Llineal B

Llineal B

El llineal B és el sistema d'escritura usat per a escriure el grec micénico, encara que va ser usat principalment en fins administratius, aproximadament des del 1450 fins al 1200 a. C. Va precedir en varis sigles a l'us del alfabet per a escriure la llengua grega. El llineal B consistix en signes silàbics, és dir, que cada u dels signes representa una sílaba, en un gran número de signes ideográficos.

En 1900, Arthur Evans va trobar els primers vestigis en Cnosos (Creta).

El dessiframent

El dessiframent del llineal B va ser portat a terme per Michael Ventris, arquitecte anglés en una àmplia formació en llengües clàssiques i profunt coneiximent de la llengua grega.

Les primeres tablillas, tant de llineal A com de llineal B, es varen trobar en les excavacions del palau de Cnosos realisades per Arthur Evans entre 1900 i 1906. Des de molt pronte les tablillas en llineal B es varen poder classificar en séries segons els temes que tracten gràcies a la presència dels logogramas, alguns dels quals podien donar idea del contingut dels texts.

Alice Kober va assentar les bases per al dessiframent del llineal B, en realisar a partir de 1931 una enorme llabor d'aïllar seqüències de signes per a despuix vore cóm es repetien i les seues pautes de variació. D'esta manera va identificar per un costat lexema de paraules i per un atre costat finals de paraula que es repetien, sugerint una flexión causal. Kober va morir en 1950, tres anys ans que es conseguira el dessiframent.

A partir del treball d'Alice Kober, Ventris va atribuir possibles valors a les combinacions de signes, i va anar el primer en propondre que el llineal B fora notació d'una varietat de llengua grega, cosa que anteriorment s'havia descartat. A partir d'esta consideració de que era grec i en la colaboració de John Chadwick, un llingüiste i estudiós de les llengües clàssiques, va propondre un primer dessiframent, i les senyes es varen publicar en 1953.

El dessiframent es va confirmar finalment quan Carl Blegen, un arqueòlec nortamericà que havia estat treballant en el jaciment de Pilos, va aplicar la proposta de Ventris i Chadwick a la tablilla PY Ta 641, que no s'havia publicat encara quan es va fer el dessiframent, i va obtindre bons resultats: les variacions gramaticals quadraven en l'informació del contingut, i es reconeixien alguns prefixos numerals grecs, utilisats per a indicar el número de torres de distints gots. D'esta manera es va confirmar que el dessiframent de Ventris era correcte en lo essencial, encara que fallara en alguns detalls i interpretacions.

Orige de la llineal B

Mapa del territori controlat pel palau de Pilos en época micénica, a on s'ubiquen alguns topònims que apareixen documentats en texts de llineal B.

La llineal B pertany a una família d'escritures silàbiques que es varen amprar en l'Egeo durant el II i I mileni a. C., junt en l'escritura jeroglífica cretense, la llineal A, el silabario chipro-minoico, i el silabario chiprà. A excepció del silabario chiprà i la llineal B, els atres sistemes no s'han dessifrat i tampoc s'han identificat les llengües que escriuen. L'escritura jeroglífica cretense (atestada entorn al 2000 a. C.) i la llineal A (empleada entre el 1850 a. C. i el 1450 a. C.) són anteriors a la llineal B. El silabario chipro-minoico és més recent que estes dos (atestada a partir de el XVI, i sobretot entre el XIII i el XI), i s'ha propost que poguera descendir de la llineal A, encara que no acaba d'estar clara la seua relació en les atres escritures del Egeo. Del silabario chipro-minoico descendix el silabario chiprà, que es va amprar per a escriure el dialecte chiprà del grec i que és el més recent (el seu primer testimoni és d'entorn al 1000 a. C., i després es va utilisar entre el VIII i el III, l'únic de la família que va continuar amprant-se durant l'I mileni a. C.).

La llineal B descendix de la llineal A, la qual cosa es pot observar que 64 dels 87 silabogramas de la llineal B són heretats de la llineal A. Cal tindre en conte que els silabogramas compartits no tenen per qué tindre el mateix valor fonètic en abdós llengües, i que en tota provabilitat alguns signes de la llineal A s'haurien reutilisat per a representar sons presents en el grec i no en la llengua de la llineal A. Ademés, per a adaptar esta escritura al grec es varen suprimir alguns símbols de la llineal A i es varen crear atres nous.

El periodo d'implantació de la Llineal B estaria situat abans del Heládico Recent I (1550-1500 a. C.), de manera que hauria estat en us des del 1600 fins al 1110 a. C. aproximadament, quan la civilisació micénica estava en auge, puix sembla ser que ya en el Minoico Recent III estava plenament desenrollada a nivell llingüístic i paleogràfic. Se sap en seguritat que estava en us entorn al 1300 a. C. en Pilos, Micenas, Tirinto, Tebas, La Canea i Cnosos.

No es coneix en exactitut el lloc d'orige de l'escritura llineal B. Tradicionalment s'ha considerat que va passar des de Creta a Grècia despuix de l'invasió micénica de l'illa, la qual cosa explicaria la troballa de tablillas de llineal B en Pilos i en Micenas. Actualment s'ha afirmat que la llineal B es va crear en la Grècia continental i després va passar a les illes, pero no hi ha proves suficients per a confirmar cap de les dos corrents.

Encara que no se sap en certea el lloc de l'orige, totes les inscripcions apareixen principalment en tablillas d'argila en els palaus, per lo que s'ha aplegat a la conclusió de que la llineal B s'amprava majoritàriament per a l'administració palacial, de manera que va deixar d'utilisar-se coincidint en la caiguda dels centres palaciales.