás”. (Mateo 12:38-45) Açò simbolisa la resurrecció de Jesús, en la que es basa tota la fe cristiana. (1 Corintios 15:1-58)
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Robert Mowat, “ΙΧΘΥΣ,” in Atti de el II° congresso internazionale vaig donar archeologica cristi-ana tenuto in Roma nell’ aprile 1900 (Rome: Spithöver, 1902), 1–8
- ↑ 2,0 2,1 Rasimus, T. ,2011.Revisiting the Ichthys: A Suggestion Concerning the Origins of Christological Fish Symbolism. Pp 327-348 in Mystery and Secrecy in the Nag Hammadi Collection and Other Ancient Literature: Idees and Practices. Biblical Studies, Ancient Near East and Early Christianity E-Books Online. "Tals solucions, antany populars, inclouen el peix com a símbol secret per als cristians perseguits o com a símbol de Crist sacrificat místicament en l'Eucaristía."
- ↑ Sant Agustín: Ciutat de Deu, llibre XVIII, cap. XXIII.
- ↑ Diane Apostolos-Cappadona, A Guide to Christian Art, Bloomsbury Publishing, Regne Unit, 2020, p. 183.
- ↑ Propaganda & Persuasion, SAGE Publications, p. 86. ISBN 9781483323527. «Inicialment utilisat com a signe secret durant l'época en la que els cristians eren perseguits per les autoritats romanes, el peix simbolisava la missió del grup al que representava i ho feya de forma senzilla i eficaç.»
- ↑ Paul Fieldhouse, Food, Feasts, and Faith: An Encyclopedia of Food Culture in World Religions, ABC-CLIO, Estats Units, 2017, p. 214.
- ↑ Hans Biedermann, Diccionari de Símbols; p. 357.
- ↑ Christian H. Bull, Liv Ingeborg Lied, John D. Turner (2012). aneu=qCwaSTk5iEcC&pg=PA327 Misteri i secret en la Colecció de Nag Hammadi i una atra lliteratura antiga: Idees i pràctiques, Leiden, Països Baixos: Koninklijke Brill NV, p. 327. ISBN 978-90-04-21207-7.
- ↑ La "h" inicial es pronunciava a voltes, depenent del dialecte i el periodo, pero en l'ortografia jónica el sò "h" s'escrivia en la marca diacrítica respiració asprosa unida al upsilon, no en una lletra completa (Ὺιός), per lo que no s'usaria per a formar un backronym. En el periodo cristià primitiu, l'aspirat es va perdre provablement en la majoria de les varietats populars del grec
- ↑ Oràculs sibilinos, Llibre viii, 284-330 (text grec, 217-250)
- ↑ Terry, Milton (1899). The Sibylline Oracles, Eaton & Mains, p. 181. ISBN 9783849672232.
- ↑ Christian H. Bull, Liv Ingeborg Lied, John D. Turner (2012). Misteri i secret en la Colecció de Nag Hammadi i una atra lliteratura antiga: Idees and Practices, Leiden, The Netherlands: Koninklijke Brill NV, pp. 340, 343. ISBN 978-90-04-21207-7.
- ↑ «edu/theology-in-3d/the-symbol-of-the-cross/ El símbol de la creu» (en en).
- ↑ Goodenough, Erwin Ramsdell. Símbols judeus en l'época grecorromana. (en anglés), New York: Pantheon Books, pp. 57, 63. OCLC 123261511.
- ↑ {«¡Eureka! Descobriments d'estudiants i un misteri permanent en el cor de l'antiga Roma» (en és).
- ↑ “Peixos en la fe: Exploring Symbol as Survival Strategies in Christianity” (25 de decembre 2022). Religious: Jurnal Studi Agama-Agama donen Lintas Budaya 6 (3): 293-304. doi:. ISSN 2528-7249.
- ↑ Plantilla:Bibleref2
- ↑ Plantilla:Bibleref2
- ↑ Plantilla:Bibleref2
- ↑ Plantilla:Bibleref2
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Dölger, Franz Joseph. ICHTHYS 1. Metzler Peter Verlag, 1999-2000. ISBN 3-936283-01-X.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ichthys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.