Anar al contingut

Θ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Θ
Zeta en una lletra capital del Etymologicum Magnum (1499).

'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής'[1] (segons la RAE des de 2001) o 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής'[2] (en mayúscula 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής', en minúscula 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής' [cursiva 'Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής']; cridada Plantilla:Grec)[3][4] és l'octava lletra del alfabet grec. La seua pronunciació en grec antic era la d'una t aspirada (AFI [tʰ]), que els romans transliteraron com "th" en paraules d'orige grec tals com Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής, Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής, Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής i Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (paraules que després varen passar al castellà com a teatre, tàlem, termes, Tals). En grec modern representa una fricativa dental sorda [θ], com la Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής de l'espanyol no seseante, per eixemple, Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής es transcribe com mizithra encara que es pronuncia aproximadament "midsizra".

Fins al seu diccionari de 1992, la Real Acadèmia Espanyola denominava theta a θ[2] i zeta a ζ;[5] en l'edició de 2001, com zeta (Θ, θ) i dseta (Ζ, ζ), que es varen mantindre en posteriors publicacions.[1][6] També era cridada teta en obres antigues com en el Tesor de la llengua castellana o espanyola de Sebastián de Covarrubias de 1611.[7]

En el sistema de numeració grega té un valor de 9 (Θ΄).

Història

[editar | editar còdic]
Abecedari en un recipient de figures negres en una theta de punt en círcul

En el seu forma arcaica, θ s'escrivia com una creu dins d'un círcul (com en l'etrusc Un símbol d'una creu dins d'un círcul. o Atre símbol d'una creu dins d'un círcul.) i més vesprada, com una llínea o un punt dins d'un círcul (El símbol d'una llínea dins d'un círcul.oEl símbol d'un punt dins d'un círcul.). Signes que recorden a les formes arcaiques creuades de theta es poden vore en les lletres en forma de roda del Linear A i el Linear B.

El nom ARAÐÐOVNA en una làpida gala

En l'escritura llatina utilisada per al idioma gal, theta va inspirar la tau gallicum (). Es creu que el valor fonètic de la tau gallicum podria haver segut [t͡s].[8]

Variants epigràfiques

[editar | editar còdic]

En les fonts epigràfiques arcaiques apareixen les següents variants:[9]

En grec antic, la θ representava l'oclusiva dental sorda aspirada /t̪ʰ/, pero en grec modern representa la fricativa dental sorda /θ/.

Cirílico

[editar | editar còdic]

La lletra cirílica fita (Ѳ, ѳ) es va desenrollar a partir de la theta grega. Esta lletra va existir en l'alfabet rus fins a la reforma ortogràfica russa de 1918 que la va suprimir perque el seu sò s'havia fusionat en el d'ef (Ф). Un eixemple d'açò és el nom de la ciutat crimea de Feodosia (Феодосия) que va ser fundada per grecs en el nom de Theodosia (Θεοδοσία).

Alfabet Fonètic Internacional

[editar | editar còdic]

En l'Alfabet Fonètic Internacional (IPA), [θ] representa la fricativa dental sorda, com en el castellà d'Espanya zapato o l'anglés thin. No es deu confondre en la consonante en l'anglés thi, que és una fricativa dental sonora. Un símbol d'aspecte similar, [ɵ], que es descriu com una O minúscula barrada, indica en el IPA una vocal central redonejada de mig tancat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Diccionario de la lengua española
  2. 2,0 2,1 «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | theta f. Octava lletra de l'alfabet grec, que, en llatí i atres llengües, es representa en th, i en la nostra modernament es representa en t, v. gr.: tàlem, teatre, Atenes
  3. Institute of Modern Greek Studies (2013). «Θ, θ», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  4. Institute of Modern Greek Studies (2013). «θήτα», Λεξικό της κοινής Νεοελληνικής (en el), Tesalónica: Aristotle University of Thessaloniki. OCLC 952174328. ISBN 978-9-602-31085-4.
  5. «Mapa de diccionaris acadèmics». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 2023-01-29. «1992 ACADEMIA USUAL | zeta f. Sexta lletra de l'alfabet grec.»
  6. Diccionario de la lengua española
  7. (1611) Tesor de la llengua castellana, precedit per De l'orige i principi de la llengua castellana, Madrit: Luis Sánchez, p. 186v.
  8. Everson. «L2/19-179: Proposal for the addition of four Latin characters for Gaulish».
  9. «Ancient Greek letter forms». Centre for the Study of Ancient Documents, University of Oxford. Consultat el 2018.


Referències

[editar | editar còdic]